Translate

dijous, 4 de setembre de 2014

TDS 2014. Ultra Trail du Mont Blanc.


S'atansa el dia, es l'ultima data senyalada amb roig al calendari, les sensacions els últims dies no són les millors però confio que en arribar a Chamonix això canvii, el cap es centri amb la cursa i les cames comencin a respondre. 
Aquest any no m'acompanya l'Ana, embarassada de 8 mesos ja no esta per aquestes històries, tot i tenir ganes de venir ara toca descansar i preparar-se per la gran carrera que ens espera a partir del mes següent. Aquest any m'acompanya el Roberto, ell farà l'assistència i s'encarregara de donar-me ànims quan les coses es posin negres.

El dimarts sota un diluvi arribem a Chamonix, temps d'agafar el dorsal i marxar cap a Courmayeur, el temporal no acompanya a quedar-se, si continua així dema serà complicat córrer amb tant fang, amb tanta aigua els rius estan baixant desbordats.

27/9/2014
Són les 5h del matí, esmorzant dins la furgo i mirant al cel veig que esta estrellat, primera bona notícia del dia. Material revisat, cap mentalitzat i ara si, amb ganes que comenci la guerra, ens dirigim cap a la sortida.
Les 7h del matí, donen el tret de sortida, sortim de Courmayeur, primers quilòmetres de baixada, i de seguida ja estem pujant per l'estació. Pujada ampla, amb suficient espai perquè és col·loquin totes les peces al seu lloc. Les forces estan intactes, i les cames estan reaccionant, els últims dies tenia problemes al isquio però ara mateix no tinc cap molèstia, això rutlla.


Continua la primera pujada del dia, el cel esta totalment seré, el vent bufa amb força, la sensació de fred va augmentant cada vegada més, ja fa una bona estona que he perdut la sensibilitat a les mans. Tot canvia quan arribem al Col Chavannes, aquí ja toca el sol i en aquesta cara de la muntanya no bufa el vent, a poc a poc vaig recuperant temperatura, al mateix moment que vaig agafant ritme a la baixada. 
Un descens llarg i molt corredor que amb alguna pujada final ens portara al Col du Petit Saint Bernard. Estic al costat del llac, davant meu una pared que cal pujar i dalt ja veig una bona concentració de gent, és el primer lloc on hem quedat en veure'ns amb el Roberto, just sortir de l'avituallament esta esperant, ham el Tuk el meu gos que està animant a la seva manera. Hem donen forces per continuar, comenta que vaig dins dels temps que tenia marcats, sense parar parlem de com esta anant la cursa i hem dona forces per continuar amb aquest ritme.
Estic corrent molt còmode, sobretot a les baixades, en pujada les cames van més pesades, de moment la cursa és molt corredora tot i que en alguns trams el fang ha deixat el terreny impracticable, i les cames s'enfonsen fins als genolls.

Sortint del coll la temperatura és perfecta, el sol esta escalfant tot i que no fa molta calor, perfecte per afrontar el llarg descens que em portarà fins a Bourg St.Maurice. 
Últims quilòmetres plans i entrada a St.Maurice, és el primer punt on pots rebre assistència externa, una mica de crema a les cames, comentem amb el Roberto com van les coses, temps just per menjar i carregar aigua i sortir ràpidament.
Davant meu el tram més dur del que portem de cursa, m'esperen 16km amb 1900m d+ i uns 500m d-, a més just a migdia, la calor comença a ser insuportable.
Uff, com costa aquesta pujada, els últims dies ja no estic pujant molt fi, i avui no és cap excepció, a mes la calor m'està deixant destrossat, miro de no pensar amb el que queda i anar pujant tranquil·lament. Me quedat quasi sense aigua, encara falta bastant i decideixo racionar-la per si un cas no en trobo pel camí, fa estona que espero trobar-ne, però estem en una zona seca.
Sort, abans del coll arribem al punt de control, i ja escolto com raja l'aigua de la font, encara bo. Carrego aigua i continuo la dura pujada, ja queda menys pel Passeur Pralognan a 2587m.
Ja estic dalt, respiro un moment i comença el descens, primer tram amb cordes fixes, el pas més tècnic del moment i dels pocs llocs on no pots córrer, és un tram curt, de seguida agafo el corriol i gass avall. Em sorprèn veure que les cames vagin tan bé amb baixada, abans de la cursa no m'esperava estar així.

