Marató Matxicots

Kms: 42

Desnivell: 3000m d+

ABANDONAT

Els últims 15 dies els he passat pensant amb tot el que va passar a la CCC, intentant reviure alguns dels millors moments de la cursa i pensant amb com continuar aquesta temporada. 

Al cap de dos dies de la CCC vaig rebre una trucada dient-me si estava interessat a córrer l'Ultra Cavalls del Vent el dia 21 de setembre, això sí que em va descol·loca en aquell moment, pregunto si tinc temps per decidir-me, em contesten que u tinc que dir ja. Sóc prudent, complicat córrer dos ultres en tan poc temps, decideixo renunciar. Em perdre una bona carrera, però el meu cap fa unes hores esta pensant en una altra opció.

El dia 14 se celebra a Rialp una de les millors carreres de muntanya del Pirineu, la Matxicots. Per mi aquesta és una carrera molt especial, aquí vaig córrer "o em vaig arrossegar" en la meva primera ultra. 

Aquesta va ser la carrera que em va enganxar a les carreres de llarga distancia, l'any passat vaig patir molt, però la satisfacció d'arribar a la meta va ser el que em va ajudar a seguir fins al dia d'avui.
 

Les sensacions aquests dies són bones, e estat descansant, però fa una setmana que he tornat a fer alguns entrenaments suaus, em dóna la sensació que estic bastant recuperat del gran desgast que vaig patir.
 

Així que vist com estic em decideixo tornar a Rialp, amb moltes ganes de poder gaudir d'una gran carrera, amb un gran recorregut, una impecable organització i un poble totalment bolcat en la Matxicots, però aquest any aniré a fer la Marató, crec que estic prou recuperat per afrontar els 42km i 3000m d+ amb prou garanties. 

Arriba el dia, a les 4:15h del mati em desperto per poder esmorzar amb temps i preparar-me de cara a la carrera. Surto de la furgo per anar cap a veure la sortida de l'Extrem, deixo a l'Ana i al Tuk dormint, quedem que ens veurem a Caregue quasi al final del recorregut.

Donen la sortida de l'Extrem, un bon ambient per ser que són les 5:30h. Els de la marató ens disposem a passar el control de material i entrar a la sortida, a les 6:45h arribara el nostre torn.  

La sortida la faig tranquil, em col·loco en un segon grup, dos corredors surten molt ràpid i abans de sortir de Rialp un corredor del nostre grup surt a per ells, crec que aquí on estic és un bon lloc, tenim tres escapats a davant i nosaltres hem fet un grup de 6 o 7 persones que afrontem junts els primers passos de la cursa.
 

Són els primers quilometres i amb bones sensacions, les cames sembla que no és ressenten molt i el ritme al que anem és molt bo. Les primeres pujades no tarden a arribar i fins al poble de Llessui em noto molt fort sobretot amb les pujades on puc agafar una mica de distància amb els altres corredors. Encara de nit i guiant-me amb la llum del frontal arriben els primers problemes, just a la sortida del poble una confusió em fa anar a l'esquerra quant el camí era a la dreta, alguns corredors em segueixen però de seguida dono la volta conscient que me confós i continuo pel recorregut bo, ara al final del grup. Aquesta nova situació de carrera no em preocupa molt, ja que tampoc he perdut molt temps i queda molts quilòmetres encara. 

Continua la pujada que ens té que portar fins al coll del Tirador i ara sí que ja començo a notar que les coses avui no seran gens fàcils, les cames comencen a donar sintomes de debilitat i tot just estem a la primera part de la cursa, noto com lentament vaig perden el ritme i se que la pujada al temut Montsent del Pallars 2883m és farà molt dura amb aquest estat. Estic fent molt esforç per mantenir el ritme i intentant convencem de què puc seguir, però quant les cames no funciones és complicat mantenir-se fort i no ensorrar-te.  

Tot i els problemes afronto la pujada al Montsent, ja fa una estona estic pensant amb la possibilitat de deixar estar la carrera, però decideixo que provaré fins a Caregue a veure si tornen les bones sensacions a la baixada. Ja sense ritme i avén perdut molt temps respecte al grup de davant arribo al punt mes alt de la carrera, paro un moment, necessito respirar una mica i reflexionar. 

Gaudeixo de les vistes i em disposo a afrontar la baixada esperant trobar millors moments, però no, ja u veig claríssim no tinc cames, en aquest estat no puc afrontar la carrera en condicions. Amb feines arribo a l'avituallament de Mainera, menjo una mica i amb molta calma miro de continuar, almenys provaré els següents quilometres fins a Caregue que era el meu proper objectiu, però els 10 km fins a arribar al poble són eterns. Ja fa estona esta decidit allí estarà l'Ana esperant i allí em quedaré. 

Al final he abandonat al quilometre 33, una llastima no poder acabar una carrera com aquesta, ja que venia amb moltes ganes de disfrutar de la que per a mi és una de les millors carreres del Pirineu. He abandonat perquè les cames ja no podien més, me donat conte que no estava tant recuperat com jo em pensava, però sobretot he abandonat perquè no estava gaudint de la carrera i això crec que és el pitjor que et pot passar. Sense caure en cap decepció aquesta carrera crec que servira per aprendre dels errors, i sobretot per aprendre a escoltar i conèixer millor el meu cos. 

Aquest any no ha pogut ser però segur que tornaré a gaudir de la Matxicots en moltes altres ocasions.  

Salud i gass.