Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris demencial climbers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris demencial climbers. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 d’abril del 2014

Ruta circular a Luchon 107km - 1575m d+.

Aquest cop tocava ruta amb bici de carretera, sense pressions, sense penjar-nos cap dorsal, només escapant de la pluja que anuncien per la Vall d'Aran durant el dia d'avui.

Farem una circular sortint i arribant a Luchon, pujant el Port de Peyresourde 1569m. De camí a Luchon anem deixant els núvols endarrere, el cel esta seré cap a la zona que ens dirigim.

10:30 del matí, sortim de Luchon i el primer que ens trobarem serà la pujada al Port de Peyresourde, la pujada més dura del dia, però sabem que un cop superat aquet desnivell ja tindrem molta feina feta. En total seran 15km on haurem d'ascendir els 939m positius amb un 6'1% de grau d'inclinació mitja.

En poc més d'una hora ens trobem al punt més alt de la ruta, disfrutant d'unes bones vistes des del Peyresourde, una pujada llarga però en cap cas molt complicada, en tots moments es deixa fer.
Ens trobem aprop de l'estació de Peyregudes i l'estat de les pistes ens mostra que la temporada d'hivern ja està arribant al seu final.
Temps per recuperar una mica de forces, menjar i beure sense perdre molt temps i abrigants per afrontar el llarg descens que ens conduirà fins Arreau, el moment de descarregar adrenalina baixant. Gass...


Un llarg descens superant els 70km/h en algun cas i ja estem a Arreau al quilometre 32 de la nostra ruta, a partir d'ara ja tot serà planejar una mica mes, amb alguns trams de pujada però sense ser molt exagerats.





Per aquesta zona la primavera ja fa dies que ha arribat, es nota amb el verd del paisatge i l'altura que té l'herba en algunes zones. Sense quasi trobar cap cotxe en cap tram anem sumant quilometres, passant per diferents poblets. Ja hem deixat endarrere Serrancolin, Montegut i diversos poblets. El temps ens està regalant un gran dia el sol, fa una bona estona que brilla damunt nostre, la temperatura és perfecta.




Més u menys a partir del quilometre 60 ens trobem amb una mica mes de dificultats, el vent ens bufa de cara i amb ganes, això fa complicat poder avançar còmodament, i ens obliga a fer relleus per tal de poder superar aquest moment. Sort que el vent calma, i entrem en una zona més tranquil·la on podem avançar sense haver de fer tant esforç. El vent ens ha fet empènyer de valent, però ara respirem més tranquils en veure que a parat, som conscients que amb aquestes condicions seria molt dur arribar a Luchon, ja que encara ens queda una bon grapat de quilòmetres.

El dia ha aguantat perfectament, però a l'altura de Saint Beat ja veiem que cap a on ens dirigim la tormenta sembla bastant clara, anem parlant entre nosaltres de si estarà plovent o no, sembla que el dia ha aguantat però encara ens reserva una sorpresa final.

Ens trobem a només 5km de Luchon i ara sí que ja i som a dins, ens trobem sota una tormenta exagerada, la cortina d'aigua no ens deixa veure res, només de tant en tant es pot endevinar el poble al nostre davant, sembla que no arriba mai. Traiem les ultimes forces que ens queden per arribar al pàrquing on tenim la furgo el més ràpid possible, 5 minuts després d'arribar al final de la nostra ruta el sol trona a brillar damunt nostre i ens torna a regalar un dia excel·lent.


Al final a sortir una bona ruta, quasi hem aconseguit l'objectiu d'escapar de la pluja. Al final han sortit un total de 107km, amb un desnivell positiu de 1575m i un temps de 4h25m. Un gran entreno de cara a l'estiu que cada cop és més evident que ja el tenim aquí.

Salud i gass.


dijous, 3 d’abril del 2014

RUN AWAY

L'hivern està cremant els seus últims cartuxos, els dies ja són cada cop més llargs, les temperatures ja comencen a marcar l'arribada de l'estiu i cada cop més el meu cap ja està pensant amb les carreres de muntanya. La temporada d'esquí a sigut prou bona tot i no poder gaudir de molts dies de sol els hem pogut aprofitar al màxim. La neu no a set escassa en cap cas, però si que a diferència de la temporada passada, aquest any hem hagut d'aprofitar la bona neu el mateix dia que queia, no ha aguantat gaires dies la bona qualitat, o serà que ens vam mal acostumar l'any anterior. A sigut una bona temporada per continuar amb els entrenaments, però també ho ha sigut per fer bones travessies i aprofitar al màxim els dies de bona neu, sempre al costat de bons amics. Al final totes aquestes sensacions es resumeixen en aquest vídeo, RUN AWAY, el nou vídeo de DEMENCIAL CLMBERS, que hem gravat i editat durant aquest hivern. 



Salud i neu.

dilluns, 17 de març del 2014

Montardo 2833m i descens per la cara Nord

Aquesta era una ruta que feia molts dies que teníem al cap però per una raó o per una altra mai l'havíem pogut realitzar. L'objectiu era pujar el Montardo per la seva ascensió clàssica i baixar per la cara nord, aquella cara que tants cops hem vist des del fons de la vall, aquella cara que sempre observo quan estic corrent per Valarties.
Començàvem el dia aviat, abans de les 7 del matí ens trobàvem al bar a Arites, per carregar les ultimes forces abans de pujar. A les 7:30h ja estàvem preparats una mica mes avall del pont del Ressec, allí on la neu ens permetia aparcar. 
Els primers quilòmetres de pista fins a potent de Rius es fan pesats, no mes que les altres vegades que hem pujat per aquí, sempre es fa dur aquest tram. Però de seguida comencem a pujar cap a Restanca 2010m, decidim pujar pel camí d'estiu, sembla que estarà menys gelat, i l'elecció es la bona perquè ens permet fer una bona pujada, fa unes dues hores que hem sortit del cotxe i ara ens trobem al refugi.


En aquest punt ens trobem amb alguns companys de la Vall que estan passant uns dies al refu, els diem que tenim l'objectiu de fer la Nord del Montardo i ens diuen que esta dura com el marmol, almenys això es el que els a dit el guarda, nosaltres no fem molt cas d'aquesta informació i igualment u anirem a mirar, en cas que estigui tan malament ja canviarem d'itinerari, de moment continuarem pujant i un cop estem al lloc i u puguem valorar ja decidirem.




