Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gass.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gass.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Vertical Aran

III Vertical Aran
II Memorial Tonet

Kms: 4'8.
Desnivell positiu: 1200m.
Posició: 13er.

Un any mes arriba la vertical d'Aran, la temporada de carreres de muntanya ja s'esta acabant i les forces comencen a estar justes, però encara queda una mica d'energia per poder córrer alguna carrera i mes si la fan a casa.

Diumenge 6 d'octubre, a les vuit del mati les coses no pinten molt bé, el dia sa aixecat amb molts núvols i esta plovent, les previsions anuncien que el temps millorara però de moment la cosa té mala pinta. Mentre estic esmorzant i preparant-me sembla que millora, almenys ja no plou.

Estem a Vielha a la plaça, tots mirant cap al cel a veure si els núvols s'escampen, o almenys ens deixin una mica de tregua per poder pujar amb condicions. Alguna clariana sí que sembla que vol obrir i es decideix que sortirem un quart d'hora més tard del previst, per veure si el dia es decideix a millorar. 

A les 10:15h i amb el cel encara ennuvolat es dona el tret de sortida, primer tram tots junts caminant per dins de Vielha, farem la sortida neutralitzada fins a arribar a la rotonda de l'entrada al poble allí comença la cursa.
Primera pujada fins a Gausac, el ritme no és molt dur en aquest primer tram, però de seguida es veu que avui tindrem molta gent que anirà fort en aquesta carrera, decideixo agafar el meu ritme i anar pujant fins a Casau. En aquest punt ja sa format dos grups i tinc claríssim que avui tindre que apretar fort les dents si em vull mantenir amb els de davant.



Conec perfectament el traçat i sóc molt conscient de què em queda per davant, aixo no m'ajuda gens en el primer tram de la vertical, ja que les sensacions no són gens bones, vaig molt ofegat, les cames sembla que volen pujar, però cada cop em falta més l'aire, als trams que tenia pensat córrer sem fa impossible, només els puc aprofitar per respirar. Sempre sem fan difícils aquest tipus de carreres tan explosives però avui és especialment dur. 

Arribo a l'avituallament, això em tranquil·litza ja queda menys. Veig al Manu que esta esperant amb una coca-cola, sense parar faig un glop i la canvio més endavant per una aigua, rebo els crits d'ànims de la gent que esta allí i continuo. 
Sembla que estic recuperant una mica, ara em començo a trobar millor i ja estic escoltant al Tuk, el meu gos, que a vingut amb l'Ana, sembla que no estar gens content d'estar lligat, i no poder pujar corrent.






Arriba la segona part de la cursa, aquesta part m'agrada més, fa estona estava desitjant arribar aquí, les forces estan justes, però ara és el moment que millor em trobo de tot el mati. Entre els núvols anem pujant al Moncorbison, per darrere tinc un parell de corredors, les distancies es mantenen des de fa molta estona, per davant tinc dos corredors més, un fa estona que esta baixant el ritme tot i això veig molt complicat poder agafar-lo, l'altre el conec perfectament, és el Jaime, tinc clar que no serà gens fàcil poder contactar amb ell.


Les posicions ja sembla que és mantindran així, l'últim tram el faig el mes ràpid que puc però es impossible agafar als de davant, la temperatura cada cop és més baixa i el cim cada cop és mes aprop. Passo els últims metres amb els ànims de la gent que esta aguantant el fred dalt del cim i al final entro amb un temps de 59 minuts i una bona 13ena posició.


Una altra bona carrera a la Vall d'Aran, no és el tipus de carreres que mes m'agrada a mi, però sempre esta bé poder disfrutar d'una pujada al Montcurbison amb un bon ambient, tot i que el dia no va acompanyar.  

Salud i gass.










 


dijous, 8 d’agost del 2013

Vertical Pui d'Unha

No he descansat tot el que volia, amb l'adrenalina de la carrera d'ahir em va ser molt difícil dormir, però això no es excusa, a les 8h del matí, m'aixeco per preparareu tot. Queden dos hores per la carrera, sort que és al costat de casa i puc apurar al màxim el temps. 

A les 10 del matí ja esta tot llest, el sol comença a apretar amb força, gran ambient de corredors de muntanya a Unha, tots esperant que donin la sortida i pujar el mes ràpid possible els 960m de desnivell que ens separen del Pui. 


Aquest és un recorregut que conec a la perfecció, es la muntanya que queda més aprop de casa i un dels llocs habituals d'entrenament. Tinc clar que si vull fer un bon resultat, tinc que apretar fort durant la primera part de la carrera. Així o faig, a poc a poc em vaig situant en les primeres posicions, i just abans d'arribar a la pedra de Santa Anna ja estic pegat al 4art corredor.  



A partir d'aquí noto que les coses no van molt bé, les cames em comencen a fallar i estic més cansat que de costum, a mes se perfectament que ara comença la part complicada de la vertical i això no m'ajuda gaire. Intento continuar amb el ritme que porto però un cop estic a la primera rampa, noto com em puja el bessó, i em deixa totalment tirat. Ja fa una estona que estic perdent distancia respecte als perseguidors i desprès que pari un moment a veure si em puc recuperar, em passen uns quants corredors. 

