Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gass. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gass. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de setembre del 2013

Marató Matxicots


Kms: 42
Desnivell: 3000m d+
ABANDONAT

Els últims 15 dies els he passat pensant amb tot el que va passar a la CCC, intentant reviure alguns dels millors moments de la cursa i pensant amb com continuar aquesta temporada. 
Al cap de dos dies de la CCC vaig rebre una trucada dient-me si estava interessat a córrer l'Ultra Cavalls del Vent el dia 21 de setembre, això sí que em va descol·loca en aquell moment, pregunto si tinc temps per decidir-me, em contesten que u tinc que dir ja. Sóc prudent, complicat córrer dos ultres en tan poc temps, decideixo renunciar. Em perdre una bona carrera, però el meu cap fa unes hores esta pensant en una altra opció.



El dia 14 se celebra a Rialp una de les millors carreres de muntanya del Pirineu, la Matxicots. Per mi aquesta és una carrera molt especial, aquí vaig córrer "o em vaig arrossegar" en la meva primera ultra. 
Aquesta va ser la carrera que em va enganxar a les carreres de llarga distancia, l'any passat vaig patir molt, però la satisfacció d'arribar a la meta va ser el que em va ajudar a seguir fins al dia d'avui.
 
Les sensacions aquests dies són bones, e estat descansant, però fa una setmana que he tornat a fer alguns entrenaments suaus, em dóna la sensació que estic bastant recuperat del gran desgast que vaig patir.
 
Així que vist com estic em decideixo tornar a Rialp, amb moltes ganes de poder gaudir d'una gran carrera, amb un gran recorregut, una impecable organització i un poble totalment bolcat en la Matxicots, però aquest any aniré a fer la Marató, crec que estic prou recuperat per afrontar els 42km i 3000m d+ amb prou garanties. 

Arriba el dia, a les 4:15h del mati em desperto per poder esmorzar amb temps i preparar-me de cara a la carrera. Surto de la furgo per anar cap a veure la sortida de l'Extrem, deixo a l'Ana i al Tuk dormint, quedem que ens veurem a Caregue quasi al final del recorregut.

Donen la sortida de l'Extrem, un bon ambient per ser que són les 5:30h. Els de la marató ens disposem a passar el control de material i entrar a la sortida, a les 6:45h arribara el nostre torn.
 
La sortida la faig tranquil, em col·loco en un segon grup, dos corredors surten molt ràpid i abans de sortir de Rialp un corredor del nostre grup surt a per ells, crec que aquí on estic és un bon lloc, tenim tres escapats a davant i nosaltres hem fet un grup de 6 o 7 persones que afrontem junts els primers passos de la cursa.
 
Són els primers quilometres i amb bones sensacions, les cames sembla que no és ressenten molt i el ritme al que anem és molt bo. Les primeres pujades no tarden a arribar i fins al poble de Llessui em noto molt fort sobretot amb les pujades on puc agafar una mica de distància amb els altres corredors. Encara de nit i guiant-me amb la llum del frontal arriben els primers problemes, just a la sortida del poble una confusió em fa anar a l'esquerra quant el camí era a la dreta, alguns corredors em segueixen però de seguida dono la volta conscient que me confós i continuo pel recorregut bo, ara al final del grup. Aquesta nova situació de carrera no em preocupa molt, ja que tampoc he perdut molt temps i queda molts quilòmetres encara. 

Continua la pujada que ens té que portar fins al coll del Tirador i ara sí que ja començo a notar que les coses avui no seran gens fàcils, les cames comencen a donar sintomes de debilitat i tot just estem a la primera part de la cursa, noto com lentament vaig perden el ritme i se que la pujada al temut Montsent del Pallars 2883m és farà molt dura amb aquest estat. Estic fent molt esforç per mantenir el ritme i intentant convencem de què puc seguir, però quant les cames no funciones és complicat mantenir-se fort i no ensorrar-te.  