Anem avançant sense pressa però a bon ritme cap al coll d'Olhacrestada, la neu en aquesta cara esta dura però ens deixa pujar prou bé sense necessitat de montar les ganivetes. Ja al coll fem una parada, hem de recuperar forces de cara a la ultima pujada que ens permetrà arribar al cim. Aquest tram es el mes calorós del dia, aquí si que realment passem calor, portàvem tot el mati pujant per l'ombra i tot i ser un dia radiant encara no havíem passat calor.





I ara si, ens trobem davant del cim, a pocs metres de poder gaudir d'un dels millors balcons de la Val d'Aran, el cim del Montardo a 2833m manant entre totes les muntanyes del seu voltant, una majestuosa muntanya que ens permet gaudir d'unes vistes de 360º.


Però el nostre cap esta en un altre lloc, ja fa estona que pensem amb el descens, aprofitem les vistes del cim per començar a valorar la possibilitat de baixar per la nord, veiem diverses opcions en cas de no trobar la canal que ens permetria entra a la immensa pala d'aquesta cara, però unes traces d'aquests últims dies sembla que ens poden facilitar les coses.
Ja amb tot preparat ens decidim a buscar la canal, i després de descartar una primera opció que no era la bona ens topem amb la famosa canal. La neu per arribar a l'entrada esta bastant dura, i decidim muntar una corda per poder baixar amb més seguretat, és un lloc prou esposat i cal minimitzar riscos.

Ara si, ens trobem davant de la canal que ens permetrà arribar a les pales de la cara nord, haurem d'anar tirant d'un en un, ja que a la sortida l'espai és reduït, així que primer tirarà en Xevi i jo sortiré al seu darrere. Des de l'entrada veig com baixa per la canal, des d'aquí impressiona però tot i que la neu esta dura, es pot baixar perfectament i sense molts problemes. Ell ja esta fora, ara és el meu torn, sense pensar molt em tiro per la canal, i ràpidament arribo on esta en Xevi, des d'aquí encara es veu més impressionant, just al final de la canal esperarem a la resta per poder baixar tots junts per les pales.

Ara només ens queda gaudir d'una baixada per l'ampla pala del Montardo, tants cops veient-la des d'Arties i ara ens trobem aquí descendint per ella, i encara ens regala algun racó de neu pols, en tota la baixada la neu esta prou bé, ventejada en molts llocs però prou còmoda per baixar, estem contens de no haver fet cas de la informació que ens avien donat al refu. Bona baixada fins a arribar al bosc, aquí si que tenim sort de les traces que tenim davant per trobar la sortida al talla foc i que ens permet arribar a la pista que ens portarà un altre cop al cotxe.


Ara ja la podem taxar de la nostra llista, feia dies que la teníem pendent i ja es una realitat, segurament no serà la ultima vegada que baixem per aquesta cara, ens ha deixat tan bon gust de boca que segur tornarem aviat.

Salud i neu. 

dijous, 20 de febrer del 2014

Tuc gran de Sendrosa 2703m

Despres d'alguns dies amb mal temps per fi ens tocava un dijous que prometia ser bo. En un principi les previsions tampoc eren molt esperançadores però teniam clar que sortiríem a provar, i vam ascertar ja de bon mati tenia pinta que avui si, avui veuríem el sol.
Quedem amb sortir des de la Peülla, alguns aprofitant el remonte i jo pujaria foquejant, així podia portar el gos. 
Son les 8:30h i surto del Cap del Port direcció la Peulla superior a les 9h hem quedat en ajuntans dalt amb en Xevi, la Vane, l'Adri i el Buti. 

A primera hora i ja disposats a fer la primers baixada del dia, fem la diagonal direcció Saboredo, buscant una canal que ja haviam fet en alguna altra ocasió i ens àvia deixat un bon sabor de boca. 
I no, aquest cop tampoc ens desepciona, trobem la canal ven carregada de neu dels ultima dies, i amb una calitat exelent, només per aquets baixada ja val la pena el dia, però aixo només a fet que començar. 
Ara toca montar pells i pujar direcció al refugi, encara no tenim clar si anar a fer el Pic de Saboredo o decantans pel Tuc gran de Sendrosa, de moment pujem cap al refugi, alli ja decidirem. 
Gaudint d'un increïble paissatge anem fent el camí cap al refu, i cada cop guanya mes pes l'idea de fer el Sendrosa, els núvols en aquella sona son inexistents en canvi a Saboredo es comensa a formar
nuvolades. 

Així q despres de para un moment a fora el refu a menjar una mica, decidim pujar cap al Tuc gran de Sendrosa. 
Anem pujat a un bon ritme, passant alguna zona on el vent bufa amb mes força i mirant d'arribar al cim abans que els núvols ens tapin el sol. 

Ja només ens queda la ultima part de la pujada, aqui tindrem que pujar caminant fins arribar a la cresta, la forta pendent ens fa impossible foquejar, però es pot pujar bastant be, la neu et permet fer una bona escala fins al cim. 


Ja al cim toca pensar amb la baixada, el vent es deixa notar amb força, així que no ens u pensem molt, montem ràpid i ens dirigim a la cara ...... Est, per fer el descens. Els núvols an guanyat terreny i el relleu es molt pobre, a mes la neu no esta tan bona com per baixar molt confiat, però encara es deixa fer i tenim un descens prou còmode.



Ara si q ja un tenim mes u menys salvat, ja un altre cop al fons de la vall, amb lo que tardes en pujar, i amb un moment estàs abaix. Només ens quedar remontar cap a Bonaigua per tal se recuperar el cotxe i donar l'activitat per acabada. 

Aquest cop si, una bona jornada de monte, un bon dia per disfrutar de la bona neu, el bom temps i la bona companyia. 

Salud i neu. 

dimarts, 21 de gener del 2014

Tuc dera Canau de Rius 2813m

 

Dijous 17h, comencem a pujar cap a Restanca. L'Ana i jo anem primers, més tard pujaran en Xevi i en Felipe. 
Deixem el cotxe al Pont del Resec i des d'allí anem pujant tranquil·lament per la pista fins a pontet de Rius.
En aquest punt es comença a fer fosc, decidim pujar pel camí d'estiu, dins del bosc estarem més resguardats del vent. La part baixa té poca neu, però podem anar salvant la situació i poc a poc anem pujant sense haver de treure'ns les taules amb cap moment.





Anem guanyant altura i les condicions van millorant, cada cop mes neu i millor qualitat, això ja té més bona pinta. Estem arribant a Restanca ens girem i veiem dos llums que estan pujant, es trobem no molt lluny d'on som nosaltres, decidim esperar i amb poca estona ens ajuntem amb en Xevi i en Felipe. Junts arribem al refugi, aquí a dalt en vent ja comença a ser mes insoportable.


