Translate

diumenge, 30 de juny del 2013

Skyrace 21km.






Aquest cop tocava córrer la carrera curta de la proba, la Skymarathon_42km de moment la deixo per una altra ocasió. Era una carrera de la que m'avien parlat molt, amb un recorregut interessant però el cos em demanava no forçar i decidia apuntar-me a la Skyrace_21km.


A les 8:30h del mati sortim de la plaça de la església de Vilaller, els de la Skyrace compartim sortida amb els júniors que fan el recorregut de 10km. 
Surten davant nostre, aixo penalitza una mica durant els primers dos quilometres ja que tinc la mala sort de tenir algun corredor mes lent davant i al arribar al sender es complicat passar, també m'està creant confusió perquè no tinc ni idea de quina posició estic, però sense preocupar-me molt per aquest tema vaig fent els primer quilometres de la carrera.

Durant el primer tram ens ajuntem un grup de corredors que anem junts fins al quilometre 11, son els quilometres on es desnivell es mes marcat, fins al 14 tinc clar que tocara patir, però a la vegada estic gaudint de les increïbles vistes que ens mostra la pujada al Comadelo.
L'ultim tram de la pujada em noto fort i puc escapar-me del grup i passar a algun dels corredors que tinc davant. 

Al quilometre 14 i arribat al punt mes alt del traçat em diuen que vaig 5er i el 4art corredor esta molt aprop, la sorpresa es enorme i em noto molt confiat, a partir d'aquí una baixada molt tècnica ens portara fins al final del traçat. El primer tram de la baixada el faig molt ràpid i arribo al següent avituallament al quilometre 16 juntament amb el 4art. Però a partir d'aquest punt canvia totalment el meu estat, de cop i volta les cames em comencen a fallar i la resta de la baixada sem fa eterna, perdo ràpidament el contacte amb el corredor del meu davant i canvio totalment d'estratègia, ara toca sobreviure. 

Els últims quilometres sem fan molt llargs, i començo a pensar que igual e forçat maça el primer tram de baixada, però ara no tinc temps de pensar amb aixo, ara toca córrer mirant de no maltractar mes les cames, i just al ultim tram arriben dos corredors darrera meu amb els quals ens donem força per arribar a Vilaller, ells venen millor i em passen. Ja tinc el poble davant meu, últims metres de pujada abans d'arribar a la meta, desprès de 2h 28m i una molt bona 7ena posició entro tocat però molt content.


Salud i gass.








dimecres, 19 de juny del 2013

Ribalera 2013





Dissabte dia 15 de juny, ja a Tírvia, tot preparat per tornar a córrer amb prou garanties. 
Els últims dies e pogut tornar a entrenar amb normalitat, sembla que els problemes del genoll ja son historia. Mes motivat que mai em disposo a córrer la Ribalera. 
Primer que tot busquem un bon lloc per aparcar la furgoneta, i trobem un racó perfecte, unes bones vistes i molt aprop de la sortida. 
Ara nomes queda recollir el dorsal, fer una birra al bar del poble, anar al briefing, un bon sopar i a dormir que demà faran falta moltes forces.



La Ribalera es una cursa d'alta muntanya que es disputa a la Vall de Farrera al Pallars Sobirà, amb arribada i sortida al petit poble de Tírvia. El traçat transcorre per indrets privilegiats, camins verges i en alguns casos desconeguts, pocs trams son per pista forestal i pràcticament no es trepitja ciment. Dir que es una carrera amb uns desnivells molt durs i unes baixades bastant tècniques, en fi una carrera molt divertida i on pots gaudir d'unes vistes privilegiades, però a la vegada una carrera molt exigent.