Tot i els problemes afronto la pujada al Montsent, ja fa una estona estic pensant amb la possibilitat de deixar estar la carrera, però decideixo que provaré fins a Caregue a veure si tornen les bones sensacions a la baixada. Ja sense ritme i avén perdut molt temps respecte al grup de davant arribo al punt mes alt de la carrera, paro un moment, necessito respirar una mica i reflexionar. 
Gaudeixo de les vistes i em disposo a afrontar la baixada esperant trobar millors moments, però no, ja u veig claríssim no tinc cames, en aquest estat no puc afrontar la carrera en condicions. Amb feines arribo a l'avituallament de Mainera, menjo una mica i amb molta calma miro de continuar, almenys provaré els següents quilometres fins a Caregue que era el meu proper objectiu, però els 10 km fins a arribar al poble són eterns. Ja fa estona esta decidit allí estarà l'Ana esperant i allí em quedaré. 


Al final he abandonat al quilometre 33, una llastima no poder acabar una carrera com aquesta, ja que venia amb moltes ganes de disfrutar de la que per a mi és una de les millors carreres del Pirineu. He abandonat perquè les cames ja no podien més, me donat conte que no estava tant recuperat com jo em pensava, però sobretot he abandonat perquè no estava gaudint de la carrera i això crec que és el pitjor que et pot passar. Sense caure en cap decepció aquesta carrera crec que servira per aprendre dels errors, i sobretot per aprendre a escoltar i conèixer millor el meu cos. 
Aquest any no ha pogut ser però segur que tornaré a gaudir de la Matxicots en moltes altres ocasions.  

Salud i gass. 


dilluns, 9 de setembre del 2013

Corsa 15 pobles

Corsa 15 Pobles

Kms: 21
Desnivell +: 1300m
Temps: 2:00:20h 
Posició: 6er


Ja fa uns dies de la mitja marató de muntanya dels 15 pobles, no vaig poder escriure en el seu moment, ja que un parell de dies desprès marxava cap als Alps i el meu cap pràcticament ja feia molt que estava allà.

Tenia moltes ganes de córrer aquesta carrera, sempre esta bé córrer a casa i per un terreny que coneixes perfectament, uns dies abans avia estat entrenant juntament amb el Cholo el circuit complet i les sensacions eren prou bones.

Arriba el dia de la carrera, sembla que el temps aguantara, esta nuvol però no amenaça pluja. A temps per arribar a Vielha per poder agafar el bus que ens portara a Es Bordès on es donara el tret de sortida, arribo allí puntual per poder canviar-me tranquil·lament i escalfar abans no comenci la carrera. 

 
Ja a la línia de sortida comentant amb la resta de corredors alguns dels punts del recorregut i parlant sobre les sensacions que tenim, la gran majoria ja ens coneixem i tots som conscients de més u menys qui estarà tirant del grup, tot i que en aquest moment sembla que tothom juga a amagar les seves cartes. 

Les campanes donen el tret de sortida quant marquen les 9 del matí, una sortida amb baixada que ens portara fora del poble per començar la primera ascensió del dia.
La sortida no és molt rapida, sembla que ningú vol agafar la incitativa però un cop creuada la carretera les posicions comencen a quedar definides. Un grupet ens col·loquem al davant, miro de ficar-me en una bona posició i em situo just darrere el Jaime, sóc conscient que ell té un bon ritme i que pot ser un bon company per aquesta carrera.







De seguida ja veig que alguna cosa no va bé, el Jaime esta baixant el ritme i els de davant cada cop agafen més distancia, li comento que si esta be i ja em diu que no pot que no es troba còmode, miro de tirar una mica jo a veure si pot seguir però impossible, ja venia amb molèsties i avui no és el dia, miro de donar-li ànims i continuo amb solitari.

A la primera pujada 3 corredors ja estan escapats marcant un bon ritme, al meu davant veig al Jose Ramon que esta pujant també amb solitari i per darrere em segueix d'aprop un altre corredor. Sembla que en Jose té algun petit problema i això fa que pugui contactar amb ell abans d'arribar a Arres, pugem una estona junts fins que ell para un moment per solucionar els problemes, amb solitari començo la baixada que hem portara a Arrós, les cames sembla que demanen una mica de relax i abans d'arribar al poble ja estem un altre cop compartint quilometres amb el Jose.