Teníem la intenció d'aprofitar la lluna plena i sortir a foquejar una mica aquesta nit, però veien les condicions que es donen aquí dalt decidim no sortit del refu, temps per descansar, menjar una mica i a dormir, a veure si amb una mica de sort demà a calmat una mica el vent i podem sortir a fer alguna ruta.

Divendres de bon mati, ens aixequem comentant que em dormit millor que a casa, tots menys l'Ana que es queixa que a tingut fred als peus tota la nit, dormir amb el soroll del vent i l'aigua que baixa al llac et deixa molt relaxat.
Preparem l'esmorzar mentre esperem que arribi l'Adrià amb qui vam quedar que arribaria aviat al refu. El vent esta més calmat, tot i que de tant en tant fa alguna rafega forta.

Amb tot el material preparat, i ja amb l'Adrià al refu sortim direcció llac de Mar, hem decidit que provarem de pujar al Tuc dera Canau de Rius, a veure si el vent ens deixa arribar, en cas que sigui insoportable girarem cua i cap a casa.

 
Però la pujada fins al llac es prou bona, tret d'algun moment que el vent s'intensifica no tenim grans problemes per fer l'ascensió. 
Dalt del llac el vent ja es més fort, creuem mantenint la distancia entre nosaltres, el vent ens bufa en contra aixecant la neu nova caiguda les ultimes hores, et dóna la sensació d'estar caminant pel desert en mitj d'una tormenta.
Ens reunim al final del llac i decidim que provarem de pujar fins al balcó que ens permetrà fer la baixada per la canal, veient les condicions anualem l'opció de fer cim.




Amb poca estona remuntem el tram que ens queda, ens anem mirant el cim i veiem la neu com s'aixecà amb el vent, ens felicitem de la decisió presa.
Ja al balcó desmuntem ràpid les pells de foca, i sense perdre temps ens disposem a gaudir dels girs de neu pols que ens brinda la canal.


Ja només queda desfer el camí cap al refu a buscar el material que hem deixat allí, i fer la ultima baixada fins al pont de Resec, on tenim el cotxe, aquí la neu ja esta pitjor, dura i escassa, però ens permet baixar sense molts problemes.

Salud i neu.

dimarts, 14 de gener del 2014

Beret - Airoto - Bonaigua

Aquest cop teníem dos dies per davant, ja portem bastants dies sense rebre nevades importants a la Vall d'Aran i les temperatures dels últims dies estan sen de primavera. El dijous i el divendres tenia pinta de continuar l'estabilitat i vam decidir anar a Airoto des de Beret i tornar l'endemà per la Bonaigua, pesaríem la nit al refugi.

Dijous a les 9h del matí, surto amb el Tuk des del parking de Beret direcció el Dossau, amb el gos lligat a la cintura començo a pujar pista amunt, entre el que tira ell i que estic ben fresc amb un moment anem fent camí. 
Dalt del Dossau he quedat amb en Xevi i en Roberto, ells vénen des de Baqueira aprofitant els remuntadors, i just quant estic fent l'ultim tram arriben ells per la cadira. 

En aquest punt ens ajuntem i comencem junts els que serà la ruta d'aquests dos dies. Trec les foques de la spiltboard i la munto per poder anar cap a la Colhada de Marimanha 2578m. Aprofitant la corda del Dossau arribem amb un moment. 
Un cop a al coll ens mirem com esta la neu, ens sorprèn que no estigui molt dura, amb les temperatures dels últims dies podia ser molt pitjor, podem fer una diagonal tranquil·lament i baixar sense cap problema cap als llacs de Marimanha. 

Ara toca tornar a muntar les foques, ens espera una llarga pujada fins arribar al Coll d'Airoto 2509m. El dia no és tan solejat com ens esperàvem, això no és una mala noticia, els núvols ens ajuden a no passar tanta calor durant tota la pujada.
Amb la calma que ens dóna la soledat en aquesta zona, anem pujant i gaudint de les muntanyes que ens envolten. No parem de veure possibles futures ascensions, amb aquesta idea anem fent fins arribar al Coll d'Airoto.

Arribats a aquest punt toca menjar una mica. Des d'aquí tenim una molt bona vista i com som conscients que no es queda molt per arribar al refu ens distraiem una estona asseguts en una pedra saborejant la tranquil·litat del moment.

Per davant ja només ens queda la baixada fins al llac d'Airoto, on la neu a aquestes hores és prou divertida, disfrutem d'uns quants girs i de seguida estem a un extrem del llac. Muntem foques i desprès d'assegurar-nos que aguantara la capa de gel, passem mantenint distancia entre els tres, per evitar problemes.
Un cop creuat el llac de seguida estem al refugi,  ens donem conte que estarem sols i que fa uns dies que no va ningú a la zona, la porta esta plena de neu. Descarreguem material i aprofitem per estar una estona fora el refu.

El dia encara no sa acabat, ens queda anar a obrir una mica de traça per poder sortir demà al matí amb mes tranquil·litat, ja que la primera pala que hem de superar es cara sud i no té cap traça, amb les condicions que estem tenin, demà serà tot gel. Foquejarem una mica fins arribar al primer coll, almenys el primer tram del dia el tindrem obert. Una hora desprès ens tornem a trobar al refu, ara sí que ja només ens queda anar a buscar una mica d'aigua per cuinar el sopar, i fer llenya per poder passar la nit.


Pasem una nit perfecta, es un luxe aquest refugi. Són les 7h del matí ens aixequem per esmorzar i començar un nou dia. Recollim tot el material i ens disposem a seguir la traça que vam fer ahir fins al coll, menys mal que ahir u vam deixar ben marcat perquè avui esta duríssima aquesta cara de la muntanya i ens seria més complicat avançar.

Un cop dalt tenim el primer canvi del dia, toca muntar la taula per baixar fins als plans d'Isabarre una baixada sense molt pendent que ens portarà fins al fons de la vall, on hem de tornar a muntar per pujar al coll de l'estany Pudo 2326m, passant per l'estany de Garrabea. Aqui si que trobem una diagonal amb alguns trams amb la neu molt dura, però no tardem molt en arribar al coll.

Ara ja només ens queda baixar a l'estany de Pudo i pujar a la Colhada de Montanho 2420m, ja estem molt aprop de Bonaigua, així que aprofitant el bon temps i la calma que ens dóna aquest lloc ens quedem una estona al coll, allargant una estona mes l'arribada a la civilització. 

