Marató Matxicots

Kms: 42

Desnivell: 3000m d+

ABANDONAT

Els últims 15 dies els he passat pensant amb tot el que va passar a la CCC, intentant reviure alguns dels millors moments de la cursa i pensant amb com continuar aquesta temporada. 

Al cap de dos dies de la CCC vaig rebre una trucada dient-me si estava interessat a córrer l'Ultra Cavalls del Vent el dia 21 de setembre, això sí que em va descol·loca en aquell moment, pregunto si tinc temps per decidir-me, em contesten que u tinc que dir ja. Sóc prudent, complicat córrer dos ultres en tan poc temps, decideixo renunciar. Em perdre una bona carrera, però el meu cap fa unes hores esta pensant en una altra opció.

El dia 14 se celebra a Rialp una de les millors carreres de muntanya del Pirineu, la Matxicots. Per mi aquesta és una carrera molt especial, aquí vaig córrer "o em vaig arrossegar" en la meva primera ultra. 

Aquesta va ser la carrera que em va enganxar a les carreres de llarga distancia, l'any passat vaig patir molt, però la satisfacció d'arribar a la meta va ser el que em va ajudar a seguir fins al dia d'avui.
 

Les sensacions aquests dies són bones, e estat descansant, però fa una setmana que he tornat a fer alguns entrenaments suaus, em dóna la sensació que estic bastant recuperat del gran desgast que vaig patir.
 

Així que vist com estic em decideixo tornar a Rialp, amb moltes ganes de poder gaudir d'una gran carrera, amb un gran recorregut, una impecable organització i un poble totalment bolcat en la Matxicots, però aquest any aniré a fer la Marató, crec que estic prou recuperat per afrontar els 42km i 3000m d+ amb prou garanties. 

Arriba el dia, a les 4:15h del mati em desperto per poder esmorzar amb temps i preparar-me de cara a la carrera. Surto de la furgo per anar cap a veure la sortida de l'Extrem, deixo a l'Ana i al Tuk dormint, quedem que ens veurem a Caregue quasi al final del recorregut.

Donen la sortida de l'Extrem, un bon ambient per ser que són les 5:30h. Els de la marató ens disposem a passar el control de material i entrar a la sortida, a les 6:45h arribara el nostre torn.  

La sortida la faig tranquil, em col·loco en un segon grup, dos corredors surten molt ràpid i abans de sortir de Rialp un corredor del nostre grup surt a per ells, crec que aquí on estic és un bon lloc, tenim tres escapats a davant i nosaltres hem fet un grup de 6 o 7 persones que afrontem junts els primers passos de la cursa.
 

Són els primers quilometres i amb bones sensacions, les cames sembla que no és ressenten molt i el ritme al que anem és molt bo. Les primeres pujades no tarden a arribar i fins al poble de Llessui em noto molt fort sobretot amb les pujades on puc agafar una mica de distància amb els altres corredors. Encara de nit i guiant-me amb la llum del frontal arriben els primers problemes, just a la sortida del poble una confusió em fa anar a l'esquerra quant el camí era a la dreta, alguns corredors em segueixen però de seguida dono la volta conscient que me confós i continuo pel recorregut bo, ara al final del grup. Aquesta nova situació de carrera no em preocupa molt, ja que tampoc he perdut molt temps i queda molts quilòmetres encara. 

Continua la pujada que ens té que portar fins al coll del Tirador i ara sí que ja començo a notar que les coses avui no seran gens fàcils, les cames comencen a donar sintomes de debilitat i tot just estem a la primera part de la cursa, noto com lentament vaig perden el ritme i se que la pujada al temut Montsent del Pallars 2883m és farà molt dura amb aquest estat. Estic fent molt esforç per mantenir el ritme i intentant convencem de què puc seguir, però quant les cames no funciones és complicat mantenir-se fort i no ensorrar-te.  