Arriba la pujada de Vila on ja hem format un grup de 3, el corredor que venia per darrere ja ha contactat amb nosaltres. Un bona pujada que es fa dura, sobretot pel moment en el qual ens trobem de la carrera però ja conscient que cada cop queda menys quilometres. Així fins arribar a Montcorbau on el Jose ja sa escapat definitivament i tinc just davant l'altre corredor. 

A Montcorbau corren una estona al costat del Xevi que esta entre el public i em comenta com esta la carrera pel meu davant, li dic que vaig molt just de cames intentaré atacar ara a la baixada però u veig complicat.
Només queda arribar a Mont i ja baixar fins a Vielha, però les cames ja fa estona m'estan avisant que no estan per tirar molt fort, de totes maneres u provo i arribant a Vilac he contactat amb el corredor del meu davant. Junts entrem a Vielha i decidim jugar-nos la 5ena posició a l'esprint, però just quant intento sortir ràpid les cames diuen que res, tocara entrar sense apretar, entraré a la 6ena posició i el més important, millorant 12 minuts el meu temps de l'any passat.

Salud i gass. 

diumenge, 18 d’agost del 2013

Cursa Bosc Carlac

Kms: 12'2
Desnivell Positiu: 740m
Temps: 1h 4m
Posició: 4rt


Arribava una carrera especial per mi, just ara fa un any aquesta va ser la primera carrera de muntanya que vaig competir. Fen un resum ràpid no esta malament haver passat de la 13na posició de l'anterior edició a la 4arta d'aquest any, però després de la carrera només puc pensar amb millorar alguns aspectes. 

Arribo a Bausen amb prou temps per poder calentar tranquil·lament i començar a pensar amb la carrera, comentar amb altres corredors i gaudir del bon ambient de la cursa. Són les 17h i ja esta tot preparat perquè el "txupinazo" doni el tret de sortida. Surto bastant ràpid i hem col·loco a la primera posició, seguit de dos dels corredors amb qui ja contava de sobres que estarien davant.






Als primers quilometres, els tres de davant seguits d'un quart corredor que ens vigila d'aprop hem obert una bona distancia. Passem un altre cop per Bausen al km 2, allí encara estic tirant del grup però seguit ja de molt aprop pel Jose Ramón, passat el poble ell portara el ritme de la carrera.

Seguim així fins a arribar a les primeres pujades importants de la carrera, allí un altre corredor agafa el relleu i pugem els tres junts a un bon ritme. En aquest punt de la carrera començo a pensar amb què a passat durant el primer tram, dubto de si he sortit molt fort, igual calia reservar forces perquè conec perfectament el circuit i se que ara arriba el moment dur. 
I així és, a la primera baixada ja noto que les cames no estan bé, sense perdre de vista els corredors de davant ni el que m'esta seguint faig el primer decents, ràpid però amb més problemes del previst.





Aquí sí que ja sóc totalment conscient que he castigat molt les cames al principi i encara queda molta carrera, però tocara continuar lluitant, cada cop tinc més clar que l'objectiu és mantenir la tercera posició, no serà gens fàcil. 

Van passant els quilometres i cada cop estic més esgotat, he hagut de baixar considerablement el ritme i el quart corredor esta a tocar. Ara ja fora del bosc queda fer una part nova del circuit, aquí ens espera una ultima pujada. En aquest tram puc veure al Jose Ramón que a la segona posició no esta molt lluny, igual que jo esta pagant el ritme alt del principi, però sembla que ell esta amb més forces i es continua escapant, jo cada cop veig perillar més la tercera posició.