Arribada al Comet de Roselend amb una bona afluència de públic, això dona forces per continuar. Parada per menjar una mica, ficar-me roba més abrigada i començar a pujar, dalt del cim ja es deixa veure la boira, ja no tinc calor. Començant a fer-se fosc, intento fer el mes ràpid possible la combinació de pujades i baixades que em portaran al Col du Joly, proper avituallament.
Arribo a l'avituallament seguint els passos de la música que sona a tot drap, ja fa una estona estava sentint la música però semblava que el punt de control no arribava. Carregar aigua, menjar una mica i sortir disparat cap a Les Contamines, un descens ràpid per l'estació d'esquí, i em continua sorprenent com reaccionant les cames a les baixades, mira que puja costa molt, però baixar es un luxe avui. En aquest tram m'ajunto amb el Lartaun, anem al mateix ritme, això va bé per anar ajudant-nos. Baixada ràpida i ja estem al km 95 a les Contamines, segon lloc on esta autoritzada l'assistència, ara mateix ja no em fa falta res, em mentalitzo que nomes queda una pujada i ja baixar cap a Chamonix.
Però quina paret tenim davant, estem pujant amb el Lartaun, la primera part prou bé, només ens queda la ultima paret, la més dura, la llum del cim es veu molt lluny. Vaig seguint el ritme que ell marca i pensant que cada cop queda menys, amb la fresca pujo molt millor que a la tarda.
Col del Tricot, ja som dalt, uff, ja a costat el seu, ara comença la baixada, tot i que encara queda algunes pujadetes ja tenim el pitjor fet. Primers quilòmetres de baixada i ja noto que ara no estic tan fi, a mes les pujades tot i no ser molt pronunciades es fan dures, li comento al Lartaun que tiri que ell va millor, jo ja miraré de no perdre molt ritme però les cames han dit prou. 


Últim esforç, ja estic a les Hauches, 8 km pràcticament plans per arribar a meta. El meu cap fa estona que està notant el cansament, porto rato veien senyals que no existeixen i llums desapareixen, val més que arribi aviat a Chamonix.
Ja esta davant meu, entrada al poble i no es cap alucinacio, ja només queda entra a meta. 21h 7m després de sortir de Courmayeur i recórrer els 119km i 7250m d+, per fi puc parar a descansar, miro la pantalla i veig que he entrat a la posició 79 de 1600 corredors, no esta gens malament i menys de la manera que ha anat els últims dies, un any més estic a Chamonix molt content del rendiment.


Objectiu complert, l'any passat quant vaig fer la CCC, ja vaig dir que volia fer les tres curses de la Ultra Trail du Mont Blanc, de moment ja en tenim dues, ara falta la més dura, els 167km i 9500m d+ de la UTMB em fan molt respecte, espero poder estar en forma en algun moment per poder afrontar la cursa, de moment em quedaré amb el record de l'aconseguit, tot i que el cap ja comença a pensar amb els 167kms.

I els objectius de la temporada estan més que superats, tenia tres curses al cap, Transvulcania, UTVA, i TDS, he pogut fer les tres amb bon rendiment. Sincerament volia arribar amb millor forma a l'ultima cita, però els últims mesos ha sigut impossible entrenar per falta de temps, però no em queixare, tot sigui per dedicar-li temps a un nou projecte per la pròxima temporada. 
Així que ara si, amb els deures fets, dedicaré a fer els últims quilòmetres de l'estiu combinant amb alguna cursa, i esperar la carrera més important que tinc aquest any, el naixement de la meva filla, això sí que serà una bona ultra.

Salud i gass.


dijous, 14 d’agost de 2014

Trail Val d'Aran


Cada cop queda menys per l'ultim objectiu de la temporada, aquest any tenia marcat amb roig al calendari tres curses, la primera va ser Transvulcania, la segona era la UTVA i ara ja només queda la TDS dins l'Ultra Trail del Mont Blanc. A només 3 setmanes de la data senyalada em decidia a córrer el trail de la Val d'Aran, ja des del primer moment no m'agradava gens el traçat que ens tenien preparat, els 47km i 2500m d+ eren majoritàriament per pista i asfalt, i la veritat és que si a mes et coneixes perfectament el terreny, no engresca molt. De totes maneres veia la cursa com una bona manera de sumar quilometres de cara a la pròxima cita.