Salud i neu.

diumenge, 12 de gener del 2014

Magic Mountain

Aquest cop sí que ens va tocar el premi gordo de la Loteria.  
Es presentava un dijous de mal temps, i les condicions de neu tampoc eren molt esperançadores. Amb aquestes condicions anàvem a dedicar el dia a trobar un esquí perdut feia un parell de dies a la part baixa de la Magic Mountain.

Ens vam ajuntar en Xevi, l'Iñaki en Nil i jo a Arties per començar l'operació, el pla del dia era recuperar l'esqui, però a aquella hora del matí, ja ens vam emportar una bona sorpresa, tant mal temps que donaven i mirant al cel només veies blau, això començava bé.

Remolcats per la moto amb poca estona ens trobàvem als Banys de Tredos, en aquest punt ens deixava la moto i en Xevi, l'Iñaki i jo continuem foguejant fins al coll.
Aprofitant la traça feta, no tenim molts problemes per ascendir,  en poca estona ens plantem prop de la zona on estava l'esquí perdut. 


Seguim la diagonal per arribar a la part baixa de la muntanya i des de lluny al final d'una purga que havia baixat, ens trobem l'esqui. Sorpresa i gran, no ens esperàvem trobar-lo tant aviat, veníem disposats a passar el mati buscant.
Pues per celebrareu, ens vam guanyar una gran baixada per la Magic Mountain.

Aprofitem que el dia no a sortit com deien, i esta fent un sol brutal, a mes la neu esta perfecta a la cara Nord i amb poca estona ens plantem dalt de la muntanya, pugem ràpid aprofitant que tenim la traça oberta fins al cim.

Un cop a dalt mengem una mica, gaudim de les vistes que ens mostra aquest cim. Per més cops que pugi aquí, sempre hem deixa sorprès.
I ara si, es el moment de gaudir un cop mes d'aquesta muntanya, i aquest cop amb una neu brutal, uns grans girs de neu pols i de seguida estem a baix.


Salud i neu.

dimecres, 18 de desembre del 2013

Boca sud del Tunes - Refugi Molières - Tuc de Molières 3010m - Artiga de Lin

Aquest cop sí que u teníem clar, eren els nostres primers dos dies seguits de festa i ens n'anàvem a dormir a la muntanya. El lloc triat era el refugi de Molières entrant per la boca sud del túnel, pensem fer nit allí i al següent dia pujar al Molières 3010m i baixar per l'Artiga de Lin.
El dia abans ja u deixem tot preparat, dos cotxes a la carretera de l'Artiga per la tornada, menjar per passar els dos dies, i tot el material necessari. Aquest cop serem més, a part del Xevi també sa apuntat la Gemma, l'Ana, el Marc i en Xevi Hernandez.

Són les 8:30h del dijous i estem preparats per començar la travessia cap al refugi, els primers passos el fem per neu dura, sota un cel blau i un dia calorós, tot i que durant tot el matí anem per l'ombra. Avui el ritme no serà el mateix de la setmana passada, aquest cop anirem més tranquils. 
Amb calma ens endinsem cap a una zona més boscosa, que de seguida ens conduirà cap a la vall on es troba la cascada de Molières. Aprofitem per fer algunes fotos i gravar alguna imatge que ens pot servir pel nou vídeo de DEMENCIAL CLIMBERS, realment esta molt guapa la zona.  


Continuem pujant fins al coll, només ens queda una diagonal i ja veiem el refugi, al qual arribem desprès de superar els 700m de desnivell positiu des del cotxe. Allí aprofitem per disfrutar una mica del sol, en estar en una vall tan tancada avui encara no ens avia tocat. Així que assentats en una pedra fora el refu aprofitem la poca estona de sol per poder menjar una mica. 
La Gemma i l'Ana ja tenen clar que desprès de menjar es quedaran aquí i en Marc haurà de prendre la mateixa decicio, ja que les botes l'estan matant i té molt malt als peus. Els dos Xevis i jo pujarem una mica, direcció al cim per veure com estarà el tema per demà. 
Una hora i mitja més tard tornem al refugi, contents perquè tindrem una bona traça per arribar fins al coll. Ens ajuntem amb la resta que s'han quedat aquí i passem les hores jugant a cartes abans de preparar el sopar. Un sopar que consistira amb sobres de pasta i sopa. 


7:30 del divendres, sona el despertador. Tot i no tenir cap tipus de calefacció i estar a 2300m d'altura la temperatura no ha sigut molt freda i dins el sac hem passat una bona nit. Ens anem despertant i de seguida comencem a preparat l'esmorzar, preparar la motxilla i sense perdre molt temps començar un nou dia. El Marc tornara cap al cotxe desfent el camí que vam fer ahir, el mal als peus sembla que encara dura i la millor opció serà tornar. Nosaltres ens disposem a traçar el camí direcció el coll de Molières situat a 2928m. 



Avui no ens escapem del sol durant tota la pujada. La traça esta ben marcada i podem avançar rapidament, més ràpid de l'esperat ens troben just sota el coll, on ens tocara ficar-nos els grampons i fer l'últim tram caminant. Però el coll encara ens reserva una sorpresa, en Xevi és el primer de pujar i ens avisa que no estar gens fàcil la baixada per anar a buscar el cim, estar totalment glaçat i per assegurar, munta una corda per poder baixar amb més facilitat, la qual també ens permetrà despenjar a en Tuk que sembla que amb tant gel les potes no li aguanten. 




Superat aquest tram només ens quedar continuar caminant fins al cim, deixem les taules, esquis i la resta de material que no ens fa falta aquí mateix, i ens encaminem amb els grampons pel gel que ens conduirà als 3010m del Tuc de Molieres.


Ja al cim difrutem de les increïbles vistes i aprofitem per menjar una mica, fa un dia perfecte, la manca de núvols ens permet veure fins allà on arriba la nostra vista i ja només ens queda pensar amb els prop de 2000m de baixada fins al cotxe.


Una estona desprès comencem la baixada direcció l'Artiga de Lin, de seguida ens trobem en una zona amb molta roca i poca neu, allí un mal entès ens divideix en dos grups i perdrem una bona estona per tornar a ajuntar-nos. Superat aquest moment ens disposem a buscar un lloc per poder sortir, i al final del coll veiem una pala per la qual podrem arribar a la base de la Forcanada, i des d'allí mirarem per on podem seguir el descens.
Veiem que la millor manera és fer una diagonal el més alta possible per la dreta de l'estany, així u fem, la neu no esta molt bé i en molts punts de la baixada esta bastant justa, nosaltres que pensàvem que el complicat del dia seria la pujada, i resulta que la baixada esta molt punky.
Seguint el barranc continuem baixant fins al Pla de l'Artiga, i un cop arribem allí només ens queda seguir la carretera fins arribar a trobar els dos cotxes que vam deixar abans del primer allau.

