Translate

dilluns, 17 de març del 2014

Montardo 2833m i descens per la cara Nord

Aquesta era una ruta que feia molts dies que teníem al cap però per una raó o per una altra mai l'havíem pogut realitzar. L'objectiu era pujar el Montardo per la seva ascensió clàssica i baixar per la cara nord, aquella cara que tants cops hem vist des del fons de la vall, aquella cara que sempre observo quan estic corrent per Valarties.
Començàvem el dia aviat, abans de les 7 del matí ens trobàvem al bar a Arites, per carregar les ultimes forces abans de pujar. A les 7:30h ja estàvem preparats una mica mes avall del pont del Ressec, allí on la neu ens permetia aparcar. 
Els primers quilòmetres de pista fins a potent de Rius es fan pesats, no mes que les altres vegades que hem pujat per aquí, sempre es fa dur aquest tram. Però de seguida comencem a pujar cap a Restanca 2010m, decidim pujar pel camí d'estiu, sembla que estarà menys gelat, i l'elecció es la bona perquè ens permet fer una bona pujada, fa unes dues hores que hem sortit del cotxe i ara ens trobem al refugi.


En aquest punt ens trobem amb alguns companys de la Vall que estan passant uns dies al refu, els diem que tenim l'objectiu de fer la Nord del Montardo i ens diuen que esta dura com el marmol, almenys això es el que els a dit el guarda, nosaltres no fem molt cas d'aquesta informació i igualment u anirem a mirar, en cas que estigui tan malament ja canviarem d'itinerari, de moment continuarem pujant i un cop estem al lloc i u puguem valorar ja decidirem.




Anem avançant sense pressa però a bon ritme cap al coll d'Olhacrestada, la neu en aquesta cara esta dura però ens deixa pujar prou bé sense necessitat de montar les ganivetes. Ja al coll fem una parada, hem de recuperar forces de cara a la ultima pujada que ens permetrà arribar al cim. Aquest tram es el mes calorós del dia, aquí si que realment passem calor, portàvem tot el mati pujant per l'ombra i tot i ser un dia radiant encara no havíem passat calor.





I ara si, ens trobem davant del cim, a pocs metres de poder gaudir d'un dels millors balcons de la Val d'Aran, el cim del Montardo a 2833m manant entre totes les muntanyes del seu voltant, una majestuosa muntanya que ens permet gaudir d'unes vistes de 360º.


Però el nostre cap esta en un altre lloc, ja fa estona que pensem amb el descens, aprofitem les vistes del cim per començar a valorar la possibilitat de baixar per la nord, veiem diverses opcions en cas de no trobar la canal que ens permetria entra a la immensa pala d'aquesta cara, però unes traces d'aquests últims dies sembla que ens poden facilitar les coses.
Ja amb tot preparat ens decidim a buscar la canal, i després de descartar una primera opció que no era la bona ens topem amb la famosa canal. La neu per arribar a l'entrada esta bastant dura, i decidim muntar una corda per poder baixar amb més seguretat, és un lloc prou esposat i cal minimitzar riscos.

Ara si, ens trobem davant de la canal que ens permetrà arribar a les pales de la cara nord, haurem d'anar tirant d'un en un, ja que a la sortida l'espai és reduït, així que primer tirarà en Xevi i jo sortiré al seu darrere. Des de l'entrada veig com baixa per la canal, des d'aquí impressiona però tot i que la neu esta dura, es pot baixar perfectament i sense molts problemes. Ell ja esta fora, ara és el meu torn, sense pensar molt em tiro per la canal, i ràpidament arribo on esta en Xevi, des d'aquí encara es veu més impressionant, just al final de la canal esperarem a la resta per poder baixar tots junts per les pales.

Ara només ens queda gaudir d'una baixada per l'ampla pala del Montardo, tants cops veient-la des d'Arties i ara ens trobem aquí descendint per ella, i encara ens regala algun racó de neu pols, en tota la baixada la neu esta prou bé, ventejada en molts llocs però prou còmoda per baixar, estem contens de no haver fet cas de la informació que ens avien donat al refu. Bona baixada fins a arribar al bosc, aquí si que tenim sort de les traces que tenim davant per trobar la sortida al talla foc i que ens permet arribar a la pista que ens portarà un altre cop al cotxe.


Ara ja la podem taxar de la nostra llista, feia dies que la teníem pendent i ja es una realitat, segurament no serà la ultima vegada que baixem per aquesta cara, ens ha deixat tan bon gust de boca que segur tornarem aviat.

Salud i neu.