Sortida des de Salardú, direcció Unha, primera pujada del dia, per la pista direcció Orri, un grup de corredors s'escapa rapidament, jo miro de quedar-me entre ells i la resta de corredors i vaig pujant tranquil·lament. Sembla que les cames estan responent bé, de moment estic prou fi, aprofito per anar restant quilometres. 
Arribada a Orri, ja una mica cansat de pujar per la pista, aquí ens tenen preparada una baixada per la pista de l'1, la faig rapidament, atent a no passar-me el camí que em té que portar a Ruda, quan arribo en aquest punt veig alguns corredors que estan pujant de 1500, no han vist les cintes i s'han passat, la veritat que les marques estan a terra i es camuflen amb l'herba, si no et coneixes el terreny es fàcil continuar baixada avall.
Ara tot es baixada fins arribar un altre cop a Salardú, sense entrar al poble ens dirigim cap a Mont Romies, això si continuem baixant per pista.

Arriba la primera pujada dura del dia, les cames ja no van tan fines, i les sensacions no són gens bones, i encara va a pitjor quan arribo al camí que ens té que pujar a Mont Romies i veig que no esta marcat, estan un bon grup de corredors allí perduts. Ahir vaig parlar ham el director de la cursa per comentar-li que en aquest punt no hi havia cintes i veig que a passat de mi, quin desastre. 
Comento als corredors que hem de pujar per la pista, i així anem quasi fins arribar a dalt, el grup es vaescapant però cada cop han de parar a preguntar per on va la cursa. En aquest punt alguns corredors van pujar per la pista fen mes quilometres que els que vam pujar pels senders que els creuen, un descontrol total. 
La primera pujada forta del dia ma deixat al seu lloc, seguim per la pista que ens té que portar cap al llac de Sasloses per encarar la pujada al Montardo. Pujada amb molta pedra, no tinc moltes forces per fer l'ascens, estic pagant car les ultimes curses, però per fi estem fent un tram de muntanya, ja començava a ser avorrit tanta pista. 


La boira es comença a apoderar del cim i el vent augmenta la sensació de fred, com puc vaig fent la pujada, avui no és el dia i ara ja u tinc claríssim, les cames no tiren, però ja és més fàcil acabar, que busca una sortida per anar cap a casa. Abans d'arribar al coll m'avança la Montse Bacardit que va destacada com a primera noia, miraré d'agafar-la baixant almenys si fem junts els últims quilometres serà més distret. 
Baixada cap a Restanca, ara ja fora de la boira i amb un temps més agradable, arribem juntament amb la Montse a Pont de Rius i pels que coneixem el recorregut ara arriba la pitjor part, l'únic tram de muntanya ja a passat, ara toca 12km d'asfalt i pista fins a la meta, i pràcticament terreny pla, quina mandra. Encara sort que anem parlant durant tot aquest tram, sinó dubto molt que hagués arribat. Els últims quilometres es fan molt durs, tinc problemes als bessons i em costa arribar a meta, sem fa difícil seguir el ritme de la guanyadora, tot i que al final entrem junts a meta. 
Tot i els problemes arribo a la 15ena posició, amb un temps de 6h 8m per recórrer els 47km i 2550m d+. Per ser gran carrera de la Montse demostraran un cop mes que aquest any esta intractable guanyant totes les curses a les que participa.

Al final no estava tan recuperat com jo m'esperava tot i això espero que aquests quilòmetres em serveixin per agafar forces de cara a la TDS
En quant a la cursa no se com definir-la, el recorregut tant del Trail com el de la Short crec que és un desastre, no entenc perquè cal fer tanta pista i asfalt en una cursa de muntanya i aquí a la Vall on anem sobrats de corriols i muntanyes, crec sincerament que caldria revisar aquest traçat si es torna a fer la cursa. 
De l'organització, doncs que dir que no s'hagi dit ja, alguns sembla que o volen amagar o si mes no dissimular, però el que vam viure aquest cap de setmana a la Vall va ser penós, i el pitjor, va ser molt perillós.  
Hem dona molta rabia que es queixin que els van treure marques, es una putada si te les treuen, però si el dia abans t'avisen o vas a mirar i s'arregla. No fa tants dies vaig córrer una cursa on va passar el mateix, i els organitzadors van anar corrent el mateix dia marcant el recorregut. Després de la meva cursa vaig estar fins mes de les 12 de la nit seguint l'ultra, vaig estar a bastants punts, vaig parlar amb diversos corredors i vaig poder veure jo mateix el que passava allà. Molts corredors abandonant per falta de marcatge, d'altres seguint amb cursa després de perdres durant molta estona, anar sol era una odissea. Però el pitjor del cas per mi era el descontrol de l'organització, dubto molt que tinguessin un pla per treure a la gent de la muntanya en cas de mal temps, i u dubto més després de trobar-me dos cops a un cotxe de l'organització buscant els controls sense saber on anava. També em va semblar una animalada tenir controls dalt de la muntanya amb dos voluntàries abandonades amb només un telefon mòbil als dits, representa que havien d'estar allí pràcticament tota la nit.

