Arribava el segon gran objectiu de la temporada, la UTVA estava marcada des de feia molts dies al calendari. Des del moment que de l'organització hem van comentar que muntarien aquesta cursa la vaig tenir present durant els entrenaments.
Analitzant el recorregut, els quilometres i el desnivell era una cursa a la qual li tenia molt de respecte, ells ja l'anomenaven INDOMITA i sabien el que es deien.
El dia del brífing ja ens van fer saber que seria un recorregut molt dur, 100% alpí i amb trams poc corredors, ja venia amb aquesta idea, però després que u remarquessin tant des de l'organització, el respecte va créixer. Vaig anar a dormir conscient que seria un dia dur, al que caldria apretar fort les dents si volia arribar a la meta.
Sortida tranquil·la, res a veure amb les ultimes curses que he fet, on el ritme és frenètic, aquí tenim molts quilòmetres per davant i el ritme és més suau, hem noto bé i faig els primers passos del dia amb el primer grup.
Analitzant el recorregut, els quilometres i el desnivell era una cursa a la qual li tenia molt de respecte, ells ja l'anomenaven INDOMITA i sabien el que es deien.
El dia del brífing ja ens van fer saber que seria un recorregut molt dur, 100% alpí i amb trams poc corredors, ja venia amb aquesta idea, però després que u remarquessin tant des de l'organització, el respecte va créixer. Vaig anar a dormir conscient que seria un dia dur, al que caldria apretar fort les dents si volia arribar a la meta.
Sortida tranquil·la, res a veure amb les ultimes curses que he fet, on el ritme és frenètic, aquí tenim molts quilòmetres per davant i el ritme és més suau, hem noto bé i faig els primers passos del dia amb el primer grup.
Arribant
a Jou el grup que anem a davant tenim una confusió en el circuit, fem
mitja volta i això fa que ens tornem a junta amb la resta de corredors,
arreglat el problema continuem cap a Espot.
La pujada fins al poble es suau, no sabia molt bé com estaria avui, ja que els últims dies no he pogut entrenar molt per diversos motius, però ara mateix hem noto molt còmode, puc córrer aquest tram al costat dels favorits i mirant de seguir els passos de tot una llegenda de les carreres de muntanya com es el Salva Calvo. Se que per mi és impossible anar tota la cursa amb aquest grup, quan arribi la pujada dura segurament hem deixaran de seguida, però de moment vaig aguantant.
La pujada fins al poble es suau, no sabia molt bé com estaria avui, ja que els últims dies no he pogut entrenar molt per diversos motius, però ara mateix hem noto molt còmode, puc córrer aquest tram al costat dels favorits i mirant de seguir els passos de tot una llegenda de les carreres de muntanya com es el Salva Calvo. Se que per mi és impossible anar tota la cursa amb aquest grup, quan arribi la pujada dura segurament hem deixaran de seguida, però de moment vaig aguantant.
I arribem al Coll de Fogueruix, allí es comencen a distanciar, a partir d'aquí comença la meva cursa amb solitari. Amb els ànims de la gent arribo dalt del coll, i comença una baixada ràpida, que ens conduira a Les Planes de Son.Tot i que el sol ja comença a apretar, el terreny esta humit de la pluja de la nit passada, miro de baixar controlant però dins el bosc trepitjo unes rames molles, rellisco i hem giro el genoll, sembla que no a passat res però noto una punxada durant una estona, miro de seguir més tranquil a veure si es va
passant el dolor.
Ja a Planes de Son, aquí tenim un avituallament i comença el quilòmetre vertical, fins al cim del Tésol
és un tram cronometrat, 5km i 1150m d+, no tinc cap intenció de fer temps, ja
tindré prou feina a arribar a dalt.
