Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muntanya. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de desembre del 2013

Boca sud del Tunes - Refugi Molières - Tuc de Molières 3010m - Artiga de Lin

Aquest cop sí que u teníem clar, eren els nostres primers dos dies seguits de festa i ens n'anàvem a dormir a la muntanya. El lloc triat era el refugi de Molières entrant per la boca sud del túnel, pensem fer nit allí i al següent dia pujar al Molières 3010m i baixar per l'Artiga de Lin.
El dia abans ja u deixem tot preparat, dos cotxes a la carretera de l'Artiga per la tornada, menjar per passar els dos dies, i tot el material necessari. Aquest cop serem més, a part del Xevi també sa apuntat la Gemma, l'Ana, el Marc i en Xevi Hernandez.

Són les 8:30h del dijous i estem preparats per començar la travessia cap al refugi, els primers passos el fem per neu dura, sota un cel blau i un dia calorós, tot i que durant tot el matí anem per l'ombra. Avui el ritme no serà el mateix de la setmana passada, aquest cop anirem més tranquils. 
Amb calma ens endinsem cap a una zona més boscosa, que de seguida ens conduirà cap a la vall on es troba la cascada de Molières. Aprofitem per fer algunes fotos i gravar alguna imatge que ens pot servir pel nou vídeo de DEMENCIAL CLIMBERS, realment esta molt guapa la zona.  


Continuem pujant fins al coll, només ens queda una diagonal i ja veiem el refugi, al qual arribem desprès de superar els 700m de desnivell positiu des del cotxe. Allí aprofitem per disfrutar una mica del sol, en estar en una vall tan tancada avui encara no ens avia tocat. Així que assentats en una pedra fora el refu aprofitem la poca estona de sol per poder menjar una mica. 
La Gemma i l'Ana ja tenen clar que desprès de menjar es quedaran aquí i en Marc haurà de prendre la mateixa decicio, ja que les botes l'estan matant i té molt malt als peus. Els dos Xevis i jo pujarem una mica, direcció al cim per veure com estarà el tema per demà. 
Una hora i mitja més tard tornem al refugi, contents perquè tindrem una bona traça per arribar fins al coll. Ens ajuntem amb la resta que s'han quedat aquí i passem les hores jugant a cartes abans de preparar el sopar. Un sopar que consistira amb sobres de pasta i sopa. 


7:30 del divendres, sona el despertador. Tot i no tenir cap tipus de calefacció i estar a 2300m d'altura la temperatura no ha sigut molt freda i dins el sac hem passat una bona nit. Ens anem despertant i de seguida comencem a preparat l'esmorzar, preparar la motxilla i sense perdre molt temps començar un nou dia. El Marc tornara cap al cotxe desfent el camí que vam fer ahir, el mal als peus sembla que encara dura i la millor opció serà tornar. Nosaltres ens disposem a traçar el camí direcció el coll de Molières situat a 2928m. 



Avui no ens escapem del sol durant tota la pujada. La traça esta ben marcada i podem avançar rapidament, més ràpid de l'esperat ens troben just sota el coll, on ens tocara ficar-nos els grampons i fer l'últim tram caminant. Però el coll encara ens reserva una sorpresa, en Xevi és el primer de pujar i ens avisa que no estar gens fàcil la baixada per anar a buscar el cim, estar totalment glaçat i per assegurar, munta una corda per poder baixar amb més facilitat, la qual també ens permetrà despenjar a en Tuk que sembla que amb tant gel les potes no li aguanten. 




Superat aquest tram només ens quedar continuar caminant fins al cim, deixem les taules, esquis i la resta de material que no ens fa falta aquí mateix, i ens encaminem amb els grampons pel gel que ens conduirà als 3010m del Tuc de Molieres.


Ja al cim difrutem de les increïbles vistes i aprofitem per menjar una mica, fa un dia perfecte, la manca de núvols ens permet veure fins allà on arriba la nostra vista i ja només ens queda pensar amb els prop de 2000m de baixada fins al cotxe.


Una estona desprès comencem la baixada direcció l'Artiga de Lin, de seguida ens trobem en una zona amb molta roca i poca neu, allí un mal entès ens divideix en dos grups i perdrem una bona estona per tornar a ajuntar-nos. Superat aquest moment ens disposem a buscar un lloc per poder sortir, i al final del coll veiem una pala per la qual podrem arribar a la base de la Forcanada, i des d'allí mirarem per on podem seguir el descens.
Veiem que la millor manera és fer una diagonal el més alta possible per la dreta de l'estany, així u fem, la neu no esta molt bé i en molts punts de la baixada esta bastant justa, nosaltres que pensàvem que el complicat del dia seria la pujada, i resulta que la baixada esta molt punky.
Seguint el barranc continuem baixant fins al Pla de l'Artiga, i un cop arribem allí només ens queda seguir la carretera fins arribar a trobar els dos cotxes que vam deixar abans del primer allau.

Al final ens a portat pràcticament tot el dia, ja que arribem al cotxe totalment fosc, la baixada a set més complicada de l'esperat, i no per la dificultat sinó per la falta de neu en algunes zones. Tot i això hem gaudit d'un dels cims amb millors vistes del Pirineu i hem passat dos molt bons dies a la muntanya.

Salud i neu. 

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Trail Arbeca

El diumenge 27 se celebrava el trail d'Arbeca, una carrera de 27km i uns 900m de desnivell positiu, en un principi no era un recorregut que m'atreia molt, però aprofitant que havia d'estar el cap de setmana a Linyola era una bona idea anar el diumenge a córrer.
 
A les 9 del matí serà la sortida, així que una bona estona abans ja estic a Arbeca per recollir el dorsal i poder calenta, suposo que la carrera serà molt rapida i millor que no em pilli desprevingut. 
Des de bon matí que les sensacions no són molt bones, igual no estic en un bon moment per córrer avui, no estic del tot motivat, i sembla que encara arrossego fort la festa del divendres, continuo pensant amb seguir la mateixa estratègia que tenia planejada per aquesta cursa, provaré de seguir el ritme dels primers al principi, i anar valorant com em trobo. No estic acostumat a córrer per pla i em fa por que el ritme sigui molt alt i no poder aguantar.

