Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xoanfak. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xoanfak. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de gener del 2014

Tuc dera Canau de Rius 2813m

 

Dijous 17h, comencem a pujar cap a Restanca. L'Ana i jo anem primers, més tard pujaran en Xevi i en Felipe. 
Deixem el cotxe al Pont del Resec i des d'allí anem pujant tranquil·lament per la pista fins a pontet de Rius.
En aquest punt es comença a fer fosc, decidim pujar pel camí d'estiu, dins del bosc estarem més resguardats del vent. La part baixa té poca neu, però podem anar salvant la situació i poc a poc anem pujant sense haver de treure'ns les taules amb cap moment.





Anem guanyant altura i les condicions van millorant, cada cop mes neu i millor qualitat, això ja té més bona pinta. Estem arribant a Restanca ens girem i veiem dos llums que estan pujant, es trobem no molt lluny d'on som nosaltres, decidim esperar i amb poca estona ens ajuntem amb en Xevi i en Felipe. Junts arribem al refugi, aquí a dalt en vent ja comença a ser mes insoportable.


Teníem la intenció d'aprofitar la lluna plena i sortir a foquejar una mica aquesta nit, però veien les condicions que es donen aquí dalt decidim no sortit del refu, temps per descansar, menjar una mica i a dormir, a veure si amb una mica de sort demà a calmat una mica el vent i podem sortir a fer alguna ruta.

Divendres de bon mati, ens aixequem comentant que em dormit millor que a casa, tots menys l'Ana que es queixa que a tingut fred als peus tota la nit, dormir amb el soroll del vent i l'aigua que baixa al llac et deixa molt relaxat.
Preparem l'esmorzar mentre esperem que arribi l'Adrià amb qui vam quedar que arribaria aviat al refu. El vent esta més calmat, tot i que de tant en tant fa alguna rafega forta.

Amb tot el material preparat, i ja amb l'Adrià al refu sortim direcció llac de Mar, hem decidit que provarem de pujar al Tuc dera Canau de Rius, a veure si el vent ens deixa arribar, en cas que sigui insoportable girarem cua i cap a casa.

 
Però la pujada fins al llac es prou bona, tret d'algun moment que el vent s'intensifica no tenim grans problemes per fer l'ascensió. 
Dalt del llac el vent ja es més fort, creuem mantenint la distancia entre nosaltres, el vent ens bufa en contra aixecant la neu nova caiguda les ultimes hores, et dóna la sensació d'estar caminant pel desert en mitj d'una tormenta.
Ens reunim al final del llac i decidim que provarem de pujar fins al balcó que ens permetrà fer la baixada per la canal, veient les condicions anualem l'opció de fer cim.




Amb poca estona remuntem el tram que ens queda, ens anem mirant el cim i veiem la neu com s'aixecà amb el vent, ens felicitem de la decisió presa.
Ja al balcó desmuntem ràpid les pells de foca, i sense perdre temps ens disposem a gaudir dels girs de neu pols que ens brinda la canal.


Ja només queda desfer el camí cap al refu a buscar el material que hem deixat allí, i fer la ultima baixada fins al pont de Resec, on tenim el cotxe, aquí la neu ja esta pitjor, dura i escassa, però ens permet baixar sense molts problemes.

Salud i neu.

diumenge, 12 de gener del 2014

Magic Mountain

Aquest cop sí que ens va tocar el premi gordo de la Loteria.  
Es presentava un dijous de mal temps, i les condicions de neu tampoc eren molt esperançadores. Amb aquestes condicions anàvem a dedicar el dia a trobar un esquí perdut feia un parell de dies a la part baixa de la Magic Mountain.

Ens vam ajuntar en Xevi, l'Iñaki en Nil i jo a Arties per començar l'operació, el pla del dia era recuperar l'esqui, però a aquella hora del matí, ja ens vam emportar una bona sorpresa, tant mal temps que donaven i mirant al cel només veies blau, això començava bé.

Remolcats per la moto amb poca estona ens trobàvem als Banys de Tredos, en aquest punt ens deixava la moto i en Xevi, l'Iñaki i jo continuem foguejant fins al coll.
Aprofitant la traça feta, no tenim molts problemes per ascendir,  en poca estona ens plantem prop de la zona on estava l'esquí perdut. 


Seguim la diagonal per arribar a la part baixa de la muntanya i des de lluny al final d'una purga que havia baixat, ens trobem l'esqui. Sorpresa i gran, no ens esperàvem trobar-lo tant aviat, veníem disposats a passar el mati buscant.
Pues per celebrareu, ens vam guanyar una gran baixada per la Magic Mountain.

Aprofitem que el dia no a sortit com deien, i esta fent un sol brutal, a mes la neu esta perfecta a la cara Nord i amb poca estona ens plantem dalt de la muntanya, pugem ràpid aprofitant que tenim la traça oberta fins al cim.

Un cop a dalt mengem una mica, gaudim de les vistes que ens mostra aquest cim. Per més cops que pugi aquí, sempre hem deixa sorprès.
I ara si, es el moment de gaudir un cop mes d'aquesta muntanya, i aquest cop amb una neu brutal, uns grans girs de neu pols i de seguida estem a baix.


Salud i neu.

dimecres, 18 de desembre del 2013

Boca sud del Tunes - Refugi Molières - Tuc de Molières 3010m - Artiga de Lin

Aquest cop sí que u teníem clar, eren els nostres primers dos dies seguits de festa i ens n'anàvem a dormir a la muntanya. El lloc triat era el refugi de Molières entrant per la boca sud del túnel, pensem fer nit allí i al següent dia pujar al Molières 3010m i baixar per l'Artiga de Lin.
El dia abans ja u deixem tot preparat, dos cotxes a la carretera de l'Artiga per la tornada, menjar per passar els dos dies, i tot el material necessari. Aquest cop serem més, a part del Xevi també sa apuntat la Gemma, l'Ana, el Marc i en Xevi Hernandez.