El terreny ja es mes alpí,
pujant pel dret fins al cim, es far dur, i cada cop veig més
lluny el grup davanter, però aquesta no és la meva guerra, ja en tinc
prou amb arribar a meta. Dalt del cim, unes vistes increïbles i un cresteig entre Tésol, Roca Blanca i Pineto,
que no et permet cap error. Encaro la baixada cap a la Vall de Cabanes, un descens molt tècnic,
on has de deixar-te caure i anar frenant, aquí torno a notar molèsties
al genoll, ara hem preocupa mes.
Pedres i més pedres, es el terreny
que tinc per davant, fa estona que no veig res més. El cap comença a
fallar al mateix temps que les cames, fa ja molta estona que estic
corrent sol, i ara mateix no tinc molt bones sensacions, espero que
aquest moment és passo el més aviat possible, de moment no hem preocupa molt, és normal tenir moments així en aquest tipus de carreres.
El terreny tècnic continua, passant pel Coll de Basiero, fins a arribar al refugi de Mataró, allà pugem al Llac Glaçat i una baixada dura ens conduirà fins a Sabordo.
Arriba el pitjor moment del dia, no estic amb moltes forces, tot i
que la baixada és pel camí no puc córrer ràpid, fa una bona estona que
no hem
trobo bé. A poc a poc faig el descens, amb males sensacions i amb el
dubte de no veure cap marca al camí, algú les a tret totes, però
ràpidament des de l'organització ja estan remarcant.
Costa molt
continuar, he arribat a la pujada a Bonaigua però no estic convençut de poder continuar, cada cop tinc més clar que a Bonaigua
abandonaré. Allí m'esperen l'Ana, en Xevi, el Jaime, el Roberto, el Cristian i l'Ona, m'ajuden a no
abandonar, miro de menjar una mica per agafar forces i quedo amb ells
que ens veiem a Isil, provaré una estona mes.
Pujada al cim de la Cigalera, i un llarg descens hem condueix fins al poble d'Isil, passant pel llac de Garrabea per anar cap a Rosari, durant la baixada e pogut córrer bé, ara ja estic més convençut de continuar.
Surto d'Isil, per encarar l'ultima part de la cursa, però a la primera pujada ja veig que serà dur, amb moltes feines arribo a les bordes de Rise. I despres d'una ràpida baixada ja estic davant de l'ultima gran pujada del dia, l'ascens al Montroig, intento convencem que ja esta, que es l'ultim esforç però serà un ascens complicat amb les condicions amb les quals hem trobo.
Pujo a poc a poc però millor de el que m'esperava i ja estic per damunt de la cascada, enfilant la pedrera que hem té que conduir al cim, encara és de dia i això hem tranquil·litza, intentaré sortir de la muntanya abans no es faci fosc, el proper objectiu es que la nit m'agafi baixant.
Estic allí on volia estar, l'ultima baixada, les forces ja estan molt justes però ara tinc clar que arribaré. Es negra nit, i es comença a escapar algunes gotes, fa estona observo la tormenta davant meu. Continuo el descens que hem té que portar a Esterri, just abans de sortir de la muntanya hem trobo al Ramon Villuendans, hem diu que ja queda poc per arribar a la pista, després queda un corriol tècnic i ja una baixada mes tranquil·la, això hem tranquil·litza fa estona que desitjo poder córrer per un tram ràpid, sense pedres.
Ultims quilòmetres del dia, veig Esterri davant meu, tot i que ja es tard alli estan esperant-me els companys, gracies a ells avui e tingut forces per acabar.
18h 14m, entro a meta a la 7ena posició i corrent mes de 15h amb solitari.
Ara si que ja u poden dir ben alt, aquesta es una de les curses més dures del Pirineu, era el primer any que es feia i estava tot una mica a l'aire, no es tenia referències de temps, ni de dificultat, i veient les reaccions dels corredors es INDOMITA.
Tinc la sensació que aquesta serà una de les grans curses del Pirineu, te tot el que se li demana a una gran cursa, un recorregut increïble, terreny 100% alpi, una bona organització i un poble bolcat. Espero poder tornar a córrer la temporada vinent ja amb la carrera consolidada i poder tornar a disfrutar d'aquesta gran cursa.
Salud i gass.