Quant estic recollint el dorsal m'emporto una bona sorpresa, em trobo a en Xavi amb el qual vam compartir molts quilòmetres i vam entrar junts a la UTBCN, ens saludem i anem a calenta mentre anem comentant com a anat l'estiu i mirant ja cap a futures carreres on coincidirem. 
Després d'una breu explicació dels organitzadors, ens plantem a la sortida.

En un principi em puc col·locar amb el grup de davant, el ritme no és molt exagerat i estic convençut de poder aguantar. Així passen els primer quilometres, ens hem escapat uns 5 corredors però un bon grup ens segueix de molt aprop. Els problemes comencen a arribar ven aviat, noto les cames molt pesades i vaig molt mes cansat que de costum, a mes tinc molta calor i això no m'ajuda gens, intento mantenir el ritme però cada cop perdo més el contacte amb els primers.  

Les coses semblen que avui no aniran pas com avia planejat, ara toca canviar de tàctica, veig que no puc i m'esta costant molt moure les cames, aprofito els avituallaments al màxim per menjar i hidratar-me, ja que avui farà falta tot per poder arribar al final, però les bones sensacions no arriben en cap moment i ja tinc clar que avui toca sobreviure. 

Cada vegada el ritme és més baix i per si no en tenia prou m'esta agafant "flato" cada dos per tres, joder avui res surt bé. Intento passar tots aquests mals moments de la millor manera però els quilometres s'estan fent eterns, cada cop que miro el rellotge em desmoralitzo més. 




Finalment veig Arbeca davant meu, però encara queda el pitjor del recorregut, un parell de quilòmetres plans i per asfalt, es fan eterns però puc arribar a la meta amb un temps de 2h 28m i la 14ena posició.
L'única alegria del dia la tinc al arribar, vaig a veure a en Xavi i em diu que a pogut aguantar el ritme i que finalment a fet 2on, almenys una bona noticia que m'alegra.

Gens satisfet de com a anat la cursa i no pas perquè volia quedar més endavant, sinó perquè avui en cap moment de la carrera he disfrutat i això és el mes preocupant, al final si corro és per pasareu be i avui la veritat es que u he passat fatal.  
Ja tenia pensat que aquesta seria la ultima carrera de la temporada, però ara u tinc claríssim, em sembla que ha arribat el moment de descansar, començar a pensar amb la neu i anar planejant la següent temporada, que espero que sigui igual o millor que aquesta. 

Salud i gass.



diumenge, 20 d’octubre del 2013

Trail Comtes d'Erill

Divendres dia 11/10/2013 quedo amb en Jakob per entrenar una estona per la Vall d'Aran i em comenta que demà anirà al Pont de Suert a fer el trail dels Comtes d'Erill, són 18km 980m d+. Jo no tenia pensat córrer aquesta carrera, desprès de l'estiu que porto em fa falta descansar. A més avui ve de visita el Pau i demà volem fer algun cim.
Continuem entrenant i cada cop li dono més voltes a la cursa, i si truco al Pau i li comento? va, quant estigui a casa u pensaré millor. 




I aquí ens teniu, a les 7h del matí i amb un fred de deu, ens plantem a Pont de Suert per poder ser inscrits a la cursa.
Temps per canviar-nos, fer un te i poca cosa mes. Abans que donin el tret de sortida aprofito per saludar al Carles i al Raül de Linyola, ells provaran sort a la Ultra Trail, a mi a aquestes alçades de temporada se'm fa dur tornar a córrer carreres tan llargues, els dono els meus ànims i desprès de comentar la jugada amb el Jakob em disposo a agafar un bon lloc en la sortida. 

Són les 8h del matí i el fred es fa notar i molt a la línia de sortida, però ara no és moment de pensar amb això, el cap esta totalment concentrat amb córrer. Els últims dies no he estat pensant amb cap carrera, ni en entrenar res especific per avui, tot ha sigut molt ràpid, però ara mateix amb el dorsal penjat i a punt de sortir, només puc pensar amb tirar el més fort possible.

Donen la sortida i des dels primers passos de la cursa em col·loco a la primera posició, el ritme que porto no és molt exagerat i em veig capaç de mantenir-lo una bona estona, m'estic trobant molt còmode. Passen els primers quilometres i continuo igual, per darrere meu sóc conscient d'algun atac que fan alguns corredors, fins i tot noto la presencià d'un d'ells molt aprop, però de seguida torno a estar sol. Passats els primers moments de la cursa sembla que tot es va ficant al seu lloc, vaig agafant una mica de distància però un grupet de corredors no em perden de vista en cap moment. 

I aquí arriba la primera liada del dia, de cop i volta no veig marques enlloc, em giro i veig dos corredors que van pel camí bo, em criden per indicar-me per on és, i m'entre m'estic lamentant per l'error, vaig al camí que toca. Aquest cop sí que ha sigut culpa meu, un cop arribo al lloc per on havia d'anar, em dono conte que el camí era evident. Aquesta capacitat per perdre el món de vista quan estic corrent, aquest cop mà jugat una mala passada.
Agrair als dos corredors que de seguida que han vist que m'avia equivocat han cridat per què em dónes conte de l'error. Ara vaig tercer i tindre que recuperar la distància perduda, però pocs metres desprès i fen un sobre esforç em torno a col·locar primer, augmento el ritme per mirar d'escapar-me.

Arriba el tram de pujada que ens portara a Irgo, faig el primer tram corrent i fixant-me bé en les marques, no em vull tornar a perdre, en algun punt esta un mica confús, ja que es camp a traves i no veig dues marques seguides, em vaig fixant amb el camí i finalment arribo a Irgo on tenim l'avituallament. Temps just per agafar un parell de plàtans i hidratam una mica, sense perdre temps surto del poble per continuar la pujada, vaig combinant entre córrer i caminar el mes ràpid que puc. 