Tot i els problemes afronto la pujada al Montsent, ja fa una estona estic pensant amb la possibilitat de deixar estar la carrera, però decideixo que provaré fins a Caregue a veure si tornen les bones sensacions a la baixada. Ja sense ritme i avén perdut molt temps respecte al grup de davant arribo al punt mes alt de la carrera, paro un moment, necessito respirar una mica i reflexionar. 

Gaudeixo de les vistes i em disposo a afrontar la baixada esperant trobar millors moments, però no, ja u veig claríssim no tinc cames, en aquest estat no puc afrontar la carrera en condicions. Amb feines arribo a l'avituallament de Mainera, menjo una mica i amb molta calma miro de continuar, almenys provaré els següents quilometres fins a Caregue que era el meu proper objectiu, però els 10 km fins a arribar al poble són eterns. Ja fa estona esta decidit allí estarà l'Ana esperant i allí em quedaré. 

Al final he abandonat al quilometre 33, una llastima no poder acabar una carrera com aquesta, ja que venia amb moltes ganes de disfrutar de la que per a mi és una de les millors carreres del Pirineu. He abandonat perquè les cames ja no podien més, me donat conte que no estava tant recuperat com jo em pensava, però sobretot he abandonat perquè no estava gaudint de la carrera i això crec que és el pitjor que et pot passar. Sense caure en cap decepció aquesta carrera crec que servira per aprendre dels errors, i sobretot per aprendre a escoltar i conèixer millor el meu cos. 

Aquest any no ha pogut ser però segur que tornaré a gaudir de la Matxicots en moltes altres ocasions.  

Salud i gass. 

Corsa 15 pobles

Corsa 15 Pobles

Kms: 21

Desnivell +: 1300m

Temps: 2:00:20h 

Posició: 6er

Ja fa uns dies de la mitja marató de muntanya dels 15 pobles, no vaig poder escriure en el seu moment, ja que un parell de dies desprès marxava cap als Alps i el meu cap pràcticament ja feia molt que estava allà.

Tenia moltes ganes de córrer aquesta carrera, sempre esta bé córrer a casa i per un terreny que coneixes perfectament, uns dies abans avia estat entrenant juntament amb el Cholo el circuit complet i les sensacions eren prou bones.

Arriba el dia de la carrera, sembla que el temps aguantara, esta nuvol però no amenaça pluja. A temps per arribar a Vielha per poder agafar el bus que ens portara a Es Bordès on es donara el tret de sortida, arribo allí puntual per poder canviar-me tranquil·lament i escalfar abans no comenci la carrera. 

 

Ja a la línia de sortida comentant amb la resta de corredors alguns dels punts del recorregut i parlant sobre les sensacions que tenim, la gran majoria ja ens coneixem i tots som conscients de més u menys qui estarà tirant del grup, tot i que en aquest moment sembla que tothom juga a amagar les seves cartes. 

Les campanes donen el tret de sortida quant marquen les 9 del matí, una sortida amb baixada que ens portara fora del poble per començar la primera ascensió del dia.
La sortida no és molt rapida, sembla que ningú vol agafar la incitativa però un cop creuada la carretera les posicions comencen a quedar definides. Un grupet ens col·loquem al davant, miro de ficar-me en una bona posició i em situo just darrere el Jaime, sóc conscient que ell té un bon ritme i que pot ser un bon company per aquesta carrera.

De seguida ja veig que alguna cosa no va bé, el Jaime esta baixant el ritme i els de davant cada cop agafen més distancia, li comento que si esta be i ja em diu que no pot que no es troba còmode, miro de tirar una mica jo a veure si pot seguir però impossible, ja venia amb molèsties i avui no és el dia, miro de donar-li ànims i continuo amb solitari.

A la primera pujada 3 corredors ja estan escapats marcant un bon ritme, al meu davant veig al Jose Ramon que esta pujant també amb solitari i per darrere em segueix d'aprop un altre corredor. Sembla que en Jose té algun petit problema i això fa que pugui contactar amb ell abans d'arribar a Arres, pugem una estona junts fins que ell para un moment per solucionar els problemes, amb solitari començo la baixada que hem portara a Arrós, les cames sembla que demanen una mica de relax i abans d'arribar al poble ja estem un altre cop compartint quilometres amb el Jose.