Tinc la sensació que cap dels organitzadors a fet mai una cursa com aquesta, i si la feta no si ha fixat gaire. En aquestes curses la nit pot ser molt complicada, tots sabem com les gasta la muntanya, saben això crec que el marcatge de nit era patètic, tant costa ficar totes les marques per on creguis que passar corredors a la nit amb reflectants?
També crec que si corresin aquest tipus de curses, no deixarien als corredors abandonats en els punts més complicats de muntanya, si t'avisen que la gent esta tenin problemes amb el marcatge envia gent als punts més perillosos i assegura el tiro. En fi ens podríem passar el dia analitzant els errors d'aquesta cursa, o més ven dit de vàries curses que munten aquest organitzadors, ja sabíem el que havia passat a Coll de Nargo, però espero que això serveixi per analitzar la situació, els patrocinadors, els que els donen suport i sobretot els corredors en treguin les conclusions.

Hem sap greu haver de fer aquesta crònica d'una cursa que és munta aquí a la Vall, encara em sap més greu pels corredors que han vingut de fora i s'han emportat aquesta imatge de la Vall, crec que es un gran lloc per muntar una cursa alpina de veritat, i podríem tenir una gran Ultra, però si seguim per aquest camí u veig molt complicat, el nom de la Vall per als corredors de muntanya crec que a quedat bastant tocat, és tindrà que fer una gran feina per adreçar la situació.

Salud i gass.

dijous, 7 d’agost de 2014

Era nocturna Vielha



Les cames encara no estan del tot recuperades, les ultimes setmanes e aprofitat per descansar una mica de tot la càrrega de l'estiu, i per mirar d'arribar amb forces a les ultimes curses de la temporada. Però el dissabte arribava la segona edició de la Nocturna de Vielha, 10km d'asfalt, donant dues voltes al poble. No es una cursa que em motivi especialment, no m'agrada córrer per asfalt i menys en una cursa tan explosiva, no estic acostumat a ritmes alts, tot i això és una bona manera d'agafar una mica de xispa, que em pot anar bé de cara a les curses de muntanya, i l'altre motiu es que la cursa es fa a casa, i no em tinc que desplaçar per anar a córrer, per un tipus de cursa com aquesta no faria gaires quilòmetres per anar a córrer.

Les 21h i després d'escalfant una bona estona estic a la sortida, un any mes Vielha esta ple de gent, el temps a respectat la cursa i a permès que molta gent sortís a disfrutar de la carrera.
Sortida ràpida com sempre amb aquest tipus de curses, de totes manera no em deixo portar, sóc molt conscient de les meves carències en aquest tipus de recorregut i miro d'agafar un ritme que pugui mantenir. Els primers 5km sem fan molt durs, a partir del segon quilòmetre em fa bastant malt la panxa i tot i que puc continuar mantenint el ritme molesta bastant. Amb tot puc continuar i confiar que passi el dolor, faig la primera volta al poble i sembla que cada cop estic millor.
Torno a encarar les primeres pujadetes, alguns corredors despès de la cursa parlaven que era molt trenca cames amb les pujades i baixades, jo desitjava pujades més llargues i baixades amb més pendent.
La panxa a millorat i els últims moment de la cursa vaig millor, ja queda poc mes d'un quilòmetre i puc canviar una mica de ritme, gasto les ultimes forces per arribar a meta, i 39m 46s de patiment em fan arribar a meta a la 9ena posició.
Ja tinc el tràmit de l'asfalt passat, ara tornem a ficar el mode muntanya per afrontar amb garanties l'ultim gran objectiu de la temporada que serà la TDS dins de la Ultra Trail del Mont Blanc, però abans farem un ultima posta a punt corrent el Trail de la Val d'Aran. A l'asfalt no crec que m'hi tornin a veure fins l'any que bé, tot i això em quedo amb el bon ambient que es va veure durant tota la cursa, i amb els ànims de la gent, la veritat es que t'ajuda córrer quan no veus molt bé d'on venen però tota l'estona sents crits d'anim amb el teu nom.

