Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris travessia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris travessia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de gener del 2014

Beret - Airoto - Bonaigua

Aquest cop teníem dos dies per davant, ja portem bastants dies sense rebre nevades importants a la Vall d'Aran i les temperatures dels últims dies estan sen de primavera. El dijous i el divendres tenia pinta de continuar l'estabilitat i vam decidir anar a Airoto des de Beret i tornar l'endemà per la Bonaigua, pesaríem la nit al refugi.

Dijous a les 9h del matí, surto amb el Tuk des del parking de Beret direcció el Dossau, amb el gos lligat a la cintura començo a pujar pista amunt, entre el que tira ell i que estic ben fresc amb un moment anem fent camí. 
Dalt del Dossau he quedat amb en Xevi i en Roberto, ells vénen des de Baqueira aprofitant els remuntadors, i just quant estic fent l'ultim tram arriben ells per la cadira. 

En aquest punt ens ajuntem i comencem junts els que serà la ruta d'aquests dos dies. Trec les foques de la spiltboard i la munto per poder anar cap a la Colhada de Marimanha 2578m. Aprofitant la corda del Dossau arribem amb un moment. 
Un cop a al coll ens mirem com esta la neu, ens sorprèn que no estigui molt dura, amb les temperatures dels últims dies podia ser molt pitjor, podem fer una diagonal tranquil·lament i baixar sense cap problema cap als llacs de Marimanha. 

Ara toca tornar a muntar les foques, ens espera una llarga pujada fins arribar al Coll d'Airoto 2509m. El dia no és tan solejat com ens esperàvem, això no és una mala noticia, els núvols ens ajuden a no passar tanta calor durant tota la pujada.
Amb la calma que ens dóna la soledat en aquesta zona, anem pujant i gaudint de les muntanyes que ens envolten. No parem de veure possibles futures ascensions, amb aquesta idea anem fent fins arribar al Coll d'Airoto.

Arribats a aquest punt toca menjar una mica. Des d'aquí tenim una molt bona vista i com som conscients que no es queda molt per arribar al refu ens distraiem una estona asseguts en una pedra saborejant la tranquil·litat del moment.

Per davant ja només ens queda la baixada fins al llac d'Airoto, on la neu a aquestes hores és prou divertida, disfrutem d'uns quants girs i de seguida estem a un extrem del llac. Muntem foques i desprès d'assegurar-nos que aguantara la capa de gel, passem mantenint distancia entre els tres, per evitar problemes.
Un cop creuat el llac de seguida estem al refugi,  ens donem conte que estarem sols i que fa uns dies que no va ningú a la zona, la porta esta plena de neu. Descarreguem material i aprofitem per estar una estona fora el refu.

El dia encara no sa acabat, ens queda anar a obrir una mica de traça per poder sortir demà al matí amb mes tranquil·litat, ja que la primera pala que hem de superar es cara sud i no té cap traça, amb les condicions que estem tenin, demà serà tot gel. Foquejarem una mica fins arribar al primer coll, almenys el primer tram del dia el tindrem obert. Una hora desprès ens tornem a trobar al refu, ara sí que ja només ens queda anar a buscar una mica d'aigua per cuinar el sopar, i fer llenya per poder passar la nit.


Pasem una nit perfecta, es un luxe aquest refugi. Són les 7h del matí ens aixequem per esmorzar i començar un nou dia. Recollim tot el material i ens disposem a seguir la traça que vam fer ahir fins al coll, menys mal que ahir u vam deixar ben marcat perquè avui esta duríssima aquesta cara de la muntanya i ens seria més complicat avançar.

Un cop dalt tenim el primer canvi del dia, toca muntar la taula per baixar fins als plans d'Isabarre una baixada sense molt pendent que ens portarà fins al fons de la vall, on hem de tornar a muntar per pujar al coll de l'estany Pudo 2326m, passant per l'estany de Garrabea. Aqui si que trobem una diagonal amb alguns trams amb la neu molt dura, però no tardem molt en arribar al coll.

Ara ja només ens queda baixar a l'estany de Pudo i pujar a la Colhada de Montanho 2420m, ja estem molt aprop de Bonaigua, així que aprofitant el bon temps i la calma que ens dóna aquest lloc ens quedem una estona al coll, allargant una estona mes l'arribada a la civilització. 