Arriba la ultima baixada de la carrera i aquí sí que estic amb les cames totalment enganxades, hem costa molt baixar i mira que tenia clar que aquest seria un dels trams ràpids del circuit però res, estic destrossat i quant queda una mica mes d'un quilometre hem passa un corredor, intento que no s'escapi i a veure si amb una mica de sort puc apretar al final, però és impossible, estic corrent més amb el cor que amb les cames i ara ja esta tot repartit. No apreto mes a l'ultim tram, el podi ja sa escapat definitivament, només queda arribar a Bausen felicitar als altres corredors i celebrar una bona 4arta posició. 


 
Crec que després d'aquesta carrera es un bon moment per mirar endarrere, ara just farà un any que vaig començar a competir amb carreres de muntanya i les coses sembla que van per bon camí. A sigut un any d'entrenaments durs, dies de neu, pluja, boira... però també molts dies de gaudir de la muntanya i del bon ambient en totes les carreres en les quals he estat. Un any per aprendre tot el possible d'aquest esport i mirar de millorar en cada una de les carreres, així que un any després continua amb les mateixes ganes que el primer dia i amb la il·lusió d'assolir molts més objectius. 

Salud i gass. 

dimarts, 6 d’agost del 2013

Era Nocturna Vielha



Cap de setmana complert, dissabte a les 21h la Nocturna de Vielha, 10km per asfalt en un circuit urbà. 13h més tard la Vertical Pui d'Unha, que se celebra diumenge a les 10 del matí. 
M'esperen dos carreres explosives amb poc temps de recuperació, però són dos de les curses de casa i tinc ganes de poder fer un bon resultat. 

He entrenat nomes un dia per asfalt i la veritat és que vaig tenir feina a fer 10km, no estic acostumat a córrer en aquest terreny i tampoc a mantenir el mateix ritme tota l'estona, de fet sem va fer molt avorrit, confio que durant la carrera sigui més distret, entre l'ambient i l'adrenalina de la carrera espero que vagi millor. 

Són les 21h i tot esta preparat, molt ambient a la sortida, hem col·loco al davant i gass. La sortida és bastant rapida i una mica caòtica per mi, em quedo una mica encallat però de seguida agafo una bona posició. Del primer moment tres corredors marquen un ritme alt, de seguida agafo un grup de 4 o 5 corredors que estan darrere seu, un cop contacto amb ells decideixo tirar, en aquest moment hem trobo bastant fort rodant a la 4rta posició. 


Durant els primers quilometres hem mantinc en aquesta posició, de seguida hem dono conte que estic anant per sobre del meu ritme i que si no el baixo una mica no tindre prou força per fer tot el recorregut. Contacta amb mi un dels corredors que a marxat del grup que tinc just darrere, com ve molt més fort que jo decideixo no seguir el seu ritme, passa rapidament i jo continuo mantenint un ritme més suau que el del començament de carrera, ara ja he obert una bona escletxa amb una sortida rapida, serà qüestió d'aguantar tot el que pugui a aquest ritme. 
 
La primera volta a Vielha esta completada, només queden 5km, després de passar pel centre de la vila i gaudir del gran ambient, he agafat forces per poder seguir els últims quilometres. 
Continuo corrent sol, cada vegada veig més aprop els dos corredors que em segueixen, fins que finalment un d'ells que bé bastant fort contacta amb mi, arriba més sobrat de forces que jo, intento que no s'escapi gaire. 

Pel meu cap només passa el pensament de no deixar escapar la 6ena posició, ja que per darrere un altre corredor arriba fort, i mirar d'arribar al final lo màxim pegat al corredor que mà avançat i intentareu a l'esprint. Als últims metres de la carrera el canvi de ritme que imprimeix el 5e classificat em deixa totalment plantat, no puc seguir-lo. Arribo al final i veig perillar també la 6ena plaça, un esprint final em permet mantenir posició.

 


Al final entro 6e amb un temps de 41m 20s, per fer poc mes de 10km i salvar els 110m de desnivell que tenia la prova.
Ha anat molt millor de lo que jo m'esperava, conscient que no estic gens acostumat a córrer aquest tipus de carreres m'esperava estar endavant en la prova, però en cap cas entre els 10 primers. 