Al final ens a portat pràcticament tot el dia, ja que arribem al cotxe totalment fosc, la baixada a set més complicada de l'esperat, i no per la dificultat sinó per la falta de neu en algunes zones. Tot i això hem gaudit d'un dels cims amb millors vistes del Pirineu i hem passat dos molt bons dies a la muntanya.

Salud i neu. 

dilluns, 9 de desembre del 2013

Tuc d'Auba 2548m

Primera travessia de la temporada, i si aquests és el nivell marcat per aquest any, sembla que les coses aniran molt bé.
Feia un parell de dies que amb en Xevi li donàvem toms al mapa a veure cap a on podíem anar, l'únic que teníem clar desprès dels dies de sol i temperatures suaus que tenim a la vall, era que el lloc elegit havia de ser orientació N o NO.
Finalment ens vam decantar per anar a conèixer una zona desconeguda per nosaltres, teníem ganes d'investigar nous racons de la Val d'Aran i ens vam decidir pel Tuc d'Auba 2548m, des de la carretera de l'Ariga de Lin.

Són les 8:30h i aparquem el cotxe just abans del primer allau de la carretera de l'Artiga, preparem tot el material, i rapidament comencem la travessia, sabem que l'aproximació serà llarga així que mirem de perdre el menys temps possible.

Comencem a pujar per la pista, i ens sorprèn la calitat de la neu que trobem a tan poca altura, això ens treu un somriure i ens motiva encara mes. 
Seguim la pista entre el bosc de la Montanha de Delà direcció a la Cabana de Cortia, en ser un lloc totalment desconegut per nosaltres ens anem sorprenent amb el paisatge i esperant trobar aviat la cabana.

Finalment sortim del bosc per arribar en una pla en el qual ja podem començar a observar diferents cims, desprès de tanta estona entre arbres s'agraeix poder veure uns metres enllà, i ja veiem que estem prop de la cabana. 
Tenim ganes d'arribar en aquest punt perquè fa una estona hem decidit que allí menjarem una mica, i dic una mica perquè és tot el que tenim, entre l'un i l'altre ens hem despistat i només tenim 2 bocates i no gaire grans, per passar el dia, així que haurem de dosificar.


Compartim un dels bocates, investiguem una mica la cabana per confirmar que és un gran lloc per venir a passar un parell de dies en alguna ocasió i seguim direcció als Plans d'Auba. Creuem el barranc i anem guanyant altura en direcció l'Estanhòt d'Auba.

Des d'aquest punt ja veiem la carena que ens portara al cim, ja tenim gran part del reconegut fet, però les meves forces comencen a fallar, no se si és que els últims dies e estat malalt i em passa factura, però em noto molt dèbil. 
Li comento a en Xevi i em diu que tranquil, que ell obrira traça fins al cim, així serà més fàcil per mi. 

Anem fent camí fins arribar a l'ultima pala que ens portara als 2548m, en aquest punt sembla que tornen les forces, serà que el cap ja sap que estem arribant i això es nota. Ens queda només 50m per arribar i ens trobem en un pedrega, decidim deixar la splitboard en aquest punt, ja que des del cim tampoc podrem baixar i acabem de pujar caminant.


Ja només queda disfrutar de la baixada, fem un primer tram fins al coll i allí ens mengem el bocata que ens queda, ens encantem una estona amb les vistes i continuem el descens. Gaudim de la bona calitat de la neu, i desfem el camí fins arribar al cotxe 8h desprès de deixar-lo aparcat.  

 
Salud i neu.

dimarts, 5 de novembre del 2013

Snow White

 


Ara sí que cada cop tenim més a toca l'hivern, tot i que les temperatures encara no són molt fredes les primeres nevades ja van deixant rastre als punts més alts del Pirineu. Les ganes de neu ja comencen a notar-se a la Vall, i no passo cap dia sense mirar els partes meteorològics. 

Aquests dies de descans estan servint per recuperar forces, cada cop em vaig trobant millor desprès de la temporada de carreres, i estic tornant a recuperar la motivació. 
Ja tinc ganes de tornar a començar amb els entrenaments, això si, del que més ganes tinc és de poder combinar els entrenaments corrent, amb les hores de splitboard. 






 
Esperem que aquest any puguem gaudir d'una temporada tan bona com la passada, que tot i que va ser molt complicat sortir a córrer per la gran quantitat de neu que vam tenir a la Vall, va ser una gran temporada de Powder, sense cap mena de dubte la millor temporada de neu de les 10 que he passat aquí.

Per començar a calenta motors per la nova temporada us deixo l'impressionant vídeo de l'Ana Penche de Photofloc, que va gravar amb la col·laboració de Demencial Climbers, no us el podeu perdre. 









                                                               

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Trail Arbeca

El diumenge 27 se celebrava el trail d'Arbeca, una carrera de 27km i uns 900m de desnivell positiu, en un principi no era un recorregut que m'atreia molt, però aprofitant que havia d'estar el cap de setmana a Linyola era una bona idea anar el diumenge a córrer.
 
A les 9 del matí serà la sortida, així que una bona estona abans ja estic a Arbeca per recollir el dorsal i poder calenta, suposo que la carrera serà molt rapida i millor que no em pilli desprevingut. 
Des de bon matí que les sensacions no són molt bones, igual no estic en un bon moment per córrer avui, no estic del tot motivat, i sembla que encara arrossego fort la festa del divendres, continuo pensant amb seguir la mateixa estratègia que tenia planejada per aquesta cursa, provaré de seguir el ritme dels primers al principi, i anar valorant com em trobo. No estic acostumat a córrer per pla i em fa por que el ritme sigui molt alt i no poder aguantar.

Quant estic recollint el dorsal m'emporto una bona sorpresa, em trobo a en Xavi amb el qual vam compartir molts quilòmetres i vam entrar junts a la UTBCN, ens saludem i anem a calenta mentre anem comentant com a anat l'estiu i mirant ja cap a futures carreres on coincidirem. 
Després d'una breu explicació dels organitzadors, ens plantem a la sortida.

En un principi em puc col·locar amb el grup de davant, el ritme no és molt exagerat i estic convençut de poder aguantar. Així passen els primer quilometres, ens hem escapat uns 5 corredors però un bon grup ens segueix de molt aprop. Els problemes comencen a arribar ven aviat, noto les cames molt pesades i vaig molt mes cansat que de costum, a mes tinc molta calor i això no m'ajuda gens, intento mantenir el ritme però cada cop perdo més el contacte amb els primers.  