La pujada ja ha acabat, aquest és per mi un dels punts claus de la carrera, volia arribar aquí i veure com estava. I les coses no poden anar millor, sembla que he augmentat la distancia, fa estona que no veig a ningú, a més ara em trobo bastant bé i amb moles forces per afrontar l'últim tram, però un cop començo a córrer pel pla tornen els problemes. El camí és estret, a la meva dreta un marge, a l'esquerra una paret de pedres i davant meu un ramat de vaques que no em deixa passar, amb l'ajuda del pastor anem mirant de fer-les córrer per tal que jo pugui adelantar, es impossible, continuo caminant darrere elles fins a arribar a un punt on el pasto em diu que si vaig per fora les podré passar, no se si és pitjor, em fico dins uns arbustos i saltant com puc aconsegueixo passar-les, això si amb totes les cames marcades i plenes de sang. 

Superat el problema de les vaques torno a agafar un bon ritme i miro d'apretar a la baixada fins a arribar a l'ermita, a partir d'aquí i desprès d'un petit fallo de recorregut però sense perdre gaire temps, agafem un corriol de baixada més tècnic, en aquest punt és on millor m'ho estic passant una bona baixada i bastant exigent que ens conduirà fins l'ultimà part de traçat.

Baixo a un bon ritme aquesta part, però quant ja estic quasi al final la torno a liar i aquest cop és més preocupant, torno a perdre el camí, aquí sí que haig de dir que no he vist cap marca i he agafat el camí que a mi mà semblat més evident, però no era aquest, faig un bon tram sense veure marques i decideixo donar la volta i buscar el camí correcte, arribo al punt on m'he perdut al mateix temps que arriba un corredor, li pregunto si és el segon, em diu que si, amb part això em deixa més tranquil, he perdut la distància que tenia, però no la primera posició.

Queda uns 5 km i ara tocara torna a apretar de veritat i no cometre cap més error si vull guanyar la carrera. Augmento el ritme, per poder recuperar distancia, a aquestes alçades de la cursa cada cop costa més escapar-se.
Puc mantenir la distancia amb el segon corredor, i als últims quilometres ja he perdut contacte amb ell, arribo als últims 2km de la cursa i aquí ja em començo a tranquil·litzar, ara ja u veig clar i Pont de Suert ja esta davant meu. Últim esforç per arribar al poble i poder entrar primer al Trail dels Comtes d'Erill.

Al final molt content per la victorià i sobretot per haver disfrutat d'una molt bona carrera de muntanya, haig de dir que tot i alguns problemes en les marques en alguns trams i que igual sortir a les 8h del matí és una mica aviat per una carrera de 18km. Haig de felicitar a l'organització, el circuit mà semblat perfecte, només els quilòmetres inevitables per pista i tota la resta per corriols i camp a traves, amb alguna part del circuit bastant tècnic, és d'agrair que quant t'apuntes a una carrera de muntanya que aquesta sigui així, ja que moltes no u compleixen i et fas un fart de córrer per pista.
Felicitar a l'organització perquè un cop tots els corredors vam arribar a la meta, dos voluntaris van recollir rapidament totes les marques i qualsevol cosa que tingues a veure amb la cursa, aixo u tindrien que aprendre els organitzadors de moltes curses, és una llastima sortir a entrenar i trobar-te marques de carreres que fa mesos van acabar.
Així que espero que continuïn amb aquestes ganes i per la temporada que ve ens tornin a oferir una altra gran carrera com aquesta.

Salud i gass. 



dimecres, 9 d’octubre del 2013

Vertical Aran

III Vertical Aran
II Memorial Tonet

Kms: 4'8.
Desnivell positiu: 1200m.
Posició: 13er.

Un any mes arriba la vertical d'Aran, la temporada de carreres de muntanya ja s'esta acabant i les forces comencen a estar justes, però encara queda una mica d'energia per poder córrer alguna carrera i mes si la fan a casa.

Diumenge 6 d'octubre, a les vuit del mati les coses no pinten molt bé, el dia sa aixecat amb molts núvols i esta plovent, les previsions anuncien que el temps millorara però de moment la cosa té mala pinta. Mentre estic esmorzant i preparant-me sembla que millora, almenys ja no plou.

Estem a Vielha a la plaça, tots mirant cap al cel a veure si els núvols s'escampen, o almenys ens deixin una mica de tregua per poder pujar amb condicions. Alguna clariana sí que sembla que vol obrir i es decideix que sortirem un quart d'hora més tard del previst, per veure si el dia es decideix a millorar. 

A les 10:15h i amb el cel encara ennuvolat es dona el tret de sortida, primer tram tots junts caminant per dins de Vielha, farem la sortida neutralitzada fins a arribar a la rotonda de l'entrada al poble allí comença la cursa.
Primera pujada fins a Gausac, el ritme no és molt dur en aquest primer tram, però de seguida es veu que avui tindrem molta gent que anirà fort en aquesta carrera, decideixo agafar el meu ritme i anar pujant fins a Casau. En aquest punt ja sa format dos grups i tinc claríssim que avui tindre que apretar fort les dents si em vull mantenir amb els de davant.



Conec perfectament el traçat i sóc molt conscient de què em queda per davant, aixo no m'ajuda gens en el primer tram de la vertical, ja que les sensacions no són gens bones, vaig molt ofegat, les cames sembla que volen pujar, però cada cop em falta més l'aire, als trams que tenia pensat córrer sem fa impossible, només els puc aprofitar per respirar. Sempre sem fan difícils aquest tipus de carreres tan explosives però avui és especialment dur. 

Arribo a l'avituallament, això em tranquil·litza ja queda menys. Veig al Manu que esta esperant amb una coca-cola, sense parar faig un glop i la canvio més endavant per una aigua, rebo els crits d'ànims de la gent que esta allí i continuo. 
Sembla que estic recuperant una mica, ara em començo a trobar millor i ja estic escoltant al Tuk, el meu gos, que a vingut amb l'Ana, sembla que no estar gens content d'estar lligat, i no poder pujar corrent.