Potser també mà ajudat el fet que la carrera no era totalment plana, molts dels comentaris dels corredors es referien al trencacames que era la carrera, a mi acostumat a córrer amb muntanya la veritat és que mà afavorit bastant les pujades i baixades. Al final marxo prou satisfet cap a casa, content per haver gaudit d'un bon ambient durant tota la carrera i poder aconseguir un molt bon resultat. Ara toca descansar, d'aquí unes 10h toca córrer el Vertical Pui d'Unha, i les cames fa una bona estona que es queixen.

Salud i Gass.
 


dimecres, 19 de juny del 2013

Ribalera 2013





Dissabte dia 15 de juny, ja a Tírvia, tot preparat per tornar a córrer amb prou garanties. 
Els últims dies e pogut tornar a entrenar amb normalitat, sembla que els problemes del genoll ja son historia. Mes motivat que mai em disposo a córrer la Ribalera. 
Primer que tot busquem un bon lloc per aparcar la furgoneta, i trobem un racó perfecte, unes bones vistes i molt aprop de la sortida. 
Ara nomes queda recollir el dorsal, fer una birra al bar del poble, anar al briefing, un bon sopar i a dormir que demà faran falta moltes forces.



La Ribalera es una cursa d'alta muntanya que es disputa a la Vall de Farrera al Pallars Sobirà, amb arribada i sortida al petit poble de Tírvia. El traçat transcorre per indrets privilegiats, camins verges i en alguns casos desconeguts, pocs trams son per pista forestal i pràcticament no es trepitja ciment. Dir que es una carrera amb uns desnivells molt durs i unes baixades bastant tècniques, en fi una carrera molt divertida i on pots gaudir d'unes vistes privilegiades, però a la vegada una carrera molt exigent.

Localització: Tírvia
Data: 16 de Juny de 2013
Sortida / Arribada: Tírvia
Hora: 7:00h
Distància: 38km
Cota màxima: 2789 m (Cim del Salòria)
Cota mínima: 950 m
% Camins: 80%
% Camp a través: 15%
% Pista forestal: 5%
Desnivell Positiu Acumulat: 2800 m
Temps límit: 9h
Avituallaments: 13
 
Tindrem que ascendir al  cim del Farro (1653m), de Màniga (2515m), del Covil (2588m) i del Salòria (2789m). La meva participació en aquesta carrera la podria descriure amb tres parts ben diferenciades.

Primera part:
 
Em planto a la línia de sortida, allí em trobo al Raul i el Carles corredors del CELI de Linyola amb qui comparteixo una estona abans de que donin el tret de sortida, també amb el Miguel de la Vall amb qui fem els últims comentaris sobre la carrera. 
Donen el tret de sortida i allí canvia totalment el meu plantejament de la carrera, pensava sortir molt tranquil i anar agafant el ritme durant els primers quilometres, però surto mes ràpid de lo previst i m'escapo amb un grup de 4 corredors. 
Em dono conte de seguida que el ritme es alt i que la resta de corredors s'han quedat endarrere, decideixo ficar-me a un ritme mes còmode i em quedo en solitari amb un grup de 4 davant meu i la resta darrera, aixi correré tota la primera part de la cursa.
Vaig passant els quilometres corrent amb solitari, bastant sorprès i una mica asustat, no puc parar de pensar que igual e sortit molt fort, m'estranya molt la posició on estic però em trobo molt còmode i de moment el cos respon perfectament. Aixi arribo fins al coll de Màniga, d'allí pujo cap al Pic de Màniga i ja fa una estona estic observant el Salòria, la pujada asusta una mica però em noto amb molta confiança. 
Moments abans d'encarar la pujada comencen els primers problemes, busco a la butxaca de darrera els pantalons i merda, e perdut els gels que tenia, no es bon moment per lamentar-se ara toca pujar i no pensar. L'ascensió al Salòria, el tram mes alt del traçat em deixa força tocat, a partir d'aquí comença una altra part de la cursa.
 

