Transvulcania 2014

Dissabte 10 de maig, les 2:30h de la matinada i ja estic a peu dret, ahir a la nit u vaig deixar tot preparat per tal que avui només hages de posar-me la roba de córrer agafar el material necessari i sortir a buscar el bus que em portara a la sortida. E dormit poc, vaig anar a les 21h al llit però no e dormit pràcticament gens, els nervis per la cursa i la por que tenia a no despertar-me han fet impossible dormir. Tot i això ara mateix no tinc son, només tinc ganes que comenci l'espectacle, hem noto descansat i amb ganes de córrer.

Entre una cosa i una altra a les 4:30h arribo al Faro de Fuentcaliente, lloc on tindrà sortida la carrera, e esmorzant de camí cap aquí i ara només queda esperar. El vent al faro és bastant fort i decideixo baixar cap a l'arc de sortida a més vull sortir bastant endavant i prefereixo esperar alli, en aquesta zona el vent no es nota tant, a mes em trobo al Carles i al Raul i poc despres amb en Xavi, d'aquesta manera l'espera no serà tan pesada.

Ja estem dins de la zona de sortida i això es va animant ràpidament, estem força endavant i a la part dreta tal com m'avien recomanat ahir, ara només queda esperar que siguin les 6h i que el conte enrere ens doni la sortida.

Arriba el gran moment, el moment que fa dies estàvem esperant, el moment amb el qual e estat pensant durant molts dels durs d'enterenamets durant l'hivern, esta sonant AC/DC, ens desitgem sort amb els companys i ja només queda 10 segons.

Gasss....

Més de 2000 corredors sortim com si ens estes perseguint algú, com si ens i anés la vida. La sortida és un dels punts que em feia patir més, tenia por a quedar taponat en alguna zona i després de parlar amb alguns companys u tenia clar, els primers metres a gass i ja calmaré el ritme quan trobi el meu lloc, i així u faig. Sortida sense molts problemes, sense perdre temps, poden anar al meu ritme. Donem el tomb al faro i comença la pujada, ja tinc el meu lloc i ara és qüestió d'anar seguint.




El primer tram no és fàcil de córrer, el terreny es arena volcànica i alguns trams rellisca bastant, a mes t'enfonses una mica i no és molt còmode, però amb la de gent que tenim animant durant aquet tram quasi que pugés sense pensar, ja començo a veure el que ens espera avui i el gran que és aquesta cursa. La pendent sembla que perd força i agafem una pista més suau, es pot córrer be, faig un parell de corbes giro el cap endarrere i veig una impressionant serp de frontals que està pujant pel camí, és un dels grans moments del dia.

Ja e baixat el ritme després d'una sortida ràpida per agafar lloc i ara estic corrent còmodament per la pista, ja no hi ha tant públic per aixo encara em sorprèn més quan veig a l'Ana que a arribat fins aqui per veure la sortida, sense parar comentem com va la cursa i que ja ens veurem en algun altre control, em desitja sort i torno a agafar el meu ritme.

Els primers 16 km són de pujada fins arribar a las Deseadas on ja sumarem els primers 1900m de desnivell positiu, així que cal anar controlant el ritme, que la primera part és molt dura. Arribem al poble de Los Canarios i em quedo impressionat, no són ni les 7h i esta ple de gent, no deixen d'aplaudir i animar com si fos la meta i només hem fet que començar. Fem tota la pujada corrent per un passadís de vàries files de públic i tots animant com si els anés la vida, és un dels moments més màgics del dia, estic corrent amb la pell de gallina, ara ja tinc claríssim que aquesta no és qualsevol
carrera.

La pujada es va fent cada cop més dura, tenim un bon tram fins arribar a Las Deseadas, en aquesta part el terreny es mes ferm, et permet córrer mes còmode. Ja va sortint el sol i ens brinda una bona imatge amb el mar de núvols que tenim per sota nostre. Arribo al segon avituallament, carrego aigua, encara no fa molta calor però estic hidratant-me molt, em fa molta por la calor avui. 

Cada cop queda menys per la primera part, e partit la cursa amb diferents objectiu i el primer es el final de la pujada a las Deseadas, un cop dalt comencem un lleu descens i trams de pista plans que ens tenen que portat fins al refugi del Pilar al km 26, després de tanta pujada ja tenia ganes de poder córrer una bona estona i amb poc mes de 3h estic ja al refugi. Aquet punt és el final de la mitja marató i el principi de la marató, això ajuda a què l'ambient sigui increïble, esta ple de gent que no para d'animar, jo paro un moment a l'avituallament a carregar aigua i menjar alguna fruita, estic mirant a veure si veig a l'Ana però amb tanta gent no dono amb ella, no se si ha arribat aquí així que no em distrec més i continuo corrent amb els ànims de tota la gent que sa reunit.

Tornem a la soletad de la muntanya, esta bé això d'arribar amb punts amb tant públic i amb poca estona tornar a estat sol, només amb la companyia d'algun corredor i sota una calor que ja es comença a notar. 

Ara fins arribar al Roque de los Muchachos, moment clau de la cursa, em queda uns 27km i 2000m de desnivell positiu. 

Just una estona després del Pilar a l'alçada del quilòmetre 32 noto que alguna cosa no va molt bé, el cos deixa de respondre i tinc un baixon notable, canvio el ritme esperant que arribi un moment millor. Van passant els quilometres i estic lluitant per no decaure, vaig alternant pujades i baixades, no acabo de trobar un bon ritme i les cames sembla que no volen córrer. En aquesta part em passa el Jon, company que e conegut aquests dies, compartim alguns quilòmetres i ens donen ànims, amb ell arribem al següent avituallament. Necessito parar un moment, beure i menjar alguna cosa, no vull parar més de 5 minuts però si un moment per respirar tranquil, en Jon surt de l'avituallament i després de donants els ultima ànims quedem en veure'ns d'aquí una estona.