Arriba la segona part de la cursa, aquesta part m'agrada més, fa estona estava desitjant arribar aquí, les forces estan justes, però ara és el moment que millor em trobo de tot el mati. Entre els núvols anem pujant al Moncorbison, per darrere tinc un parell de corredors, les distancies es mantenen des de fa molta estona, per davant tinc dos corredors més, un fa estona que esta baixant el ritme tot i això veig molt complicat poder agafar-lo, l'altre el conec perfectament, és el Jaime, tinc clar que no serà gens fàcil poder contactar amb ell.


Les posicions ja sembla que és mantindran així, l'últim tram el faig el mes ràpid que puc però es impossible agafar als de davant, la temperatura cada cop és més baixa i el cim cada cop és mes aprop. Passo els últims metres amb els ànims de la gent que esta aguantant el fred dalt del cim i al final entro amb un temps de 59 minuts i una bona 13ena posició.


Una altra bona carrera a la Vall d'Aran, no és el tipus de carreres que mes m'agrada a mi, però sempre esta bé poder disfrutar d'una pujada al Montcurbison amb un bon ambient, tot i que el dia no va acompanyar.  

Salud i gass.










 


dijous, 5 de setembre del 2013

CCC 2013

Chamonix - Champex - Courmayeur
Kms: 100
Desnivell +: 5995m
Temps: 16h 38m
Posició: 82

Ja fa uns dies que estem per Chamonix gaudint de l'impressionant ambient que es viu aquests dies aquí, la veritat és que ja començo a tenir ganes que arribi el dia de la carrera. De moment ja hem pogut veure la victorià de l'Arnau Julia a la TDS i començar a escalfar motors veient els corredors que finalitzen la prova. 
Per la meva part ja u tinc tot preparat per la carrera, l'Ana ja té clar els punts on hem pot assistir i te preparat tot el que hem pot fer falta, el mes complicat serà com u quadra tot per arribar a cada punt, però confiem que tot vagi bé. 

Són les 5:30h del divendres 30 d'agost, ens aixequem tranquil·lament, ja que ahir u vam deixar tot preparat, només ens hem de canviar i agafar l'esmorzar que menjaré durant el viatge cap a Courmayeur. 
A les 6:30h surt el bus que ens té que creuar pel túnel del Mont Blanc i ens deixara a Courmayeur "Itàlia" on es donara el tret de sortida de la carrera. 
Un trajecte d'una mica mes de mitja hora i ja estem a lloc, en aquests moments els nervis encara no es noten gaire però si que ja començo a estar totalment concentrat amb la carrera intentant memoritzar el recorregut.
Encara tenim temps per anar a fer un té amb el Pau i la Elia, veïns de furgoneta a Chamonix i ell també correra la CCC. 

Una bona estona abans que donin el tret de sortida ja estic plantat a les primeres files, no tindre cap problema per sortir tranquil, ja que ens han dividit en tres caixons i serà una sortida escalonada, jo surto en el primer grup. Hem feia patir el fet de sortir 1900 corredors junt i trobarem un tap enorme a la primera pujada, però no recordava que aquesta gent ja fa dies que si remenen amb això de les carreres i sembla que fan les coses com calen, a mes ens han dit que el primer tram de pujada es prou ample per poder agafar posicions sense cap problema. 


Ara si, a arribat el moment, fa molts mesos que entreno pensant en aquest dia i només espero poder complir l'objectiu que no es altre que acabar la carrera. Els nervis es comencen a fer evidents just en el moment en què estan sonant els himnes oficials dels tres països per on passa el recorregut, primer el de Suiza desprès el de França i per acabar el d'Itàlia, tot seguit sona la cançó èpica que tots estem esperant, que donara el tret de sortida, un conte endarrere de 10 segons i gass.  

Sortida perfecta, sense cap impediment puc sortir a un bon ritme. Donem una volta pel poble i comencem una pujada per asfalt que ens portara a les afores de Courmayeur allí ens espera una bona pujada, per un camí on es pot córrer prou còmode, comença l'aventura. 

Primers 9km de la carrera amb un desnivell de 1300m positius, m'estic trobant molt be corrent a un ritme suau però constant, tot i que estic una mica sorprès d'estar en tan bona posició, de moment les sensacions són molt bones, han desaparegut els dubtes de si tindria les cames molt carregades. 

Ja dalt del Tete de la Tronche 2584m, aquí les vistes són brutals però no tinc molt temps per perdre, aixecar una mica el cap per poder disfrutar de l'espectacle que ens ofereixen els Alps i encaminar ja la baixada fins al refugi Bertone 1989m, ara que les cames encara estan fresques cal aprofitar per fer un bon descens, ràpidament arribo a l'avituallament, temps per carregar una mica d'aigua, menjar algo de xocolata, fer el canvi del buff per la gorra que la calor ja comença a notar-se i sortir sense perdre mes temps. 

Superats els primers quilometres, les sensacions continuen sent bones, els pròxims 12km seran per un traçat mes u menys pla, combinant petites pujades i baixades. Aquí es pot córrer a un bon ritme i així o estic fent. Ja veig el següent avituallament que es al km 26 a Arnuva 1769m, els acompanyants poden arribar amb bus però no et poden assistir, així que no se si l'Ana estarà aquí o ha decidit anar cap a Champex, amb aquest dubte faig l'ultim descens escoltant els crits dels aficionats que ens donen la benvinguda. 
Parada rapida per carregar aigua, menjar una mica de fruita i gas. Sortint de la carpa veig que sí, que l'Ana esta entre la gran quantitat de public que sa ajuntat en aquest punt. Pràcticament sense parar li comento que la necessito a Champex que començo a notar molèsties, no se si aquestes paraules li aniran bé o la ficaran més nerviosa, perquè sóc conscient que el camí que te per arribar a Champex no és curt i sap que te el temps just per arribar. 


