Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris splitboard. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris splitboard. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de febrer del 2014

Tuc gran de Sendrosa 2703m

Despres d'alguns dies amb mal temps per fi ens tocava un dijous que prometia ser bo. En un principi les previsions tampoc eren molt esperançadores però teniam clar que sortiríem a provar, i vam ascertar ja de bon mati tenia pinta que avui si, avui veuríem el sol.
Quedem amb sortir des de la Peülla, alguns aprofitant el remonte i jo pujaria foquejant, així podia portar el gos. 
Son les 8:30h i surto del Cap del Port direcció la Peulla superior a les 9h hem quedat en ajuntans dalt amb en Xevi, la Vane, l'Adri i el Buti. 

A primera hora i ja disposats a fer la primers baixada del dia, fem la diagonal direcció Saboredo, buscant una canal que ja haviam fet en alguna altra ocasió i ens àvia deixat un bon sabor de boca. 
I no, aquest cop tampoc ens desepciona, trobem la canal ven carregada de neu dels ultima dies, i amb una calitat exelent, només per aquets baixada ja val la pena el dia, però aixo només a fet que començar. 
Ara toca montar pells i pujar direcció al refugi, encara no tenim clar si anar a fer el Pic de Saboredo o decantans pel Tuc gran de Sendrosa, de moment pujem cap al refugi, alli ja decidirem. 
Gaudint d'un increïble paissatge anem fent el camí cap al refu, i cada cop guanya mes pes l'idea de fer el Sendrosa, els núvols en aquella sona son inexistents en canvi a Saboredo es comensa a formar
nuvolades. 

Així q despres de para un moment a fora el refu a menjar una mica, decidim pujar cap al Tuc gran de Sendrosa. 
Anem pujat a un bon ritme, passant alguna zona on el vent bufa amb mes força i mirant d'arribar al cim abans que els núvols ens tapin el sol. 

Ja només ens queda la ultima part de la pujada, aqui tindrem que pujar caminant fins arribar a la cresta, la forta pendent ens fa impossible foquejar, però es pot pujar bastant be, la neu et permet fer una bona escala fins al cim. 


Ja al cim toca pensar amb la baixada, el vent es deixa notar amb força, així que no ens u pensem molt, montem ràpid i ens dirigim a la cara ...... Est, per fer el descens. Els núvols an guanyat terreny i el relleu es molt pobre, a mes la neu no esta tan bona com per baixar molt confiat, però encara es deixa fer i tenim un descens prou còmode.



Ara si q ja un tenim mes u menys salvat, ja un altre cop al fons de la vall, amb lo que tardes en pujar, i amb un moment estàs abaix. Només ens quedar remontar cap a Bonaigua per tal se recuperar el cotxe i donar l'activitat per acabada. 

Aquest cop si, una bona jornada de monte, un bon dia per disfrutar de la bona neu, el bom temps i la bona companyia. 

Salud i neu. 

dimarts, 21 de gener del 2014

Tuc dera Canau de Rius 2813m

 

Dijous 17h, comencem a pujar cap a Restanca. L'Ana i jo anem primers, més tard pujaran en Xevi i en Felipe. 
Deixem el cotxe al Pont del Resec i des d'allí anem pujant tranquil·lament per la pista fins a pontet de Rius.
En aquest punt es comença a fer fosc, decidim pujar pel camí d'estiu, dins del bosc estarem més resguardats del vent. La part baixa té poca neu, però podem anar salvant la situació i poc a poc anem pujant sense haver de treure'ns les taules amb cap moment.





Anem guanyant altura i les condicions van millorant, cada cop mes neu i millor qualitat, això ja té més bona pinta. Estem arribant a Restanca ens girem i veiem dos llums que estan pujant, es trobem no molt lluny d'on som nosaltres, decidim esperar i amb poca estona ens ajuntem amb en Xevi i en Felipe. Junts arribem al refugi, aquí a dalt en vent ja comença a ser mes insoportable.


Teníem la intenció d'aprofitar la lluna plena i sortir a foquejar una mica aquesta nit, però veien les condicions que es donen aquí dalt decidim no sortit del refu, temps per descansar, menjar una mica i a dormir, a veure si amb una mica de sort demà a calmat una mica el vent i podem sortir a fer alguna ruta.

Divendres de bon mati, ens aixequem comentant que em dormit millor que a casa, tots menys l'Ana que es queixa que a tingut fred als peus tota la nit, dormir amb el soroll del vent i l'aigua que baixa al llac et deixa molt relaxat.
Preparem l'esmorzar mentre esperem que arribi l'Adrià amb qui vam quedar que arribaria aviat al refu. El vent esta més calmat, tot i que de tant en tant fa alguna rafega forta.

