Tuc d'Auba 2548m

Primera travessia de la temporada, i si aquests és el nivell marcat per aquest any, sembla que les coses aniran molt bé.

Feia un parell de dies que amb en Xevi li donàvem toms al mapa a veure cap a on podíem anar, l'únic que teníem clar desprès dels dies de sol i temperatures suaus que tenim a la vall, era que el lloc elegit havia de ser orientació N o NO.

Finalment ens vam decantar per anar a conèixer una zona desconeguda per nosaltres, teníem ganes d'investigar nous racons de la Val d'Aran i ens vam decidir pel Tuc d'Auba 2548m, des de la carretera de l'Ariga de Lin.

Són les 8:30h i aparquem el cotxe just abans del primer allau de la carretera de l'Artiga, preparem tot el material, i rapidament comencem la travessia, sabem que l'aproximació serà llarga així que mirem de perdre el menys temps possible.

Comencem a pujar per la pista, i ens sorprèn la calitat de la neu que trobem a tan poca altura, això ens treu un somriure i ens motiva encara mes. 

Seguim la pista entre el bosc de la Montanha de Delà direcció a la Cabana de Cortia, en ser un lloc totalment desconegut per nosaltres ens anem sorprenent amb el paisatge i esperant trobar aviat la cabana.

Finalment sortim del bosc per arribar en una pla en el qual ja podem començar a observar diferents cims, desprès de tanta estona entre arbres s'agraeix poder veure uns metres enllà, i ja veiem que estem prop de la cabana. 

Tenim ganes d'arribar en aquest punt perquè fa una estona hem decidit que allí menjarem una mica, i dic una mica perquè és tot el que tenim, entre l'un i l'altre ens hem despistat i només tenim 2 bocates i no gaire grans, per passar el dia, així que haurem de dosificar.

Compartim un dels bocates, investiguem una mica la cabana per confirmar que és un gran lloc per venir a passar un parell de dies en alguna ocasió i seguim direcció als Plans d'Auba. Creuem el barranc i anem guanyant altura en direcció l'Estanhòt d'Auba.

Des d'aquest punt ja veiem la carena que ens portara al cim, ja tenim gran part del reconegut fet, però les meves forces comencen a fallar, no se si és que els últims dies e estat malalt i em passa factura, però em noto molt dèbil. 

Li comento a en Xevi i em diu que tranquil, que ell obrira traça fins al cim, així serà més fàcil per mi. 

Anem fent camí fins arribar a l'ultima pala que ens portara als 2548m, en aquest punt sembla que tornen les forces, serà que el cap ja sap que estem arribant i això es nota. Ens queda només 50m per arribar i ens trobem en un pedrega, decidim deixar la splitboard en aquest punt, ja que des del cim tampoc podrem baixar i acabem de pujar caminant.

 

Ja només queda disfrutar de la baixada, fem un primer tram fins al coll i allí ens mengem el bocata que ens queda, ens encantem una estona amb les vistes i continuem el descens. Gaudim de la bona calitat de la neu, i desfem el camí fins arribar al cotxe 8h desprès de deixar-lo aparcat.  

 

Salud i neu.