Localització: Tírvia
Data: 16 de Juny de 2013
Sortida / Arribada: Tírvia
Hora: 7:00h
Distància: 38km
Cota màxima: 2789 m (Cim del Salòria)
Cota mínima: 950 m
% Camins: 80%
% Camp a través: 15%
% Pista forestal: 5%
Desnivell Positiu Acumulat: 2800 m
Temps límit: 9h
Avituallaments: 13
 
Tindrem que ascendir al  cim del Farro (1653m), de Màniga (2515m), del Covil (2588m) i del Salòria (2789m). La meva participació en aquesta carrera la podria descriure amb tres parts ben diferenciades.

Primera part:
 
Em planto a la línia de sortida, allí em trobo al Raul i el Carles corredors del CELI de Linyola amb qui comparteixo una estona abans de que donin el tret de sortida, també amb el Miguel de la Vall amb qui fem els últims comentaris sobre la carrera. 
Donen el tret de sortida i allí canvia totalment el meu plantejament de la carrera, pensava sortir molt tranquil i anar agafant el ritme durant els primers quilometres, però surto mes ràpid de lo previst i m'escapo amb un grup de 4 corredors. 
Em dono conte de seguida que el ritme es alt i que la resta de corredors s'han quedat endarrere, decideixo ficar-me a un ritme mes còmode i em quedo en solitari amb un grup de 4 davant meu i la resta darrera, aixi correré tota la primera part de la cursa.
Vaig passant els quilometres corrent amb solitari, bastant sorprès i una mica asustat, no puc parar de pensar que igual e sortit molt fort, m'estranya molt la posició on estic però em trobo molt còmode i de moment el cos respon perfectament. Aixi arribo fins al coll de Màniga, d'allí pujo cap al Pic de Màniga i ja fa una estona estic observant el Salòria, la pujada asusta una mica però em noto amb molta confiança. 
Moments abans d'encarar la pujada comencen els primers problemes, busco a la butxaca de darrera els pantalons i merda, e perdut els gels que tenia, no es bon moment per lamentar-se ara toca pujar i no pensar. L'ascensió al Salòria, el tram mes alt del traçat em deixa força tocat, a partir d'aquí comença una altra part de la cursa.
 

Segona part:
 
Tocat desprès de la duresa de la pujada començo a baixar, al principi tot sembla anar be, puc agafar una mica de forces, les vistes increïbles també ajuden a recuperar-me, però de cop i volta el genoll em dona el primer avis, una punxada em recorda que no puc apretar, aixi que decideixo relaxar el ritme i baixo tranquil·lament. Quant arribo al coll de Conflent ja ma agafat el corredor que venia al meu darrera, junts correrem els següent quilometres, em comenta que ve un altre corredor bastant fort al nostre darrera i desprès de parlar una estona comença a tirar, jo decideixo reservar una mica, em sembla que em comença a fallar les forces. 
Arriba el que serà per mi el tram mes complicat de tots, fins arribar a Font Negra u passo realment malament, en alguns trams noto el cor que em ressona dins el cervell, estic bastant esgotat i em preocupa que hagi tirat maça fort a la primera part. Però tinc una mica d'esperança, se que desprès del quilometre 25 tot es baixada i allí ja veure com em trobo. Amb problemes i ja a la 7na posició arribo a Font Negra.
 
Tercera part:

Ara ja casi tot el que queda de traçat es baixada, tret d'algun tram de pujada traïdora. Les forces sembla que es recuperen i em començo a notar fort, ja puc tornar a córrer. En aquest tram de la cursa ens ajuntem amb els de la carrera de 23km, vaig passant corredors d'aquesta cursa i aixo em va distraient i motivant. 
La confiança torna a ser forta, estic baixant be i ara tinc clar que l'objectiu es mantenir aquesta molt bona posició. 
Passo tot l'ultim tram passant als corredors de l'altra cursa i rebent els seus ànims, aixo em dona el punt de força que em fa falta. Cada cop estic mes aprop d'arribar a Tírvia i donar per acabada la carrera, però encara em tocara apretar els últims quilometres ja que el corredor que ve al meu darrera cada vegada esta mes aprop i m'obliga a tirar molt en l'ultim tram, que ens regala una pujada que en aquest moment es fa molt dura.