Les coses semblen que avui no aniran pas com avia planejat, ara toca canviar de tàctica, veig que no puc i m'esta costant molt moure les cames, aprofito els avituallaments al màxim per menjar i hidratar-me, ja que avui farà falta tot per poder arribar al final, però les bones sensacions no arriben en cap moment i ja tinc clar que avui toca sobreviure. 

Cada vegada el ritme és més baix i per si no en tenia prou m'esta agafant "flato" cada dos per tres, joder avui res surt bé. Intento passar tots aquests mals moments de la millor manera però els quilometres s'estan fent eterns, cada cop que miro el rellotge em desmoralitzo més. 




Finalment veig Arbeca davant meu, però encara queda el pitjor del recorregut, un parell de quilòmetres plans i per asfalt, es fan eterns però puc arribar a la meta amb un temps de 2h 28m i la 14ena posició.
L'única alegria del dia la tinc al arribar, vaig a veure a en Xavi i em diu que a pogut aguantar el ritme i que finalment a fet 2on, almenys una bona noticia que m'alegra.

Gens satisfet de com a anat la cursa i no pas perquè volia quedar més endavant, sinó perquè avui en cap moment de la carrera he disfrutat i això és el mes preocupant, al final si corro és per pasareu be i avui la veritat es que u he passat fatal.  
Ja tenia pensat que aquesta seria la ultima carrera de la temporada, però ara u tinc claríssim, em sembla que ha arribat el moment de descansar, començar a pensar amb la neu i anar planejant la següent temporada, que espero que sigui igual o millor que aquesta. 

Salud i gass.



diumenge, 20 d’octubre del 2013

Trail Comtes d'Erill

Divendres dia 11/10/2013 quedo amb en Jakob per entrenar una estona per la Vall d'Aran i em comenta que demà anirà al Pont de Suert a fer el trail dels Comtes d'Erill, són 18km 980m d+. Jo no tenia pensat córrer aquesta carrera, desprès de l'estiu que porto em fa falta descansar. A més avui ve de visita el Pau i demà volem fer algun cim.
Continuem entrenant i cada cop li dono més voltes a la cursa, i si truco al Pau i li comento? va, quant estigui a casa u pensaré millor. 




I aquí ens teniu, a les 7h del matí i amb un fred de deu, ens plantem a Pont de Suert per poder ser inscrits a la cursa.
Temps per canviar-nos, fer un te i poca cosa mes. Abans que donin el tret de sortida aprofito per saludar al Carles i al Raül de Linyola, ells provaran sort a la Ultra Trail, a mi a aquestes alçades de temporada se'm fa dur tornar a córrer carreres tan llargues, els dono els meus ànims i desprès de comentar la jugada amb el Jakob em disposo a agafar un bon lloc en la sortida. 

Són les 8h del matí i el fred es fa notar i molt a la línia de sortida, però ara no és moment de pensar amb això, el cap esta totalment concentrat amb córrer. Els últims dies no he estat pensant amb cap carrera, ni en entrenar res especific per avui, tot ha sigut molt ràpid, però ara mateix amb el dorsal penjat i a punt de sortir, només puc pensar amb tirar el més fort possible.

Donen la sortida i des dels primers passos de la cursa em col·loco a la primera posició, el ritme que porto no és molt exagerat i em veig capaç de mantenir-lo una bona estona, m'estic trobant molt còmode. Passen els primers quilometres i continuo igual, per darrere meu sóc conscient d'algun atac que fan alguns corredors, fins i tot noto la presencià d'un d'ells molt aprop, però de seguida torno a estar sol. Passats els primers moments de la cursa sembla que tot es va ficant al seu lloc, vaig agafant una mica de distància però un grupet de corredors no em perden de vista en cap moment. 

I aquí arriba la primera liada del dia, de cop i volta no veig marques enlloc, em giro i veig dos corredors que van pel camí bo, em criden per indicar-me per on és, i m'entre m'estic lamentant per l'error, vaig al camí que toca. Aquest cop sí que ha sigut culpa meu, un cop arribo al lloc per on havia d'anar, em dono conte que el camí era evident. Aquesta capacitat per perdre el món de vista quan estic corrent, aquest cop mà jugat una mala passada.
Agrair als dos corredors que de seguida que han vist que m'avia equivocat han cridat per què em dónes conte de l'error. Ara vaig tercer i tindre que recuperar la distància perduda, però pocs metres desprès i fen un sobre esforç em torno a col·locar primer, augmento el ritme per mirar d'escapar-me.

Arriba el tram de pujada que ens portara a Irgo, faig el primer tram corrent i fixant-me bé en les marques, no em vull tornar a perdre, en algun punt esta un mica confús, ja que es camp a traves i no veig dues marques seguides, em vaig fixant amb el camí i finalment arribo a Irgo on tenim l'avituallament. Temps just per agafar un parell de plàtans i hidratam una mica, sense perdre temps surto del poble per continuar la pujada, vaig combinant entre córrer i caminar el mes ràpid que puc. 


La pujada ja ha acabat, aquest és per mi un dels punts claus de la carrera, volia arribar aquí i veure com estava. I les coses no poden anar millor, sembla que he augmentat la distancia, fa estona que no veig a ningú, a més ara em trobo bastant bé i amb moles forces per afrontar l'últim tram, però un cop començo a córrer pel pla tornen els problemes. El camí és estret, a la meva dreta un marge, a l'esquerra una paret de pedres i davant meu un ramat de vaques que no em deixa passar, amb l'ajuda del pastor anem mirant de fer-les córrer per tal que jo pugui adelantar, es impossible, continuo caminant darrere elles fins a arribar a un punt on el pasto em diu que si vaig per fora les podré passar, no se si és pitjor, em fico dins uns arbustos i saltant com puc aconsegueixo passar-les, això si amb totes les cames marcades i plenes de sang. 

Superat el problema de les vaques torno a agafar un bon ritme i miro d'apretar a la baixada fins a arribar a l'ermita, a partir d'aquí i desprès d'un petit fallo de recorregut però sense perdre gaire temps, agafem un corriol de baixada més tècnic, en aquest punt és on millor m'ho estic passant una bona baixada i bastant exigent que ens conduirà fins l'ultimà part de traçat.

Baixo a un bon ritme aquesta part, però quant ja estic quasi al final la torno a liar i aquest cop és més preocupant, torno a perdre el camí, aquí sí que haig de dir que no he vist cap marca i he agafat el camí que a mi mà semblat més evident, però no era aquest, faig un bon tram sense veure marques i decideixo donar la volta i buscar el camí correcte, arribo al punt on m'he perdut al mateix temps que arriba un corredor, li pregunto si és el segon, em diu que si, amb part això em deixa més tranquil, he perdut la distància que tenia, però no la primera posició.

