Translate

dijous, 10 d’abril de 2014

Trail Vall d'Ager

Canvi de xip, encara ens queden uns dies de temporada però la neu ja comença a perdre terreny, les condicions ja no són molt favorables per poder fer splitboard. Les altes temperatures dels últims dies estan deixant la muntanya impracticable, pues ara si, a arribat el moment de començar a pensar amb una nova temporada de carreres de muntanya.
Durant l'hivern e pogut anar sortint a entrenar però les condicions de la Vall són complicades per córrer, i mes arribant a casa quan ja és fosc pràcticament cada dia. Però es el preu a pagar per poder gaudir de la neu durant tot l'hivern i poder viure grans moments durant la temporada, alguns grans dies de neu pols d'aquest any ja no ens els treu ningú.

Diumenge dia 6 arriba el moment de canviar el rumb el moment de començar a córrer, encara descol·locat pel canvi de clima que tenim entre la Vall d'Aran i Àger em penjo el primer dorsal de la temporada. Disposat a recórrer els 30km i 1800m d+ que ens tenen preparats per la zona del Montsec.

Són les 9:30 i ens trobem tots sota l'arc de sortida, compartint les ultimes impressions amb en Xevi Daniel, que hem vingut junts des de la Vall. També es moment de retrobar-te amb companys coneguts en altres carreres i desitjar-te sort, moments abans de la sortida.


3, 2, 1 Gass...

Xoan recorda no sortir ràpid, "pensava abans de sortir", però no i a manera.
Tot i no ser exagerada la sortida ens escapem un bon grup de corredors, aquí comencen els dubtes.
Sortim els del recorregut llarg i el curt junts, i dels més u menys 20 corredors que ens hem escapat no tinc molt clar quants són de la meva carrera.
Això passa en moltes carreres, ja m'imagino que als organitzadors els fa molta gràcia penjar una foto amb molta gent a la sortida i tot això, però pels corredors almenys per mi es un desastre, seria millor les sortides esglaonades i així saps perfectament on et trobes i a quin ritme va la teva cursa.

Van passant el quilometres i en un principi les sensacions no són del tot dolentes, fins a arribar al quilòmetre 5. Començo a notar punxades a la panxa, però no sembla res greu, de totes maneres baixo una mica el ritme i intento respirar millor, a poc a poc vaig recuperant.

Arribem al segon control al km 11, aquí ens dividim amb els de la curta, i sorpresa, al grup que anàvem més ràpid som la majoria gent de la cursa llarga. Surto del control pensant que aquesta gent de per aquí abaix ja fa molts dies que corren, van molt forts.
Continuo al meu ritme ajuntant-me en algun moment amb algun corredor. Passen els quilometres i ja veig que avui tocarà patir de veritat, no vaig gens còmode en cap moment, i la pujada només a fet que començar, a mes el Monsec es veu alt i lluny ara mateix.
El sol estar cremant damunt meu com si em vulgues fer pagar tots aquests dies d'hivern que me queixat perquè no sortia, la calor comença a ser important, just ara en el moment que estic en el pitjor tram del recorregut.

Els quilometres van passant lentament ara mateix, la pujada es fa més dura de l'esperat, uff fa falta fer molt desnivell encara aquest any per ficar les cames a to. Cada cop veig més aprop el final, no sense patir arribo dalt de la carena, ara un tram mes u menys pla, abans de la ultima baixada. Les cames no acaben de funcionar, i tinc que anar combinant caminar i córrer.
Les vistes des d'aquest punt són impressionants, aquest tram em permet gaudir del paisatge, ja que mentre pujava era complicat.

I ara si el tram que estava esperant, començo la baixada, però no amb les condicions que voldria, els problemes a les cames són constants tot i això intento gaudir el màxim dels corriols. Cal dir que el recorregut m'està sorprenent molt, i la baixada no decepciona gens.
Cada cop Ager esta més aprop, ja el puc veure al meu davant, ara només queda planejar els últims quilometres i entra a la meta amb un temps de 4h 2m i una bona 14ena posició. 


Avui no me trobat del tot bé durant la cursa, però aquest era un dels objectius de la carrera, anar trobant sensacions i conèixer en quin moment en trobava. A més això només a fet que començar i segurament ja vindran dies millors, almenys on pugui córrer mes còmode, i no anar esgotat tota l'estona. De moment anem sumant quilometres i desnivell, i anem preparant les cames de cara als objectius que me marcat per aquesta temporada.
 
Salud i gass.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada