Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trailrunning. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trailrunning. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Trail Arbeca

El diumenge 27 se celebrava el trail d'Arbeca, una carrera de 27km i uns 900m de desnivell positiu, en un principi no era un recorregut que m'atreia molt, però aprofitant que havia d'estar el cap de setmana a Linyola era una bona idea anar el diumenge a córrer.
 
A les 9 del matí serà la sortida, així que una bona estona abans ja estic a Arbeca per recollir el dorsal i poder calenta, suposo que la carrera serà molt rapida i millor que no em pilli desprevingut. 
Des de bon matí que les sensacions no són molt bones, igual no estic en un bon moment per córrer avui, no estic del tot motivat, i sembla que encara arrossego fort la festa del divendres, continuo pensant amb seguir la mateixa estratègia que tenia planejada per aquesta cursa, provaré de seguir el ritme dels primers al principi, i anar valorant com em trobo. No estic acostumat a córrer per pla i em fa por que el ritme sigui molt alt i no poder aguantar.

Quant estic recollint el dorsal m'emporto una bona sorpresa, em trobo a en Xavi amb el qual vam compartir molts quilòmetres i vam entrar junts a la UTBCN, ens saludem i anem a calenta mentre anem comentant com a anat l'estiu i mirant ja cap a futures carreres on coincidirem. 
Després d'una breu explicació dels organitzadors, ens plantem a la sortida.

En un principi em puc col·locar amb el grup de davant, el ritme no és molt exagerat i estic convençut de poder aguantar. Així passen els primer quilometres, ens hem escapat uns 5 corredors però un bon grup ens segueix de molt aprop. Els problemes comencen a arribar ven aviat, noto les cames molt pesades i vaig molt mes cansat que de costum, a mes tinc molta calor i això no m'ajuda gens, intento mantenir el ritme però cada cop perdo més el contacte amb els primers.  

Les coses semblen que avui no aniran pas com avia planejat, ara toca canviar de tàctica, veig que no puc i m'esta costant molt moure les cames, aprofito els avituallaments al màxim per menjar i hidratar-me, ja que avui farà falta tot per poder arribar al final, però les bones sensacions no arriben en cap moment i ja tinc clar que avui toca sobreviure. 

Cada vegada el ritme és més baix i per si no en tenia prou m'esta agafant "flato" cada dos per tres, joder avui res surt bé. Intento passar tots aquests mals moments de la millor manera però els quilometres s'estan fent eterns, cada cop que miro el rellotge em desmoralitzo més. 




Finalment veig Arbeca davant meu, però encara queda el pitjor del recorregut, un parell de quilòmetres plans i per asfalt, es fan eterns però puc arribar a la meta amb un temps de 2h 28m i la 14ena posició.
L'única alegria del dia la tinc al arribar, vaig a veure a en Xavi i em diu que a pogut aguantar el ritme i que finalment a fet 2on, almenys una bona noticia que m'alegra.

Gens satisfet de com a anat la cursa i no pas perquè volia quedar més endavant, sinó perquè avui en cap moment de la carrera he disfrutat i això és el mes preocupant, al final si corro és per pasareu be i avui la veritat es que u he passat fatal.  
Ja tenia pensat que aquesta seria la ultima carrera de la temporada, però ara u tinc claríssim, em sembla que ha arribat el moment de descansar, començar a pensar amb la neu i anar planejant la següent temporada, que espero que sigui igual o millor que aquesta. 

Salud i gass.



dijous, 5 de setembre del 2013

CCC 2013

Chamonix - Champex - Courmayeur
Kms: 100
Desnivell +: 5995m
Temps: 16h 38m
Posició: 82

Ja fa uns dies que estem per Chamonix gaudint de l'impressionant ambient que es viu aquests dies aquí, la veritat és que ja començo a tenir ganes que arribi el dia de la carrera. De moment ja hem pogut veure la victorià de l'Arnau Julia a la TDS i començar a escalfar motors veient els corredors que finalitzen la prova. 
Per la meva part ja u tinc tot preparat per la carrera, l'Ana ja té clar els punts on hem pot assistir i te preparat tot el que hem pot fer falta, el mes complicat serà com u quadra tot per arribar a cada punt, però confiem que tot vagi bé. 

Són les 5:30h del divendres 30 d'agost, ens aixequem tranquil·lament, ja que ahir u vam deixar tot preparat, només ens hem de canviar i agafar l'esmorzar que menjaré durant el viatge cap a Courmayeur. 
A les 6:30h surt el bus que ens té que creuar pel túnel del Mont Blanc i ens deixara a Courmayeur "Itàlia" on es donara el tret de sortida de la carrera. 
Un trajecte d'una mica mes de mitja hora i ja estem a lloc, en aquests moments els nervis encara no es noten gaire però si que ja començo a estar totalment concentrat amb la carrera intentant memoritzar el recorregut.
Encara tenim temps per anar a fer un té amb el Pau i la Elia, veïns de furgoneta a Chamonix i ell també correra la CCC. 

Una bona estona abans que donin el tret de sortida ja estic plantat a les primeres files, no tindre cap problema per sortir tranquil, ja que ens han dividit en tres caixons i serà una sortida escalonada, jo surto en el primer grup. Hem feia patir el fet de sortir 1900 corredors junt i trobarem un tap enorme a la primera pujada, però no recordava que aquesta gent ja fa dies que si remenen amb això de les carreres i sembla que fan les coses com calen, a mes ens han dit que el primer tram de pujada es prou ample per poder agafar posicions sense cap problema. 


Ara si, a arribat el moment, fa molts mesos que entreno pensant en aquest dia i només espero poder complir l'objectiu que no es altre que acabar la carrera. Els nervis es comencen a fer evidents just en el moment en què estan sonant els himnes oficials dels tres països per on passa el recorregut, primer el de Suiza desprès el de França i per acabar el d'Itàlia, tot seguit sona la cançó èpica que tots estem esperant, que donara el tret de sortida, un conte endarrere de 10 segons i gass.  

Sortida perfecta, sense cap impediment puc sortir a un bon ritme. Donem una volta pel poble i comencem una pujada per asfalt que ens portara a les afores de Courmayeur allí ens espera una bona pujada, per un camí on es pot córrer prou còmode, comença l'aventura. 

Primers 9km de la carrera amb un desnivell de 1300m positius, m'estic trobant molt be corrent a un ritme suau però constant, tot i que estic una mica sorprès d'estar en tan bona posició, de moment les sensacions són molt bones, han desaparegut els dubtes de si tindria les cames molt carregades. 

Ja dalt del Tete de la Tronche 2584m, aquí les vistes són brutals però no tinc molt temps per perdre, aixecar una mica el cap per poder disfrutar de l'espectacle que ens ofereixen els Alps i encaminar ja la baixada fins al refugi Bertone 1989m, ara que les cames encara estan fresques cal aprofitar per fer un bon descens, ràpidament arribo a l'avituallament, temps per carregar una mica d'aigua, menjar algo de xocolata, fer el canvi del buff per la gorra que la calor ja comença a notar-se i sortir sense perdre mes temps. 

Superats els primers quilometres, les sensacions continuen sent bones, els pròxims 12km seran per un traçat mes u menys pla, combinant petites pujades i baixades. Aquí es pot córrer a un bon ritme i així o estic fent. Ja veig el següent avituallament que es al km 26 a Arnuva 1769m, els acompanyants poden arribar amb bus però no et poden assistir, així que no se si l'Ana estarà aquí o ha decidit anar cap a Champex, amb aquest dubte faig l'ultim descens escoltant els crits dels aficionats que ens donen la benvinguda. 
Parada rapida per carregar aigua, menjar una mica de fruita i gas. Sortint de la carpa veig que sí, que l'Ana esta entre la gran quantitat de public que sa ajuntat en aquest punt. Pràcticament sense parar li comento que la necessito a Champex que començo a notar molèsties, no se si aquestes paraules li aniran bé o la ficaran més nerviosa, perquè sóc conscient que el camí que te per arribar a Champex no és curt i sap que te el temps just per arribar. 


La calor es comença a notar amb molta força i cada cop em sento més fluix de forces, a mes estic afrontant la pujada al Gran Col Ferret 2537m, un lloc espectacular però no el puc disfrutar gens. 
En aquest moment és quant pitjor estic, sembla que aquesta pujada no s'acaba mai i tinc molta calor, el tema del menjar comença a ser preocupant, com sempre no sóc capaç de menjar res solid, només puc ingerir algun gel i començo a notar-me malament. Tot i els problemes arribo al punt mes alt, sembla que això hem dona forces i començo una llarga baixada que em portara prop de Champex. 

9km separen el Col Ferret de la Fouly 1598m, uns quilòmetres que s'estan fent eterns, els marejos cada cop són pitjors i un mal estar general m'esta fent la carrera molt complicada, només desitjo arribar a la Fouly asseurem una mica i intentar recuperar. Quant ja sembla que no puc més veig civilització, això em fa pensar que ja u tinc, arribo a l'avituallament i casi sense poder-me mantenir de peus entro al control. Necessito menjar però continuo igual, només puc menjar fruita, així que no u dubto, em sento un moment i miro de menjar tot el que puc que no es molt però algo farà, també aprofito per veure sals i coca-cola això em fica les piles, sembla que tornen les forces, puc tornar a córrer.  

Ja un altre cop en marxa i conscient que el pitjor ja a passat, he pogut aguantar el moment dur de la carrera, ara només puc pensar amb recuperar forces poc a poc i tornar a agafar un bon ritme, cada cop veig més aprop la meitat de la carrera, Champex es per mi un punt clau del traçat, serà el quilometro 54 i ja no queda molt per arribar. 

Per fi arriba el quilometre 54, allí es permet l'entrada dels assistents de carrera, no sense problemes l'Ana ha pogut arribar 10 minuts abans que jo, presenta el seu dorsal i la deixen entrar sense cap problema. Un cop dins li comento el dels marejos però sembla que estar superat, rapidament em porta un plat de macarrons per a veure si recupero forces i em dóna un dels red bulls que tenim preparats, li comento que no em fa falta res de roba que de moment vaig bé, i desprès d'ajudar-me a ficar crema a les cames ens despedim. El següent punt on em pot assistir serà d'aquí uns 20km.  

Aquí comença la segona part de la carrera, el més dur a priori ja esta superat, ara el traçat ens presenta tres pujades amb tres descensos més u menys llargs, els dos primers molt similars però una ultima pujada dura. 
De moment toca pensar amb la primera, que supero sense cap problema, i aquí si que puc disfrutar de les increïbles valls i muntanyes que es veuen des de Bovine 1987m, ara les cames van soles, em noto totalment recuperat i estic tornant a gaudir de la cursa. Primer tram superat i agafant molta confiança de cara al final, arribo a Trient 1300m al quilometre 71 amb moltes forces per poder córrer.

Temps per repostar aigua, agafar una mica de fruita i comentar algunes sensacions amb l'Ana que ja fa una estona esta allí esperant, ja aconseguit ajuntar-se amb altres acompanyants que van amb cotxe i u te mes fàcil per arribar als llocs. Sense perdre molt temps em disposo a afrontar la segona pujada del segon tram. 
Una zona de bosc que ens portara a Catogne 2027m on la foscor es comença a apoderar de la carrera i els frontals et comencen a marcar el camí. 
Una pujada dura pel moment en el qual ens trobem però que estic afrontant sense molts problemes i tota l'estona pensant en la baixada, se que ja queda poc. 

Ja a plena nit arribo a Vallorcin 1260m i l'últim punt on és possible l'assistència. Aprofito per ficar-me les malles llargues i canviar-me de samarreta tèrmica, el fred es comença a notar, i surto disposat a afrontar l'ultima gran pujada del traçat. Ja fa una bona estona que tinc claríssim que aquesta carrera l'acabaré ni que sigui arrossegant-me, casualment ara em trobo millor que mai així que surto a donareu tot durant els últims quilometrés de la cursa.
Fins a arribar al Col des Montets 1461m la pujada no es molt forta, però a partir d'aquest punt les coses es fiquen més series, ja es poden veure els llums del frontal dels corredors que estan arribant al Tete des Vents 2130m, i es pot apreciar la duresa de la pujada. 
Convençut que ja es la ultima i que ara res no em podrà parar, començo a tirar amunt. Cada cop que aixeco el cap veig els llums mes lluny fins a arribar al punt de confondre llums de fontals amb estrelles, sembla que el cap ja no funciona del tot i decideixo no mirar mes, ja arribara el final.
Per fi el que tanta estona estava esperant el quilometre 89, ara ja estic salvat, queda 11km de baixada, un descens llarg al qual el meu cap ja la denominat com la baixada de la victorià, una baixada per disfrutar i recordar tot el que ha anat passant durant el dia.

I així u faig, gaudeixo de la baixada com mai, corrent a un ritme prou alt pel moment que em trobo. En aquest tram puc avançar uns 15 corredors, no se molt bé don surten les forces però ara mateix em sento a tope, faig un descens molt ràpid fins arribar Chamonix. 
Només queda fer una petita volta i gaudir de l'arribada a la plaça del poble, 16h 38m desprès arribo a la meta de Chamonix on entre el public m'esta esperant l'Ana que entra junt amb mi els últims metres. 


 Al final molt content de com a anat tota la carrera, no sol pel resultat que no m'esperava, sinó per haver pogut córrer una carrera com aquesta, poder passar uns dies en aquest lloc increïble corrent per paisatges immillorables i gaudir d'un gran ambient durant tot el cap de setmana. Espero poder tornar a estar donant guerra molts anys mes en aquest tipus de carreres i poder tornar aquí, si puc a fer-ho millor la temporada que bé. 




Salud i gass.




 

diumenge, 18 d’agost del 2013

Cursa Bosc Carlac

Kms: 12'2
Desnivell Positiu: 740m
Temps: 1h 4m
Posició: 4rt


Arribava una carrera especial per mi, just ara fa un any aquesta va ser la primera carrera de muntanya que vaig competir. Fen un resum ràpid no esta malament haver passat de la 13na posició de l'anterior edició a la 4arta d'aquest any, però després de la carrera només puc pensar amb millorar alguns aspectes. 

Arribo a Bausen amb prou temps per poder calentar tranquil·lament i començar a pensar amb la carrera, comentar amb altres corredors i gaudir del bon ambient de la cursa. Són les 17h i ja esta tot preparat perquè el "txupinazo" doni el tret de sortida. Surto bastant ràpid i hem col·loco a la primera posició, seguit de dos dels corredors amb qui ja contava de sobres que estarien davant.






Als primers quilometres, els tres de davant seguits d'un quart corredor que ens vigila d'aprop hem obert una bona distancia. Passem un altre cop per Bausen al km 2, allí encara estic tirant del grup però seguit ja de molt aprop pel Jose Ramón, passat el poble ell portara el ritme de la carrera.

Seguim així fins a arribar a les primeres pujades importants de la carrera, allí un altre corredor agafa el relleu i pugem els tres junts a un bon ritme. En aquest punt de la carrera començo a pensar amb què a passat durant el primer tram, dubto de si he sortit molt fort, igual calia reservar forces perquè conec perfectament el circuit i se que ara arriba el moment dur. 
I així és, a la primera baixada ja noto que les cames no estan bé, sense perdre de vista els corredors de davant ni el que m'esta seguint faig el primer decents, ràpid però amb més problemes del previst.





Aquí sí que ja sóc totalment conscient que he castigat molt les cames al principi i encara queda molta carrera, però tocara continuar lluitant, cada cop tinc més clar que l'objectiu és mantenir la tercera posició, no serà gens fàcil. 

Van passant els quilometres i cada cop estic més esgotat, he hagut de baixar considerablement el ritme i el quart corredor esta a tocar. Ara ja fora del bosc queda fer una part nova del circuit, aquí ens espera una ultima pujada. En aquest tram puc veure al Jose Ramón que a la segona posició no esta molt lluny, igual que jo esta pagant el ritme alt del principi, però sembla que ell esta amb més forces i es continua escapant, jo cada cop veig perillar més la tercera posició.

Arriba la ultima baixada de la carrera i aquí sí que estic amb les cames totalment enganxades, hem costa molt baixar i mira que tenia clar que aquest seria un dels trams ràpids del circuit però res, estic destrossat i quant queda una mica mes d'un quilometre hem passa un corredor, intento que no s'escapi i a veure si amb una mica de sort puc apretar al final, però és impossible, estic corrent més amb el cor que amb les cames i ara ja esta tot repartit. No apreto mes a l'ultim tram, el podi ja sa escapat definitivament, només queda arribar a Bausen felicitar als altres corredors i celebrar una bona 4arta posició. 


 
Crec que després d'aquesta carrera es un bon moment per mirar endarrere, ara just farà un any que vaig començar a competir amb carreres de muntanya i les coses sembla que van per bon camí. A sigut un any d'entrenaments durs, dies de neu, pluja, boira... però també molts dies de gaudir de la muntanya i del bon ambient en totes les carreres en les quals he estat. Un any per aprendre tot el possible d'aquest esport i mirar de millorar en cada una de les carreres, així que un any després continua amb les mateixes ganes que el primer dia i amb la il·lusió d'assolir molts més objectius. 

Salud i gass. 

dimarts, 16 de juliol del 2013

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


Ja fa dies que vaig decidir que al juliol no faria cap carrera, necessito un mes per entrenar dur, un mes per acumular quilometres i poder entrenar sense pensar amb competir.
Tot i les tempestes de tarda a la Vall d'Aran estic aprofitant al màxim els dies, però fa falta completareu amb tirades llargues, per això em feia falta tenir un cap de setmana per mi, per poder entrenar tranquil i aquest era el meu.

Dissabte de bon mati, surto des del pàrquing de Saboredo juntament amb el Tuk "el meu gos" que tot i portar un parell de dies coix aquest matí sa despertat a tope i sembla que vol vindre. 
Començo a córrer pel camí que puja al refugi, els núvols es van trencant, sembla que tindrem un dia agradable, a aquesta hora la fresca encara es nota i es fan molt agradables els primers quilòmetres del dia. 



Deixo el refugi al darrera desprès de saludar la gent que esta preparant-se per començar el dia, molts d'ells per seguir amb alguna etapa dels carros de foc. 
Segueixo fins a arribar al Port de Ratera a 2543m, algun tram amb neu pero sense problemes, continuo pel GR11 que em porta fins a l'estany de Sant Maurici, passant per la cascada de Ratera que esta impressionant.  

En aquest tram puc avançar bastant ràpid, tret d'algun pas mes tècnic dalt del coll de Ratera la resta del recorregut esta sent molt corredor i em noto bastant còmode. El dia a començat molt bé, les sensacions són bones, encara no tinc molt clar quin serà el recorregut que seguiré però és el menys important, avui toca gaudir de la muntanya. 
 

Passat el refugi Ernest Mallafré paro un moment a menjar alguna cosa, però en obrir les alforges que porta el Tuk m'adono que quant sa ficat al riu ho ha mullat tot, els sandwich que tenia preparats estan fatal, miro d'aprofitar el que puc, trec el seu menjar i esmorzem els dos. 
Calculo bé el que em queda per menjar, tinc barretes energètiques i algun gel, amb això tindre que passar el dia, caldrà racionar bé el que tinc. 

Continuo pel camí de carros de foc, passant pel prat de Monestero que esta d'un verd impressionant, en aquest pla aprofito per avançar més ràpid, ja que quant aixeco el cap em dono conte que d'aquí poca estona m'espera una bona pujada.  


 


 Durant la pujada gaudeixo d'unes vistes brutals, amb el Pic de Monestero 2877m i el Pic de Peguera 2984m regnant per damunt de tots. En aquest punt agafo el camí cap al coll de Peguera que em permet arribar prop de l'estany de Mar. 
Pujant la neu es fa present en la major part del traçat, però esta tova i es clava bé la petjada, no tinc molts problemes per arribar als 2718m del coll.


Passat el port torno a agafar el camí original de carros de foc que de seguida em deixa davant de l'Estany de Mar, aquest tram ja no he pogut fer-lo tant ràpid, el traçat és mes tècnic, però es fa prou divertit. Passat el llac arribo al refugi de Colomina on aprofito per parar a menjar una mica i a fer una visita al Xavi que esta allí de guarda. 


 

Hem disposo a continuar direcció el refugi d'Estany Long i just quant estic marxant del Colomina em trobo a diversos membres del CELI de Linyola amb qui estic una estona parlant, desprès de la sorpresa de trobarem a gent del poble per aquí continuo el meu trajecte. 


Segueixo el GR fins a arribar a la Collada de Delluit on decideixo pujar cap a les pales de Cubiero. Quant estic en aquesta zona comença la tempesta, l'aigua em fa canviar de pla perquè en un primer moment volia provar d'improvisar alguna ruta per aquí però el mal temps em tira endarrere i faig un bucle passant per l'Estany de Castieso i tornant al GR.


Sota una bona tempesta veig a un noi davant meu corrent, accelero una mica el pas per poder agafar-lo, igual ja fa molta estona que vagi sol i necessito parlar amb algú. Ja al seu costat em diu que esta fent el circuit de carros, anem al mateix ritme i amb la mateixa direcció així que a partir d'ara serem dos per seguir el trajecte, continuaré fins al Ventosa al costat del Javi.
 
Junts arribem al refugi de l'Estany Long on parem a fer una coca-cola i aprofitem per informar-nos de com estar el coll del Contraix que es el tram amb més neu i el més complicat que ens queda, sembla que no tindrem problema per passar, sota la pluja decidim continuar el nostre cami.  

Durant la pujada al coll del Contraix a 2748m ens trobem varia gent que ens pregunta on anem amb tant poc material i corrent sota la tempesta, la sorpresa que s'emporten és més gran quant els diem que portem tot el dia corrent i que no tenim cap refugi com a destí sinó casa nostra com a objectiu final. 

Arribem al ultim tram abans del coll i allí una forta pendent carregada de neu esta esperant-nos, el Javi decideix estrenar uns petits grampons que porta, jo després de comprovar que la neu no esta molt dura em disposo a pujar ajudant-me amb les mans i rapidament em planto a 2748m on el vent i el fred es deixen notar.
Rapidament per evitar agafar més fred descendim per un terreny molt rocós i on és complicat avançar, les relliscades són constants. 
Ja baix de la vall tenim que creuar el riu amb l'aigua més amunt dels genolls, el que ens faltava per tenir un dia complet, després d'una petita confusió arribem al refugi Ventosa i Calvell, on parem a beure una mica i on ja ens acomiadarem amb en Javi, aquí finalitza el nostre camí junts. 

Ja queda menys, tot i que les forces cada cop estan més baixes per la quantitat d'hores que porto corrent i el poc menjar amb el qual he passat el dia, ara sembla que ja u tinc bastant superat, nomes hem queda arribar a Restanca i d'allí tot baixada fins a arribar a la porta de casa. Aquest tram és el que mes em conec de tota la ruta però dins els meus pensaments era més curt, aquest cop s'esta fent llarg.  
Dalt del Coll de la Crestada a 2475m ja estic salvat, a mes deixo la tempesta darrera meu i en aquesta zona ja em sento prop de casa. Una llarga baixada em porta fins a Restanca, rapidament continuo descendint fins a arribar al Pont deth Ressec que després de les inundacions va desaparèixer. Uns improvisats pals de llum m'ajudaran a creuar el riu amb el Tuk al coll per evitar que l'aigua l'arrossegui riu avall. 

Ara si, cada cop veig el meu objectiu més proper, les llums d'Arites em donen la benvinguda i d'aquí cap a Gessa.
 
63km, 3700m d+ i 13h 23m després arribo a la porta de casa, molt satisfet pel gran dia que he passat gaudint de la muntanya, igual per ser un entrenament a set un dia llarg però avui era un d'aquells dies en els quals et trobes fort i cal aprofitar.

 

 Salud i gass.

 

dimecres, 19 de juny del 2013

Ribalera 2013





Dissabte dia 15 de juny, ja a Tírvia, tot preparat per tornar a córrer amb prou garanties. 
Els últims dies e pogut tornar a entrenar amb normalitat, sembla que els problemes del genoll ja son historia. Mes motivat que mai em disposo a córrer la Ribalera. 
Primer que tot busquem un bon lloc per aparcar la furgoneta, i trobem un racó perfecte, unes bones vistes i molt aprop de la sortida. 
Ara nomes queda recollir el dorsal, fer una birra al bar del poble, anar al briefing, un bon sopar i a dormir que demà faran falta moltes forces.



La Ribalera es una cursa d'alta muntanya que es disputa a la Vall de Farrera al Pallars Sobirà, amb arribada i sortida al petit poble de Tírvia. El traçat transcorre per indrets privilegiats, camins verges i en alguns casos desconeguts, pocs trams son per pista forestal i pràcticament no es trepitja ciment. Dir que es una carrera amb uns desnivells molt durs i unes baixades bastant tècniques, en fi una carrera molt divertida i on pots gaudir d'unes vistes privilegiades, però a la vegada una carrera molt exigent.

Localització: Tírvia
Data: 16 de Juny de 2013
Sortida / Arribada: Tírvia
Hora: 7:00h
Distància: 38km
Cota màxima: 2789 m (Cim del Salòria)
Cota mínima: 950 m
% Camins: 80%
% Camp a través: 15%
% Pista forestal: 5%
Desnivell Positiu Acumulat: 2800 m
Temps límit: 9h
Avituallaments: 13
 
Tindrem que ascendir al  cim del Farro (1653m), de Màniga (2515m), del Covil (2588m) i del Salòria (2789m). La meva participació en aquesta carrera la podria descriure amb tres parts ben diferenciades.

Primera part:
 
Em planto a la línia de sortida, allí em trobo al Raul i el Carles corredors del CELI de Linyola amb qui comparteixo una estona abans de que donin el tret de sortida, també amb el Miguel de la Vall amb qui fem els últims comentaris sobre la carrera. 
Donen el tret de sortida i allí canvia totalment el meu plantejament de la carrera, pensava sortir molt tranquil i anar agafant el ritme durant els primers quilometres, però surto mes ràpid de lo previst i m'escapo amb un grup de 4 corredors. 
Em dono conte de seguida que el ritme es alt i que la resta de corredors s'han quedat endarrere, decideixo ficar-me a un ritme mes còmode i em quedo en solitari amb un grup de 4 davant meu i la resta darrera, aixi correré tota la primera part de la cursa.
Vaig passant els quilometres corrent amb solitari, bastant sorprès i una mica asustat, no puc parar de pensar que igual e sortit molt fort, m'estranya molt la posició on estic però em trobo molt còmode i de moment el cos respon perfectament. Aixi arribo fins al coll de Màniga, d'allí pujo cap al Pic de Màniga i ja fa una estona estic observant el Salòria, la pujada asusta una mica però em noto amb molta confiança. 
Moments abans d'encarar la pujada comencen els primers problemes, busco a la butxaca de darrera els pantalons i merda, e perdut els gels que tenia, no es bon moment per lamentar-se ara toca pujar i no pensar. L'ascensió al Salòria, el tram mes alt del traçat em deixa força tocat, a partir d'aquí comença una altra part de la cursa.
 

Segona part:
 
Tocat desprès de la duresa de la pujada començo a baixar, al principi tot sembla anar be, puc agafar una mica de forces, les vistes increïbles també ajuden a recuperar-me, però de cop i volta el genoll em dona el primer avis, una punxada em recorda que no puc apretar, aixi que decideixo relaxar el ritme i baixo tranquil·lament. Quant arribo al coll de Conflent ja ma agafat el corredor que venia al meu darrera, junts correrem els següent quilometres, em comenta que ve un altre corredor bastant fort al nostre darrera i desprès de parlar una estona comença a tirar, jo decideixo reservar una mica, em sembla que em comença a fallar les forces. 
Arriba el que serà per mi el tram mes complicat de tots, fins arribar a Font Negra u passo realment malament, en alguns trams noto el cor que em ressona dins el cervell, estic bastant esgotat i em preocupa que hagi tirat maça fort a la primera part. Però tinc una mica d'esperança, se que desprès del quilometre 25 tot es baixada i allí ja veure com em trobo. Amb problemes i ja a la 7na posició arribo a Font Negra.
 
Tercera part:

Ara ja casi tot el que queda de traçat es baixada, tret d'algun tram de pujada traïdora. Les forces sembla que es recuperen i em començo a notar fort, ja puc tornar a córrer. En aquest tram de la cursa ens ajuntem amb els de la carrera de 23km, vaig passant corredors d'aquesta cursa i aixo em va distraient i motivant. 
La confiança torna a ser forta, estic baixant be i ara tinc clar que l'objectiu es mantenir aquesta molt bona posició. 
Passo tot l'ultim tram passant als corredors de l'altra cursa i rebent els seus ànims, aixo em dona el punt de força que em fa falta. Cada cop estic mes aprop d'arribar a Tírvia i donar per acabada la carrera, però encara em tocara apretar els últims quilometres ja que el corredor que ve al meu darrera cada vegada esta mes aprop i m'obliga a tirar molt en l'ultim tram, que ens regala una pujada que en aquest moment es fa molt dura.


Al final puc mantenir la 7na posició, amb un temps de 5h 29m. Una gran carrera que em servira per agafar molta confiança de cara als següent reptes de l'estiu, i un cop mes em demostra que el camí es bo, però cal continuar entrenant fort per seguir evolucionant.  
Donar les gracies a tots els voluntaris i organitzadors de la carrera, al igual que a tota la gent que no va deixar de donar-nos ànims en tot el traçat, una molt bona carrera de muntanya amb una paisatge brutal i una organització perfecta. Espero poder repetir la següent temporada.
 
Salud i gas.
 

diumenge, 2 de juny del 2013

La muntanya te la ultima paraula.

Estem tenint una primavera atípica metereològicament parlant, i aixo es tenia que fer notar i molt en l'edició d'aquest any de els Bastions. Uns dies abans la organització ens comunicava que canviava el traçat de la carrera per l'acumulació de neu de les parts mes altres del traçat, cosa evident desprès de veure com estan a hores d'ara les nostres muntanyes.

A última hora les condicions en algun tram del nou recorregut avien empitjorat i l'organització es veien obligats a tornar a fer canvis, complicada tasca que han tingut que desenvolupar aquests dies tenint que prendre importants decisions sobre el traçat de la cursa.

Divendres arribo a Ribes, no vaig poder assistir a tot el briefing, però l'estona que vaig estar allí ja es veia clar que tindríem una carrera complicada, no es deixava d'insistir amb que faria molt malt temps, que les condicions serien complicades.

Dissabte al mati, hem desperto a les 7 del mati per poder esmorzar tranquil·lament, surto de la furgo i sembla que el temps no es tant dolent, algunes clarianes, una mica de fresca però no te mala pinta, tot i aixo decideixo agafar els guants, buff, malles llargues a mes del paravent.
Surto de la furgo amb tot el material i vaig cap a la sortida del cremallera, allí em reuneixo amb els companys i comencem a pujar cap al Núria.

Camí del santuari les coses es comencen a veure diferents, el vent es comença a fer notar, des de la finestra observem com el vent bufa violentament movent els arbres, sembla que la muntanya ens u ficara molt difícil.
En les converses de molts dels corredors ja es comença a notar que troben a faltar algunes peces de roba que a Ribes semblava que no farien falta, les condicions ja abans d'arribar a Núria es presenten complicades.  

Sortim del cremallera, i  es confirma el que venim veien tot el camí, el vent es exagerat i la sensació de fred es extrema. Ens amuntonem dins la cafeteria, encara queda una estona perquè donin  la sortida.
Mentres estem prenent alguna cosa els primers rumors que ens arriben es que esta molt complicat pujar a 2500m, i que tot apunta a que suprimiran el bucle que pujava des de Núria, aixi que la carrera començara amb baixada. A mi no em va molt be començar aixi, ja que havia planejat calentar el genoll a la pujada i veure com es comporta a les baixades, però crec que es una bona decisió.  
 
 
Ens informen de vents de entre 100 i 140 km/h, aixo ja comença a tenir mes mala pinta, es impossible muntar un avituallament en aquestes condicions, comença a ser insuportable estar al carrer. No vull ni pensar lo que seria muntar un avituallament a mes de 2000m i mantenir-lo allí tot el dia. Ens reuneixen a tots i prenen la complicada però encertada decisió de suspendre la Trail, els de la Ultra també els han parat  i estan tornant cap a Ribes de Freser.
Ens donen la opció de baixa amb cremallera, o podem anar corrent, opció que segueixen una gran part de corredors nosaltres entre ells.
Desprès de 15 km arribem Ribes on ens podem dutxar, gaudim d'un dinar conjunt al pavelló i cap a casa. Els Bastions tindran que esperar però tornaré.
Salud i gass.



dimarts, 7 de maig del 2013

UTBCN 2013


La meva primera entrada al blog la utilitzaré per parlar de la carrera mes ressent a la que e participat, se que em deixo moltes aventures que explicar, però per algun lloc tinc que començar, i suposo que ja aniré tenint temps de recuperar alguna que altra aventura viscuda a la muntanya els últims anys. 

Aixi que em disposo a parlar de la UTBCN 2013, segurament una de les carreres amb mes polèmica dels últims temps, i de la que se'n a parlat molt a diferent foros i blogs. 

Aixi que començaré per donar el meu punt de vista sobre el que va passar al Garraf el cap de setmana del 27 i 28 d'abril. 

Sota el meu parer el primer error de l'organització, es nombrar la carrera, "a tota costa la millor carrera de muntanya", no es que jo tingui una gran trajectòria com a corredor de muntanya, però qualsevol que estigui ficat en aquest mon, sap que ni de bon tros es la millor, i si en tot cas u fos, que siguin els mateixos participants els qui la denominin aixi.

Vaig estar el divendres a la recollida del dorsal i xip al hotel Melia, i allí ja es veia que les coses no anaven be, la feina va ser trobar el ticket de la bossa del corredor amb el meu dorsal, al final el van apuntar amb un boli i llest,  el descontrol ja es començava a evidenciar. 
El briefing em semblar mes de lo mateix, continuen parlant de la grandesa de la proba, donant per fet que son els millors organitzant i que no tindrem problema de sortir tots junts, em continua semblant un discurs molt sobrat, ja en aquell moment li comento a la meva companya, que a vingut amb mi a ferme el suport de la carrera, que no m'agrada gens la manera de presentar la carrera i que parlin com que son els millor, i abans de que acabi, decidim anara cap a la furgo a sopar i a dormir, que demà serà un dia molt llarg.


Desprès de molts dies d'entrenament i de pensar amb la carrera, per fi arriba el dia, m'aixeco a les 7 del mati per poder esmorzar al menys dos hores abans de la sortida. Tot i que l'Ana estarà a Begues decideixo deixar una bossa amb roba perquè me la portin al km 36. Prefereixo assegurar el tiro, ja que la pluja sembla que no la podrem evitar. 
I aquí un altre problema, la bossa es te que portar a la zona d'arribada, que esta a 1km de la zona de sortida, encara sort que estem amb la furgo a un parking que queda una mica al centre de tot. Però igualment es un desastre, deixo la bossa a la zona d'arribada, torno a la furgo, acabo de preparau tot i men vaig cap a la sortida. Vaig sobrat de temps, i menys mal, perquè quant ja casi estic  arribant em dono compte que me deixat el xip a la furgo, petita excursió, i ja estem esperant sota un toldo d'un bar a que siguin les 10h. 


A les 9:45 decideixo entrar a la zona de sortida, passo el control de pas sense cap problema, espero sota un intens aiguat, sembla que els minuts no volen passar, però finalment donen el tret de sortida. Gass..


Surto tranquil·lament, tot i que no tinc molta gent pel davant miro de no perdre moltes posicions, per mirar d'evitar el caos que suposara quant el camí es faci estret. Mentre estem sortint de Sitges, em dono compte que va ser un gran encert venir ahir a buscar el xip, perquè un altre cop l'organització a set un desastre, degut a la pluja, et feien anar a l'hotel a buscar el xip i dorsal no a la sortida com estava previst i alguns corredors estan baixant de l'hotel per anar a la sortida. 

I si, a la que passem els 3km primers i el pas es fa estret, l'embotellament que es forma allí es històric, aquí un altre encert, no e sortir molt endarrerit i això em permet no perdre mes de 25 minuts  durant els embotellaments dels primers 10km. 
Però si mires endarrere es evident que lo que allí esta passant es un desastre. No poden sortir 2000 corredors junts, 4 proves que van a distancies diferents en una mateixa hora, no pot  sortir igual el corredor que te 21km per davant i el qui en te 113km, i no es pot donar la sortida d'una ultra a les 10 del mati. 
Entenc que la foto que ells volien de 2000 corredors sortint de la platja de Sitges era molt bonica, però era impossible que això anés a bon port. 

A partir d'aquest punt les coses ja milloren, els de la carrera de 21km estan per un altre camí, els embotellaments davant meu ja no existeixen. A partit d'aquí em sento molt mes còmode, vaig a un ritme suau però constant, passo els dos primers avituallament casi sense parar, prefereixo esperar al km 36 a Begues. 
Van passant els quilòmetres i la pluja no para, però tampoc em sembla cap impediment, si que es veritat que el terreny es fica complicat en alguns trams, molta aigua acumulada, però noto que la pluja que esta caient em refresca les cames i em noto menys cansat que mai. 
Ja queda poc per arribar a Begues, per mi el primer tram de la carrera, així es com u he planejat, primer objectiu arribar be al quilometre 36. 
Tot just dos quilòmetres abans d'arribar, em trobo amb un dels  moment crítics de la carrera, em paro perquè al terra i tapat amb una manta esta un company de carrera, una noia intenta reanimar-lo una mica, donant-li sucre, sembla que no reacciona i esta totalment perdut, a tot això arriben els serveis de la creu roja i el grup que em parat decidim continuar, mes tard em diuen que el noi esta be, que a l'ambulància l'han pogut reanimar, una gran alegria que em donaran a mitja carrera. 
Ara si, primera part de la carrera completada, arribo a Begues i em noto molt be, allí esta l'Ana esperant, això m'anima molt, la veritat es que sempre es un luxe tenia algú esperant a un avituallament, parlo amb ella mentre estic carregant aigua i menjant una mica, també decideixo cambiarme la samarreta i ficarme uns guants, la pluja no para i comença a fer una mica de fred. 

Sense perdre mes temps em disposo a fer la segona part de la carrera, el bucle que em portara un altre cop a Begues, 33km desprès. El tram mes dur de la carrera, aquest es el tram mes fondos i amb mes desnivell. Surto tot sol, me separat del company amb qui e arribat a Begues, i així gran part del segon
tram de la carrera, fins que els últims quilòmetres els comparteixo amb en Ramon, amb el que ja no ens separarem fins a la meta.
Desprès del control de pas de Torrelles de Llobregat, em començo a notar algunes molèsties a les cames, em convenço a jo mateix que quant arribi al km 65 un altre cop a Begues faré un canvi de malles i aprofitaré que esta l'Ana allí perquè em fiqui una mica de crema i ja no tindre cap problema. Aquest pensament es repeteix al meu cap durant el tram final del bucle, això m'ajuda a arribar al quilometre 65.

Aprofito l'avituallament per menjar alguna cosa, canviar-me de roba que ja sembla que es comença a fer tard i agafar el frontal que d'aquí una estona ens farà falta, i ens disposem a continuar, ara ens queden 10km fins a Olesa de Bonesvalls, un cop allí tindríem que fer un bucle de 8km que la organització a decidit suprimir, degut a les condicions meteorològiques, tot i que ara ja fa una estona que no plou, el terreny esta totalment enfangat. 

Arribem a Olesa de Bonesvalls, en aquest tram ens en ajuntat un grup de 4 corredors, en aquest punt la foscor es comença a apoderar de la carrera, però cada vegada veig mes clar que el repte esta a tocar, em veig amb bones condicions per acabar la ultra, i si tot va be amb un bon temps.
Ens disposem a recorre els 19km fins al següent punt de control, estic convençut de que si
aconsegueixo fer aquests 19km ja esta superat, desprès queden uns 10km mes tranquils, em repeteixo dins meu que em queda la distancia d'un dia d'entrenament normal, fins i tot durant els 19km em vaig imaginant que estic en llocs de la Vall i la distancia que em queda per arribar a casa, en aquest moments qualsevol cosa que em faci desconnectar el cap i no em deixi pensar amb dolors i cansament es bo. Ja en negra nit, arribem a l'ultim tram de la carrera desprès d'alguna pujada que no ens esperàvem i uns 19km que s'han fet molt llargs.



Ara si que estic molt convençut de que tot esta fet, queda gaudir d'aquest últims 10km que seran mes suaus en quant al terreny es refereix, perquè sembla que el genoll esquerra ja en te prou, i em regala un final de carrera mes complicat de lo que m'esperava. El genoll em comença a donar fortes punxades, sobretot al fer la transició de caminar a córrer, nomes em deixa tranquil quant esta corrent, no es pot refredar, així que no u dubto i si el que vol es córrer pues u farem així. 
Cada cop Sitges esta mes aprop, i l'asfalt de la població ens dona la benvinguda, últims metres abans d'arribar a la meta, ja escolto el soroll de la línia d'arribada, ara si que el repte esta mes que complert, nomes queda aixecar el braços i celebrau, felicitar al Ramon, company amb el qui e corregut bona part de la carrera, i rebre la felicitació de l'Ana que esta esperant a l'arribada sota una pluja que ens a tornat a acompanyar durant l'ultim tram de la carrera.


Desprès de 15h 34m 56s, 106km i un desnivell positiu de casi 5000m,  el repte esta molt mes que superat, a set una cursa dura, sobretot per l'estres dels primers 10km amb tanta gent i embotellaments, per les condicions meteorològiques que no han estat fàcil, per la manca d'entrenaments llargs d'aquest hivern degut a les condicions de la Vall, també els problemes al genoll els últims quilòmetres han fet això una mica mes difícil. Però estic content perquè els e pogut superar, me notat molt mes fresc de lo que m'esperava de cara a aquest repte, en cap moment de la carrera e pensat en abandonar, sempre e sigut capàs de superar els moments complicats.
Nomes em queda donar les gracies a tots els voluntaris que han fet possible aquesta carrera, i que s'han
sobreposat als errors de l'organització, agrair el tracte rebut en tots els controls de pas.

Ara queda continuar entrenant de cara a nous reptes, i gaudir dels reptes aconseguits. 

Salud i gass.