La calor es comença a notar amb molta força i cada cop em sento més fluix de forces, a mes estic afrontant la pujada al Gran Col Ferret 2537m, un lloc espectacular però no el puc disfrutar gens. 
En aquest moment és quant pitjor estic, sembla que aquesta pujada no s'acaba mai i tinc molta calor, el tema del menjar comença a ser preocupant, com sempre no sóc capaç de menjar res solid, només puc ingerir algun gel i començo a notar-me malament. Tot i els problemes arribo al punt mes alt, sembla que això hem dona forces i començo una llarga baixada que em portara prop de Champex. 

9km separen el Col Ferret de la Fouly 1598m, uns quilòmetres que s'estan fent eterns, els marejos cada cop són pitjors i un mal estar general m'esta fent la carrera molt complicada, només desitjo arribar a la Fouly asseurem una mica i intentar recuperar. Quant ja sembla que no puc més veig civilització, això em fa pensar que ja u tinc, arribo a l'avituallament i casi sense poder-me mantenir de peus entro al control. Necessito menjar però continuo igual, només puc menjar fruita, així que no u dubto, em sento un moment i miro de menjar tot el que puc que no es molt però algo farà, també aprofito per veure sals i coca-cola això em fica les piles, sembla que tornen les forces, puc tornar a córrer.  

Ja un altre cop en marxa i conscient que el pitjor ja a passat, he pogut aguantar el moment dur de la carrera, ara només puc pensar amb recuperar forces poc a poc i tornar a agafar un bon ritme, cada cop veig més aprop la meitat de la carrera, Champex es per mi un punt clau del traçat, serà el quilometro 54 i ja no queda molt per arribar. 

Per fi arriba el quilometre 54, allí es permet l'entrada dels assistents de carrera, no sense problemes l'Ana ha pogut arribar 10 minuts abans que jo, presenta el seu dorsal i la deixen entrar sense cap problema. Un cop dins li comento el dels marejos però sembla que estar superat, rapidament em porta un plat de macarrons per a veure si recupero forces i em dóna un dels red bulls que tenim preparats, li comento que no em fa falta res de roba que de moment vaig bé, i desprès d'ajudar-me a ficar crema a les cames ens despedim. El següent punt on em pot assistir serà d'aquí uns 20km.  

Aquí comença la segona part de la carrera, el més dur a priori ja esta superat, ara el traçat ens presenta tres pujades amb tres descensos més u menys llargs, els dos primers molt similars però una ultima pujada dura. 
De moment toca pensar amb la primera, que supero sense cap problema, i aquí si que puc disfrutar de les increïbles valls i muntanyes que es veuen des de Bovine 1987m, ara les cames van soles, em noto totalment recuperat i estic tornant a gaudir de la cursa. Primer tram superat i agafant molta confiança de cara al final, arribo a Trient 1300m al quilometre 71 amb moltes forces per poder córrer.

Temps per repostar aigua, agafar una mica de fruita i comentar algunes sensacions amb l'Ana que ja fa una estona esta allí esperant, ja aconseguit ajuntar-se amb altres acompanyants que van amb cotxe i u te mes fàcil per arribar als llocs. Sense perdre molt temps em disposo a afrontar la segona pujada del segon tram. 
Una zona de bosc que ens portara a Catogne 2027m on la foscor es comença a apoderar de la carrera i els frontals et comencen a marcar el camí. 
Una pujada dura pel moment en el qual ens trobem però que estic afrontant sense molts problemes i tota l'estona pensant en la baixada, se que ja queda poc. 

Ja a plena nit arribo a Vallorcin 1260m i l'últim punt on és possible l'assistència. Aprofito per ficar-me les malles llargues i canviar-me de samarreta tèrmica, el fred es comença a notar, i surto disposat a afrontar l'ultima gran pujada del traçat. Ja fa una bona estona que tinc claríssim que aquesta carrera l'acabaré ni que sigui arrossegant-me, casualment ara em trobo millor que mai així que surto a donareu tot durant els últims quilometrés de la cursa.
Fins a arribar al Col des Montets 1461m la pujada no es molt forta, però a partir d'aquest punt les coses es fiquen més series, ja es poden veure els llums del frontal dels corredors que estan arribant al Tete des Vents 2130m, i es pot apreciar la duresa de la pujada. 
Convençut que ja es la ultima i que ara res no em podrà parar, començo a tirar amunt. Cada cop que aixeco el cap veig els llums mes lluny fins a arribar al punt de confondre llums de fontals amb estrelles, sembla que el cap ja no funciona del tot i decideixo no mirar mes, ja arribara el final.
Per fi el que tanta estona estava esperant el quilometre 89, ara ja estic salvat, queda 11km de baixada, un descens llarg al qual el meu cap ja la denominat com la baixada de la victorià, una baixada per disfrutar i recordar tot el que ha anat passant durant el dia.

I així u faig, gaudeixo de la baixada com mai, corrent a un ritme prou alt pel moment que em trobo. En aquest tram puc avançar uns 15 corredors, no se molt bé don surten les forces però ara mateix em sento a tope, faig un descens molt ràpid fins arribar Chamonix. 
Només queda fer una petita volta i gaudir de l'arribada a la plaça del poble, 16h 38m desprès arribo a la meta de Chamonix on entre el public m'esta esperant l'Ana que entra junt amb mi els últims metres. 


 Al final molt content de com a anat tota la carrera, no sol pel resultat que no m'esperava, sinó per haver pogut córrer una carrera com aquesta, poder passar uns dies en aquest lloc increïble corrent per paisatges immillorables i gaudir d'un gran ambient durant tot el cap de setmana. Espero poder tornar a estar donant guerra molts anys mes en aquest tipus de carreres i poder tornar aquí, si puc a fer-ho millor la temporada que bé. 




Salud i gass.




 

diumenge, 18 d’agost del 2013

Cursa Bosc Carlac

Kms: 12'2
Desnivell Positiu: 740m
Temps: 1h 4m
Posició: 4rt


Arribava una carrera especial per mi, just ara fa un any aquesta va ser la primera carrera de muntanya que vaig competir. Fen un resum ràpid no esta malament haver passat de la 13na posició de l'anterior edició a la 4arta d'aquest any, però després de la carrera només puc pensar amb millorar alguns aspectes. 