Salud i neu.

dimecres, 18 de desembre del 2013

Boca sud del Tunes - Refugi Molières - Tuc de Molières 3010m - Artiga de Lin

Aquest cop sí que u teníem clar, eren els nostres primers dos dies seguits de festa i ens n'anàvem a dormir a la muntanya. El lloc triat era el refugi de Molières entrant per la boca sud del túnel, pensem fer nit allí i al següent dia pujar al Molières 3010m i baixar per l'Artiga de Lin.
El dia abans ja u deixem tot preparat, dos cotxes a la carretera de l'Artiga per la tornada, menjar per passar els dos dies, i tot el material necessari. Aquest cop serem més, a part del Xevi també sa apuntat la Gemma, l'Ana, el Marc i en Xevi Hernandez.

Són les 8:30h del dijous i estem preparats per començar la travessia cap al refugi, els primers passos el fem per neu dura, sota un cel blau i un dia calorós, tot i que durant tot el matí anem per l'ombra. Avui el ritme no serà el mateix de la setmana passada, aquest cop anirem més tranquils. 
Amb calma ens endinsem cap a una zona més boscosa, que de seguida ens conduirà cap a la vall on es troba la cascada de Molières. Aprofitem per fer algunes fotos i gravar alguna imatge que ens pot servir pel nou vídeo de DEMENCIAL CLIMBERS, realment esta molt guapa la zona.  


Continuem pujant fins al coll, només ens queda una diagonal i ja veiem el refugi, al qual arribem desprès de superar els 700m de desnivell positiu des del cotxe. Allí aprofitem per disfrutar una mica del sol, en estar en una vall tan tancada avui encara no ens avia tocat. Així que assentats en una pedra fora el refu aprofitem la poca estona de sol per poder menjar una mica. 
La Gemma i l'Ana ja tenen clar que desprès de menjar es quedaran aquí i en Marc haurà de prendre la mateixa decicio, ja que les botes l'estan matant i té molt malt als peus. Els dos Xevis i jo pujarem una mica, direcció al cim per veure com estarà el tema per demà. 
Una hora i mitja més tard tornem al refugi, contents perquè tindrem una bona traça per arribar fins al coll. Ens ajuntem amb la resta que s'han quedat aquí i passem les hores jugant a cartes abans de preparar el sopar. Un sopar que consistira amb sobres de pasta i sopa. 


7:30 del divendres, sona el despertador. Tot i no tenir cap tipus de calefacció i estar a 2300m d'altura la temperatura no ha sigut molt freda i dins el sac hem passat una bona nit. Ens anem despertant i de seguida comencem a preparat l'esmorzar, preparar la motxilla i sense perdre molt temps començar un nou dia. El Marc tornara cap al cotxe desfent el camí que vam fer ahir, el mal als peus sembla que encara dura i la millor opció serà tornar. Nosaltres ens disposem a traçar el camí direcció el coll de Molières situat a 2928m. 



Avui no ens escapem del sol durant tota la pujada. La traça esta ben marcada i podem avançar rapidament, més ràpid de l'esperat ens troben just sota el coll, on ens tocara ficar-nos els grampons i fer l'últim tram caminant. Però el coll encara ens reserva una sorpresa, en Xevi és el primer de pujar i ens avisa que no estar gens fàcil la baixada per anar a buscar el cim, estar totalment glaçat i per assegurar, munta una corda per poder baixar amb més facilitat, la qual també ens permetrà despenjar a en Tuk que sembla que amb tant gel les potes no li aguanten. 




Superat aquest tram només ens quedar continuar caminant fins al cim, deixem les taules, esquis i la resta de material que no ens fa falta aquí mateix, i ens encaminem amb els grampons pel gel que ens conduirà als 3010m del Tuc de Molieres.


Ja al cim difrutem de les increïbles vistes i aprofitem per menjar una mica, fa un dia perfecte, la manca de núvols ens permet veure fins allà on arriba la nostra vista i ja només ens queda pensar amb els prop de 2000m de baixada fins al cotxe.


