Vertical Aran

III Vertical Aran

II Memorial Tonet

Kms: 4'8.

Desnivell positiu: 1200m.

Posició: 13er.

Un any mes arriba la vertical d'Aran, la temporada de carreres de muntanya ja s'esta acabant i les forces comencen a estar justes, però encara queda una mica d'energia per poder córrer alguna carrera i mes si la fan a casa.

Diumenge 6 d'octubre, a les vuit del mati les coses no pinten molt bé, el dia sa aixecat amb molts núvols i esta plovent, les previsions anuncien que el temps millorara però de moment la cosa té mala pinta. Mentre estic esmorzant i preparant-me sembla que millora, almenys ja no plou.

Estem a Vielha a la plaça, tots mirant cap al cel a veure si els núvols s'escampen, o almenys ens deixin una mica de tregua per poder pujar amb condicions. Alguna clariana sí que sembla que vol obrir i es decideix que sortirem un quart d'hora més tard del previst, per veure si el dia es decideix a millorar. 

A les 10:15h i amb el cel encara ennuvolat es dona el tret de sortida, primer tram tots junts caminant per dins de Vielha, farem la sortida neutralitzada fins a arribar a la rotonda de l'entrada al poble allí comença la cursa.
Primera pujada fins a Gausac, el ritme no és molt dur en aquest primer tram, però de seguida es veu que avui tindrem molta gent que anirà fort en aquesta carrera, decideixo agafar el meu ritme i anar pujant fins a Casau. En aquest punt ja sa format dos grups i tinc claríssim que avui tindre que apretar fort les dents si em vull mantenir amb els de davant.

Conec perfectament el traçat i sóc molt conscient de què em queda per davant, aixo no m'ajuda gens en el primer tram de la vertical, ja que les sensacions no són gens bones, vaig molt ofegat, les cames sembla que volen pujar, però cada cop em falta més l'aire, als trams que tenia pensat córrer sem fa impossible, només els puc aprofitar per respirar. Sempre sem fan difícils aquest tipus de carreres tan explosives però avui és especialment dur. 

Arribo a l'avituallament, això em tranquil·litza ja queda menys. Veig al Manu que esta esperant amb una coca-cola, sense parar faig un glop i la canvio més endavant per una aigua, rebo els crits d'ànims de la gent que esta allí i continuo. 

Sembla que estic recuperant una mica, ara em començo a trobar millor i ja estic escoltant al Tuk, el meu gos, que a vingut amb l'Ana, sembla que no estar gens content d'estar lligat, i no poder pujar corrent.






Arriba la segona part de la cursa, aquesta part m'agrada més, fa estona estava desitjant arribar aquí, les forces estan justes, però ara és el moment que millor em trobo de tot el mati. Entre els núvols anem pujant al Moncorbison, per darrere tinc un parell de corredors, les distancies es mantenen des de fa molta estona, per davant tinc dos corredors més, un fa estona que esta baixant el ritme tot i això veig molt complicat poder agafar-lo, l'altre el conec perfectament, és el Jaime, tinc clar que no serà gens fàcil poder contactar amb ell.

Les posicions ja sembla que és mantindran així, l'últim tram el faig el mes ràpid que puc però es impossible agafar als de davant, la temperatura cada cop és més baixa i el cim cada cop és mes aprop. Passo els últims metres amb els ànims de la gent que esta aguantant el fred dalt del cim i al final entro amb un temps de 59 minuts i una bona 13ena posició.

Una altra bona carrera a la Vall d'Aran, no és el tipus de carreres que mes m'agrada a mi, però sempre esta bé poder disfrutar d'una pujada al Montcurbison amb un bon ambient, tot i que el dia no va acompanyar.  

Salud i gass.