Amb tot el material preparat, i ja amb l'Adrià al refu sortim direcció llac de Mar, hem decidit que provarem de pujar al Tuc dera Canau de Rius, a veure si el vent ens deixa arribar, en cas que sigui insoportable girarem cua i cap a casa.

 
Però la pujada fins al llac es prou bona, tret d'algun moment que el vent s'intensifica no tenim grans problemes per fer l'ascensió. 
Dalt del llac el vent ja es més fort, creuem mantenint la distancia entre nosaltres, el vent ens bufa en contra aixecant la neu nova caiguda les ultimes hores, et dóna la sensació d'estar caminant pel desert en mitj d'una tormenta.
Ens reunim al final del llac i decidim que provarem de pujar fins al balcó que ens permetrà fer la baixada per la canal, veient les condicions anualem l'opció de fer cim.




Amb poca estona remuntem el tram que ens queda, ens anem mirant el cim i veiem la neu com s'aixecà amb el vent, ens felicitem de la decisió presa.
Ja al balcó desmuntem ràpid les pells de foca, i sense perdre temps ens disposem a gaudir dels girs de neu pols que ens brinda la canal.


Ja només queda desfer el camí cap al refu a buscar el material que hem deixat allí, i fer la ultima baixada fins al pont de Resec, on tenim el cotxe, aquí la neu ja esta pitjor, dura i escassa, però ens permet baixar sense molts problemes.

Salud i neu.

dimarts, 14 de gener del 2014

Beret - Airoto - Bonaigua

Aquest cop teníem dos dies per davant, ja portem bastants dies sense rebre nevades importants a la Vall d'Aran i les temperatures dels últims dies estan sen de primavera. El dijous i el divendres tenia pinta de continuar l'estabilitat i vam decidir anar a Airoto des de Beret i tornar l'endemà per la Bonaigua, pesaríem la nit al refugi.

Dijous a les 9h del matí, surto amb el Tuk des del parking de Beret direcció el Dossau, amb el gos lligat a la cintura començo a pujar pista amunt, entre el que tira ell i que estic ben fresc amb un moment anem fent camí. 
Dalt del Dossau he quedat amb en Xevi i en Roberto, ells vénen des de Baqueira aprofitant els remuntadors, i just quant estic fent l'ultim tram arriben ells per la cadira. 

En aquest punt ens ajuntem i comencem junts els que serà la ruta d'aquests dos dies. Trec les foques de la spiltboard i la munto per poder anar cap a la Colhada de Marimanha 2578m. Aprofitant la corda del Dossau arribem amb un moment. 
Un cop a al coll ens mirem com esta la neu, ens sorprèn que no estigui molt dura, amb les temperatures dels últims dies podia ser molt pitjor, podem fer una diagonal tranquil·lament i baixar sense cap problema cap als llacs de Marimanha. 

Ara toca tornar a muntar les foques, ens espera una llarga pujada fins arribar al Coll d'Airoto 2509m. El dia no és tan solejat com ens esperàvem, això no és una mala noticia, els núvols ens ajuden a no passar tanta calor durant tota la pujada.
Amb la calma que ens dóna la soledat en aquesta zona, anem pujant i gaudint de les muntanyes que ens envolten. No parem de veure possibles futures ascensions, amb aquesta idea anem fent fins arribar al Coll d'Airoto.

Arribats a aquest punt toca menjar una mica. Des d'aquí tenim una molt bona vista i com som conscients que no es queda molt per arribar al refu ens distraiem una estona asseguts en una pedra saborejant la tranquil·litat del moment.

Per davant ja només ens queda la baixada fins al llac d'Airoto, on la neu a aquestes hores és prou divertida, disfrutem d'uns quants girs i de seguida estem a un extrem del llac. Muntem foques i desprès d'assegurar-nos que aguantara la capa de gel, passem mantenint distancia entre els tres, per evitar problemes.
Un cop creuat el llac de seguida estem al refugi,  ens donem conte que estarem sols i que fa uns dies que no va ningú a la zona, la porta esta plena de neu. Descarreguem material i aprofitem per estar una estona fora el refu.

El dia encara no sa acabat, ens queda anar a obrir una mica de traça per poder sortir demà al matí amb mes tranquil·litat, ja que la primera pala que hem de superar es cara sud i no té cap traça, amb les condicions que estem tenin, demà serà tot gel. Foquejarem una mica fins arribar al primer coll, almenys el primer tram del dia el tindrem obert. Una hora desprès ens tornem a trobar al refu, ara sí que ja només ens queda anar a buscar una mica d'aigua per cuinar el sopar, i fer llenya per poder passar la nit.