Arriba la pujada de Vila on ja hem format un grup de 3, el corredor que venia per darrere ja ha contactat amb nosaltres. Un bona pujada que es fa dura, sobretot pel moment en el qual ens trobem de la carrera però ja conscient que cada cop queda menys quilometres. Així fins arribar a Montcorbau on el Jose ja sa escapat definitivament i tinc just davant l'altre corredor. 

A Montcorbau corren una estona al costat del Xevi que esta entre el public i em comenta com esta la carrera pel meu davant, li dic que vaig molt just de cames intentaré atacar ara a la baixada però u veig complicat.
Només queda arribar a Mont i ja baixar fins a Vielha, però les cames ja fa estona m'estan avisant que no estan per tirar molt fort, de totes maneres u provo i arribant a Vilac he contactat amb el corredor del meu davant. Junts entrem a Vielha i decidim jugar-nos la 5ena posició a l'esprint, però just quant intento sortir ràpid les cames diuen que res, tocara entrar sense apretar, entraré a la 6ena posició i el més important, millorant 12 minuts el meu temps de l'any passat.

Salud i gass. 

CCC 2013

Chamonix - Champex - Courmayeur

Kms: 100

Desnivell +: 5995m

Temps: 16h 38m

Posició: 82

Ja fa uns dies que estem per Chamonix gaudint de l'impressionant ambient que es viu aquests dies aquí, la veritat és que ja començo a tenir ganes que arribi el dia de la carrera. De moment ja hem pogut veure la victorià de l'Arnau Julia a la TDS i començar a escalfar motors veient els corredors que finalitzen la prova. 

Per la meva part ja u tinc tot preparat per la carrera, l'Ana ja té clar els punts on hem pot assistir i te preparat tot el que hem pot fer falta, el mes complicat serà com u quadra tot per arribar a cada punt, però confiem que tot vagi bé. 

Són les 5:30h del divendres 30 d'agost, ens aixequem tranquil·lament, ja que ahir u vam deixar tot preparat, només ens hem de canviar i agafar l'esmorzar que menjaré durant el viatge cap a Courmayeur. 

A les 6:30h surt el bus que ens té que creuar pel túnel del Mont Blanc i ens deixara a Courmayeur "Itàlia" on es donara el tret de sortida de la carrera. 

Un trajecte d'una mica mes de mitja hora i ja estem a lloc, en aquests moments els nervis encara no es noten gaire però si que ja començo a estar totalment concentrat amb la carrera intentant memoritzar el recorregut.
Encara tenim temps per anar a fer un té amb el Pau i la Elia, veïns de furgoneta a Chamonix i ell també correra la CCC. 

Una bona estona abans que donin el tret de sortida ja estic plantat a les primeres files, no tindre cap problema per sortir tranquil, ja que ens han dividit en tres caixons i serà una sortida escalonada, jo surto en el primer grup. Hem feia patir el fet de sortir 1900 corredors junt i trobarem un tap enorme a la primera pujada, però no recordava que aquesta gent ja fa dies que si remenen amb això de les carreres i sembla que fan les coses com calen, a mes ens han dit que el primer tram de pujada es prou ample per poder agafar posicions sense cap problema. 

Ara si, a arribat el moment, fa molts mesos que entreno pensant en aquest dia i només espero poder complir l'objectiu que no es altre que acabar la carrera. Els nervis es comencen a fer evidents just en el moment en què estan sonant els himnes oficials dels tres països per on passa el recorregut, primer el de Suiza desprès el de França i per acabar el d'Itàlia, tot seguit sona la cançó èpica que tots estem esperant, que donara el tret de sortida, un conte endarrere de 10 segons i gass.  

Sortida perfecta, sense cap impediment puc sortir a un bon ritme. Donem una volta pel poble i comencem una pujada per asfalt que ens portara a les afores de Courmayeur allí ens espera una bona pujada, per un camí on es pot córrer prou còmode, comença l'aventura. 

Primers 9km de la carrera amb un desnivell de 1300m positius, m'estic trobant molt be corrent a un ritme suau però constant, tot i que estic una mica sorprès d'estar en tan bona posició, de moment les sensacions són molt bones, han desaparegut els dubtes de si tindria les cames molt carregades. 

Ja dalt del Tete de la Tronche 2584m, aquí les vistes són brutals però no tinc molt temps per perdre, aixecar una mica el cap per poder disfrutar de l'espectacle que ens ofereixen els Alps i encaminar ja la baixada fins al refugi Bertone 1989m, ara que les cames encara estan fresques cal aprofitar per fer un bon descens, ràpidament arribo a l'avituallament, temps per carregar una mica d'aigua, menjar algo de xocolata, fer el canvi del buff per la gorra que la calor ja comença a notar-se i sortir sense perdre mes temps. 

Superats els primers quilometres, les sensacions continuen sent bones, els pròxims 12km seran per un traçat mes u menys pla, combinant petites pujades i baixades. Aquí es pot córrer a un bon ritme i així o estic fent. Ja veig el següent avituallament que es al km 26 a Arnuva 1769m, els acompanyants poden arribar amb bus però no et poden assistir, així que no se si l'Ana estarà aquí o ha decidit anar cap a Champex, amb aquest dubte faig l'ultim descens escoltant els crits dels aficionats que ens donen la benvinguda. 

Parada rapida per carregar aigua, menjar una mica de fruita i gas. Sortint de la carpa veig que sí, que l'Ana esta entre la gran quantitat de public que sa ajuntat en aquest punt. Pràcticament sense parar li comento que la necessito a Champex que començo a notar molèsties, no se si aquestes paraules li aniran bé o la ficaran més nerviosa, perquè sóc conscient que el camí que te per arribar a Champex no és curt i sap que te el temps just per arribar. 

La calor es comença a notar amb molta força i cada cop em sento més fluix de forces, a mes estic afrontant la pujada al Gran Col Ferret 2537m, un lloc espectacular però no el puc disfrutar gens. 

En aquest moment és quant pitjor estic, sembla que aquesta pujada no s'acaba mai i tinc molta calor, el tema del menjar comença a ser preocupant, com sempre no sóc capaç de menjar res solid, només puc ingerir algun gel i començo a notar-me malament. Tot i els problemes arribo al punt mes alt, sembla que això hem dona forces i començo una llarga baixada que em portara prop de Champex. 

9km separen el Col Ferret de la Fouly 1598m, uns quilòmetres que s'estan fent eterns, els marejos cada cop són pitjors i un mal estar general m'esta fent la carrera molt complicada, només desitjo arribar a la Fouly asseurem una mica i intentar recuperar. Quant ja sembla que no puc més veig civilització, això em fa pensar que ja u tinc, arribo a l'avituallament i casi sense poder-me mantenir de peus entro al control. Necessito menjar però continuo igual, només puc menjar fruita, així que no u dubto, em sento un moment i miro de menjar tot el que puc que no es molt però algo farà, també aprofito per veure sals i coca-cola això em fica les piles, sembla que tornen les forces, puc tornar a córrer.  

Ja un altre cop en marxa i conscient que el pitjor ja a passat, he pogut aguantar el moment dur de la carrera, ara només puc pensar amb recuperar forces poc a poc i tornar a agafar un bon ritme, cada cop veig més aprop la meitat de la carrera, Champex es per mi un punt clau del traçat, serà el quilometro 54 i ja no queda molt per arribar. 