Segona part:
 
Tocat desprès de la duresa de la pujada començo a baixar, al principi tot sembla anar be, puc agafar una mica de forces, les vistes increïbles també ajuden a recuperar-me, però de cop i volta el genoll em dona el primer avis, una punxada em recorda que no puc apretar, aixi que decideixo relaxar el ritme i baixo tranquil·lament. Quant arribo al coll de Conflent ja ma agafat el corredor que venia al meu darrera, junts correrem els següent quilometres, em comenta que ve un altre corredor bastant fort al nostre darrera i desprès de parlar una estona comença a tirar, jo decideixo reservar una mica, em sembla que em comença a fallar les forces. 
Arriba el que serà per mi el tram mes complicat de tots, fins arribar a Font Negra u passo realment malament, en alguns trams noto el cor que em ressona dins el cervell, estic bastant esgotat i em preocupa que hagi tirat maça fort a la primera part. Però tinc una mica d'esperança, se que desprès del quilometre 25 tot es baixada i allí ja veure com em trobo. Amb problemes i ja a la 7na posició arribo a Font Negra.
 
Tercera part:

Ara ja casi tot el que queda de traçat es baixada, tret d'algun tram de pujada traïdora. Les forces sembla que es recuperen i em començo a notar fort, ja puc tornar a córrer. En aquest tram de la cursa ens ajuntem amb els de la carrera de 23km, vaig passant corredors d'aquesta cursa i aixo em va distraient i motivant. 
La confiança torna a ser forta, estic baixant be i ara tinc clar que l'objectiu es mantenir aquesta molt bona posició. 
Passo tot l'ultim tram passant als corredors de l'altra cursa i rebent els seus ànims, aixo em dona el punt de força que em fa falta. Cada cop estic mes aprop d'arribar a Tírvia i donar per acabada la carrera, però encara em tocara apretar els últims quilometres ja que el corredor que ve al meu darrera cada vegada esta mes aprop i m'obliga a tirar molt en l'ultim tram, que ens regala una pujada que en aquest moment es fa molt dura.


Al final puc mantenir la 7na posició, amb un temps de 5h 29m. Una gran carrera que em servira per agafar molta confiança de cara als següent reptes de l'estiu, i un cop mes em demostra que el camí es bo, però cal continuar entrenant fort per seguir evolucionant.  
Donar les gracies a tots els voluntaris i organitzadors de la carrera, al igual que a tota la gent que no va deixar de donar-nos ànims en tot el traçat, una molt bona carrera de muntanya amb una paisatge brutal i una organització perfecta. Espero poder repetir la següent temporada.
 
Salud i gas.
 

diumenge, 2 de juny del 2013

La muntanya te la ultima paraula.

Estem tenint una primavera atípica metereològicament parlant, i aixo es tenia que fer notar i molt en l'edició d'aquest any de els Bastions. Uns dies abans la organització ens comunicava que canviava el traçat de la carrera per l'acumulació de neu de les parts mes altres del traçat, cosa evident desprès de veure com estan a hores d'ara les nostres muntanyes.

A última hora les condicions en algun tram del nou recorregut avien empitjorat i l'organització es veien obligats a tornar a fer canvis, complicada tasca que han tingut que desenvolupar aquests dies tenint que prendre importants decisions sobre el traçat de la cursa.

Divendres arribo a Ribes, no vaig poder assistir a tot el briefing, però l'estona que vaig estar allí ja es veia clar que tindríem una carrera complicada, no es deixava d'insistir amb que faria molt malt temps, que les condicions serien complicades.

Dissabte al mati, hem desperto a les 7 del mati per poder esmorzar tranquil·lament, surto de la furgo i sembla que el temps no es tant dolent, algunes clarianes, una mica de fresca però no te mala pinta, tot i aixo decideixo agafar els guants, buff, malles llargues a mes del paravent.
Surto de la furgo amb tot el material i vaig cap a la sortida del cremallera, allí em reuneixo amb els companys i comencem a pujar cap al Núria.