Pasem una nit perfecta, es un luxe aquest refugi. Són les 7h del matí ens aixequem per esmorzar i començar un nou dia. Recollim tot el material i ens disposem a seguir la traça que vam fer ahir fins al coll, menys mal que ahir u vam deixar ben marcat perquè avui esta duríssima aquesta cara de la muntanya i ens seria més complicat avançar.

Un cop dalt tenim el primer canvi del dia, toca muntar la taula per baixar fins als plans d'Isabarre una baixada sense molt pendent que ens portarà fins al fons de la vall, on hem de tornar a muntar per pujar al coll de l'estany Pudo 2326m, passant per l'estany de Garrabea. Aqui si que trobem una diagonal amb alguns trams amb la neu molt dura, però no tardem molt en arribar al coll.

Ara ja només ens queda baixar a l'estany de Pudo i pujar a la Colhada de Montanho 2420m, ja estem molt aprop de Bonaigua, així que aprofitant el bon temps i la calma que ens dóna aquest lloc ens quedem una estona al coll, allargant una estona mes l'arribada a la civilització. 

Salud i neu.

diumenge, 12 de gener del 2014

Magic Mountain

Aquest cop sí que ens va tocar el premi gordo de la Loteria.  
Es presentava un dijous de mal temps, i les condicions de neu tampoc eren molt esperançadores. Amb aquestes condicions anàvem a dedicar el dia a trobar un esquí perdut feia un parell de dies a la part baixa de la Magic Mountain.

Ens vam ajuntar en Xevi, l'Iñaki en Nil i jo a Arties per començar l'operació, el pla del dia era recuperar l'esqui, però a aquella hora del matí, ja ens vam emportar una bona sorpresa, tant mal temps que donaven i mirant al cel només veies blau, això començava bé.

Remolcats per la moto amb poca estona ens trobàvem als Banys de Tredos, en aquest punt ens deixava la moto i en Xevi, l'Iñaki i jo continuem foguejant fins al coll.
Aprofitant la traça feta, no tenim molts problemes per ascendir,  en poca estona ens plantem prop de la zona on estava l'esquí perdut. 


Seguim la diagonal per arribar a la part baixa de la muntanya i des de lluny al final d'una purga que havia baixat, ens trobem l'esqui. Sorpresa i gran, no ens esperàvem trobar-lo tant aviat, veníem disposats a passar el mati buscant.
Pues per celebrareu, ens vam guanyar una gran baixada per la Magic Mountain.

Aprofitem que el dia no a sortit com deien, i esta fent un sol brutal, a mes la neu esta perfecta a la cara Nord i amb poca estona ens plantem dalt de la muntanya, pugem ràpid aprofitant que tenim la traça oberta fins al cim.

Un cop a dalt mengem una mica, gaudim de les vistes que ens mostra aquest cim. Per més cops que pugi aquí, sempre hem deixa sorprès.
I ara si, es el moment de gaudir un cop mes d'aquesta muntanya, i aquest cop amb una neu brutal, uns grans girs de neu pols i de seguida estem a baix.


Salud i neu.

dimecres, 18 de desembre del 2013

Boca sud del Tunes - Refugi Molières - Tuc de Molières 3010m - Artiga de Lin

Aquest cop sí que u teníem clar, eren els nostres primers dos dies seguits de festa i ens n'anàvem a dormir a la muntanya. El lloc triat era el refugi de Molières entrant per la boca sud del túnel, pensem fer nit allí i al següent dia pujar al Molières 3010m i baixar per l'Artiga de Lin.
El dia abans ja u deixem tot preparat, dos cotxes a la carretera de l'Artiga per la tornada, menjar per passar els dos dies, i tot el material necessari. Aquest cop serem més, a part del Xevi també sa apuntat la Gemma, l'Ana, el Marc i en Xevi Hernandez.

Són les 8:30h del dijous i estem preparats per començar la travessia cap al refugi, els primers passos el fem per neu dura, sota un cel blau i un dia calorós, tot i que durant tot el matí anem per l'ombra. Avui el ritme no serà el mateix de la setmana passada, aquest cop anirem més tranquils. 
Amb calma ens endinsem cap a una zona més boscosa, que de seguida ens conduirà cap a la vall on es troba la cascada de Molières. Aprofitem per fer algunes fotos i gravar alguna imatge que ens pot servir pel nou vídeo de DEMENCIAL CLIMBERS, realment esta molt guapa la zona.  