Ja esta, a passat el moment complicat, torno a córrer amb ganes i les cames com noves, no se molt bé el perquè però confiava amb què això passaria, ma passat ja molts cops, a partir de les 5h de córrer es quant millor em trobo i avui ha sigut igual, ara estic com mai, i el meu cap només repeteix una frase, aprofita el bon moment però sense confiar-te pots tornar a defallir. Ara els quilometres passen més ràpid i hem veig amb ganes de córrer fins i tot a les pujades on abans no podia.

El Roque de los Muchachos ja esta aquí, i això em dóna molta força, és el meu següent punt de la cursa i cada cop el veig més aprop. Crestegem per la caldera de Taburiente fins arribar al cim del Roque a 2426m, un avituallament que miro de fer el més ràpid possible. Ara si es el moment que volia, sabia que si arribava a aquest punt amb cames per poder córrer tenia la cursa bastant ben encarada, i ara mateix les cames estan prou bé tot i portar 53km i 4000m de desnivell positiu. Comença la baixada i quina baixada, aquesta sí que és de veritat, 20km i mes de 2000m, sort que les cames funcionen sinó podia ser mortal aquet moment. Estic baixant i disfrutant com si fos els primers quilometres. Ara sí que ja sumem més ràpid o restem, jo ja fa una estona he deixat de sumar quilometres per passar a restar els que queda, crec que es una bona tàctica per aquet tipus de curses, durant mitja carrera sumes i la segona part restes, així sembla que en fas menys.

La baixada segueix sense deixar descansar i les cames u van notant, arribo a l'avituallament i ja només penso amb arribar al mirador de Time, això si no deixo passar ni un moment per carregar aigua, la calor es insoportable i està fent molt dur tot aquet tram. Però ja el veig, el mirador, ara si Tazacorte ja es mes aprop, abans hem de fer uns últims quilometres infernals fins al port, una baixada plena de pedres i que amb l'estat en què em trobo es fa molt dura.

4km pel final, a Tazacorte esta la meta de la marató i es concentra un bon grapat de gent, veig a l'Ana que m'acompanya durant uns metres, em dona ànims i quedem que ens veiem amb poca estona a la meta, però aquesta gent encara ens tenen preparada una bona sorpresa, els pròxims quilometres són per un barranc infernal amb una calor insoportble i amb unes pujades finals que et deixen destrossat, de fet vaig passant a alguns corredors en aquest punt que estan esgotats.





Ara si ja tinc els Llanos de Aridane al meu davant, una llarguíssima recta em conduirà a la meta, tinc ganes de caminar però amb la gentada que està animant es impossible, et porten fins a la meta fins i tot sense que et quedin forces, i quant arribo al final del carrer veig la catifa roja que esta esperant amb un passadís ple de gent aplaudint i animant com a bojos, i per fi a meta, 10h 27m després de sortit des del faro de Fuencaliente. Un gran dia, una gran cursa, un públic increïble...

Salud i gass.

Trail Alta Segarra

Després de la cursa d'ahir, avui tocava seguir sumant quilometres, aquet cop a Sanaüja per afrontar els 24km i 1200m que ens tenien preparats.

Bon ambient a la zona de sortida, la cursa esta dins de la copa catalana de carreres de muntanya i ja és la 8ena edició, això ajuda a què un bon grapat de corredors estiguin avui aquí esperant el tret de sortida.

Són les 9h i després d'un curt breafing donen la sortida. Surto a un bon ritme però sense apretar molt, avui cal reservar forces que això ja serà mes llarg.

Primera pujada cap al castell, el desnivell no es molt dur i el camí es deixa córrer sense molts problemes, en arribar a dalt ja em començo a donar conte que ens tenen preparat un molt bon circuit.

Seguim per corriols i camins plens de pedres que no et deixem despistar-te ni un moment, a més ahir a la nit va caure un bon aiguat i alguns rocs rellisquen bastant.

Van passant els quilometres i ja tenim el primer tram del recorregut fet, em trobo en una posició bastant còmoda, les cames estan reaccionant bastant be, i estic disfrutant com un nen petit del recorregut. No et deixa relaxar-te gens, és un constant trenca cames, i jo avui ja les portava una mica fetes pols.

Tornem a passar pel centre del poble per poder encarar la segona part de la cursa, i es continuen combinant les pujades i baixades, no es un recorregut amb grans desnivells però es un circuit que no et deixa respirar, has d'estar tots l'estona amb els 5 sentits, la veritat es que feia molt temps que no disfrutava tant en una cursa, igual l'estat de les meves cames no es el millor però meu estic passant com un nen petit.

La segona part del recorregut encara es tant o més divertida que la primera, es un continuo puja i baixar per corriols, camins en mitj del bosc i trams ràpids. Arribant ja als últims punts de control, però encara ens espera algunes sorpreses, com la pujada amb corda a un dels avituallaments i prop del quilometre 20 una zona on has de passar a 4 potes per unes roques amb un pas molt estret, el que encara u fa més distret.

Estic ja als últims moments de la cursa i les cames comencem a donar-me sintomes de debilitat, esperava que aquest moment arribaria abans, després de l'esforç sobretot al final de la cursa d'ahir, però ara ja queda poc, els últims quilometres els faig lent i arribo a Sanaüja amb un temps de 2h 38m i una bona 16ena posició.

Una molt bona carrera, ma sorprès positivament el circuit, no m'esperava un recorregut tan guapo per avui, a mes una molt bona organització i bon ambient tant al poble com durant el recorregut. Una carrera que recomano a tothom que li agradin les curses de muntanya.

Salud i gass.