Camí del santuari les coses es comencen a veure diferents, el vent es comença a fer notar, des de la finestra observem com el vent bufa violentament movent els arbres, sembla que la muntanya ens u ficara molt difícil.
En les converses de molts dels corredors ja es comença a notar que troben a faltar algunes peces de roba que a Ribes semblava que no farien falta, les condicions ja abans d'arribar a Núria es presenten complicades.  

Sortim del cremallera, i  es confirma el que venim veien tot el camí, el vent es exagerat i la sensació de fred es extrema. Ens amuntonem dins la cafeteria, encara queda una estona perquè donin  la sortida.
Mentres estem prenent alguna cosa els primers rumors que ens arriben es que esta molt complicat pujar a 2500m, i que tot apunta a que suprimiran el bucle que pujava des de Núria, aixi que la carrera començara amb baixada. A mi no em va molt be començar aixi, ja que havia planejat calentar el genoll a la pujada i veure com es comporta a les baixades, però crec que es una bona decisió.  
 
 
Ens informen de vents de entre 100 i 140 km/h, aixo ja comença a tenir mes mala pinta, es impossible muntar un avituallament en aquestes condicions, comença a ser insuportable estar al carrer. No vull ni pensar lo que seria muntar un avituallament a mes de 2000m i mantenir-lo allí tot el dia. Ens reuneixen a tots i prenen la complicada però encertada decisió de suspendre la Trail, els de la Ultra també els han parat  i estan tornant cap a Ribes de Freser.
Ens donen la opció de baixa amb cremallera, o podem anar corrent, opció que segueixen una gran part de corredors nosaltres entre ells.
Desprès de 15 km arribem Ribes on ens podem dutxar, gaudim d'un dinar conjunt al pavelló i cap a casa. Els Bastions tindran que esperar però tornaré.
Salud i gass.



dimarts, 28 de maig del 2013

Desprès d'un mes de lesió.

A falta de 4 dies per al Trail els Bastions no tinc gaire clar quin serà el meu paper en aquesta carrera, fa un mes que arrossego una sobrecarrega al genoll esquerra.
A millorat durant tots aquests dies, però a hores d'ara encara no puc entrenar sense molèsties.

L'opció mes probable ara mateix, es anar a la carrera sense cap objectiu, mirar de fer tot el que pugui sense forçar molt el genoll i gaudir d'un bon dia a la muntanya. Conscient que no puc rendir lo que m'agradaria, però si que puc mirar de córrer en alguns trams i caminar els llocs mes tècnics.
L'altra opció seria no prendre la sortida, i aixi no maltractar el genoll, però ja me tingut que perdre una carrera en aquest temps per culpa de la lesió, i ara mateix ja tinc ganes de penjar-me un dorsal i anar a gaudir d'una bona carrera de muntanya.

Ja des del dia que em vaig apuntar a Bastions tenia clar que aquí correria la Trail 52km 3000m D+, la Ultra que consta de 90km i 6000m D+, aquest cop la deixava de banda. En el seu moment vaig pensar que no era bo forçar la maquina a aquestes alçades de temporada, cal reservar forces per les carreres que vindran durant l'estiu. 
El que no sabia en aquell moment es que pagaria un preu tant alt de la UTBCN, i em deixaria pràcticament un mes fora de combat.

La Trail dels Bastions es una proba que es celebra el dissabte 1 de juny, amb sortida a Núria 1964m i arribada a Ribes de Freser 916m. Una de les principals raons per les quals em vaig apuntar a aquesta carrera era el seu recorregut, que per lo que m'avien explicat altres corredors que ja han participat en alguna altra edició, era espectacular. 
El recorregut original passa pels cims mes alts de la Vall de Ribes, el Puigmal 2909m, Finestrelles 2827m, Eina 2789m, Noufonts 2861m, Noucreus 2799m, Balandrau 2584m i Taga 2040m. 