Continuem pujant fins al coll, només ens queda una diagonal i ja veiem el refugi, al qual arribem desprès de superar els 700m de desnivell positiu des del cotxe. Allí aprofitem per disfrutar una mica del sol, en estar en una vall tan tancada avui encara no ens avia tocat. Així que assentats en una pedra fora el refu aprofitem la poca estona de sol per poder menjar una mica. 
La Gemma i l'Ana ja tenen clar que desprès de menjar es quedaran aquí i en Marc haurà de prendre la mateixa decicio, ja que les botes l'estan matant i té molt malt als peus. Els dos Xevis i jo pujarem una mica, direcció al cim per veure com estarà el tema per demà. 
Una hora i mitja més tard tornem al refugi, contents perquè tindrem una bona traça per arribar fins al coll. Ens ajuntem amb la resta que s'han quedat aquí i passem les hores jugant a cartes abans de preparar el sopar. Un sopar que consistira amb sobres de pasta i sopa. 


7:30 del divendres, sona el despertador. Tot i no tenir cap tipus de calefacció i estar a 2300m d'altura la temperatura no ha sigut molt freda i dins el sac hem passat una bona nit. Ens anem despertant i de seguida comencem a preparat l'esmorzar, preparar la motxilla i sense perdre molt temps començar un nou dia. El Marc tornara cap al cotxe desfent el camí que vam fer ahir, el mal als peus sembla que encara dura i la millor opció serà tornar. Nosaltres ens disposem a traçar el camí direcció el coll de Molières situat a 2928m. 



Avui no ens escapem del sol durant tota la pujada. La traça esta ben marcada i podem avançar rapidament, més ràpid de l'esperat ens troben just sota el coll, on ens tocara ficar-nos els grampons i fer l'últim tram caminant. Però el coll encara ens reserva una sorpresa, en Xevi és el primer de pujar i ens avisa que no estar gens fàcil la baixada per anar a buscar el cim, estar totalment glaçat i per assegurar, munta una corda per poder baixar amb més facilitat, la qual també ens permetrà despenjar a en Tuk que sembla que amb tant gel les potes no li aguanten. 




Superat aquest tram només ens quedar continuar caminant fins al cim, deixem les taules, esquis i la resta de material que no ens fa falta aquí mateix, i ens encaminem amb els grampons pel gel que ens conduirà als 3010m del Tuc de Molieres.


Ja al cim difrutem de les increïbles vistes i aprofitem per menjar una mica, fa un dia perfecte, la manca de núvols ens permet veure fins allà on arriba la nostra vista i ja només ens queda pensar amb els prop de 2000m de baixada fins al cotxe.


Una estona desprès comencem la baixada direcció l'Artiga de Lin, de seguida ens trobem en una zona amb molta roca i poca neu, allí un mal entès ens divideix en dos grups i perdrem una bona estona per tornar a ajuntar-nos. Superat aquest moment ens disposem a buscar un lloc per poder sortir, i al final del coll veiem una pala per la qual podrem arribar a la base de la Forcanada, i des d'allí mirarem per on podem seguir el descens.
Veiem que la millor manera és fer una diagonal el més alta possible per la dreta de l'estany, així u fem, la neu no esta molt bé i en molts punts de la baixada esta bastant justa, nosaltres que pensàvem que el complicat del dia seria la pujada, i resulta que la baixada esta molt punky.
Seguint el barranc continuem baixant fins al Pla de l'Artiga, i un cop arribem allí només ens queda seguir la carretera fins arribar a trobar els dos cotxes que vam deixar abans del primer allau.

Al final ens a portat pràcticament tot el dia, ja que arribem al cotxe totalment fosc, la baixada a set més complicada de l'esperat, i no per la dificultat sinó per la falta de neu en algunes zones. Tot i això hem gaudit d'un dels cims amb millors vistes del Pirineu i hem passat dos molt bons dies a la muntanya.

Salud i neu. 

dilluns, 9 de desembre del 2013

Tuc d'Auba 2548m

Primera travessia de la temporada, i si aquests és el nivell marcat per aquest any, sembla que les coses aniran molt bé.
Feia un parell de dies que amb en Xevi li donàvem toms al mapa a veure cap a on podíem anar, l'únic que teníem clar desprès dels dies de sol i temperatures suaus que tenim a la vall, era que el lloc elegit havia de ser orientació N o NO.
Finalment ens vam decantar per anar a conèixer una zona desconeguda per nosaltres, teníem ganes d'investigar nous racons de la Val d'Aran i ens vam decidir pel Tuc d'Auba 2548m, des de la carretera de l'Ariga de Lin.

