Translate

dimarts, 16 de juliol de 2013

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


Ja fa dies que vaig decidir que al juliol no faria cap carrera, necessito un mes per entrenar dur, un mes per acumular quilometres i poder entrenar sense pensar amb competir.
Tot i les tempestes de tarda a la Vall d'Aran estic aprofitant al màxim els dies, però fa falta completareu amb tirades llargues, per això em feia falta tenir un cap de setmana per mi, per poder entrenar tranquil i aquest era el meu.

Dissabte de bon mati, surto des del pàrquing de Saboredo juntament amb el Tuk "el meu gos" que tot i portar un parell de dies coix aquest matí sa despertat a tope i sembla que vol vindre. 
Començo a córrer pel camí que puja al refugi, els núvols es van trencant, sembla que tindrem un dia agradable, a aquesta hora la fresca encara es nota i es fan molt agradables els primers quilòmetres del dia. 



Deixo el refugi al darrera desprès de saludar la gent que esta preparant-se per començar el dia, molts d'ells per seguir amb alguna etapa dels carros de foc. 
Segueixo fins a arribar al Port de Ratera a 2543m, algun tram amb neu pero sense problemes, continuo pel GR11 que em porta fins a l'estany de Sant Maurici, passant per la cascada de Ratera que esta impressionant.  

En aquest tram puc avançar bastant ràpid, tret d'algun pas mes tècnic dalt del coll de Ratera la resta del recorregut esta sent molt corredor i em noto bastant còmode. El dia a començat molt bé, les sensacions són bones, encara no tinc molt clar quin serà el recorregut que seguiré però és el menys important, avui toca gaudir de la muntanya. 
 

Passat el refugi Ernest Mallafré paro un moment a menjar alguna cosa, però en obrir les alforges que porta el Tuk m'adono que quant sa ficat al riu ho ha mullat tot, els sandwich que tenia preparats estan fatal, miro d'aprofitar el que puc, trec el seu menjar i esmorzem els dos. 
Calculo bé el que em queda per menjar, tinc barretes energètiques i algun gel, amb això tindre que passar el dia, caldrà racionar bé el que tinc. 

Continuo pel camí de carros de foc, passant pel prat de Monestero que esta d'un verd impressionant, en aquest pla aprofito per avançar més ràpid, ja que quant aixeco el cap em dono conte que d'aquí poca estona m'espera una bona pujada.  


 


 Durant la pujada gaudeixo d'unes vistes brutals, amb el Pic de Monestero 2877m i el Pic de Peguera 2984m regnant per damunt de tots. En aquest punt agafo el camí cap al coll de Peguera que em permet arribar prop de l'estany de Mar
Pujant la neu es fa present en la major part del traçat, però esta tova i es clava bé la petjada, no tinc molts problemes per arribar als 2718m del coll.


Passat el port torno a agafar el camí original de carros de foc que de seguida em deixa davant de l'Estany de Mar, aquest tram ja no he pogut fer-lo tant ràpid, el traçat és mes tècnic, però es fa prou divertit. Passat el llac arribo al refugi de Colomina on aprofito per parar a menjar una mica i a fer una visita al Xavi que esta allí de guarda. 


 

Hem disposo a continuar direcció el refugi d'Estany Long i just quant estic marxant del Colomina em trobo a diversos membres del CELI de Linyola amb qui estic una estona parlant, desprès de la sorpresa de trobarem a gent del poble per aquí continuo el meu trajecte. 


Segueixo el GR fins a arribar a la Collada de Delluit on decideixo pujar cap a les pales de Cubiero. Quant estic en aquesta zona comença la tempesta, l'aigua em fa canviar de pla perquè en un primer moment volia provar d'improvisar alguna ruta per aquí però el mal temps em tira endarrere i faig un bucle passant per l'Estany de Castieso i tornant al GR.