Queda uns 5 km i ara tocara torna a apretar de veritat i no cometre cap més error si vull guanyar la carrera. Augmento el ritme, per poder recuperar distancia, a aquestes alçades de la cursa cada cop costa més escapar-se.
Puc mantenir la distancia amb el segon corredor, i als últims quilometres ja he perdut contacte amb ell, arribo als últims 2km de la cursa i aquí ja em començo a tranquil·litzar, ara ja u veig clar i Pont de Suert ja esta davant meu. Últim esforç per arribar al poble i poder entrar primer al Trail dels Comtes d'Erill.

Al final molt content per la victorià i sobretot per haver disfrutat d'una molt bona carrera de muntanya, haig de dir que tot i alguns problemes en les marques en alguns trams i que igual sortir a les 8h del matí és una mica aviat per una carrera de 18km. Haig de felicitar a l'organització, el circuit mà semblat perfecte, només els quilòmetres inevitables per pista i tota la resta per corriols i camp a traves, amb alguna part del circuit bastant tècnic, és d'agrair que quant t'apuntes a una carrera de muntanya que aquesta sigui així, ja que moltes no u compleixen i et fas un fart de córrer per pista.
Felicitar a l'organització perquè un cop tots els corredors vam arribar a la meta, dos voluntaris van recollir rapidament totes les marques i qualsevol cosa que tingues a veure amb la cursa, aixo u tindrien que aprendre els organitzadors de moltes curses, és una llastima sortir a entrenar i trobar-te marques de carreres que fa mesos van acabar.
Així que espero que continuïn amb aquestes ganes i per la temporada que ve ens tornin a oferir una altra gran carrera com aquesta.

Salud i gass. 



dijous, 10 d’octubre del 2013

DEMENCIAL CLIMBERS



Sembla que el fred comença arribar al Pirineu, però segurament tornaran les temperatures suaus. Passarem hores mirant els mil i un partes meteorològics esperant les primeres nevades, ens creurem els que diuen que nevara molt aquest any i els que diuen que el fred serà terrible, també escoltarem "ni que sigui sense voler", aquells que no porten tant bones notícies, els que diuen que aquest any no toca, que si arriba la neu arribara tard.

Però nosaltres per si un cas ja comencem a ocupar una part del nostre cervell a pensar amb la neu, amb aquells dies de powder, aquelles travessies que ens ajuden a descobrir llocs increïbles i sobretot aquells dies gaudint junts del que mes ens agrada. 

Encara no hem guardat les bicis, els caiacs, les bambes de córrer, ni res del material d'estiu, però cada cop que passem per davant de la spltboard o els esquis ja comencem a pensar possibles muntanyes per fer aquest any, a quins refugis farem nit, quina serà la travessia de la setmana següent... 

Ara ens trobem en aquella època on es comencen a forjar les rutes de l'hivern, on cada vegada que ens trobem les converses giren entorna a si aquest any anirem a aquest cim, farem nit a aquell refu o repetirem aquell indret que tant ens agrada. 

Així que sense perdre de vista algun dels últims objectius que encara tenim per la temporada d'estiu, comencem a pensar ja amb la temporada 2013/2014 que esperem que sigui tant o més bona que la passada, per la nostra part intentarem continuar sortint a la muntanya tot el que puguem i gaudint dels màxim de dies de powder possibles, els quals esperem que siguin molts. 
I si tot va bé esperem poder tornar a organitzar la concentració de splitboard i ski freeride que aquest any ja cumplira la tercera edició.
 
De moment i per començar a calenta motors aquí us deixo el vídeo que vam gravar durant la temporada passada que combina alguns dels dies de travessia, amb els millors moments de neu pols que vam poder disfrutar la increïble temporada anterior.

DEMENCIAL CLIMBERS 

     

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Vertical Aran

III Vertical Aran
II Memorial Tonet

Kms: 4'8.
Desnivell positiu: 1200m.
Posició: 13er.

Un any mes arriba la vertical d'Aran, la temporada de carreres de muntanya ja s'esta acabant i les forces comencen a estar justes, però encara queda una mica d'energia per poder córrer alguna carrera i mes si la fan a casa.

Diumenge 6 d'octubre, a les vuit del mati les coses no pinten molt bé, el dia sa aixecat amb molts núvols i esta plovent, les previsions anuncien que el temps millorara però de moment la cosa té mala pinta. Mentre estic esmorzant i preparant-me sembla que millora, almenys ja no plou.

Estem a Vielha a la plaça, tots mirant cap al cel a veure si els núvols s'escampen, o almenys ens deixin una mica de tregua per poder pujar amb condicions. Alguna clariana sí que sembla que vol obrir i es decideix que sortirem un quart d'hora més tard del previst, per veure si el dia es decideix a millorar. 

A les 10:15h i amb el cel encara ennuvolat es dona el tret de sortida, primer tram tots junts caminant per dins de Vielha, farem la sortida neutralitzada fins a arribar a la rotonda de l'entrada al poble allí comença la cursa.
Primera pujada fins a Gausac, el ritme no és molt dur en aquest primer tram, però de seguida es veu que avui tindrem molta gent que anirà fort en aquesta carrera, decideixo agafar el meu ritme i anar pujant fins a Casau. En aquest punt ja sa format dos grups i tinc claríssim que avui tindre que apretar fort les dents si em vull mantenir amb els de davant.



Conec perfectament el traçat i sóc molt conscient de què em queda per davant, aixo no m'ajuda gens en el primer tram de la vertical, ja que les sensacions no són gens bones, vaig molt ofegat, les cames sembla que volen pujar, però cada cop em falta més l'aire, als trams que tenia pensat córrer sem fa impossible, només els puc aprofitar per respirar. Sempre sem fan difícils aquest tipus de carreres tan explosives però avui és especialment dur. 

Arribo a l'avituallament, això em tranquil·litza ja queda menys. Veig al Manu que esta esperant amb una coca-cola, sense parar faig un glop i la canvio més endavant per una aigua, rebo els crits d'ànims de la gent que esta allí i continuo. 
Sembla que estic recuperant una mica, ara em començo a trobar millor i ja estic escoltant al Tuk, el meu gos, que a vingut amb l'Ana, sembla que no estar gens content d'estar lligat, i no poder pujar corrent.






