Trans Olianenca 2014

Queda pocs dies pel primer objectiu de la temporada que no es altre que acabar la Transvulcania, així que ara és moment de sumar quilometres. Després de tot un hivern sense competir, les ganes de penjar-me un dorsal son molt grans, i aquet cap de setmana l'aprofitaré per fer dues carreres, la Trans Olianenca el dissabte i el Trail de l'Alta Segarra el diumenge.

Dissabte 26 d'Abril, són les 10:30h i estic sota l'arc de sortida, pensant en què és un cap de setmana per sumar, però se que a la que donin la sortida aniré a totes. Es tracta d'una carrera rapida, són 16km i només 600m de desnivell positiu, no es el tipus de recorregut que mes m'agrada però és una bona cursa per anar agafant ritme. 

Donen el tret de sortida i aquest cop si, no em deixo portar pel moment, no surto tranquil però tampoc faig una sortida molt rapida, sense perdre el grup dels primer anem fent la primera part del recorregut. Primers metres plans i aquí ja es nota que alguns dels participants estan acostumats a aquest terreny, estan corrent a un bon ritme, intento no deixar-me portar i esperar que arribi el moment mes tècnic del circuit. 

Vaig trobant bones sensacions, comencem una pujada que es deixa córrer i en aquest terreny em noto molt millor, no se si podia aguantar molta estona el ritme que portaven al pla. Els quilometres van passant entre corriols, alguna pujada i baixades tècniques en algun cas, però molt rapides. 

En algun moment de la cursa faig càlculs d'en quina posició estic, no acabo de recordar els corredors que tenia davant. Es una carrera on tot passa molt ràpid, però la veritat és que a mi a partir del quilometre 10 sem està fent etern. Sembla una cosa estranya però no crec que u sigui tant, potser serà una qüestió de cap, al final és qui mana amb tot això. Les carreres tan rapides per mi són molt llargues, has d'anar a un ritme alt si vols mantenir la posició, no et pots despistar i no tens temps per baixar el ritme. En una carrera de 100km tot va més lent, saps que tens molt temps per recuperar posicions, només és qüestió de seguir el teu ritme, i a mi em va molt millor aquesta calma. En carreres lentes el temps em passa mes ràpid.
 

Però ara no es moment de calma, ja queda poc i m'estan apretant fort, veig que els dos corredors del meu davant no paren a l'avituallament i imagino que els que m'estant seguint d'aprop tampoc u faran, així que gass, es moment de treure el que queda. Sembla que estem obrint distancies amb els corredors que ens segueixen u juntament amb un altre estem afrontant els últims quilometres.

Ens trobem al km 15 i el ritme que portem es exagerat per mi, miro de treure tot el que tinc perquè se que queda poc, van passant els metres i vaig veient clar que la meta no estarà al km 16, sinó que encara queda bastant per arribar a Oliana, miro endarrere, veig que els perseguidors estan molt lluny i dono la batalla per perduda amb el corredor que anàvem junts, la veritat que no em veig amb forces d'aguantar un altre quilometre a aquet ritme, afluixo en els últims metres i finalment entro a la meta en la 7ena posició en la general. Una estona més tard em donaré conte que he entrat 3er sènior, i m'alegro d'haver fet aquests últims quilometres tant ràpids i no haver donat opcions als corredors que ens perseguien.
 

Al final una carrera on el perfil no era del meu gust, però un podi que sempre esta bé, a més he pogut disfrutar d'un bon recorregut amb alguna baixada que mà sorprès i una gran jornada de dissabte amb una molt bona organització de la cursa.



Salud i gass.