Sota una bona tempesta veig a un noi davant meu corrent, accelero una mica el pas per poder agafar-lo, igual ja fa molta estona que vagi sol i necessito parlar amb algú. Ja al seu costat em diu que esta fent el circuit de carros, anem al mateix ritme i amb la mateixa direcció així que a partir d'ara serem dos per seguir el trajecte, continuaré fins al Ventosa al costat del Javi.
 
Junts arribem al refugi de l'Estany Long on parem a fer una coca-cola i aprofitem per informar-nos de com estar el coll del Contraix que es el tram amb més neu i el més complicat que ens queda, sembla que no tindrem problema per passar, sota la pluja decidim continuar el nostre cami.  

Durant la pujada al coll del Contraix a 2748m ens trobem varia gent que ens pregunta on anem amb tant poc material i corrent sota la tempesta, la sorpresa que s'emporten és més gran quant els diem que portem tot el dia corrent i que no tenim cap refugi com a destí sinó casa nostra com a objectiu final. 

Arribem al ultim tram abans del coll i allí una forta pendent carregada de neu esta esperant-nos, el Javi decideix estrenar uns petits grampons que porta, jo després de comprovar que la neu no esta molt dura em disposo a pujar ajudant-me amb les mans i rapidament em planto a 2748m on el vent i el fred es deixen notar.
Rapidament per evitar agafar més fred descendim per un terreny molt rocós i on és complicat avançar, les relliscades són constants. 
Ja baix de la vall tenim que creuar el riu amb l'aigua més amunt dels genolls, el que ens faltava per tenir un dia complet, després d'una petita confusió arribem al refugi Ventosa i Calvell, on parem a beure una mica i on ja ens acomiadarem amb en Javi, aquí finalitza el nostre camí junts. 

Ja queda menys, tot i que les forces cada cop estan més baixes per la quantitat d'hores que porto corrent i el poc menjar amb el qual he passat el dia, ara sembla que ja u tinc bastant superat, nomes hem queda arribar a Restanca i d'allí tot baixada fins a arribar a la porta de casa. Aquest tram és el que mes em conec de tota la ruta però dins els meus pensaments era més curt, aquest cop s'esta fent llarg.  
Dalt del Coll de la Crestada a 2475m ja estic salvat, a mes deixo la tempesta darrera meu i en aquesta zona ja em sento prop de casa. Una llarga baixada em porta fins a Restanca, rapidament continuo descendint fins a arribar al Pont deth Ressec que després de les inundacions va desaparèixer. Uns improvisats pals de llum m'ajudaran a creuar el riu amb el Tuk al coll per evitar que l'aigua l'arrossegui riu avall. 

Ara si, cada cop veig el meu objectiu més proper, les llums d'Arites em donen la benvinguda i d'aquí cap a Gessa.
 
63km, 3700m d+ i 13h 23m després arribo a la porta de casa, molt satisfet pel gran dia que he passat gaudint de la muntanya, igual per ser un entrenament a set un dia llarg però avui era un d'aquells dies en els quals et trobes fort i cal aprofitar.

 

 Salud i gass.

 

2 comentaris:

  1. Hola,
    Soy de Valencia y estaba interesada en hacer la ruta de carros de foc con dos perros mestizos de pastor alemán y he visto que el collado de Contraix tiene difícil acceso por el pedregal que es tanto en el ascenso como en el descenso. ¿Piensas que mis perros, que están acostumbrados al llano y a pocas dificultades podrían hacer esa ruta? Tengo pensado hacerlo a finales de Agosto de este año. Gracias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buena parte del trazado de carros es pedregoso, no solo el Contraix que en una de sus cara ahora aun esta con mucha nieve. Yo creo que si lo haces en varias etapas y tranquilamente si que puedes ir con los perros, depende de como los tengas acostumbrados, yo lo hice en 13h con mi perro pero el esta muy acostumbrado a correr varias horas por la montaña, todo y que acabo muy reventado. Espero que vaya muy bien la ruta.
      Salud y gass.

      Elimina