Arribo a Bausen amb prou temps per poder calentar tranquil·lament i començar a pensar amb la carrera, comentar amb altres corredors i gaudir del bon ambient de la cursa. Són les 17h i ja esta tot preparat perquè el "txupinazo" doni el tret de sortida. Surto bastant ràpid i hem col·loco a la primera posició, seguit de dos dels corredors amb qui ja contava de sobres que estarien davant.






Als primers quilometres, els tres de davant seguits d'un quart corredor que ens vigila d'aprop hem obert una bona distancia. Passem un altre cop per Bausen al km 2, allí encara estic tirant del grup però seguit ja de molt aprop pel Jose Ramón, passat el poble ell portara el ritme de la carrera.

Seguim així fins a arribar a les primeres pujades importants de la carrera, allí un altre corredor agafa el relleu i pugem els tres junts a un bon ritme. En aquest punt de la carrera començo a pensar amb què a passat durant el primer tram, dubto de si he sortit molt fort, igual calia reservar forces perquè conec perfectament el circuit i se que ara arriba el moment dur. 
I així és, a la primera baixada ja noto que les cames no estan bé, sense perdre de vista els corredors de davant ni el que m'esta seguint faig el primer decents, ràpid però amb més problemes del previst.





Aquí sí que ja sóc totalment conscient que he castigat molt les cames al principi i encara queda molta carrera, però tocara continuar lluitant, cada cop tinc més clar que l'objectiu és mantenir la tercera posició, no serà gens fàcil. 

Van passant els quilometres i cada cop estic més esgotat, he hagut de baixar considerablement el ritme i el quart corredor esta a tocar. Ara ja fora del bosc queda fer una part nova del circuit, aquí ens espera una ultima pujada. En aquest tram puc veure al Jose Ramón que a la segona posició no esta molt lluny, igual que jo esta pagant el ritme alt del principi, però sembla que ell esta amb més forces i es continua escapant, jo cada cop veig perillar més la tercera posició.

Arriba la ultima baixada de la carrera i aquí sí que estic amb les cames totalment enganxades, hem costa molt baixar i mira que tenia clar que aquest seria un dels trams ràpids del circuit però res, estic destrossat i quant queda una mica mes d'un quilometre hem passa un corredor, intento que no s'escapi i a veure si amb una mica de sort puc apretar al final, però és impossible, estic corrent més amb el cor que amb les cames i ara ja esta tot repartit. No apreto mes a l'ultim tram, el podi ja sa escapat definitivament, només queda arribar a Bausen felicitar als altres corredors i celebrar una bona 4arta posició. 


 
Crec que després d'aquesta carrera es un bon moment per mirar endarrere, ara just farà un any que vaig començar a competir amb carreres de muntanya i les coses sembla que van per bon camí. A sigut un any d'entrenaments durs, dies de neu, pluja, boira... però també molts dies de gaudir de la muntanya i del bon ambient en totes les carreres en les quals he estat. Un any per aprendre tot el possible d'aquest esport i mirar de millorar en cada una de les carreres, així que un any després continua amb les mateixes ganes que el primer dia i amb la il·lusió d'assolir molts més objectius. 

Salud i gass. 

dijous, 8 d’agost del 2013

Vertical Pui d'Unha

No he descansat tot el que volia, amb l'adrenalina de la carrera d'ahir em va ser molt difícil dormir, però això no es excusa, a les 8h del matí, m'aixeco per preparareu tot. Queden dos hores per la carrera, sort que és al costat de casa i puc apurar al màxim el temps. 

A les 10 del matí ja esta tot llest, el sol comença a apretar amb força, gran ambient de corredors de muntanya a Unha, tots esperant que donin la sortida i pujar el mes ràpid possible els 960m de desnivell que ens separen del Pui. 


Aquest és un recorregut que conec a la perfecció, es la muntanya que queda més aprop de casa i un dels llocs habituals d'entrenament. Tinc clar que si vull fer un bon resultat, tinc que apretar fort durant la primera part de la carrera. Així o faig, a poc a poc em vaig situant en les primeres posicions, i just abans d'arribar a la pedra de Santa Anna ja estic pegat al 4art corredor.  



A partir d'aquí noto que les coses no van molt bé, les cames em comencen a fallar i estic més cansat que de costum, a mes se perfectament que ara comença la part complicada de la vertical i això no m'ajuda gaire. Intento continuar amb el ritme que porto però un cop estic a la primera rampa, noto com em puja el bessó, i em deixa totalment tirat. Ja fa una estona que estic perdent distancia respecte als perseguidors i desprès que pari un moment a veure si em puc recuperar, em passen uns quants corredors. 

Sembla que les cames tornen a funcionar, he perdut un temps molt important però ara només penso amb poder acabar la vertical. Continuo pujant ajudant-me amb les mans a terra, totalment a 4 potes i mirant de tirar el mes ràpid possible. Recupero alguna de les posicions que havia perdut quant he parat i finalment entro a la 8ena posició amb un temps de 44m 21s. 






Una llastima no haver pogut estar més fresc en aquesta carrera, ja que era un recorregut que tenia molt entrenat i havia pujat amb menys temps del que he fet. Tenia clar que després de l'esforç de la Nocturna patiria les conseqüències en algun moment de la Vertical, però amb general estic molt content de com a anat el cap de setmana.


Salud i gass. 

dimarts, 16 de juliol del 2013

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


Ja fa dies que vaig decidir que al juliol no faria cap carrera, necessito un mes per entrenar dur, un mes per acumular quilometres i poder entrenar sense pensar amb competir.
Tot i les tempestes de tarda a la Vall d'Aran estic aprofitant al màxim els dies, però fa falta completareu amb tirades llargues, per això em feia falta tenir un cap de setmana per mi, per poder entrenar tranquil i aquest era el meu.

Dissabte de bon mati, surto des del pàrquing de Saboredo juntament amb el Tuk "el meu gos" que tot i portar un parell de dies coix aquest matí sa despertat a tope i sembla que vol vindre. 
Començo a córrer pel camí que puja al refugi, els núvols es van trencant, sembla que tindrem un dia agradable, a aquesta hora la fresca encara es nota i es fan molt agradables els primers quilòmetres del dia. 