La neu que tant desitgem a l'hivern aquí a jugat una mala passada, sembla que aquest any esta disposada a quedar-se fins ven entrat l'estiu, i les parts mes altes del recorregut estan impracticables per poder disputar una carrera com aquesta. L'organització per motius de seguretat a decidit canviar el recorregut, i aquesta setmana ja han donat a conèixer el nou traçat, evitant els punts mes alts, tot i que continua mantenint els 52km i 3000mD+.



Aixi que el divendres aniré cap a Ribes de Freser, disposat a passar un bon cap de setmana de trail running, gaudir de l'ambient i veure quin tipus de carrera m'acabo plantejant. Aquí si que tinc un objectiu clar, gaudir del cap de setmana en una zona que no conec, i prendrem la carrera sense riscos per tal de no empitjorar la lesió. 

Salud i gass.

dimarts, 14 de maig del 2013

CCC 2013 Ultra Trail du Mont Blanc.


Aquesta entrada al blog no serà per parlar d'una carrera finalitzada, aquest cop parlaré d'un repte que fa dies va començar, però li queda 4 mesos per culminar. Des del dia que vaig saber que avia aconseguit dorsal per la CCC (Courmayeur-Champex-Chamonix) vaig enfocar tots els esforços en aquest repte. Conscient que encara queda 108 dies, però a la vegada sabedor de que aquests reptes es comencen aconseguir molt temps abans del dia senyalat. El dia de la carrera es el mes important, son molts els factors que influeixen en una proba tant llarga, sensacions, estat anímic, estat físic, clima...
Però si durant els mesos anteriors no t'has preparat a consciencia segurament tens poques possibilitats d'aconseguir arribar al la meta marcada, aixi que per mi aquesta ultra ja fa molts dies que va començar.

La CCC es una de les 4 carreres que formen la Ultra Trail Mont Blanc. El recorregut comença a la localitat de Courmayeur (Italia), de seguida puja als 2500m amb unes vistes privilegiades del Mont Blanc 4810m i les Grandes Jorasses 4208m. Passant pel Grand col Ferret 2537m, pas on les ultimes edicions a estat marcat per la neu i les baixes temperatures, porta d'entrada a Suiza, on passa pels pobles de Fouly, Champex y Trient. L'increïble paisatge de Vallorcine et dona la benvinguda a França, una complicada pujada a la vall de Cheserys, on es possible gaudir d'unes increibles vistes del macís del Mont Blanc, i el recorregut ja et deixa començar a pensar amb l'arribada a Chamonix on finalitza la ultra.

Fixa tècnica:
km: 100
desnivell positiu: 5950m
corredors: 1900
dia: 30/9/2013
hora sortida: 9:00h
Principals dificultats: Ascensió a la Tête de la Tronche (2584m), Grand col Ferret (2537m), durant la primera part de la carrera.
La segona part esta marcada per les 3 difícils ascensions al Bovine, Tseppes y la Tête aux Vents, amb la dificultat de les respectives llargues baixades de cada pic.

Se que queden moltes carreres, que poden passar moltes coses abans no arribi el dia, i potser en soc mes conscient ara que fa unes tres setmanes que no puc entrenar amb normalitat degut a una lesió al genoll que sembla que a poc a poc va millorant.
Però el repte esta dins el meu cap, recordant-me en molts moments que les coses allí no seran fàcils. Gran part de la carrera es disputara a mes de 2000m d'altura, es molt possible que el clima sigui complicat, aixi u demostra les ultimes edicions on la neu a estat present. Però la motivació continua intacta, les ganes de participar en una prova com aquesta cada vegada son mes grans, i les bones sensacions que vaig tenir duran la UTBCN m'ajuden a pensar que es possible aconseguir l'objectiu de finalitzar la CCC. Aixi que continuaré lluitant per aquest repte i espero que desprès del dia 30 d'agost poder-vos explicar que a sigut possible, que e finalitzat el que ja fa tants dies vaig començar.

Salud i gass.