UTBCN 2013

La meva primera entrada al blog la utilitzaré per parlar de la carrera mes ressent a la que e participat, se que em deixo moltes aventures que explicar, però per algun lloc tinc que començar, i suposo que ja aniré tenint temps de recuperar alguna que altra aventura viscuda a la muntanya els últims anys. 

Aixi que em disposo a parlar de la UTBCN 2013, segurament una de les carreres amb mes polèmica dels últims temps, i de la que se'n a parlat molt a diferent foros i blogs. 

Aixi que començaré per donar el meu punt de vista sobre el que va passar al Garraf el cap de setmana del 27 i 28 d'abril. 

Sota el meu parer el primer error de l'organització, es nombrar la carrera, "a tota costa la millor carrera de muntanya", no es que jo tingui una gran trajectòria com a corredor de muntanya, però qualsevol que estigui ficat en aquest mon, sap que ni de bon tros es la millor, i si en tot cas u fos, que siguin els mateixos participants els qui la denominin aixi.

Vaig estar el divendres a la recollida del dorsal i xip al hotel Melia, i allí ja es veia que les coses no anaven be, la feina va ser trobar el ticket de la bossa del corredor amb el meu dorsal, al final el van apuntar amb un boli i llest,  el descontrol ja es començava a evidenciar. 

El briefing em semblar mes de lo mateix, continuen parlant de la grandesa de la proba, donant per fet que son els millors organitzant i que no tindrem problema de sortir tots junts, em continua semblant un discurs molt sobrat, ja en aquell moment li comento a la meva companya, que a vingut amb mi a ferme el suport de la carrera, que no m'agrada gens la manera de presentar la carrera i que parlin com que son els millor, i abans de que acabi, decidim anara cap a la furgo a sopar i a dormir, que demà serà un dia molt llarg.

Desprès de molts dies d'entrenament i de pensar amb la carrera, per fi arriba el dia, m'aixeco a les 7 del mati per poder esmorzar al menys dos hores abans de la sortida. Tot i que l'Ana estarà a Begues decideixo deixar una bossa amb roba perquè me la portin al km 36. Prefereixo assegurar el tiro, ja que la pluja sembla que no la podrem evitar. 

I aquí un altre problema, la bossa es te que portar a la zona d'arribada, que esta a 1km de la zona de sortida, encara sort que estem amb la furgo a un parking que queda una mica al centre de tot. Però igualment es un desastre, deixo la bossa a la zona d'arribada, torno a la furgo, acabo de preparau tot i men vaig cap a la sortida. Vaig sobrat de temps, i menys mal, perquè quant ja casi estic  arribant em dono compte que me deixat el xip a la furgo, petita excursió, i ja estem esperant sota un toldo d'un bar a que siguin les 10h. 

A les 9:45 decideixo entrar a la zona de sortida, passo el control de pas sense cap problema, espero sota un intens aiguat, sembla que els minuts no volen passar, però finalment donen el tret de sortida. Gass..

Surto tranquil·lament, tot i que no tinc molta gent pel davant miro de no perdre moltes posicions, per mirar d'evitar el caos que suposara quant el camí es faci estret. Mentre estem sortint de Sitges, em dono compte que va ser un gran encert venir ahir a buscar el xip, perquè un altre cop l'organització a set un desastre, degut a la pluja, et feien anar a l'hotel a buscar el xip i dorsal no a la sortida com estava previst i alguns corredors estan baixant de l'hotel per anar a la sortida. 

I si, a la que passem els 3km primers i el pas es fa estret, l'embotellament que es forma allí es històric, aquí un altre encert, no e sortir molt endarrerit i això em permet no perdre mes de 25 minuts  durant els embotellaments dels primers 10km. 

Però si mires endarrere es evident que lo que allí esta passant es un desastre. No poden sortir 2000 corredors junts, 4 proves que van a distancies diferents en una mateixa hora, no pot  sortir igual el corredor que te 21km per davant i el qui en te 113km, i no es pot donar la sortida d'una ultra a les 10 del mati. 

Entenc que la foto que ells volien de 2000 corredors sortint de la platja de Sitges era molt bonica, però era impossible que això anés a bon port. 

A partir d'aquest punt les coses ja milloren, els de la carrera de 21km estan per un altre camí, els embotellaments davant meu ja no existeixen. A partit d'aquí em sento molt mes còmode, vaig a un ritme suau però constant, passo els dos primers avituallament casi sense parar, prefereixo esperar al km 36 a Begues. 

Van passant els quilòmetres i la pluja no para, però tampoc em sembla cap impediment, si que es veritat que el terreny es fica complicat en alguns trams, molta aigua acumulada, però noto que la pluja que esta caient em refresca les cames i em noto menys cansat que mai. 

Ja queda poc per arribar a Begues, per mi el primer tram de la carrera, així es com u he planejat, primer objectiu arribar be al quilometre 36. 