Són les 8:30h del dijous i estem preparats per començar la travessia cap al refugi, els primers passos el fem per neu dura, sota un cel blau i un dia calorós, tot i que durant tot el matí anem per l'ombra. Avui el ritme no serà el mateix de la setmana passada, aquest cop anirem més tranquils. 
Amb calma ens endinsem cap a una zona més boscosa, que de seguida ens conduirà cap a la vall on es troba la cascada de Molières. Aprofitem per fer algunes fotos i gravar alguna imatge que ens pot servir pel nou vídeo de DEMENCIAL CLIMBERS, realment esta molt guapa la zona.  


Continuem pujant fins al coll, només ens queda una diagonal i ja veiem el refugi, al qual arribem desprès de superar els 700m de desnivell positiu des del cotxe. Allí aprofitem per disfrutar una mica del sol, en estar en una vall tan tancada avui encara no ens avia tocat. Així que assentats en una pedra fora el refu aprofitem la poca estona de sol per poder menjar una mica. 
La Gemma i l'Ana ja tenen clar que desprès de menjar es quedaran aquí i en Marc haurà de prendre la mateixa decicio, ja que les botes l'estan matant i té molt malt als peus. Els dos Xevis i jo pujarem una mica, direcció al cim per veure com estarà el tema per demà. 
Una hora i mitja més tard tornem al refugi, contents perquè tindrem una bona traça per arribar fins al coll. Ens ajuntem amb la resta que s'han quedat aquí i passem les hores jugant a cartes abans de preparar el sopar. Un sopar que consistira amb sobres de pasta i sopa. 


7:30 del divendres, sona el despertador. Tot i no tenir cap tipus de calefacció i estar a 2300m d'altura la temperatura no ha sigut molt freda i dins el sac hem passat una bona nit. Ens anem despertant i de seguida comencem a preparat l'esmorzar, preparar la motxilla i sense perdre molt temps començar un nou dia. El Marc tornara cap al cotxe desfent el camí que vam fer ahir, el mal als peus sembla que encara dura i la millor opció serà tornar. Nosaltres ens disposem a traçar el camí direcció el coll de Molières situat a 2928m. 



Avui no ens escapem del sol durant tota la pujada. La traça esta ben marcada i podem avançar rapidament, més ràpid de l'esperat ens troben just sota el coll, on ens tocara ficar-nos els grampons i fer l'últim tram caminant. Però el coll encara ens reserva una sorpresa, en Xevi és el primer de pujar i ens avisa que no estar gens fàcil la baixada per anar a buscar el cim, estar totalment glaçat i per assegurar, munta una corda per poder baixar amb més facilitat, la qual també ens permetrà despenjar a en Tuk que sembla que amb tant gel les potes no li aguanten. 




Superat aquest tram només ens quedar continuar caminant fins al cim, deixem les taules, esquis i la resta de material que no ens fa falta aquí mateix, i ens encaminem amb els grampons pel gel que ens conduirà als 3010m del Tuc de Molieres.


Ja al cim difrutem de les increïbles vistes i aprofitem per menjar una mica, fa un dia perfecte, la manca de núvols ens permet veure fins allà on arriba la nostra vista i ja només ens queda pensar amb els prop de 2000m de baixada fins al cotxe.


Una estona desprès comencem la baixada direcció l'Artiga de Lin, de seguida ens trobem en una zona amb molta roca i poca neu, allí un mal entès ens divideix en dos grups i perdrem una bona estona per tornar a ajuntar-nos. Superat aquest moment ens disposem a buscar un lloc per poder sortir, i al final del coll veiem una pala per la qual podrem arribar a la base de la Forcanada, i des d'allí mirarem per on podem seguir el descens.
Veiem que la millor manera és fer una diagonal el més alta possible per la dreta de l'estany, així u fem, la neu no esta molt bé i en molts punts de la baixada esta bastant justa, nosaltres que pensàvem que el complicat del dia seria la pujada, i resulta que la baixada esta molt punky.
Seguint el barranc continuem baixant fins al Pla de l'Artiga, i un cop arribem allí només ens queda seguir la carretera fins arribar a trobar els dos cotxes que vam deixar abans del primer allau.

Al final ens a portat pràcticament tot el dia, ja que arribem al cotxe totalment fosc, la baixada a set més complicada de l'esperat, i no per la dificultat sinó per la falta de neu en algunes zones. Tot i això hem gaudit d'un dels cims amb millors vistes del Pirineu i hem passat dos molt bons dies a la muntanya.

Salud i neu. 

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Trail Comtes d'Erill

Divendres dia 11/10/2013 quedo amb en Jakob per entrenar una estona per la Vall d'Aran i em comenta que demà anirà al Pont de Suert a fer el trail dels Comtes d'Erill, són 18km 980m d+. Jo no tenia pensat córrer aquesta carrera, desprès de l'estiu que porto em fa falta descansar. A més avui ve de visita el Pau i demà volem fer algun cim.
Continuem entrenant i cada cop li dono més voltes a la cursa, i si truco al Pau i li comento? va, quant estigui a casa u pensaré millor. 




I aquí ens teniu, a les 7h del matí i amb un fred de deu, ens plantem a Pont de Suert per poder ser inscrits a la cursa.
Temps per canviar-nos, fer un te i poca cosa mes. Abans que donin el tret de sortida aprofito per saludar al Carles i al Raül de Linyola, ells provaran sort a la Ultra Trail, a mi a aquestes alçades de temporada se'm fa dur tornar a córrer carreres tan llargues, els dono els meus ànims i desprès de comentar la jugada amb el Jakob em disposo a agafar un bon lloc en la sortida. 

Són les 8h del matí i el fred es fa notar i molt a la línia de sortida, però ara no és moment de pensar amb això, el cap esta totalment concentrat amb córrer. Els últims dies no he estat pensant amb cap carrera, ni en entrenar res especific per avui, tot ha sigut molt ràpid, però ara mateix amb el dorsal penjat i a punt de sortir, només puc pensar amb tirar el més fort possible.

Donen la sortida i des dels primers passos de la cursa em col·loco a la primera posició, el ritme que porto no és molt exagerat i em veig capaç de mantenir-lo una bona estona, m'estic trobant molt còmode. Passen els primers quilometres i continuo igual, per darrere meu sóc conscient d'algun atac que fan alguns corredors, fins i tot noto la presencià d'un d'ells molt aprop, però de seguida torno a estar sol. Passats els primers moments de la cursa sembla que tot es va ficant al seu lloc, vaig agafant una mica de distància però un grupet de corredors no em perden de vista en cap moment. 

I aquí arriba la primera liada del dia, de cop i volta no veig marques enlloc, em giro i veig dos corredors que van pel camí bo, em criden per indicar-me per on és, i m'entre m'estic lamentant per l'error, vaig al camí que toca. Aquest cop sí que ha sigut culpa meu, un cop arribo al lloc per on havia d'anar, em dono conte que el camí era evident. Aquesta capacitat per perdre el món de vista quan estic corrent, aquest cop mà jugat una mala passada.
Agrair als dos corredors que de seguida que han vist que m'avia equivocat han cridat per què em dónes conte de l'error. Ara vaig tercer i tindre que recuperar la distància perduda, però pocs metres desprès i fen un sobre esforç em torno a col·locar primer, augmento el ritme per mirar d'escapar-me.

Arriba el tram de pujada que ens portara a Irgo, faig el primer tram corrent i fixant-me bé en les marques, no em vull tornar a perdre, en algun punt esta un mica confús, ja que es camp a traves i no veig dues marques seguides, em vaig fixant amb el camí i finalment arribo a Irgo on tenim l'avituallament. Temps just per agafar un parell de plàtans i hidratam una mica, sense perdre temps surto del poble per continuar la pujada, vaig combinant entre córrer i caminar el mes ràpid que puc. 


La pujada ja ha acabat, aquest és per mi un dels punts claus de la carrera, volia arribar aquí i veure com estava. I les coses no poden anar millor, sembla que he augmentat la distancia, fa estona que no veig a ningú, a més ara em trobo bastant bé i amb moles forces per afrontar l'últim tram, però un cop començo a córrer pel pla tornen els problemes. El camí és estret, a la meva dreta un marge, a l'esquerra una paret de pedres i davant meu un ramat de vaques que no em deixa passar, amb l'ajuda del pastor anem mirant de fer-les córrer per tal que jo pugui adelantar, es impossible, continuo caminant darrere elles fins a arribar a un punt on el pasto em diu que si vaig per fora les podré passar, no se si és pitjor, em fico dins uns arbustos i saltant com puc aconsegueixo passar-les, això si amb totes les cames marcades i plenes de sang. 

Superat el problema de les vaques torno a agafar un bon ritme i miro d'apretar a la baixada fins a arribar a l'ermita, a partir d'aquí i desprès d'un petit fallo de recorregut però sense perdre gaire temps, agafem un corriol de baixada més tècnic, en aquest punt és on millor m'ho estic passant una bona baixada i bastant exigent que ens conduirà fins l'ultimà part de traçat.

Baixo a un bon ritme aquesta part, però quant ja estic quasi al final la torno a liar i aquest cop és més preocupant, torno a perdre el camí, aquí sí que haig de dir que no he vist cap marca i he agafat el camí que a mi mà semblat més evident, però no era aquest, faig un bon tram sense veure marques i decideixo donar la volta i buscar el camí correcte, arribo al punt on m'he perdut al mateix temps que arriba un corredor, li pregunto si és el segon, em diu que si, amb part això em deixa més tranquil, he perdut la distància que tenia, però no la primera posició.

Queda uns 5 km i ara tocara torna a apretar de veritat i no cometre cap més error si vull guanyar la carrera. Augmento el ritme, per poder recuperar distancia, a aquestes alçades de la cursa cada cop costa més escapar-se.
Puc mantenir la distancia amb el segon corredor, i als últims quilometres ja he perdut contacte amb ell, arribo als últims 2km de la cursa i aquí ja em començo a tranquil·litzar, ara ja u veig clar i Pont de Suert ja esta davant meu. Últim esforç per arribar al poble i poder entrar primer al Trail dels Comtes d'Erill.

Al final molt content per la victorià i sobretot per haver disfrutat d'una molt bona carrera de muntanya, haig de dir que tot i alguns problemes en les marques en alguns trams i que igual sortir a les 8h del matí és una mica aviat per una carrera de 18km. Haig de felicitar a l'organització, el circuit mà semblat perfecte, només els quilòmetres inevitables per pista i tota la resta per corriols i camp a traves, amb alguna part del circuit bastant tècnic, és d'agrair que quant t'apuntes a una carrera de muntanya que aquesta sigui així, ja que moltes no u compleixen i et fas un fart de córrer per pista.
Felicitar a l'organització perquè un cop tots els corredors vam arribar a la meta, dos voluntaris van recollir rapidament totes les marques i qualsevol cosa que tingues a veure amb la cursa, aixo u tindrien que aprendre els organitzadors de moltes curses, és una llastima sortir a entrenar i trobar-te marques de carreres que fa mesos van acabar.
Així que espero que continuïn amb aquestes ganes i per la temporada que ve ens tornin a oferir una altra gran carrera com aquesta.

Salud i gass. 



dimecres, 9 d’octubre del 2013

Vertical Aran

III Vertical Aran
II Memorial Tonet

Kms: 4'8.
Desnivell positiu: 1200m.
Posició: 13er.

Un any mes arriba la vertical d'Aran, la temporada de carreres de muntanya ja s'esta acabant i les forces comencen a estar justes, però encara queda una mica d'energia per poder córrer alguna carrera i mes si la fan a casa.

Diumenge 6 d'octubre, a les vuit del mati les coses no pinten molt bé, el dia sa aixecat amb molts núvols i esta plovent, les previsions anuncien que el temps millorara però de moment la cosa té mala pinta. Mentre estic esmorzant i preparant-me sembla que millora, almenys ja no plou.

Estem a Vielha a la plaça, tots mirant cap al cel a veure si els núvols s'escampen, o almenys ens deixin una mica de tregua per poder pujar amb condicions. Alguna clariana sí que sembla que vol obrir i es decideix que sortirem un quart d'hora més tard del previst, per veure si el dia es decideix a millorar. 

A les 10:15h i amb el cel encara ennuvolat es dona el tret de sortida, primer tram tots junts caminant per dins de Vielha, farem la sortida neutralitzada fins a arribar a la rotonda de l'entrada al poble allí comença la cursa.
Primera pujada fins a Gausac, el ritme no és molt dur en aquest primer tram, però de seguida es veu que avui tindrem molta gent que anirà fort en aquesta carrera, decideixo agafar el meu ritme i anar pujant fins a Casau. En aquest punt ja sa format dos grups i tinc claríssim que avui tindre que apretar fort les dents si em vull mantenir amb els de davant.



Conec perfectament el traçat i sóc molt conscient de què em queda per davant, aixo no m'ajuda gens en el primer tram de la vertical, ja que les sensacions no són gens bones, vaig molt ofegat, les cames sembla que volen pujar, però cada cop em falta més l'aire, als trams que tenia pensat córrer sem fa impossible, només els puc aprofitar per respirar. Sempre sem fan difícils aquest tipus de carreres tan explosives però avui és especialment dur. 

Arribo a l'avituallament, això em tranquil·litza ja queda menys. Veig al Manu que esta esperant amb una coca-cola, sense parar faig un glop i la canvio més endavant per una aigua, rebo els crits d'ànims de la gent que esta allí i continuo. 
Sembla que estic recuperant una mica, ara em començo a trobar millor i ja estic escoltant al Tuk, el meu gos, que a vingut amb l'Ana, sembla que no estar gens content d'estar lligat, i no poder pujar corrent.






Arriba la segona part de la cursa, aquesta part m'agrada més, fa estona estava desitjant arribar aquí, les forces estan justes, però ara és el moment que millor em trobo de tot el mati. Entre els núvols anem pujant al Moncorbison, per darrere tinc un parell de corredors, les distancies es mantenen des de fa molta estona, per davant tinc dos corredors més, un fa estona que esta baixant el ritme tot i això veig molt complicat poder agafar-lo, l'altre el conec perfectament, és el Jaime, tinc clar que no serà gens fàcil poder contactar amb ell.


Les posicions ja sembla que és mantindran així, l'últim tram el faig el mes ràpid que puc però es impossible agafar als de davant, la temperatura cada cop és més baixa i el cim cada cop és mes aprop. Passo els últims metres amb els ànims de la gent que esta aguantant el fred dalt del cim i al final entro amb un temps de 59 minuts i una bona 13ena posició.


Una altra bona carrera a la Vall d'Aran, no és el tipus de carreres que mes m'agrada a mi, però sempre esta bé poder disfrutar d'una pujada al Montcurbison amb un bon ambient, tot i que el dia no va acompanyar.  

Salud i gass.










 


dilluns, 16 de setembre del 2013

Marató Matxicots


Kms: 42
Desnivell: 3000m d+
ABANDONAT

Els últims 15 dies els he passat pensant amb tot el que va passar a la CCC, intentant reviure alguns dels millors moments de la cursa i pensant amb com continuar aquesta temporada. 
Al cap de dos dies de la CCC vaig rebre una trucada dient-me si estava interessat a córrer l'Ultra Cavalls del Vent el dia 21 de setembre, això sí que em va descol·loca en aquell moment, pregunto si tinc temps per decidir-me, em contesten que u tinc que dir ja. Sóc prudent, complicat córrer dos ultres en tan poc temps, decideixo renunciar. Em perdre una bona carrera, però el meu cap fa unes hores esta pensant en una altra opció.



El dia 14 se celebra a Rialp una de les millors carreres de muntanya del Pirineu, la Matxicots. Per mi aquesta és una carrera molt especial, aquí vaig córrer "o em vaig arrossegar" en la meva primera ultra. 
Aquesta va ser la carrera que em va enganxar a les carreres de llarga distancia, l'any passat vaig patir molt, però la satisfacció d'arribar a la meta va ser el que em va ajudar a seguir fins al dia d'avui.
 
Les sensacions aquests dies són bones, e estat descansant, però fa una setmana que he tornat a fer alguns entrenaments suaus, em dóna la sensació que estic bastant recuperat del gran desgast que vaig patir.
 
Així que vist com estic em decideixo tornar a Rialp, amb moltes ganes de poder gaudir d'una gran carrera, amb un gran recorregut, una impecable organització i un poble totalment bolcat en la Matxicots, però aquest any aniré a fer la Marató, crec que estic prou recuperat per afrontar els 42km i 3000m d+ amb prou garanties. 

Arriba el dia, a les 4:15h del mati em desperto per poder esmorzar amb temps i preparar-me de cara a la carrera. Surto de la furgo per anar cap a veure la sortida de l'Extrem, deixo a l'Ana i al Tuk dormint, quedem que ens veurem a Caregue quasi al final del recorregut.

Donen la sortida de l'Extrem, un bon ambient per ser que són les 5:30h. Els de la marató ens disposem a passar el control de material i entrar a la sortida, a les 6:45h arribara el nostre torn.
 
La sortida la faig tranquil, em col·loco en un segon grup, dos corredors surten molt ràpid i abans de sortir de Rialp un corredor del nostre grup surt a per ells, crec que aquí on estic és un bon lloc, tenim tres escapats a davant i nosaltres hem fet un grup de 6 o 7 persones que afrontem junts els primers passos de la cursa.
 
Són els primers quilometres i amb bones sensacions, les cames sembla que no és ressenten molt i el ritme al que anem és molt bo. Les primeres pujades no tarden a arribar i fins al poble de Llessui em noto molt fort sobretot amb les pujades on puc agafar una mica de distància amb els altres corredors. Encara de nit i guiant-me amb la llum del frontal arriben els primers problemes, just a la sortida del poble una confusió em fa anar a l'esquerra quant el camí era a la dreta, alguns corredors em segueixen però de seguida dono la volta conscient que me confós i continuo pel recorregut bo, ara al final del grup. Aquesta nova situació de carrera no em preocupa molt, ja que tampoc he perdut molt temps i queda molts quilòmetres encara. 

Continua la pujada que ens té que portar fins al coll del Tirador i ara sí que ja començo a notar que les coses avui no seran gens fàcils, les cames comencen a donar sintomes de debilitat i tot just estem a la primera part de la cursa, noto com lentament vaig perden el ritme i se que la pujada al temut Montsent del Pallars 2883m és farà molt dura amb aquest estat. Estic fent molt esforç per mantenir el ritme i intentant convencem de què puc seguir, però quant les cames no funciones és complicat mantenir-se fort i no ensorrar-te.  

Tot i els problemes afronto la pujada al Montsent, ja fa una estona estic pensant amb la possibilitat de deixar estar la carrera, però decideixo que provaré fins a Caregue a veure si tornen les bones sensacions a la baixada. Ja sense ritme i avén perdut molt temps respecte al grup de davant arribo al punt mes alt de la carrera, paro un moment, necessito respirar una mica i reflexionar. 
Gaudeixo de les vistes i em disposo a afrontar la baixada esperant trobar millors moments, però no, ja u veig claríssim no tinc cames, en aquest estat no puc afrontar la carrera en condicions. Amb feines arribo a l'avituallament de Mainera, menjo una mica i amb molta calma miro de continuar, almenys provaré els següents quilometres fins a Caregue que era el meu proper objectiu, però els 10 km fins a arribar al poble són eterns. Ja fa estona esta decidit allí estarà l'Ana esperant i allí em quedaré. 


Al final he abandonat al quilometre 33, una llastima no poder acabar una carrera com aquesta, ja que venia amb moltes ganes de disfrutar de la que per a mi és una de les millors carreres del Pirineu. He abandonat perquè les cames ja no podien més, me donat conte que no estava tant recuperat com jo em pensava, però sobretot he abandonat perquè no estava gaudint de la carrera i això crec que és el pitjor que et pot passar. Sense caure en cap decepció aquesta carrera crec que servira per aprendre dels errors, i sobretot per aprendre a escoltar i conèixer millor el meu cos. 
Aquest any no ha pogut ser però segur que tornaré a gaudir de la Matxicots en moltes altres ocasions.  

Salud i gass. 


dilluns, 9 de setembre del 2013

Corsa 15 pobles

Corsa 15 Pobles

Kms: 21
Desnivell +: 1300m
Temps: 2:00:20h 
Posició: 6er


Ja fa uns dies de la mitja marató de muntanya dels 15 pobles, no vaig poder escriure en el seu moment, ja que un parell de dies desprès marxava cap als Alps i el meu cap pràcticament ja feia molt que estava allà.

Tenia moltes ganes de córrer aquesta carrera, sempre esta bé córrer a casa i per un terreny que coneixes perfectament, uns dies abans avia estat entrenant juntament amb el Cholo el circuit complet i les sensacions eren prou bones.

Arriba el dia de la carrera, sembla que el temps aguantara, esta nuvol però no amenaça pluja. A temps per arribar a Vielha per poder agafar el bus que ens portara a Es Bordès on es donara el tret de sortida, arribo allí puntual per poder canviar-me tranquil·lament i escalfar abans no comenci la carrera. 

 
Ja a la línia de sortida comentant amb la resta de corredors alguns dels punts del recorregut i parlant sobre les sensacions que tenim, la gran majoria ja ens coneixem i tots som conscients de més u menys qui estarà tirant del grup, tot i que en aquest moment sembla que tothom juga a amagar les seves cartes. 

Les campanes donen el tret de sortida quant marquen les 9 del matí, una sortida amb baixada que ens portara fora del poble per començar la primera ascensió del dia.
La sortida no és molt rapida, sembla que ningú vol agafar la incitativa però un cop creuada la carretera les posicions comencen a quedar definides. Un grupet ens col·loquem al davant, miro de ficar-me en una bona posició i em situo just darrere el Jaime, sóc conscient que ell té un bon ritme i que pot ser un bon company per aquesta carrera.







De seguida ja veig que alguna cosa no va bé, el Jaime esta baixant el ritme i els de davant cada cop agafen més distancia, li comento que si esta be i ja em diu que no pot que no es troba còmode, miro de tirar una mica jo a veure si pot seguir però impossible, ja venia amb molèsties i avui no és el dia, miro de donar-li ànims i continuo amb solitari.

A la primera pujada 3 corredors ja estan escapats marcant un bon ritme, al meu davant veig al Jose Ramon que esta pujant també amb solitari i per darrere em segueix d'aprop un altre corredor. Sembla que en Jose té algun petit problema i això fa que pugui contactar amb ell abans d'arribar a Arres, pugem una estona junts fins que ell para un moment per solucionar els problemes, amb solitari començo la baixada que hem portara a Arrós, les cames sembla que demanen una mica de relax i abans d'arribar al poble ja estem un altre cop compartint quilometres amb el Jose.




Arriba la pujada de Vila on ja hem format un grup de 3, el corredor que venia per darrere ja ha contactat amb nosaltres. Un bona pujada que es fa dura, sobretot pel moment en el qual ens trobem de la carrera però ja conscient que cada cop queda menys quilometres. Així fins arribar a Montcorbau on el Jose ja sa escapat definitivament i tinc just davant l'altre corredor. 

A Montcorbau corren una estona al costat del Xevi que esta entre el public i em comenta com esta la carrera pel meu davant, li dic que vaig molt just de cames intentaré atacar ara a la baixada però u veig complicat.
Només queda arribar a Mont i ja baixar fins a Vielha, però les cames ja fa estona m'estan avisant que no estan per tirar molt fort, de totes maneres u provo i arribant a Vilac he contactat amb el corredor del meu davant. Junts entrem a Vielha i decidim jugar-nos la 5ena posició a l'esprint, però just quant intento sortir ràpid les cames diuen que res, tocara entrar sense apretar, entraré a la 6ena posició i el més important, millorant 12 minuts el meu temps de l'any passat.

Salud i gass. 

dijous, 8 d’agost del 2013

Vertical Pui d'Unha

No he descansat tot el que volia, amb l'adrenalina de la carrera d'ahir em va ser molt difícil dormir, però això no es excusa, a les 8h del matí, m'aixeco per preparareu tot. Queden dos hores per la carrera, sort que és al costat de casa i puc apurar al màxim el temps. 

A les 10 del matí ja esta tot llest, el sol comença a apretar amb força, gran ambient de corredors de muntanya a Unha, tots esperant que donin la sortida i pujar el mes ràpid possible els 960m de desnivell que ens separen del Pui. 


Aquest és un recorregut que conec a la perfecció, es la muntanya que queda més aprop de casa i un dels llocs habituals d'entrenament. Tinc clar que si vull fer un bon resultat, tinc que apretar fort durant la primera part de la carrera. Així o faig, a poc a poc em vaig situant en les primeres posicions, i just abans d'arribar a la pedra de Santa Anna ja estic pegat al 4art corredor.  



A partir d'aquí noto que les coses no van molt bé, les cames em comencen a fallar i estic més cansat que de costum, a mes se perfectament que ara comença la part complicada de la vertical i això no m'ajuda gaire. Intento continuar amb el ritme que porto però un cop estic a la primera rampa, noto com em puja el bessó, i em deixa totalment tirat. Ja fa una estona que estic perdent distancia respecte als perseguidors i desprès que pari un moment a veure si em puc recuperar, em passen uns quants corredors. 

Sembla que les cames tornen a funcionar, he perdut un temps molt important però ara només penso amb poder acabar la vertical. Continuo pujant ajudant-me amb les mans a terra, totalment a 4 potes i mirant de tirar el mes ràpid possible. Recupero alguna de les posicions que havia perdut quant he parat i finalment entro a la 8ena posició amb un temps de 44m 21s. 






Una llastima no haver pogut estar més fresc en aquesta carrera, ja que era un recorregut que tenia molt entrenat i havia pujat amb menys temps del que he fet. Tenia clar que després de l'esforç de la Nocturna patiria les conseqüències en algun moment de la Vertical, però amb general estic molt content de com a anat el cap de setmana.


Salud i gass. 

dimarts, 16 de juliol del 2013

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


Ja fa dies que vaig decidir que al juliol no faria cap carrera, necessito un mes per entrenar dur, un mes per acumular quilometres i poder entrenar sense pensar amb competir.
Tot i les tempestes de tarda a la Vall d'Aran estic aprofitant al màxim els dies, però fa falta completareu amb tirades llargues, per això em feia falta tenir un cap de setmana per mi, per poder entrenar tranquil i aquest era el meu.

Dissabte de bon mati, surto des del pàrquing de Saboredo juntament amb el Tuk "el meu gos" que tot i portar un parell de dies coix aquest matí sa despertat a tope i sembla que vol vindre. 
Començo a córrer pel camí que puja al refugi, els núvols es van trencant, sembla que tindrem un dia agradable, a aquesta hora la fresca encara es nota i es fan molt agradables els primers quilòmetres del dia. 



Deixo el refugi al darrera desprès de saludar la gent que esta preparant-se per començar el dia, molts d'ells per seguir amb alguna etapa dels carros de foc. 
Segueixo fins a arribar al Port de Ratera a 2543m, algun tram amb neu pero sense problemes, continuo pel GR11 que em porta fins a l'estany de Sant Maurici, passant per la cascada de Ratera que esta impressionant.  

En aquest tram puc avançar bastant ràpid, tret d'algun pas mes tècnic dalt del coll de Ratera la resta del recorregut esta sent molt corredor i em noto bastant còmode. El dia a començat molt bé, les sensacions són bones, encara no tinc molt clar quin serà el recorregut que seguiré però és el menys important, avui toca gaudir de la muntanya. 
 

Passat el refugi Ernest Mallafré paro un moment a menjar alguna cosa, però en obrir les alforges que porta el Tuk m'adono que quant sa ficat al riu ho ha mullat tot, els sandwich que tenia preparats estan fatal, miro d'aprofitar el que puc, trec el seu menjar i esmorzem els dos. 
Calculo bé el que em queda per menjar, tinc barretes energètiques i algun gel, amb això tindre que passar el dia, caldrà racionar bé el que tinc. 

Continuo pel camí de carros de foc, passant pel prat de Monestero que esta d'un verd impressionant, en aquest pla aprofito per avançar més ràpid, ja que quant aixeco el cap em dono conte que d'aquí poca estona m'espera una bona pujada.  


 


 Durant la pujada gaudeixo d'unes vistes brutals, amb el Pic de Monestero 2877m i el Pic de Peguera 2984m regnant per damunt de tots. En aquest punt agafo el camí cap al coll de Peguera que em permet arribar prop de l'estany de Mar. 
Pujant la neu es fa present en la major part del traçat, però esta tova i es clava bé la petjada, no tinc molts problemes per arribar als 2718m del coll.


Passat el port torno a agafar el camí original de carros de foc que de seguida em deixa davant de l'Estany de Mar, aquest tram ja no he pogut fer-lo tant ràpid, el traçat és mes tècnic, però es fa prou divertit. Passat el llac arribo al refugi de Colomina on aprofito per parar a menjar una mica i a fer una visita al Xavi que esta allí de guarda. 


 

Hem disposo a continuar direcció el refugi d'Estany Long i just quant estic marxant del Colomina em trobo a diversos membres del CELI de Linyola amb qui estic una estona parlant, desprès de la sorpresa de trobarem a gent del poble per aquí continuo el meu trajecte. 