Per fi arriba el quilometre 54, allí es permet l'entrada dels assistents de carrera, no sense problemes l'Ana ha pogut arribar 10 minuts abans que jo, presenta el seu dorsal i la deixen entrar sense cap problema. Un cop dins li comento el dels marejos però sembla que estar superat, rapidament em porta un plat de macarrons per a veure si recupero forces i em dóna un dels red bulls que tenim preparats, li comento que no em fa falta res de roba que de moment vaig bé, i desprès d'ajudar-me a ficar crema a les cames ens despedim. El següent punt on em pot assistir serà d'aquí uns 20km.  

Aquí comença la segona part de la carrera, el més dur a priori ja esta superat, ara el traçat ens presenta tres pujades amb tres descensos més u menys llargs, els dos primers molt similars però una ultima pujada dura. 

De moment toca pensar amb la primera, que supero sense cap problema, i aquí si que puc disfrutar de les increïbles valls i muntanyes que es veuen des de Bovine 1987m, ara les cames van soles, em noto totalment recuperat i estic tornant a gaudir de la cursa. Primer tram superat i agafant molta confiança de cara al final, arribo a Trient 1300m al quilometre 71 amb moltes forces per poder córrer.

Temps per repostar aigua, agafar una mica de fruita i comentar algunes sensacions amb l'Ana que ja fa una estona esta allí esperant, ja aconseguit ajuntar-se amb altres acompanyants que van amb cotxe i u te mes fàcil per arribar als llocs. Sense perdre molt temps em disposo a afrontar la segona pujada del segon tram. 

Una zona de bosc que ens portara a Catogne 2027m on la foscor es comença a apoderar de la carrera i els frontals et comencen a marcar el camí. 

Una pujada dura pel moment en el qual ens trobem però que estic afrontant sense molts problemes i tota l'estona pensant en la baixada, se que ja queda poc. 

Ja a plena nit arribo a Vallorcin 1260m i l'últim punt on és possible l'assistència. Aprofito per ficar-me les malles llargues i canviar-me de samarreta tèrmica, el fred es comença a notar, i surto disposat a afrontar l'ultima gran pujada del traçat. Ja fa una bona estona que tinc claríssim que aquesta carrera l'acabaré ni que sigui arrossegant-me, casualment ara em trobo millor que mai així que surto a donareu tot durant els últims quilometrés de la cursa.
Fins a arribar al Col des Montets 1461m la pujada no es molt forta, però a partir d'aquest punt les coses es fiquen més series, ja es poden veure els llums del frontal dels corredors que estan arribant al Tete des Vents 2130m, i es pot apreciar la duresa de la pujada. 

Convençut que ja es la ultima i que ara res no em podrà parar, començo a tirar amunt. Cada cop que aixeco el cap veig els llums mes lluny fins a arribar al punt de confondre llums de fontals amb estrelles, sembla que el cap ja no funciona del tot i decideixo no mirar mes, ja arribara el final.

Per fi el que tanta estona estava esperant el quilometre 89, ara ja estic salvat, queda 11km de baixada, un descens llarg al qual el meu cap ja la denominat com la baixada de la victorià, una baixada per disfrutar i recordar tot el que ha anat passant durant el dia.

I així u faig, gaudeixo de la baixada com mai, corrent a un ritme prou alt pel moment que em trobo. En aquest tram puc avançar uns 15 corredors, no se molt bé don surten les forces però ara mateix em sento a tope, faig un descens molt ràpid fins arribar Chamonix. 

Només queda fer una petita volta i gaudir de l'arribada a la plaça del poble, 16h 38m desprès arribo a la meta de Chamonix on entre el public m'esta esperant l'Ana que entra junt amb mi els últims metres. 

 Al final molt content de com a anat tota la carrera, no sol pel resultat que no m'esperava, sinó per haver pogut córrer una carrera com aquesta, poder passar uns dies en aquest lloc increïble corrent per paisatges immillorables i gaudir d'un gran ambient durant tot el cap de setmana. Espero poder tornar a estar donant guerra molts anys mes en aquest tipus de carreres i poder tornar aquí, si puc a fer-ho millor la temporada que bé. 

Salud i gass.