Salud i gass.

dimecres, 23 de juliol de 2014

Ultra Valls d'Aneu


Arribava el segon gran objectiu de la temporada, la UTVA estava marcada des de feia molts dies al calendari. Des del moment que de l'organització hem van comentar que muntarien aquesta cursa la vaig tenir present durant els entrenaments.
Analitzant el recorregut, els quilometres i el desnivell era una cursa a la qual li tenia molt de respecte, ells ja l'anomenaven INDOMITA i sabien el que es deien.
El dia del brífing ja ens van fer saber que seria un recorregut molt dur, 100% alpí i amb trams poc corredors, ja venia amb aquesta idea, però després que u remarquessin tant des de l'organització, el respecte va créixer. Vaig anar a dormir conscient que seria un dia dur, al que caldria apretar fort les dents si volia arribar a la meta.


Sortida tranquil·la, res a veure amb les ultimes curses que he fet, on el ritme és frenètic, aquí tenim molts quilòmetres per davant i el ritme és més suau, hem noto bé i faig els primers passos del dia amb el primer grup.
Arribant a Jou el grup que anem a davant tenim una confusió en el circuit, fem mitja volta i això fa que ens tornem a junta amb la resta de corredors, arreglat el problema continuem cap a Espot.
La pujada fins al poble es suau, no sabia molt bé com estaria avui, ja que els últims dies no he pogut entrenar molt per diversos motius, però ara mateix hem noto molt còmode, puc córrer aquest tram al costat dels favorits i mirant de seguir els passos de tot una llegenda de les carreres de muntanya com es el Salva Calvo. Se que per mi és impossible anar tota la cursa amb aquest grup, quan arribi la pujada dura segurament hem deixaran de seguida, però de moment vaig aguantant.

I arribem al Coll de Fogueruix, allí es comencen a distanciar, a partir d'aquí comença la meva cursa amb solitari. Amb els ànims de la gent arribo dalt del coll, i comença una baixada ràpida, que ens conduira a Les Planes de Son.
Tot i que el sol ja comença a apretar, el terreny esta humit de la pluja de la nit passada, miro de baixar controlant però dins el bosc trepitjo unes rames molles, rellisco i hem giro el genoll, sembla que no a passat res però noto una punxada durant una estona, miro de seguir més tranquil a veure si es va
passant el dolor.


Ja  a Planes de Son, aquí tenim un avituallament i comença el quilòmetre vertical, fins al cim del Tésol és un tram cronometrat, 5km i 1150m d+, no tinc cap intenció de fer temps, ja tindré prou feina a arribar a dalt. 
El terreny ja es mes alpí, pujant pel dret fins al cim, es far dur, i cada cop veig més lluny el grup davanter, però aquesta no és la meva guerra, ja en tinc prou amb arribar a meta. Dalt del cim, unes vistes increïbles i un cresteig entre Tésol, Roca Blanca i Pineto, que no et permet cap error. Encaro la baixada cap a la Vall de Cabanes, un descens molt tècnic, on has de deixar-te caure i anar frenant, aquí torno a notar molèsties al genoll, ara hem preocupa mes.

Pedres i més pedres, es el terreny que tinc per davant, fa estona que no veig res més. El cap comença a fallar al mateix temps que les cames, fa ja molta estona que estic corrent sol, i ara mateix no tinc molt bones sensacions, espero que aquest moment és passo el més aviat possible, de moment no hem preocupa molt, és normal tenir moments així en aquest tipus de carreres.

El terreny tècnic continua, passant pel Coll de Basiero, fins a arribar al refugi de Mataró, allà pugem al Llac Glaçat i una baixada dura ens conduirà fins a Sabordo
Arriba el pitjor moment del dia, no estic amb moltes forces, tot i que la baixada és pel camí no puc córrer ràpid, fa una bona estona que no hem trobo bé. A poc a poc faig el descens, amb males sensacions i amb el dubte de no veure cap marca al camí, algú les a tret totes, però ràpidament des de l'organització ja estan remarcant. 
Costa molt continuar, he arribat a la pujada a Bonaigua però no estic convençut de poder continuar, cada cop tinc més clar que a Bonaigua abandonaré. Allí m'esperen l'Ana, en Xevi, el Jaime, el Roberto, el Cristian i l'Ona, m'ajuden a no abandonar, miro de menjar una mica per agafar forces i quedo amb ells que ens veiem a Isil, provaré una estona mes
Pujada al cim de la Cigalera, i un llarg descens hem condueix fins al poble d'Isil, passant pel llac de Garrabea per anar cap a Rosari, durant la baixada e pogut córrer bé, ara ja estic més convençut de continuar.

Surto d'Isil, per encarar l'ultima part de la cursa, però a la primera pujada ja veig que serà dur, amb moltes feines arribo a les bordes de Rise. I despres d'una ràpida baixada ja estic davant de l'ultima gran pujada del dia, l'ascens al Montroig, intento convencem que ja esta, que es l'ultim esforç però serà un ascens complicat amb les condicions amb les quals hem trobo.

Pujo a poc a poc però millor de el que m'esperava i ja estic per damunt de la cascada, enfilant la pedrera que hemque conduir al cim, encara és de dia i això hem tranquil·litza, intentaré sortir de la muntanya abans no es faci fosc, el proper objectiu es que la nit m'agafi baixant.
Estic allí on volia estar, l'ultima baixada, les forces ja estan molt justes però ara tinc clar que arribaré.  Es negra nit, i es comença a escapar algunes gotes, fa estona observo la tormenta davant meu. Continuo el descens que hemque portar a Esterri, just abans de sortir de la muntanya hem trobo al Ramon Villuendans, hem diu que ja queda poc per arribar a la pista, després queda un corriol tècnic i ja una baixada mes tranquil·la, això hem tranquil·litza fa estona que desitjo poder córrer per un tram ràpid, sense pedres.
Ultims quilòmetres del dia, veig Esterri davant meu, tot i que ja es tard alli estan esperant-me els companys, gracies a ells avui e tingut forces per acabar.  
18h 14m, entro a meta a la 7ena posició i corrent mes de 15h amb solitari.

Ara si que ja u poden dir ben alt, aquesta es una de les curses més dures del Pirineu, era el primer any que es feia i estava tot una mica a l'aire, no es tenia referències de temps, ni de dificultat, i veient les reaccions dels corredors es INDOMITA.
Tinc la sensació que aquesta serà una de les grans curses del Pirineu, te tot el que se li demana a una gran cursa, un recorregut increïble, terreny 100% alpi, una bona organització i un poble bolcat. Espero poder tornar a córrer la temporada vinent ja amb la carrera consolidada i poder tornar a disfrutar d'aquesta gran cursa. 

Salud i gass.

dilluns, 7 de juliol de 2014

La Ribalera 2014

La Ribalera 2014

Els últims dies no estic entrenant molt, el cos s'esta resentit de tants quilometres, ara és moment de baixar una mica el ritme per poder afrontar la segona part de la temporada amb garanties. Tot i això arriba el cap de setmana de la Ribalera, l'any pasat ja la vaig correr aquesta cursa i el recorregut hem va encantar, es una carrera dura amb 2700m de desnivell positiu, per terreny d'alta muntanya i 38km. Tot i no arribar amb un bon moment tenia moltes ganes de tornar a disfrutar d'aquesta cursa.

Diumenge dia 29, les 7h i estic ja dins la zona de sortida, moment per compartir impressions amb diversos companys de cursa. No deixem de mirar el cel, a veure si decideix descarregar la tempesta, les previsions son que plourà durant la primera part de la cursa però acabara sortint el sol, a veure que és el que passa finalment.

Primera pujada del dia, sortim del poble a un bon ritme i ja veig que no serà com a la ultima edició, l'any passat no mes de 5 corredors ens vam distanciar a la sortida, avui hem quedo al final del primer grup i puc contar mes de 20 corredors. Això ara mateix no hem preocupa, continuo al meu ritme oblidant la gent que tinc davant.
Primers quilometres amb pujada per dins del bosc, i cada cop amenaça mes el cel. Ja al final de la primera pujada arriba la pluja, estic en un dels trams mes ràpids del recorregut sota un bon ruixat, miro de córrer tot el que puc durant la part plana, intentant escapar de la tempesta però l'aigua m'acompanya durant tot aquest tram.
Comença la pujada cap al coll de Manega, sembla que la pluja a acabat, és una bona notícia perquè de continuar amb aquest temps la pujada al Saloria hauria set molt dura, la temperatura es baixa ara mateix. Arribant al coll de Manega ja es comença a veure el sol, això hem dona forces per afrontar la dura pujada que m'espera. Em trobo en un terreny molt pedregos on no és fàcil córrer, un despiste es pot pagar molt car, a mes la pedra molla dificulta avançar ràpidament.
Dalt de la cresta ja veig davant meu el cim del Saloria, en alguns moments s'amaga darrera un núvol, però de tant en tant es deixa veure per recordar-me la duresa del seu tram final. Hem trobo ja lluitant amb les roques que em conduiran al cim, les posicions fa una estona que san estabilitzat, veig dos corredors davant meu, i pel darrera hem segueix un grup que cada cop es va fent mes petit, això si, alguns corredors se'm van apropant durant la pujada.