Són les 8:30h i aparquem el cotxe just abans del primer allau de la carretera de l'Artiga, preparem tot el material, i rapidament comencem la travessia, sabem que l'aproximació serà llarga així que mirem de perdre el menys temps possible.

Comencem a pujar per la pista, i ens sorprèn la calitat de la neu que trobem a tan poca altura, això ens treu un somriure i ens motiva encara mes. 
Seguim la pista entre el bosc de la Montanha de Delà direcció a la Cabana de Cortia, en ser un lloc totalment desconegut per nosaltres ens anem sorprenent amb el paisatge i esperant trobar aviat la cabana.

Finalment sortim del bosc per arribar en una pla en el qual ja podem començar a observar diferents cims, desprès de tanta estona entre arbres s'agraeix poder veure uns metres enllà, i ja veiem que estem prop de la cabana. 
Tenim ganes d'arribar en aquest punt perquè fa una estona hem decidit que allí menjarem una mica, i dic una mica perquè és tot el que tenim, entre l'un i l'altre ens hem despistat i només tenim 2 bocates i no gaire grans, per passar el dia, així que haurem de dosificar.


Compartim un dels bocates, investiguem una mica la cabana per confirmar que és un gran lloc per venir a passar un parell de dies en alguna ocasió i seguim direcció als Plans d'Auba. Creuem el barranc i anem guanyant altura en direcció l'Estanhòt d'Auba.

Des d'aquest punt ja veiem la carena que ens portara al cim, ja tenim gran part del reconegut fet, però les meves forces comencen a fallar, no se si és que els últims dies e estat malalt i em passa factura, però em noto molt dèbil. 
Li comento a en Xevi i em diu que tranquil, que ell obrira traça fins al cim, així serà més fàcil per mi. 

Anem fent camí fins arribar a l'ultima pala que ens portara als 2548m, en aquest punt sembla que tornen les forces, serà que el cap ja sap que estem arribant i això es nota. Ens queda només 50m per arribar i ens trobem en un pedrega, decidim deixar la splitboard en aquest punt, ja que des del cim tampoc podrem baixar i acabem de pujar caminant.


Ja només queda disfrutar de la baixada, fem un primer tram fins al coll i allí ens mengem el bocata que ens queda, ens encantem una estona amb les vistes i continuem el descens. Gaudim de la bona calitat de la neu, i desfem el camí fins arribar al cotxe 8h desprès de deixar-lo aparcat.  

 
Salud i neu.

dijous, 10 d’octubre del 2013

DEMENCIAL CLIMBERS



Sembla que el fred comença arribar al Pirineu, però segurament tornaran les temperatures suaus. Passarem hores mirant els mil i un partes meteorològics esperant les primeres nevades, ens creurem els que diuen que nevara molt aquest any i els que diuen que el fred serà terrible, també escoltarem "ni que sigui sense voler", aquells que no porten tant bones notícies, els que diuen que aquest any no toca, que si arriba la neu arribara tard.

Però nosaltres per si un cas ja comencem a ocupar una part del nostre cervell a pensar amb la neu, amb aquells dies de powder, aquelles travessies que ens ajuden a descobrir llocs increïbles i sobretot aquells dies gaudint junts del que mes ens agrada. 

Encara no hem guardat les bicis, els caiacs, les bambes de córrer, ni res del material d'estiu, però cada cop que passem per davant de la spltboard o els esquis ja comencem a pensar possibles muntanyes per fer aquest any, a quins refugis farem nit, quina serà la travessia de la setmana següent... 

Ara ens trobem en aquella època on es comencen a forjar les rutes de l'hivern, on cada vegada que ens trobem les converses giren entorna a si aquest any anirem a aquest cim, farem nit a aquell refu o repetirem aquell indret que tant ens agrada. 

Així que sense perdre de vista algun dels últims objectius que encara tenim per la temporada d'estiu, comencem a pensar ja amb la temporada 2013/2014 que esperem que sigui tant o més bona que la passada, per la nostra part intentarem continuar sortint a la muntanya tot el que puguem i gaudint dels màxim de dies de powder possibles, els quals esperem que siguin molts. 
I si tot va bé esperem poder tornar a organitzar la concentració de splitboard i ski freeride que aquest any ja cumplira la tercera edició.
 
De moment i per començar a calenta motors aquí us deixo el vídeo que vam gravar durant la temporada passada que combina alguns dels dies de travessia, amb els millors moments de neu pols que vam poder disfrutar la increïble temporada anterior.

DEMENCIAL CLIMBERS