Tuc dera Canau de Rius 2813m

 

Dijous 17h, comencem a pujar cap a Restanca. L'Ana i jo anem primers, més tard pujaran en Xevi i en Felipe. 

Deixem el cotxe al Pont del Resec i des d'allí anem pujant tranquil·lament per la pista fins a pontet de Rius.
En aquest punt es comença a fer fosc, decidim pujar pel camí d'estiu, dins del bosc estarem més resguardats del vent. La part baixa té poca neu, però podem anar salvant la situació i poc a poc anem pujant sense haver de treure'ns les taules amb cap moment.

Anem guanyant altura i les condicions van millorant, cada cop mes neu i millor qualitat, això ja té més bona pinta. Estem arribant a Restanca ens girem i veiem dos llums que estan pujant, es trobem no molt lluny d'on som nosaltres, decidim esperar i amb poca estona ens ajuntem amb en Xevi i en Felipe. Junts arribem al refugi, aquí a dalt en vent ja comença a ser mes insoportable.

Teníem la intenció d'aprofitar la lluna plena i sortir a foquejar una mica aquesta nit, però veien les condicions que es donen aquí dalt decidim no sortit del refu, temps per descansar, menjar una mica i a dormir, a veure si amb una mica de sort demà a calmat una mica el vent i podem sortir a fer alguna ruta.

Divendres de bon mati, ens aixequem comentant que em dormit millor que a casa, tots menys l'Ana que es queixa que a tingut fred als peus tota la nit, dormir amb el soroll del vent i l'aigua que baixa al llac et deixa molt relaxat.
Preparem l'esmorzar mentre esperem que arribi l'Adrià amb qui vam quedar que arribaria aviat al refu. El vent esta més calmat, tot i que de tant en tant fa alguna rafega forta.

Amb tot el material preparat, i ja amb l'Adrià al refu sortim direcció llac de Mar, hem decidit que provarem de pujar al Tuc dera Canau de Rius, a veure si el vent ens deixa arribar, en cas que sigui insoportable girarem cua i cap a casa.

 

Però la pujada fins al llac es prou bona, tret d'algun moment que el vent s'intensifica no tenim grans problemes per fer l'ascensió. 

Dalt del llac el vent ja es més fort, creuem mantenint la distancia entre nosaltres, el vent ens bufa en contra aixecant la neu nova caiguda les ultimes hores, et dóna la sensació d'estar caminant pel desert en mitj d'una tormenta.

Ens reunim al final del llac i decidim que provarem de pujar fins al balcó que ens permetrà fer la baixada per la canal, veient les condicions anualem l'opció de fer cim.

Amb poca estona remuntem el tram que ens queda, ens anem mirant el cim i veiem la neu com s'aixecà amb el vent, ens felicitem de la decisió presa.
Ja al balcó desmuntem ràpid les pells de foca, i sense perdre temps ens disposem a gaudir dels girs de neu pols que ens brinda la canal.

Ja només queda desfer el camí cap al refu a buscar el material que hem deixat allí, i fer la ultima baixada fins al pont de Resec, on tenim el cotxe, aquí la neu ja esta pitjor, dura i escassa, però ens permet baixar sense molts problemes.

Salud i neu.

Beret - Airoto - Bonaigua

Aquest cop teníem dos dies per davant, ja portem bastants dies sense rebre nevades importants a la Vall d'Aran i les temperatures dels últims dies estan sen de primavera. El dijous i el divendres tenia pinta de continuar l'estabilitat i vam decidir anar a Airoto des de Beret i tornar l'endemà per la Bonaigua, pesaríem la nit al refugi.

Dijous a les 9h del matí, surto amb el Tuk des del parking de Beret direcció el Dossau, amb el gos lligat a la cintura començo a pujar pista amunt, entre el que tira ell i que estic ben fresc amb un moment anem fent camí. 

Dalt del Dossau he quedat amb en Xevi i en Roberto, ells vénen des de Baqueira aprofitant els remuntadors, i just quant estic fent l'ultim tram arriben ells per la cadira. 

En aquest punt ens ajuntem i comencem junts els que serà la ruta d'aquests dos dies. Trec les foques de la spiltboard i la munto per poder anar cap a la Colhada de Marimanha 2578m. Aprofitant la corda del Dossau arribem amb un moment. 

Un cop a al coll ens mirem com esta la neu, ens sorprèn que no estigui molt dura, amb les temperatures dels últims dies podia ser molt pitjor, podem fer una diagonal tranquil·lament i baixar sense cap problema cap als llacs de Marimanha. 

Ara toca tornar a muntar les foques, ens espera una llarga pujada fins arribar al Coll d'Airoto 2509m. El dia no és tan solejat com ens esperàvem, això no és una mala noticia, els núvols ens ajuden a no passar tanta calor durant tota la pujada.
Amb la calma que ens dóna la soledat en aquesta zona, anem pujant i gaudint de les muntanyes que ens envolten. No parem de veure possibles futures ascensions, amb aquesta idea anem fent fins arribar al Coll d'Airoto.

Arribats a aquest punt toca menjar una mica. Des d'aquí tenim una molt bona vista i com som conscients que no es queda molt per arribar al refu ens distraiem una estona asseguts en una pedra saborejant la tranquil·litat del moment.

Per davant ja només ens queda la baixada fins al llac d'Airoto, on la neu a aquestes hores és prou divertida, disfrutem d'uns quants girs i de seguida estem a un extrem del llac. Muntem foques i desprès d'assegurar-nos que aguantara la capa de gel, passem mantenint distancia entre els tres, per evitar problemes.
Un cop creuat el llac de seguida estem al refugi,  ens donem conte que estarem sols i que fa uns dies que no va ningú a la zona, la porta esta plena de neu. Descarreguem material i aprofitem per estar una estona fora el refu.

El dia encara no sa acabat, ens queda anar a obrir una mica de traça per poder sortir demà al matí amb mes tranquil·litat, ja que la primera pala que hem de superar es cara sud i no té cap traça, amb les condicions que estem tenin, demà serà tot gel. Foquejarem una mica fins arribar al primer coll, almenys el primer tram del dia el tindrem obert. Una hora desprès ens tornem a trobar al refu, ara sí que ja només ens queda anar a buscar una mica d'aigua per cuinar el sopar, i fer llenya per poder passar la nit.

Pasem una nit perfecta, es un luxe aquest refugi. Són les 7h del matí ens aixequem per esmorzar i començar un nou dia. Recollim tot el material i ens disposem a seguir la traça que vam fer ahir fins al coll, menys mal que ahir u vam deixar ben marcat perquè avui esta duríssima aquesta cara de la muntanya i ens seria més complicat avançar.

Un cop dalt tenim el primer canvi del dia, toca muntar la taula per baixar fins als plans d'Isabarre una baixada sense molt pendent que ens portarà fins al fons de la vall, on hem de tornar a muntar per pujar al coll de l'estany Pudo 2326m, passant per l'estany de Garrabea. Aqui si que trobem una diagonal amb alguns trams amb la neu molt dura, però no tardem molt en arribar al coll.

Ara ja només ens queda baixar a l'estany de Pudo i pujar a la Colhada de Montanho 2420m, ja estem molt aprop de Bonaigua, així que aprofitant el bon temps i la calma que ens dóna aquest lloc ens quedem una estona al coll, allargant una estona mes l'arribada a la civilització. 

Salud i neu.

Magic Mountain

Aquest cop sí que ens va tocar el premi gordo de la Loteria.  

Es presentava un dijous de mal temps, i les condicions de neu tampoc eren molt esperançadores. Amb aquestes condicions anàvem a dedicar el dia a trobar un esquí perdut feia un parell de dies a la part baixa de la Magic Mountain.

Ens vam ajuntar en Xevi, l'Iñaki en Nil i jo a Arties per començar l'operació, el pla del dia era recuperar l'esqui, però a aquella hora del matí, ja ens vam emportar una bona sorpresa, tant mal temps que donaven i mirant al cel només veies blau, això començava bé.

Remolcats per la moto amb poca estona ens trobàvem als Banys de Tredos, en aquest punt ens deixava la moto i en Xevi, l'Iñaki i jo continuem foguejant fins al coll.
Aprofitant la traça feta, no tenim molts problemes per ascendir,  en poca estona ens plantem prop de la zona on estava l'esquí perdut. 

Seguim la diagonal per arribar a la part baixa de la muntanya i des de lluny al final d'una purga que havia baixat, ens trobem l'esqui. Sorpresa i gran, no ens esperàvem trobar-lo tant aviat, veníem disposats a passar el mati buscant.
Pues per celebrareu, ens vam guanyar una gran baixada per la Magic Mountain.

Aprofitem que el dia no a sortit com deien, i esta fent un sol brutal, a mes la neu esta perfecta a la cara Nord i amb poca estona ens plantem dalt de la muntanya, pugem ràpid aprofitant que tenim la traça oberta fins al cim.

Un cop a dalt mengem una mica, gaudim de les vistes que ens mostra aquest cim. Per més cops que pugi aquí, sempre hem deixa sorprès.
I ara si, es el moment de gaudir un cop mes d'aquesta muntanya, i aquest cop amb una neu brutal, uns grans girs de neu pols i de seguida estem a baix.

Salud i neu.