Beret - Airoto - Bonaigua

Aquest cop teníem dos dies per davant, ja portem bastants dies sense rebre nevades importants a la Vall d'Aran i les temperatures dels últims dies estan sen de primavera. El dijous i el divendres tenia pinta de continuar l'estabilitat i vam decidir anar a Airoto des de Beret i tornar l'endemà per la Bonaigua, pesaríem la nit al refugi.

Dijous a les 9h del matí, surto amb el Tuk des del parking de Beret direcció el Dossau, amb el gos lligat a la cintura començo a pujar pista amunt, entre el que tira ell i que estic ben fresc amb un moment anem fent camí. 

Dalt del Dossau he quedat amb en Xevi i en Roberto, ells vénen des de Baqueira aprofitant els remuntadors, i just quant estic fent l'ultim tram arriben ells per la cadira. 

En aquest punt ens ajuntem i comencem junts els que serà la ruta d'aquests dos dies. Trec les foques de la spiltboard i la munto per poder anar cap a la Colhada de Marimanha 2578m. Aprofitant la corda del Dossau arribem amb un moment. 

Un cop a al coll ens mirem com esta la neu, ens sorprèn que no estigui molt dura, amb les temperatures dels últims dies podia ser molt pitjor, podem fer una diagonal tranquil·lament i baixar sense cap problema cap als llacs de Marimanha. 

Ara toca tornar a muntar les foques, ens espera una llarga pujada fins arribar al Coll d'Airoto 2509m. El dia no és tan solejat com ens esperàvem, això no és una mala noticia, els núvols ens ajuden a no passar tanta calor durant tota la pujada.
Amb la calma que ens dóna la soledat en aquesta zona, anem pujant i gaudint de les muntanyes que ens envolten. No parem de veure possibles futures ascensions, amb aquesta idea anem fent fins arribar al Coll d'Airoto.

Arribats a aquest punt toca menjar una mica. Des d'aquí tenim una molt bona vista i com som conscients que no es queda molt per arribar al refu ens distraiem una estona asseguts en una pedra saborejant la tranquil·litat del moment.

Per davant ja només ens queda la baixada fins al llac d'Airoto, on la neu a aquestes hores és prou divertida, disfrutem d'uns quants girs i de seguida estem a un extrem del llac. Muntem foques i desprès d'assegurar-nos que aguantara la capa de gel, passem mantenint distancia entre els tres, per evitar problemes.
Un cop creuat el llac de seguida estem al refugi,  ens donem conte que estarem sols i que fa uns dies que no va ningú a la zona, la porta esta plena de neu. Descarreguem material i aprofitem per estar una estona fora el refu.

El dia encara no sa acabat, ens queda anar a obrir una mica de traça per poder sortir demà al matí amb mes tranquil·litat, ja que la primera pala que hem de superar es cara sud i no té cap traça, amb les condicions que estem tenin, demà serà tot gel. Foquejarem una mica fins arribar al primer coll, almenys el primer tram del dia el tindrem obert. Una hora desprès ens tornem a trobar al refu, ara sí que ja només ens queda anar a buscar una mica d'aigua per cuinar el sopar, i fer llenya per poder passar la nit.

Pasem una nit perfecta, es un luxe aquest refugi. Són les 7h del matí ens aixequem per esmorzar i començar un nou dia. Recollim tot el material i ens disposem a seguir la traça que vam fer ahir fins al coll, menys mal que ahir u vam deixar ben marcat perquè avui esta duríssima aquesta cara de la muntanya i ens seria més complicat avançar.

Un cop dalt tenim el primer canvi del dia, toca muntar la taula per baixar fins als plans d'Isabarre una baixada sense molt pendent que ens portarà fins al fons de la vall, on hem de tornar a muntar per pujar al coll de l'estany Pudo 2326m, passant per l'estany de Garrabea. Aqui si que trobem una diagonal amb alguns trams amb la neu molt dura, però no tardem molt en arribar al coll.

Ara ja només ens queda baixar a l'estany de Pudo i pujar a la Colhada de Montanho 2420m, ja estem molt aprop de Bonaigua, així que aprofitant el bon temps i la calma que ens dóna aquest lloc ens quedem una estona al coll, allargant una estona mes l'arribada a la civilització. 

Salud i neu.