Una estona desprès comencem la baixada direcció l'Artiga de Lin, de seguida ens trobem en una zona amb molta roca i poca neu, allí un mal entès ens divideix en dos grups i perdrem una bona estona per tornar a ajuntar-nos. Superat aquest moment ens disposem a buscar un lloc per poder sortir, i al final del coll veiem una pala per la qual podrem arribar a la base de la Forcanada, i des d'allí mirarem per on podem seguir el descens.
Veiem que la millor manera és fer una diagonal el més alta possible per la dreta de l'estany, així u fem, la neu no esta molt bé i en molts punts de la baixada esta bastant justa, nosaltres que pensàvem que el complicat del dia seria la pujada, i resulta que la baixada esta molt punky.
Seguint el barranc continuem baixant fins al Pla de l'Artiga, i un cop arribem allí només ens queda seguir la carretera fins arribar a trobar els dos cotxes que vam deixar abans del primer allau.

Al final ens a portat pràcticament tot el dia, ja que arribem al cotxe totalment fosc, la baixada a set més complicada de l'esperat, i no per la dificultat sinó per la falta de neu en algunes zones. Tot i això hem gaudit d'un dels cims amb millors vistes del Pirineu i hem passat dos molt bons dies a la muntanya.

Salud i neu. 

dilluns, 9 de desembre del 2013

Tuc d'Auba 2548m

Primera travessia de la temporada, i si aquests és el nivell marcat per aquest any, sembla que les coses aniran molt bé.
Feia un parell de dies que amb en Xevi li donàvem toms al mapa a veure cap a on podíem anar, l'únic que teníem clar desprès dels dies de sol i temperatures suaus que tenim a la vall, era que el lloc elegit havia de ser orientació N o NO.
Finalment ens vam decantar per anar a conèixer una zona desconeguda per nosaltres, teníem ganes d'investigar nous racons de la Val d'Aran i ens vam decidir pel Tuc d'Auba 2548m, des de la carretera de l'Ariga de Lin.

Són les 8:30h i aparquem el cotxe just abans del primer allau de la carretera de l'Artiga, preparem tot el material, i rapidament comencem la travessia, sabem que l'aproximació serà llarga així que mirem de perdre el menys temps possible.

Comencem a pujar per la pista, i ens sorprèn la calitat de la neu que trobem a tan poca altura, això ens treu un somriure i ens motiva encara mes. 
Seguim la pista entre el bosc de la Montanha de Delà direcció a la Cabana de Cortia, en ser un lloc totalment desconegut per nosaltres ens anem sorprenent amb el paisatge i esperant trobar aviat la cabana.

Finalment sortim del bosc per arribar en una pla en el qual ja podem començar a observar diferents cims, desprès de tanta estona entre arbres s'agraeix poder veure uns metres enllà, i ja veiem que estem prop de la cabana. 
Tenim ganes d'arribar en aquest punt perquè fa una estona hem decidit que allí menjarem una mica, i dic una mica perquè és tot el que tenim, entre l'un i l'altre ens hem despistat i només tenim 2 bocates i no gaire grans, per passar el dia, així que haurem de dosificar.


Compartim un dels bocates, investiguem una mica la cabana per confirmar que és un gran lloc per venir a passar un parell de dies en alguna ocasió i seguim direcció als Plans d'Auba. Creuem el barranc i anem guanyant altura en direcció l'Estanhòt d'Auba.

Des d'aquest punt ja veiem la carena que ens portara al cim, ja tenim gran part del reconegut fet, però les meves forces comencen a fallar, no se si és que els últims dies e estat malalt i em passa factura, però em noto molt dèbil. 
Li comento a en Xevi i em diu que tranquil, que ell obrira traça fins al cim, així serà més fàcil per mi. 

Anem fent camí fins arribar a l'ultima pala que ens portara als 2548m, en aquest punt sembla que tornen les forces, serà que el cap ja sap que estem arribant i això es nota. Ens queda només 50m per arribar i ens trobem en un pedrega, decidim deixar la splitboard en aquest punt, ja que des del cim tampoc podrem baixar i acabem de pujar caminant.


Ja només queda disfrutar de la baixada, fem un primer tram fins al coll i allí ens mengem el bocata que ens queda, ens encantem una estona amb les vistes i continuem el descens. Gaudim de la bona calitat de la neu, i desfem el camí fins arribar al cotxe 8h desprès de deixar-lo aparcat.  

 
Salud i neu.