Trail Comtes d'Erill

Divendres dia 11/10/2013 quedo amb en Jakob per entrenar una estona per la Vall d'Aran i em comenta que demà anirà al Pont de Suert a fer el trail dels Comtes d'Erill, són 18km 980m d+. Jo no tenia pensat córrer aquesta carrera, desprès de l'estiu que porto em fa falta descansar. A més avui ve de visita el Pau i demà volem fer algun cim.
Continuem entrenant i cada cop li dono més voltes a la cursa, i si truco al Pau i li comento? va, quant estigui a casa u pensaré millor. 

I aquí ens teniu, a les 7h del matí i amb un fred de deu, ens plantem a Pont de Suert per poder ser inscrits a la cursa.
Temps per canviar-nos, fer un te i poca cosa mes. Abans que donin el tret de sortida aprofito per saludar al Carles i al Raül de Linyola, ells provaran sort a la Ultra Trail, a mi a aquestes alçades de temporada se'm fa dur tornar a córrer carreres tan llargues, els dono els meus ànims i desprès de comentar la jugada amb el Jakob em disposo a agafar un bon lloc en la sortida. 

Són les 8h del matí i el fred es fa notar i molt a la línia de sortida, però ara no és moment de pensar amb això, el cap esta totalment concentrat amb córrer. Els últims dies no he estat pensant amb cap carrera, ni en entrenar res especific per avui, tot ha sigut molt ràpid, però ara mateix amb el dorsal penjat i a punt de sortir, només puc pensar amb tirar el més fort possible.

Donen la sortida i des dels primers passos de la cursa em col·loco a la primera posició, el ritme que porto no és molt exagerat i em veig capaç de mantenir-lo una bona estona, m'estic trobant molt còmode. Passen els primers quilometres i continuo igual, per darrere meu sóc conscient d'algun atac que fan alguns corredors, fins i tot noto la presencià d'un d'ells molt aprop, però de seguida torno a estar sol. Passats els primers moments de la cursa sembla que tot es va ficant al seu lloc, vaig agafant una mica de distància però un grupet de corredors no em perden de vista en cap moment. 

I aquí arriba la primera liada del dia, de cop i volta no veig marques enlloc, em giro i veig dos corredors que van pel camí bo, em criden per indicar-me per on és, i m'entre m'estic lamentant per l'error, vaig al camí que toca. Aquest cop sí que ha sigut culpa meu, un cop arribo al lloc per on havia d'anar, em dono conte que el camí era evident. Aquesta capacitat per perdre el món de vista quan estic corrent, aquest cop mà jugat una mala passada.
Agrair als dos corredors que de seguida que han vist que m'avia equivocat han cridat per què em dónes conte de l'error. Ara vaig tercer i tindre que recuperar la distància perduda, però pocs metres desprès i fen un sobre esforç em torno a col·locar primer, augmento el ritme per mirar d'escapar-me.

Arriba el tram de pujada que ens portara a Irgo, faig el primer tram corrent i fixant-me bé en les marques, no em vull tornar a perdre, en algun punt esta un mica confús, ja que es camp a traves i no veig dues marques seguides, em vaig fixant amb el camí i finalment arribo a Irgo on tenim l'avituallament. Temps just per agafar un parell de plàtans i hidratam una mica, sense perdre temps surto del poble per continuar la pujada, vaig combinant entre córrer i caminar el mes ràpid que puc. 

La pujada ja ha acabat, aquest és per mi un dels punts claus de la carrera, volia arribar aquí i veure com estava. I les coses no poden anar millor, sembla que he augmentat la distancia, fa estona que no veig a ningú, a més ara em trobo bastant bé i amb moles forces per afrontar l'últim tram, però un cop començo a córrer pel pla tornen els problemes. El camí és estret, a la meva dreta un marge, a l'esquerra una paret de pedres i davant meu un ramat de vaques que no em deixa passar, amb l'ajuda del pastor anem mirant de fer-les córrer per tal que jo pugui adelantar, es impossible, continuo caminant darrere elles fins a arribar a un punt on el pasto em diu que si vaig per fora les podré passar, no se si és pitjor, em fico dins uns arbustos i saltant com puc aconsegueixo passar-les, això si amb totes les cames marcades i plenes de sang. 

Superat el problema de les vaques torno a agafar un bon ritme i miro d'apretar a la baixada fins a arribar a l'ermita, a partir d'aquí i desprès d'un petit fallo de recorregut però sense perdre gaire temps, agafem un corriol de baixada més tècnic, en aquest punt és on millor m'ho estic passant una bona baixada i bastant exigent que ens conduirà fins l'ultimà part de traçat.

Baixo a un bon ritme aquesta part, però quant ja estic quasi al final la torno a liar i aquest cop és més preocupant, torno a perdre el camí, aquí sí que haig de dir que no he vist cap marca i he agafat el camí que a mi mà semblat més evident, però no era aquest, faig un bon tram sense veure marques i decideixo donar la volta i buscar el camí correcte, arribo al punt on m'he perdut al mateix temps que arriba un corredor, li pregunto si és el segon, em diu que si, amb part això em deixa més tranquil, he perdut la distància que tenia, però no la primera posició.

Queda uns 5 km i ara tocara torna a apretar de veritat i no cometre cap més error si vull guanyar la carrera. Augmento el ritme, per poder recuperar distancia, a aquestes alçades de la cursa cada cop costa més escapar-se.
Puc mantenir la distancia amb el segon corredor, i als últims quilometres ja he perdut contacte amb ell, arribo als últims 2km de la cursa i aquí ja em començo a tranquil·litzar, ara ja u veig clar i Pont de Suert ja esta davant meu. Últim esforç per arribar al poble i poder entrar primer al Trail dels Comtes d'Erill.

Al final molt content per la victorià i sobretot per haver disfrutat d'una molt bona carrera de muntanya, haig de dir que tot i alguns problemes en les marques en alguns trams i que igual sortir a les 8h del matí és una mica aviat per una carrera de 18km. Haig de felicitar a l'organització, el circuit mà semblat perfecte, només els quilòmetres inevitables per pista i tota la resta per corriols i camp a traves, amb alguna part del circuit bastant tècnic, és d'agrair que quant t'apuntes a una carrera de muntanya que aquesta sigui així, ja que moltes no u compleixen i et fas un fart de córrer per pista.
Felicitar a l'organització perquè un cop tots els corredors vam arribar a la meta, dos voluntaris van recollir rapidament totes les marques i qualsevol cosa que tingues a veure amb la cursa, aixo u tindrien que aprendre els organitzadors de moltes curses, és una llastima sortir a entrenar i trobar-te marques de carreres que fa mesos van acabar.
Així que espero que continuïn amb aquestes ganes i per la temporada que ve ens tornin a oferir una altra gran carrera com aquesta.

Salud i gass.