2880m el cim del Saloria, primer objectiu de la cursa, comença la baixada. Un moment per menjar i beure, agafar aire i sense perdre temps, gass avall.
Baixada tècnica i perillosa, l'aigua a ajudat a fer-ho mes complicat però les sensacions que tinc no poden ser millors, hem sorprèn trobar-me tan bé i que les cames reaccionin tan ràpid. Ara si, me distanciat del grup perseguidor i cada cop tinc mes aprop els de davant. Ja al als peus del cim, moment per mirar endarrere i veure el descens que acabo de fer, ara toca un tram on es pot córrer ràpid fins arribar a la pròxima pujada, tocarà aprofitar que hem trobo en un bon moment.
Agafo el corredor de davant que és el Jaime, li comento si té problemes i em diu que el de sempre, les cames no van a la baixada, però ara ja sembla que va millor. Anem fent el tram pla i cada cop tenim mes aprop un altre corredor, per darrera fa estona que ja no veig a ningú.
Arriba la pujada a font Negra, dur ascens i mes en aquest moment del dia, passem al corredor de davant, i juntament amb el Jaime arribem dalt. Junts fem la cresta fins arribar a la baixada, alli en Jaime torna a tenir problemes i ens distanciem una mica.




Ara ja nomes queda baixar, miro el rellotge i veig que estic per sota del temps de l'any passat. Sense casi parar als avituallaments faig els últims quilometres del dia.
Ja a Farrera, nomes queda 4km de cursa i les cames estan responent, ultim esforç, la baixada al final es comença a fer llarga, però ja veig Tirvia molt a prop. Ultima pujada al poble, miro endarrere i no veig ningú de la meva cursa, faig els últims metres ja molt cansat, fins entrar a la meta.
Al final 38km i 2750m de desnivell positiu amb un temps de 5h 6m, baixant mitja hora el meu temps de l'any passat i aconseguint una bona 8ena posició.

Un altre any gaudint d'aquesta bona cursa, amb tot els ingredients que se li demanen a una cursa de muntanya, bon recorregut, increïbles vistes, climatologia complicada i un terreny de pura muntanya. L'any passat vaig acabar molt content aquesta cursa perquè sortia d'una lesió i aquí hem vaig trobar molt be, i aquest any no és per menys, desprès d'unes setmanes dures on no estava entrenant a gust, e tornat a agafar la confiança per afrontar la segona part de la temporada de curses de muntanya.

Salud i gass.

dijous, 26 de juny de 2014

Skyrace Vallibierna


Diumenge dia 15 de Juny, avui es celebra el gran premi Buf Salomon a Vilaller, prova que esta dins de la copa d'Espanya de curses de muntanya amb un circuit de 34km i 1700m de desnivell positiu. L'última setmana quasi no he entrenat, fa dies que no tinc gens de bones sensacions corrent, així que arribo a aquesta cursa amb una sensació estranya, tot i això només penso amb seguir sumant quilometres i que la cursa em servirà com un entreno de tirada llarga de cara a l'Ultra de les Valls d'Aneu, així que avui aquest és el pla.  

Es el moment de la sortida, 3,2,1 gass... aquí els de davant apreten fort, es una carrera amb un bon nivell de corredors, a mes els primers quilometres fins a Ginast són ràpids, però un cop passats els 2 primers quilometres, comença l'espectacle. Els propers 6km son tots amb pujada, prop de 1400m d'ascensió, vaig pujant tranquil·lament tinc clar que avui no es el dia, millor dosificar be i anar restant quilometres. Pujada dura i de pura muntanya, i arribant al punt mes al, del cel es comença a escapar una mica de neu, el fred es va apoderant del meu cos, la neu en cap cas es intensa no sembla que hagi de desencadenar en una tempesta però si que li afegeix un ingredient mes a la prova. Arribant a la cresta de la muntanya es moment de córrer per encadenar amb la primera baixada del dia, deixo el fred endarrere però continuo amb aquesta sensació estranya, el cap no vol córrer pero les cames van anant fent. Torna a arribar la pujada, un altre cop canvio de ritme, estem en un terreny poc propici per córrer aixo fa que els quilometres es restin més a poc a poc. Ara la pujada ja no es tant llarga i ja torno a esta en condicions de córrer, només queda coronar un altre cim i després la baixada del dia, ja se el que m'espera perquè no es el primer cop que faig aquesta baixada, aixo no se si m'ajuda ara mateix igual seria millor no ser conscient del que m'espera. Ja estic començant a baixar i es confirma que avui no puc, estic baixant molt lent, pitjor del que esperava, miro de no preocupar-me per aquesta situació, sigui com sigui haig d'arribar a Ginast i allí arrossegar-me si cal fins a Vilaller.