Segueixo el GR fins a arribar a la Collada de Delluit on decideixo pujar cap a les pales de Cubiero. Quant estic en aquesta zona comença la tempesta, l'aigua em fa canviar de pla perquè en un primer moment volia provar d'improvisar alguna ruta per aquí però el mal temps em tira endarrere i faig un bucle passant per l'Estany de Castieso i tornant al GR.


Sota una bona tempesta veig a un noi davant meu corrent, accelero una mica el pas per poder agafar-lo, igual ja fa molta estona que vagi sol i necessito parlar amb algú. Ja al seu costat em diu que esta fent el circuit de carros, anem al mateix ritme i amb la mateixa direcció així que a partir d'ara serem dos per seguir el trajecte, continuaré fins al Ventosa al costat del Javi.
 
Junts arribem al refugi de l'Estany Long on parem a fer una coca-cola i aprofitem per informar-nos de com estar el coll del Contraix que es el tram amb més neu i el més complicat que ens queda, sembla que no tindrem problema per passar, sota la pluja decidim continuar el nostre cami.  

Durant la pujada al coll del Contraix a 2748m ens trobem varia gent que ens pregunta on anem amb tant poc material i corrent sota la tempesta, la sorpresa que s'emporten és més gran quant els diem que portem tot el dia corrent i que no tenim cap refugi com a destí sinó casa nostra com a objectiu final. 

Arribem al ultim tram abans del coll i allí una forta pendent carregada de neu esta esperant-nos, el Javi decideix estrenar uns petits grampons que porta, jo després de comprovar que la neu no esta molt dura em disposo a pujar ajudant-me amb les mans i rapidament em planto a 2748m on el vent i el fred es deixen notar.
Rapidament per evitar agafar més fred descendim per un terreny molt rocós i on és complicat avançar, les relliscades són constants. 
Ja baix de la vall tenim que creuar el riu amb l'aigua més amunt dels genolls, el que ens faltava per tenir un dia complet, després d'una petita confusió arribem al refugi Ventosa i Calvell, on parem a beure una mica i on ja ens acomiadarem amb en Javi, aquí finalitza el nostre camí junts. 

Ja queda menys, tot i que les forces cada cop estan més baixes per la quantitat d'hores que porto corrent i el poc menjar amb el qual he passat el dia, ara sembla que ja u tinc bastant superat, nomes hem queda arribar a Restanca i d'allí tot baixada fins a arribar a la porta de casa. Aquest tram és el que mes em conec de tota la ruta però dins els meus pensaments era més curt, aquest cop s'esta fent llarg.  
Dalt del Coll de la Crestada a 2475m ja estic salvat, a mes deixo la tempesta darrera meu i en aquesta zona ja em sento prop de casa. Una llarga baixada em porta fins a Restanca, rapidament continuo descendint fins a arribar al Pont deth Ressec que després de les inundacions va desaparèixer. Uns improvisats pals de llum m'ajudaran a creuar el riu amb el Tuk al coll per evitar que l'aigua l'arrossegui riu avall. 

Ara si, cada cop veig el meu objectiu més proper, les llums d'Arites em donen la benvinguda i d'aquí cap a Gessa.
 
63km, 3700m d+ i 13h 23m després arribo a la porta de casa, molt satisfet pel gran dia que he passat gaudint de la muntanya, igual per ser un entrenament a set un dia llarg però avui era un d'aquells dies en els quals et trobes fort i cal aprofitar.

 

 Salud i gass.

 

diumenge, 30 de juny del 2013

Skyrace 21km.






Aquest cop tocava córrer la carrera curta de la proba, la Skymarathon_42km de moment la deixo per una altra ocasió. Era una carrera de la que m'avien parlat molt, amb un recorregut interessant però el cos em demanava no forçar i decidia apuntar-me a la Skyrace_21km.


A les 8:30h del mati sortim de la plaça de la església de Vilaller, els de la Skyrace compartim sortida amb els júniors que fan el recorregut de 10km. 
Surten davant nostre, aixo penalitza una mica durant els primers dos quilometres ja que tinc la mala sort de tenir algun corredor mes lent davant i al arribar al sender es complicat passar, també m'està creant confusió perquè no tinc ni idea de quina posició estic, però sense preocupar-me molt per aquest tema vaig fent els primer quilometres de la carrera.

Durant el primer tram ens ajuntem un grup de corredors que anem junts fins al quilometre 11, son els quilometres on es desnivell es mes marcat, fins al 14 tinc clar que tocara patir, però a la vegada estic gaudint de les increïbles vistes que ens mostra la pujada al Comadelo.
L'ultim tram de la pujada em noto fort i puc escapar-me del grup i passar a algun dels corredors que tinc davant. 

Al quilometre 14 i arribat al punt mes alt del traçat em diuen que vaig 5er i el 4art corredor esta molt aprop, la sorpresa es enorme i em noto molt confiat, a partir d'aquí una baixada molt tècnica ens portara fins al final del traçat. El primer tram de la baixada el faig molt ràpid i arribo al següent avituallament al quilometre 16 juntament amb el 4art. Però a partir d'aquest punt canvia totalment el meu estat, de cop i volta les cames em comencen a fallar i la resta de la baixada sem fa eterna, perdo ràpidament el contacte amb el corredor del meu davant i canvio totalment d'estratègia, ara toca sobreviure. 

Els últims quilometres sem fan molt llargs, i començo a pensar que igual e forçat maça el primer tram de baixada, però ara no tinc temps de pensar amb aixo, ara toca córrer mirant de no maltractar mes les cames, i just al ultim tram arriben dos corredors darrera meu amb els quals ens donem força per arribar a Vilaller, ells venen millor i em passen. Ja tinc el poble davant meu, últims metres de pujada abans d'arribar a la meta, desprès de 2h 28m i una molt bona 7ena posició entro tocat però molt content.