Sembla que les cames tornen a funcionar, he perdut un temps molt important però ara només penso amb poder acabar la vertical. Continuo pujant ajudant-me amb les mans a terra, totalment a 4 potes i mirant de tirar el mes ràpid possible. Recupero alguna de les posicions que havia perdut quant he parat i finalment entro a la 8ena posició amb un temps de 44m 21s. 






Una llastima no haver pogut estar més fresc en aquesta carrera, ja que era un recorregut que tenia molt entrenat i havia pujat amb menys temps del que he fet. Tenia clar que després de l'esforç de la Nocturna patiria les conseqüències en algun moment de la Vertical, però amb general estic molt content de com a anat el cap de setmana.


Salud i gass. 

dimarts, 16 de juliol del 2013

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


Ja fa dies que vaig decidir que al juliol no faria cap carrera, necessito un mes per entrenar dur, un mes per acumular quilometres i poder entrenar sense pensar amb competir.
Tot i les tempestes de tarda a la Vall d'Aran estic aprofitant al màxim els dies, però fa falta completareu amb tirades llargues, per això em feia falta tenir un cap de setmana per mi, per poder entrenar tranquil i aquest era el meu.

Dissabte de bon mati, surto des del pàrquing de Saboredo juntament amb el Tuk "el meu gos" que tot i portar un parell de dies coix aquest matí sa despertat a tope i sembla que vol vindre. 
Començo a córrer pel camí que puja al refugi, els núvols es van trencant, sembla que tindrem un dia agradable, a aquesta hora la fresca encara es nota i es fan molt agradables els primers quilòmetres del dia. 



Deixo el refugi al darrera desprès de saludar la gent que esta preparant-se per començar el dia, molts d'ells per seguir amb alguna etapa dels carros de foc. 
Segueixo fins a arribar al Port de Ratera a 2543m, algun tram amb neu pero sense problemes, continuo pel GR11 que em porta fins a l'estany de Sant Maurici, passant per la cascada de Ratera que esta impressionant.  

En aquest tram puc avançar bastant ràpid, tret d'algun pas mes tècnic dalt del coll de Ratera la resta del recorregut esta sent molt corredor i em noto bastant còmode. El dia a començat molt bé, les sensacions són bones, encara no tinc molt clar quin serà el recorregut que seguiré però és el menys important, avui toca gaudir de la muntanya. 
 

Passat el refugi Ernest Mallafré paro un moment a menjar alguna cosa, però en obrir les alforges que porta el Tuk m'adono que quant sa ficat al riu ho ha mullat tot, els sandwich que tenia preparats estan fatal, miro d'aprofitar el que puc, trec el seu menjar i esmorzem els dos. 
Calculo bé el que em queda per menjar, tinc barretes energètiques i algun gel, amb això tindre que passar el dia, caldrà racionar bé el que tinc. 

Continuo pel camí de carros de foc, passant pel prat de Monestero que esta d'un verd impressionant, en aquest pla aprofito per avançar més ràpid, ja que quant aixeco el cap em dono conte que d'aquí poca estona m'espera una bona pujada.  


 


 Durant la pujada gaudeixo d'unes vistes brutals, amb el Pic de Monestero 2877m i el Pic de Peguera 2984m regnant per damunt de tots. En aquest punt agafo el camí cap al coll de Peguera que em permet arribar prop de l'estany de Mar. 
Pujant la neu es fa present en la major part del traçat, però esta tova i es clava bé la petjada, no tinc molts problemes per arribar als 2718m del coll.


Passat el port torno a agafar el camí original de carros de foc que de seguida em deixa davant de l'Estany de Mar, aquest tram ja no he pogut fer-lo tant ràpid, el traçat és mes tècnic, però es fa prou divertit. Passat el llac arribo al refugi de Colomina on aprofito per parar a menjar una mica i a fer una visita al Xavi que esta allí de guarda. 


 

Hem disposo a continuar direcció el refugi d'Estany Long i just quant estic marxant del Colomina em trobo a diversos membres del CELI de Linyola amb qui estic una estona parlant, desprès de la sorpresa de trobarem a gent del poble per aquí continuo el meu trajecte. 


Segueixo el GR fins a arribar a la Collada de Delluit on decideixo pujar cap a les pales de Cubiero. Quant estic en aquesta zona comença la tempesta, l'aigua em fa canviar de pla perquè en un primer moment volia provar d'improvisar alguna ruta per aquí però el mal temps em tira endarrere i faig un bucle passant per l'Estany de Castieso i tornant al GR.


Sota una bona tempesta veig a un noi davant meu corrent, accelero una mica el pas per poder agafar-lo, igual ja fa molta estona que vagi sol i necessito parlar amb algú. Ja al seu costat em diu que esta fent el circuit de carros, anem al mateix ritme i amb la mateixa direcció així que a partir d'ara serem dos per seguir el trajecte, continuaré fins al Ventosa al costat del Javi.
 