Arriba la segona part de la cursa, aquesta part m'agrada més, fa estona estava desitjant arribar aquí, les forces estan justes, però ara és el moment que millor em trobo de tot el mati. Entre els núvols anem pujant al Moncorbison, per darrere tinc un parell de corredors, les distancies es mantenen des de fa molta estona, per davant tinc dos corredors més, un fa estona que esta baixant el ritme tot i això veig molt complicat poder agafar-lo, l'altre el conec perfectament, és el Jaime, tinc clar que no serà gens fàcil poder contactar amb ell.


Les posicions ja sembla que és mantindran així, l'últim tram el faig el mes ràpid que puc però es impossible agafar als de davant, la temperatura cada cop és més baixa i el cim cada cop és mes aprop. Passo els últims metres amb els ànims de la gent que esta aguantant el fred dalt del cim i al final entro amb un temps de 59 minuts i una bona 13ena posició.


Una altra bona carrera a la Vall d'Aran, no és el tipus de carreres que mes m'agrada a mi, però sempre esta bé poder disfrutar d'una pujada al Montcurbison amb un bon ambient, tot i que el dia no va acompanyar.  

Salud i gass.










 


dilluns, 16 de setembre del 2013

Marató Matxicots


Kms: 42
Desnivell: 3000m d+
ABANDONAT

Els últims 15 dies els he passat pensant amb tot el que va passar a la CCC, intentant reviure alguns dels millors moments de la cursa i pensant amb com continuar aquesta temporada. 
Al cap de dos dies de la CCC vaig rebre una trucada dient-me si estava interessat a córrer l'Ultra Cavalls del Vent el dia 21 de setembre, això sí que em va descol·loca en aquell moment, pregunto si tinc temps per decidir-me, em contesten que u tinc que dir ja. Sóc prudent, complicat córrer dos ultres en tan poc temps, decideixo renunciar. Em perdre una bona carrera, però el meu cap fa unes hores esta pensant en una altra opció.



El dia 14 se celebra a Rialp una de les millors carreres de muntanya del Pirineu, la Matxicots. Per mi aquesta és una carrera molt especial, aquí vaig córrer "o em vaig arrossegar" en la meva primera ultra. 
Aquesta va ser la carrera que em va enganxar a les carreres de llarga distancia, l'any passat vaig patir molt, però la satisfacció d'arribar a la meta va ser el que em va ajudar a seguir fins al dia d'avui.
 
Les sensacions aquests dies són bones, e estat descansant, però fa una setmana que he tornat a fer alguns entrenaments suaus, em dóna la sensació que estic bastant recuperat del gran desgast que vaig patir.
 
Així que vist com estic em decideixo tornar a Rialp, amb moltes ganes de poder gaudir d'una gran carrera, amb un gran recorregut, una impecable organització i un poble totalment bolcat en la Matxicots, però aquest any aniré a fer la Marató, crec que estic prou recuperat per afrontar els 42km i 3000m d+ amb prou garanties. 

Arriba el dia, a les 4:15h del mati em desperto per poder esmorzar amb temps i preparar-me de cara a la carrera. Surto de la furgo per anar cap a veure la sortida de l'Extrem, deixo a l'Ana i al Tuk dormint, quedem que ens veurem a Caregue quasi al final del recorregut.

Donen la sortida de l'Extrem, un bon ambient per ser que són les 5:30h. Els de la marató ens disposem a passar el control de material i entrar a la sortida, a les 6:45h arribara el nostre torn.
 
La sortida la faig tranquil, em col·loco en un segon grup, dos corredors surten molt ràpid i abans de sortir de Rialp un corredor del nostre grup surt a per ells, crec que aquí on estic és un bon lloc, tenim tres escapats a davant i nosaltres hem fet un grup de 6 o 7 persones que afrontem junts els primers passos de la cursa.
 
Són els primers quilometres i amb bones sensacions, les cames sembla que no és ressenten molt i el ritme al que anem és molt bo. Les primeres pujades no tarden a arribar i fins al poble de Llessui em noto molt fort sobretot amb les pujades on puc agafar una mica de distància amb els altres corredors. Encara de nit i guiant-me amb la llum del frontal arriben els primers problemes, just a la sortida del poble una confusió em fa anar a l'esquerra quant el camí era a la dreta, alguns corredors em segueixen però de seguida dono la volta conscient que me confós i continuo pel recorregut bo, ara al final del grup. Aquesta nova situació de carrera no em preocupa molt, ja que tampoc he perdut molt temps i queda molts quilòmetres encara. 

Continua la pujada que ens té que portar fins al coll del Tirador i ara sí que ja començo a notar que les coses avui no seran gens fàcils, les cames comencen a donar sintomes de debilitat i tot just estem a la primera part de la cursa, noto com lentament vaig perden el ritme i se que la pujada al temut Montsent del Pallars 2883m és farà molt dura amb aquest estat. Estic fent molt esforç per mantenir el ritme i intentant convencem de què puc seguir, però quant les cames no funciones és complicat mantenir-se fort i no ensorrar-te.  

Tot i els problemes afronto la pujada al Montsent, ja fa una estona estic pensant amb la possibilitat de deixar estar la carrera, però decideixo que provaré fins a Caregue a veure si tornen les bones sensacions a la baixada. Ja sense ritme i avén perdut molt temps respecte al grup de davant arribo al punt mes alt de la carrera, paro un moment, necessito respirar una mica i reflexionar. 
Gaudeixo de les vistes i em disposo a afrontar la baixada esperant trobar millors moments, però no, ja u veig claríssim no tinc cames, en aquest estat no puc afrontar la carrera en condicions. Amb feines arribo a l'avituallament de Mainera, menjo una mica i amb molta calma miro de continuar, almenys provaré els següents quilometres fins a Caregue que era el meu proper objectiu, però els 10 km fins a arribar al poble són eterns. Ja fa estona esta decidit allí estarà l'Ana esperant i allí em quedaré. 


Al final he abandonat al quilometre 33, una llastima no poder acabar una carrera com aquesta, ja que venia amb moltes ganes de disfrutar de la que per a mi és una de les millors carreres del Pirineu. He abandonat perquè les cames ja no podien més, me donat conte que no estava tant recuperat com jo em pensava, però sobretot he abandonat perquè no estava gaudint de la carrera i això crec que és el pitjor que et pot passar. Sense caure en cap decepció aquesta carrera crec que servira per aprendre dels errors, i sobretot per aprendre a escoltar i conèixer millor el meu cos. 
Aquest any no ha pogut ser però segur que tornaré a gaudir de la Matxicots en moltes altres ocasions.  

Salud i gass.