Salud i gass.








dimecres, 19 de juny del 2013

Ribalera 2013





Dissabte dia 15 de juny, ja a Tírvia, tot preparat per tornar a córrer amb prou garanties. 
Els últims dies e pogut tornar a entrenar amb normalitat, sembla que els problemes del genoll ja son historia. Mes motivat que mai em disposo a córrer la Ribalera. 
Primer que tot busquem un bon lloc per aparcar la furgoneta, i trobem un racó perfecte, unes bones vistes i molt aprop de la sortida. 
Ara nomes queda recollir el dorsal, fer una birra al bar del poble, anar al briefing, un bon sopar i a dormir que demà faran falta moltes forces.



La Ribalera es una cursa d'alta muntanya que es disputa a la Vall de Farrera al Pallars Sobirà, amb arribada i sortida al petit poble de Tírvia. El traçat transcorre per indrets privilegiats, camins verges i en alguns casos desconeguts, pocs trams son per pista forestal i pràcticament no es trepitja ciment. Dir que es una carrera amb uns desnivells molt durs i unes baixades bastant tècniques, en fi una carrera molt divertida i on pots gaudir d'unes vistes privilegiades, però a la vegada una carrera molt exigent.

Localització: Tírvia
Data: 16 de Juny de 2013
Sortida / Arribada: Tírvia
Hora: 7:00h
Distància: 38km
Cota màxima: 2789 m (Cim del Salòria)
Cota mínima: 950 m
% Camins: 80%
% Camp a través: 15%
% Pista forestal: 5%
Desnivell Positiu Acumulat: 2800 m
Temps límit: 9h
Avituallaments: 13
 
Tindrem que ascendir al  cim del Farro (1653m), de Màniga (2515m), del Covil (2588m) i del Salòria (2789m). La meva participació en aquesta carrera la podria descriure amb tres parts ben diferenciades.

Primera part:
 
Em planto a la línia de sortida, allí em trobo al Raul i el Carles corredors del CELI de Linyola amb qui comparteixo una estona abans de que donin el tret de sortida, també amb el Miguel de la Vall amb qui fem els últims comentaris sobre la carrera. 
Donen el tret de sortida i allí canvia totalment el meu plantejament de la carrera, pensava sortir molt tranquil i anar agafant el ritme durant els primers quilometres, però surto mes ràpid de lo previst i m'escapo amb un grup de 4 corredors. 
Em dono conte de seguida que el ritme es alt i que la resta de corredors s'han quedat endarrere, decideixo ficar-me a un ritme mes còmode i em quedo en solitari amb un grup de 4 davant meu i la resta darrera, aixi correré tota la primera part de la cursa.
Vaig passant els quilometres corrent amb solitari, bastant sorprès i una mica asustat, no puc parar de pensar que igual e sortit molt fort, m'estranya molt la posició on estic però em trobo molt còmode i de moment el cos respon perfectament. Aixi arribo fins al coll de Màniga, d'allí pujo cap al Pic de Màniga i ja fa una estona estic observant el Salòria, la pujada asusta una mica però em noto amb molta confiança. 
Moments abans d'encarar la pujada comencen els primers problemes, busco a la butxaca de darrera els pantalons i merda, e perdut els gels que tenia, no es bon moment per lamentar-se ara toca pujar i no pensar. L'ascensió al Salòria, el tram mes alt del traçat em deixa força tocat, a partir d'aquí comença una altra part de la cursa.
 

Segona part:
 
Tocat desprès de la duresa de la pujada començo a baixar, al principi tot sembla anar be, puc agafar una mica de forces, les vistes increïbles també ajuden a recuperar-me, però de cop i volta el genoll em dona el primer avis, una punxada em recorda que no puc apretar, aixi que decideixo relaxar el ritme i baixo tranquil·lament. Quant arribo al coll de Conflent ja ma agafat el corredor que venia al meu darrera, junts correrem els següent quilometres, em comenta que ve un altre corredor bastant fort al nostre darrera i desprès de parlar una estona comença a tirar, jo decideixo reservar una mica, em sembla que em comença a fallar les forces. 
Arriba el que serà per mi el tram mes complicat de tots, fins arribar a Font Negra u passo realment malament, en alguns trams noto el cor que em ressona dins el cervell, estic bastant esgotat i em preocupa que hagi tirat maça fort a la primera part. Però tinc una mica d'esperança, se que desprès del quilometre 25 tot es baixada i allí ja veure com em trobo. Amb problemes i ja a la 7na posició arribo a Font Negra.
 
Tercera part:

Ara ja casi tot el que queda de traçat es baixada, tret d'algun tram de pujada traïdora. Les forces sembla que es recuperen i em començo a notar fort, ja puc tornar a córrer. En aquest tram de la cursa ens ajuntem amb els de la carrera de 23km, vaig passant corredors d'aquesta cursa i aixo em va distraient i motivant. 
La confiança torna a ser forta, estic baixant be i ara tinc clar que l'objectiu es mantenir aquesta molt bona posició. 
Passo tot l'ultim tram passant als corredors de l'altra cursa i rebent els seus ànims, aixo em dona el punt de força que em fa falta. Cada cop estic mes aprop d'arribar a Tírvia i donar per acabada la carrera, però encara em tocara apretar els últims quilometres ja que el corredor que ve al meu darrera cada vegada esta mes aprop i m'obliga a tirar molt en l'ultim tram, que ens regala una pujada que en aquest moment es fa molt dura.


Al final puc mantenir la 7na posició, amb un temps de 5h 29m. Una gran carrera que em servira per agafar molta confiança de cara als següent reptes de l'estiu, i un cop mes em demostra que el camí es bo, però cal continuar entrenant fort per seguir evolucionant.  
Donar les gracies a tots els voluntaris i organitzadors de la carrera, al igual que a tota la gent que no va deixar de donar-nos ànims en tot el traçat, una molt bona carrera de muntanya amb una paisatge brutal i una organització perfecta. Espero poder repetir la següent temporada.
 
Salud i gas.