Deixo el refugi al darrera desprès de saludar la gent que esta preparant-se per començar el dia, molts d'ells per seguir amb alguna etapa dels carros de foc. 
Segueixo fins a arribar al Port de Ratera a 2543m, algun tram amb neu pero sense problemes, continuo pel GR11 que em porta fins a l'estany de Sant Maurici, passant per la cascada de Ratera que esta impressionant.  

En aquest tram puc avançar bastant ràpid, tret d'algun pas mes tècnic dalt del coll de Ratera la resta del recorregut esta sent molt corredor i em noto bastant còmode. El dia a començat molt bé, les sensacions són bones, encara no tinc molt clar quin serà el recorregut que seguiré però és el menys important, avui toca gaudir de la muntanya. 
 

Passat el refugi Ernest Mallafré paro un moment a menjar alguna cosa, però en obrir les alforges que porta el Tuk m'adono que quant sa ficat al riu ho ha mullat tot, els sandwich que tenia preparats estan fatal, miro d'aprofitar el que puc, trec el seu menjar i esmorzem els dos. 
Calculo bé el que em queda per menjar, tinc barretes energètiques i algun gel, amb això tindre que passar el dia, caldrà racionar bé el que tinc. 

Continuo pel camí de carros de foc, passant pel prat de Monestero que esta d'un verd impressionant, en aquest pla aprofito per avançar més ràpid, ja que quant aixeco el cap em dono conte que d'aquí poca estona m'espera una bona pujada.  


 


 Durant la pujada gaudeixo d'unes vistes brutals, amb el Pic de Monestero 2877m i el Pic de Peguera 2984m regnant per damunt de tots. En aquest punt agafo el camí cap al coll de Peguera que em permet arribar prop de l'estany de Mar. 
Pujant la neu es fa present en la major part del traçat, però esta tova i es clava bé la petjada, no tinc molts problemes per arribar als 2718m del coll.


Passat el port torno a agafar el camí original de carros de foc que de seguida em deixa davant de l'Estany de Mar, aquest tram ja no he pogut fer-lo tant ràpid, el traçat és mes tècnic, però es fa prou divertit. Passat el llac arribo al refugi de Colomina on aprofito per parar a menjar una mica i a fer una visita al Xavi que esta allí de guarda. 


 

Hem disposo a continuar direcció el refugi d'Estany Long i just quant estic marxant del Colomina em trobo a diversos membres del CELI de Linyola amb qui estic una estona parlant, desprès de la sorpresa de trobarem a gent del poble per aquí continuo el meu trajecte. 


Segueixo el GR fins a arribar a la Collada de Delluit on decideixo pujar cap a les pales de Cubiero. Quant estic en aquesta zona comença la tempesta, l'aigua em fa canviar de pla perquè en un primer moment volia provar d'improvisar alguna ruta per aquí però el mal temps em tira endarrere i faig un bucle passant per l'Estany de Castieso i tornant al GR.


Sota una bona tempesta veig a un noi davant meu corrent, accelero una mica el pas per poder agafar-lo, igual ja fa molta estona que vagi sol i necessito parlar amb algú. Ja al seu costat em diu que esta fent el circuit de carros, anem al mateix ritme i amb la mateixa direcció així que a partir d'ara serem dos per seguir el trajecte, continuaré fins al Ventosa al costat del Javi.
 
Junts arribem al refugi de l'Estany Long on parem a fer una coca-cola i aprofitem per informar-nos de com estar el coll del Contraix que es el tram amb més neu i el més complicat que ens queda, sembla que no tindrem problema per passar, sota la pluja decidim continuar el nostre cami.  

Durant la pujada al coll del Contraix a 2748m ens trobem varia gent que ens pregunta on anem amb tant poc material i corrent sota la tempesta, la sorpresa que s'emporten és més gran quant els diem que portem tot el dia corrent i que no tenim cap refugi com a destí sinó casa nostra com a objectiu final. 

Arribem al ultim tram abans del coll i allí una forta pendent carregada de neu esta esperant-nos, el Javi decideix estrenar uns petits grampons que porta, jo després de comprovar que la neu no esta molt dura em disposo a pujar ajudant-me amb les mans i rapidament em planto a 2748m on el vent i el fred es deixen notar.
Rapidament per evitar agafar més fred descendim per un terreny molt rocós i on és complicat avançar, les relliscades són constants. 
Ja baix de la vall tenim que creuar el riu amb l'aigua més amunt dels genolls, el que ens faltava per tenir un dia complet, després d'una petita confusió arribem al refugi Ventosa i Calvell, on parem a beure una mica i on ja ens acomiadarem amb en Javi, aquí finalitza el nostre camí junts. 

Ja queda menys, tot i que les forces cada cop estan més baixes per la quantitat d'hores que porto corrent i el poc menjar amb el qual he passat el dia, ara sembla que ja u tinc bastant superat, nomes hem queda arribar a Restanca i d'allí tot baixada fins a arribar a la porta de casa. Aquest tram és el que mes em conec de tota la ruta però dins els meus pensaments era més curt, aquest cop s'esta fent llarg.  
Dalt del Coll de la Crestada a 2475m ja estic salvat, a mes deixo la tempesta darrera meu i en aquesta zona ja em sento prop de casa. Una llarga baixada em porta fins a Restanca, rapidament continuo descendint fins a arribar al Pont deth Ressec que després de les inundacions va desaparèixer. Uns improvisats pals de llum m'ajudaran a creuar el riu amb el Tuk al coll per evitar que l'aigua l'arrossegui riu avall. 

Ara si, cada cop veig el meu objectiu més proper, les llums d'Arites em donen la benvinguda i d'aquí cap a Gessa.
 
63km, 3700m d+ i 13h 23m després arribo a la porta de casa, molt satisfet pel gran dia que he passat gaudint de la muntanya, igual per ser un entrenament a set un dia llarg però avui era un d'aquells dies en els quals et trobes fort i cal aprofitar.