Junts arribem al refugi de l'Estany Long on parem a fer una coca-cola i aprofitem per informar-nos de com estar el coll del Contraix que es el tram amb més neu i el més complicat que ens queda, sembla que no tindrem problema per passar, sota la pluja decidim continuar el nostre cami.  

Durant la pujada al coll del Contraix a 2748m ens trobem varia gent que ens pregunta on anem amb tant poc material i corrent sota la tempesta, la sorpresa que s'emporten és més gran quant els diem que portem tot el dia corrent i que no tenim cap refugi com a destí sinó casa nostra com a objectiu final. 

Arribem al ultim tram abans del coll i allí una forta pendent carregada de neu esta esperant-nos, el Javi decideix estrenar uns petits grampons que porta, jo després de comprovar que la neu no esta molt dura em disposo a pujar ajudant-me amb les mans i rapidament em planto a 2748m on el vent i el fred es deixen notar.
Rapidament per evitar agafar més fred descendim per un terreny molt rocós i on és complicat avançar, les relliscades són constants. 
Ja baix de la vall tenim que creuar el riu amb l'aigua més amunt dels genolls, el que ens faltava per tenir un dia complet, després d'una petita confusió arribem al refugi Ventosa i Calvell, on parem a beure una mica i on ja ens acomiadarem amb en Javi, aquí finalitza el nostre camí junts. 

Ja queda menys, tot i que les forces cada cop estan més baixes per la quantitat d'hores que porto corrent i el poc menjar amb el qual he passat el dia, ara sembla que ja u tinc bastant superat, nomes hem queda arribar a Restanca i d'allí tot baixada fins a arribar a la porta de casa. Aquest tram és el que mes em conec de tota la ruta però dins els meus pensaments era més curt, aquest cop s'esta fent llarg.  
Dalt del Coll de la Crestada a 2475m ja estic salvat, a mes deixo la tempesta darrera meu i en aquesta zona ja em sento prop de casa. Una llarga baixada em porta fins a Restanca, rapidament continuo descendint fins a arribar al Pont deth Ressec que després de les inundacions va desaparèixer. Uns improvisats pals de llum m'ajudaran a creuar el riu amb el Tuk al coll per evitar que l'aigua l'arrossegui riu avall. 

Ara si, cada cop veig el meu objectiu més proper, les llums d'Arites em donen la benvinguda i d'aquí cap a Gessa.
 
63km, 3700m d+ i 13h 23m després arribo a la porta de casa, molt satisfet pel gran dia que he passat gaudint de la muntanya, igual per ser un entrenament a set un dia llarg però avui era un d'aquells dies en els quals et trobes fort i cal aprofitar.

 

 Salud i gass.

 

diumenge, 30 de juny del 2013

Skyrace 21km.






Aquest cop tocava córrer la carrera curta de la proba, la Skymarathon_42km de moment la deixo per una altra ocasió. Era una carrera de la que m'avien parlat molt, amb un recorregut interessant però el cos em demanava no forçar i decidia apuntar-me a la Skyrace_21km.


A les 8:30h del mati sortim de la plaça de la església de Vilaller, els de la Skyrace compartim sortida amb els júniors que fan el recorregut de 10km. 
Surten davant nostre, aixo penalitza una mica durant els primers dos quilometres ja que tinc la mala sort de tenir algun corredor mes lent davant i al arribar al sender es complicat passar, també m'està creant confusió perquè no tinc ni idea de quina posició estic, però sense preocupar-me molt per aquest tema vaig fent els primer quilometres de la carrera.

Durant el primer tram ens ajuntem un grup de corredors que anem junts fins al quilometre 11, son els quilometres on es desnivell es mes marcat, fins al 14 tinc clar que tocara patir, però a la vegada estic gaudint de les increïbles vistes que ens mostra la pujada al Comadelo.
L'ultim tram de la pujada em noto fort i puc escapar-me del grup i passar a algun dels corredors que tinc davant. 

Al quilometre 14 i arribat al punt mes alt del traçat em diuen que vaig 5er i el 4art corredor esta molt aprop, la sorpresa es enorme i em noto molt confiat, a partir d'aquí una baixada molt tècnica ens portara fins al final del traçat. El primer tram de la baixada el faig molt ràpid i arribo al següent avituallament al quilometre 16 juntament amb el 4art. Però a partir d'aquest punt canvia totalment el meu estat, de cop i volta les cames em comencen a fallar i la resta de la baixada sem fa eterna, perdo ràpidament el contacte amb el corredor del meu davant i canvio totalment d'estratègia, ara toca sobreviure. 

Els últims quilometres sem fan molt llargs, i començo a pensar que igual e forçat maça el primer tram de baixada, però ara no tinc temps de pensar amb aixo, ara toca córrer mirant de no maltractar mes les cames, i just al ultim tram arriben dos corredors darrera meu amb els quals ens donem força per arribar a Vilaller, ells venen millor i em passen. Ja tinc el poble davant meu, últims metres de pujada abans d'arribar a la meta, desprès de 2h 28m i una molt bona 7ena posició entro tocat però molt content.


Salud i gass.