Tot just dos quilòmetres abans d'arribar, em trobo amb un dels  moment crítics de la carrera, em paro perquè al terra i tapat amb una manta esta un company de carrera, una noia intenta reanimar-lo una mica, donant-li sucre, sembla que no reacciona i esta totalment perdut, a tot això arriben els serveis de la creu roja i el grup que em parat decidim continuar, mes tard em diuen que el noi esta be, que a l'ambulància l'han pogut reanimar, una gran alegria que em donaran a mitja carrera. 

Ara si, primera part de la carrera completada, arribo a Begues i em noto molt be, allí esta l'Ana esperant, això m'anima molt, la veritat es que sempre es un luxe tenia algú esperant a un avituallament, parlo amb ella mentre estic carregant aigua i menjant una mica, també decideixo cambiarme la samarreta i ficarme uns guants, la pluja no para i comença a fer una mica de fred. 

Sense perdre mes temps em disposo a fer la segona part de la carrera, el bucle que em portara un altre cop a Begues, 33km desprès. El tram mes dur de la carrera, aquest es el tram mes fondos i amb mes desnivell. Surto tot sol, me separat del company amb qui e arribat a Begues, i així gran part del segon

tram de la carrera, fins que els últims quilòmetres els comparteixo amb en Ramon, amb el que ja no ens separarem fins a la meta.
Desprès del control de pas de Torrelles de Llobregat, em començo a notar algunes molèsties a les cames, em convenço a jo mateix que quant arribi al km 65 un altre cop a Begues faré un canvi de malles i aprofitaré que esta l'Ana allí perquè em fiqui una mica de crema i ja no tindre cap problema. Aquest pensament es repeteix al meu cap durant el tram final del bucle, això m'ajuda a arribar al quilometre 65.

Aprofito l'avituallament per menjar alguna cosa, canviar-me de roba que ja sembla que es comença a fer tard i agafar el frontal que d'aquí una estona ens farà falta, i ens disposem a continuar, ara ens queden 10km fins a Olesa de Bonesvalls, un cop allí tindríem que fer un bucle de 8km que la organització a decidit suprimir, degut a les condicions meteorològiques, tot i que ara ja fa una estona que no plou, el terreny esta totalment enfangat. 

Arribem a Olesa de Bonesvalls, en aquest tram ens en ajuntat un grup de 4 corredors, en aquest punt la foscor es comença a apoderar de la carrera, però cada vegada veig mes clar que el repte esta a tocar, em veig amb bones condicions per acabar la ultra, i si tot va be amb un bon temps.

Ens disposem a recorre els 19km fins al següent punt de control, estic convençut de que si

aconsegueixo fer aquests 19km ja esta superat, desprès queden uns 10km mes tranquils, em repeteixo dins meu que em queda la distancia d'un dia d'entrenament normal, fins i tot durant els 19km em vaig imaginant que estic en llocs de la Vall i la distancia que em queda per arribar a casa, en aquest moments qualsevol cosa que em faci desconnectar el cap i no em deixi pensar amb dolors i cansament es bo. Ja en negra nit, arribem a l'ultim tram de la carrera desprès d'alguna pujada que no ens esperàvem i uns 19km que s'han fet molt llargs.

Ara si que estic molt convençut de que tot esta fet, queda gaudir d'aquest últims 10km que seran mes suaus en quant al terreny es refereix, perquè sembla que el genoll esquerra ja en te prou, i em regala un final de carrera mes complicat de lo que m'esperava. El genoll em comença a donar fortes punxades, sobretot al fer la transició de caminar a córrer, nomes em deixa tranquil quant esta corrent, no es pot refredar, així que no u dubto i si el que vol es córrer pues u farem així. 

Cada cop Sitges esta mes aprop, i l'asfalt de la població ens dona la benvinguda, últims metres abans d'arribar a la meta, ja escolto el soroll de la línia d'arribada, ara si que el repte esta mes que complert, nomes queda aixecar el braços i celebrau, felicitar al Ramon, company amb el qui e corregut bona part de la carrera, i rebre la felicitació de l'Ana que esta esperant a l'arribada sota una pluja que ens a tornat a acompanyar durant l'ultim tram de la carrera.

Desprès de 15h 34m 56s, 106km i un desnivell positiu de casi 5000m,  el repte esta molt mes que superat, a set una cursa dura, sobretot per l'estres dels primers 10km amb tanta gent i embotellaments, per les condicions meteorològiques que no han estat fàcil, per la manca d'entrenaments llargs d'aquest hivern degut a les condicions de la Vall, també els problemes al genoll els últims quilòmetres han fet això una mica mes difícil. Però estic content perquè els e pogut superar, me notat molt mes fresc de lo que m'esperava de cara a aquest repte, en cap moment de la carrera e pensat en abandonar, sempre e sigut capàs de superar els moments complicats.

Nomes em queda donar les gracies a tots els voluntaris que han fet possible aquesta carrera, i que s'han

sobreposat als errors de l'organització, agrair el tracte rebut en tots els controls de pas.

Ara queda continuar entrenant de cara a nous reptes, i gaudir dels reptes aconseguits. 

Salud i gass.