 

 Salud i gass.

 

dimecres, 19 de juny del 2013

Ribalera 2013





Dissabte dia 15 de juny, ja a Tírvia, tot preparat per tornar a córrer amb prou garanties. 
Els últims dies e pogut tornar a entrenar amb normalitat, sembla que els problemes del genoll ja son historia. Mes motivat que mai em disposo a córrer la Ribalera. 
Primer que tot busquem un bon lloc per aparcar la furgoneta, i trobem un racó perfecte, unes bones vistes i molt aprop de la sortida. 
Ara nomes queda recollir el dorsal, fer una birra al bar del poble, anar al briefing, un bon sopar i a dormir que demà faran falta moltes forces.



La Ribalera es una cursa d'alta muntanya que es disputa a la Vall de Farrera al Pallars Sobirà, amb arribada i sortida al petit poble de Tírvia. El traçat transcorre per indrets privilegiats, camins verges i en alguns casos desconeguts, pocs trams son per pista forestal i pràcticament no es trepitja ciment. Dir que es una carrera amb uns desnivells molt durs i unes baixades bastant tècniques, en fi una carrera molt divertida i on pots gaudir d'unes vistes privilegiades, però a la vegada una carrera molt exigent.

Localització: Tírvia
Data: 16 de Juny de 2013
Sortida / Arribada: Tírvia
Hora: 7:00h
Distància: 38km
Cota màxima: 2789 m (Cim del Salòria)
Cota mínima: 950 m
% Camins: 80%
% Camp a través: 15%
% Pista forestal: 5%
Desnivell Positiu Acumulat: 2800 m
Temps límit: 9h
Avituallaments: 13
 
Tindrem que ascendir al  cim del Farro (1653m), de Màniga (2515m), del Covil (2588m) i del Salòria (2789m). La meva participació en aquesta carrera la podria descriure amb tres parts ben diferenciades.

Primera part:
 
Em planto a la línia de sortida, allí em trobo al Raul i el Carles corredors del CELI de Linyola amb qui comparteixo una estona abans de que donin el tret de sortida, també amb el Miguel de la Vall amb qui fem els últims comentaris sobre la carrera. 
Donen el tret de sortida i allí canvia totalment el meu plantejament de la carrera, pensava sortir molt tranquil i anar agafant el ritme durant els primers quilometres, però surto mes ràpid de lo previst i m'escapo amb un grup de 4 corredors. 
Em dono conte de seguida que el ritme es alt i que la resta de corredors s'han quedat endarrere, decideixo ficar-me a un ritme mes còmode i em quedo en solitari amb un grup de 4 davant meu i la resta darrera, aixi correré tota la primera part de la cursa.
Vaig passant els quilometres corrent amb solitari, bastant sorprès i una mica asustat, no puc parar de pensar que igual e sortit molt fort, m'estranya molt la posició on estic però em trobo molt còmode i de moment el cos respon perfectament. Aixi arribo fins al coll de Màniga, d'allí pujo cap al Pic de Màniga i ja fa una estona estic observant el Salòria, la pujada asusta una mica però em noto amb molta confiança. 
Moments abans d'encarar la pujada comencen els primers problemes, busco a la butxaca de darrera els pantalons i merda, e perdut els gels que tenia, no es bon moment per lamentar-se ara toca pujar i no pensar. L'ascensió al Salòria, el tram mes alt del traçat em deixa força tocat, a partir d'aquí comença una altra part de la cursa.
 

Segona part:
 
Tocat desprès de la duresa de la pujada començo a baixar, al principi tot sembla anar be, puc agafar una mica de forces, les vistes increïbles també ajuden a recuperar-me, però de cop i volta el genoll em dona el primer avis, una punxada em recorda que no puc apretar, aixi que decideixo relaxar el ritme i baixo tranquil·lament. Quant arribo al coll de Conflent ja ma agafat el corredor que venia al meu darrera, junts correrem els següent quilometres, em comenta que ve un altre corredor bastant fort al nostre darrera i desprès de parlar una estona comença a tirar, jo decideixo reservar una mica, em sembla que em comença a fallar les forces. 
Arriba el que serà per mi el tram mes complicat de tots, fins arribar a Font Negra u passo realment malament, en alguns trams noto el cor que em ressona dins el cervell, estic bastant esgotat i em preocupa que hagi tirat maça fort a la primera part. Però tinc una mica d'esperança, se que desprès del quilometre 25 tot es baixada i allí ja veure com em trobo. Amb problemes i ja a la 7na posició arribo a Font Negra.
 
Tercera part:

Ara ja casi tot el que queda de traçat es baixada, tret d'algun tram de pujada traïdora. Les forces sembla que es recuperen i em començo a notar fort, ja puc tornar a córrer. En aquest tram de la cursa ens ajuntem amb els de la carrera de 23km, vaig passant corredors d'aquesta cursa i aixo em va distraient i motivant. 
La confiança torna a ser forta, estic baixant be i ara tinc clar que l'objectiu es mantenir aquesta molt bona posició. 
Passo tot l'ultim tram passant als corredors de l'altra cursa i rebent els seus ànims, aixo em dona el punt de força que em fa falta. Cada cop estic mes aprop d'arribar a Tírvia i donar per acabada la carrera, però encara em tocara apretar els últims quilometres ja que el corredor que ve al meu darrera cada vegada esta mes aprop i m'obliga a tirar molt en l'ultim tram, que ens regala una pujada que en aquest moment es fa molt dura.


Al final puc mantenir la 7na posició, amb un temps de 5h 29m. Una gran carrera que em servira per agafar molta confiança de cara als següent reptes de l'estiu, i un cop mes em demostra que el camí es bo, però cal continuar entrenant fort per seguir evolucionant.  
Donar les gracies a tots els voluntaris i organitzadors de la carrera, al igual que a tota la gent que no va deixar de donar-nos ànims en tot el traçat, una molt bona carrera de muntanya amb una paisatge brutal i una organització perfecta. Espero poder repetir la següent temporada.
 
Salud i gas.