Una dura baixada em deixa pràcticament sense forces però ja veig Ginast davant meu, dos quilometres plans em separen de la meta, un dia dur però content de superar els moments crítics. 34km - 2700m d+ i 4h 34m després arribo a Vilaller un altre cop, ara es moment d'analitzar com estic físicament i començar a pensar que queda molt estiu i cal anar dosificant.

Salud i gass

dissabte, 7 de juny de 2014

Trail Carlac

Ja bastant recuperat de Transvulcania aquest cop tocava córrer a casa, aquest any han canviat les dates del Trail Carlac i el recorregut també a sigut modificat. La sortida i arribada serà a Les, es pujarà a Bausen per fer el recorregut habitual de Carlac i tornar a baixar a Les, amb total uns 20km i 1000m de desnivell positiu.
He estat intentant recuperar el millor possible les cames i preparant aquesta cursa durant els últims dies, però tinc clar que el ritme dels primers serà molt ràpid i serà complicat poder seguir, però corrent a casa u haig de provar, si mes no al principi miraré d'apretar.

3,2,1 gass...
Sortim de Les a un bon ritme, sense forçar molt però constant. Un grup de 5 corredors comencem a marcar distàncies amb la resta, i per davant tenim al Jose Ramon, aquest cop no em preocupa, ell fa el circuit curt, així que no anem a la mateixa guerra. Primers km i primers metres de desnivell positiu, pujada a Bausen, intento no perdre el contacte amb els primers, és una mica complicat, no tinc moltes forces per aguantar aquest ritme, i les cames no estan per pujar tant ràpid. Em quedo el 5e del grup i vaig mirant de pujar sense perdre molta distància. Arribo a Bausen i ja es calma la pujada, puc respirar una mica i començo a agafar ritme, ara ja vaig millor, directe al bosc de Carlac

Avui ha sortit el sol però els últims dies ha estat plovent, tot el bosc esta molt enfangat, serà més dur el circuit però molt més divertit. Em trobo en la 5ena posició, per darrere no veig a ningú i just ha l'ultima pujada del bosc, començo a veure als de davant. Ara si ja dalt del bosc, comença la baixada que ens té que portar un altre cop prop de Bausen. Tot i el fang baixo bastant ràpid, em trobo bé i puc córrer còmodament. Passat el poble ja només queda baixar a Les, un tram de pista abans d'agafar un corriol ràpid i en algun tram tècnic, allí estan el Xevi i el Felipe, sense perdre temps em donen aigua i em diuen que tinc al Jaime molt aprop, fa estona que no veia als de davant ells també estaran baixant ràpid, miro d'apretar però les cames donen per a el que donen.

Ara si, ja al mirador de Les, només queda un tram de pista i agafar el corriol que ens portara fins al poble, entro ràpid al corriol però controlant perquè rellisca bastant i just al final del camí em trobo al Jaime amb problemes a la cama, li dono ànims per seguir, ja estem arribant, intenta córrer però no pot.
Ja a Les, entro al poble ara en 4arta posició i corrent a un bon ritme la baixada, però jo pensava que l'arribada era a l'ajuntament, però no, hem d'anar fins al camp de futbol, aquesta recta em destrossa, aquest ja es l'ultim esforç, ara només queda entrar a la meta, amb un temps de 1h 50m per fer els 19km i 1010m de desnivell positiu.

Al final una bona cursa, no pensava poder anar tant ràpid, tot i que a costat molt mantenir el ritme a les pujades, tot i això molt content de com a anat, veient el temps dels que han pujat al podi poc mes podia demanar. Quant a la cursa és un encert sortir de Les allí tens més instal·lacions i es fa més ambient, i mantenir el recorregut de Carlac és la millor opció, ja que es una de les zones més boniques de la Vall, espero que la carrera vagi a mes i cada any augmenti el número de participants ja siguin de fora o de la mateixa vall que de vegades a la gent d'aquí sembla que els faci por que els vegin córrer a casa seu.

Salud i gass