Al final puc mantenir la 7na posició, amb un temps de 5h 29m. Una gran carrera que em servira per agafar molta confiança de cara als següent reptes de l'estiu, i un cop mes em demostra que el camí es bo, però cal continuar entrenant fort per seguir evolucionant.  
Donar les gracies a tots els voluntaris i organitzadors de la carrera, al igual que a tota la gent que no va deixar de donar-nos ànims en tot el traçat, una molt bona carrera de muntanya amb una paisatge brutal i una organització perfecta. Espero poder repetir la següent temporada.
 
Salud i gas.
 

diumenge, 2 de juny del 2013

La muntanya te la ultima paraula.

Estem tenint una primavera atípica metereològicament parlant, i aixo es tenia que fer notar i molt en l'edició d'aquest any de els Bastions. Uns dies abans la organització ens comunicava que canviava el traçat de la carrera per l'acumulació de neu de les parts mes altres del traçat, cosa evident desprès de veure com estan a hores d'ara les nostres muntanyes.

A última hora les condicions en algun tram del nou recorregut avien empitjorat i l'organització es veien obligats a tornar a fer canvis, complicada tasca que han tingut que desenvolupar aquests dies tenint que prendre importants decisions sobre el traçat de la cursa.

Divendres arribo a Ribes, no vaig poder assistir a tot el briefing, però l'estona que vaig estar allí ja es veia clar que tindríem una carrera complicada, no es deixava d'insistir amb que faria molt malt temps, que les condicions serien complicades.

Dissabte al mati, hem desperto a les 7 del mati per poder esmorzar tranquil·lament, surto de la furgo i sembla que el temps no es tant dolent, algunes clarianes, una mica de fresca però no te mala pinta, tot i aixo decideixo agafar els guants, buff, malles llargues a mes del paravent.
Surto de la furgo amb tot el material i vaig cap a la sortida del cremallera, allí em reuneixo amb els companys i comencem a pujar cap al Núria.

Camí del santuari les coses es comencen a veure diferents, el vent es comença a fer notar, des de la finestra observem com el vent bufa violentament movent els arbres, sembla que la muntanya ens u ficara molt difícil.
En les converses de molts dels corredors ja es comença a notar que troben a faltar algunes peces de roba que a Ribes semblava que no farien falta, les condicions ja abans d'arribar a Núria es presenten complicades.  

Sortim del cremallera, i  es confirma el que venim veien tot el camí, el vent es exagerat i la sensació de fred es extrema. Ens amuntonem dins la cafeteria, encara queda una estona perquè donin  la sortida.
Mentres estem prenent alguna cosa els primers rumors que ens arriben es que esta molt complicat pujar a 2500m, i que tot apunta a que suprimiran el bucle que pujava des de Núria, aixi que la carrera començara amb baixada. A mi no em va molt be començar aixi, ja que havia planejat calentar el genoll a la pujada i veure com es comporta a les baixades, però crec que es una bona decisió.  
 
 
Ens informen de vents de entre 100 i 140 km/h, aixo ja comença a tenir mes mala pinta, es impossible muntar un avituallament en aquestes condicions, comença a ser insuportable estar al carrer. No vull ni pensar lo que seria muntar un avituallament a mes de 2000m i mantenir-lo allí tot el dia. Ens reuneixen a tots i prenen la complicada però encertada decisió de suspendre la Trail, els de la Ultra també els han parat  i estan tornant cap a Ribes de Freser.
Ens donen la opció de baixa amb cremallera, o podem anar corrent, opció que segueixen una gran part de corredors nosaltres entre ells.
Desprès de 15 km arribem Ribes on ens podem dutxar, gaudim d'un dinar conjunt al pavelló i cap a casa. Els Bastions tindran que esperar però tornaré.
Salud i gass.