Translate

dijous, 10 d’abril del 2014

Trail Vall d'Ager

Canvi de xip, encara ens queden uns dies de temporada però la neu ja comença a perdre terreny, les condicions ja no són molt favorables per poder fer splitboard. Les altes temperatures dels últims dies estan deixant la muntanya impracticable, pues ara si, a arribat el moment de començar a pensar amb una nova temporada de carreres de muntanya.
Durant l'hivern e pogut anar sortint a entrenar però les condicions de la Vall són complicades per córrer, i mes arribant a casa quan ja és fosc pràcticament cada dia. Però es el preu a pagar per poder gaudir de la neu durant tot l'hivern i poder viure grans moments durant la temporada, alguns grans dies de neu pols d'aquest any ja no ens els treu ningú.

Diumenge dia 6 arriba el moment de canviar el rumb el moment de començar a córrer, encara descol·locat pel canvi de clima que tenim entre la Vall d'Aran i Àger em penjo el primer dorsal de la temporada. Disposat a recórrer els 30km i 1800m d+ que ens tenen preparats per la zona del Montsec.

Són les 9:30 i ens trobem tots sota l'arc de sortida, compartint les ultimes impressions amb en Xevi Daniel, que hem vingut junts des de la Vall. També es moment de retrobar-te amb companys coneguts en altres carreres i desitjar-te sort, moments abans de la sortida.


3, 2, 1 Gass...

Xoan recorda no sortir ràpid, "pensava abans de sortir", però no i a manera.
Tot i no ser exagerada la sortida ens escapem un bon grup de corredors, aquí comencen els dubtes.
Sortim els del recorregut llarg i el curt junts, i dels més u menys 20 corredors que ens hem escapat no tinc molt clar quants són de la meva carrera.
Això passa en moltes carreres, ja m'imagino que als organitzadors els fa molta gràcia penjar una foto amb molta gent a la sortida i tot això, però pels corredors almenys per mi es un desastre, seria millor les sortides esglaonades i així saps perfectament on et trobes i a quin ritme va la teva cursa.

Van passant el quilometres i en un principi les sensacions no són del tot dolentes, fins a arribar al quilòmetre 5. Començo a notar punxades a la panxa, però no sembla res greu, de totes maneres baixo una mica el ritme i intento respirar millor, a poc a poc vaig recuperant.

Arribem al segon control al km 11, aquí ens dividim amb els de la curta, i sorpresa, al grup que anàvem més ràpid som la majoria gent de la cursa llarga. Surto del control pensant que aquesta gent de per aquí abaix ja fa molts dies que corren, van molt forts.
Continuo al meu ritme ajuntant-me en algun moment amb algun corredor. Passen els quilometres i ja veig que avui tocarà patir de veritat, no vaig gens còmode en cap moment, i la pujada només a fet que començar, a mes el Monsec es veu alt i lluny ara mateix.
El sol estar cremant damunt meu com si em vulgues fer pagar tots aquests dies d'hivern que me queixat perquè no sortia, la calor comença a ser important, just ara en el moment que estic en el pitjor tram del recorregut.

Els quilometres van passant lentament ara mateix, la pujada es fa més dura de l'esperat, uff fa falta fer molt desnivell encara aquest any per ficar les cames a to. Cada cop veig més aprop el final, no sense patir arribo dalt de la carena, ara un tram mes u menys pla, abans de la ultima baixada. Les cames no acaben de funcionar, i tinc que anar combinant caminar i córrer.
Les vistes des d'aquest punt són impressionants, aquest tram em permet gaudir del paisatge, ja que mentre pujava era complicat.

I ara si el tram que estava esperant, començo la baixada, però no amb les condicions que voldria, els problemes a les cames són constants tot i això intento gaudir el màxim dels corriols. Cal dir que el recorregut m'està sorprenent molt, i la baixada no decepciona gens.
Cada cop Ager esta més aprop, ja el puc veure al meu davant, ara només queda planejar els últims quilometres i entra a la meta amb un temps de 4h 2m i una bona 14ena posició. 


Avui no me trobat del tot bé durant la cursa, però aquest era un dels objectius de la carrera, anar trobant sensacions i conèixer en quin moment en trobava. A més això només a fet que començar i segurament ja vindran dies millors, almenys on pugui córrer mes còmode, i no anar esgotat tota l'estona. De moment anem sumant quilometres i desnivell, i anem preparant les cames de cara als objectius que me marcat per aquesta temporada.
 
Salud i gass.

dijous, 3 d’abril del 2014

RUN AWAY

L'hivern està cremant els seus últims cartuxos, els dies ja són cada cop més llargs, les temperatures ja comencen a marcar l'arribada de l'estiu i cada cop més el meu cap ja està pensant amb les carreres de muntanya. La temporada d'esquí a sigut prou bona tot i no poder gaudir de molts dies de sol els hem pogut aprofitar al màxim. La neu no a set escassa en cap cas, però si que a diferència de la temporada passada, aquest any hem hagut d'aprofitar la bona neu el mateix dia que queia, no ha aguantat gaires dies la bona qualitat, o serà que ens vam mal acostumar l'any anterior. A sigut una bona temporada per continuar amb els entrenaments, però també ho ha sigut per fer bones travessies i aprofitar al màxim els dies de bona neu, sempre al costat de bons amics. Al final totes aquestes sensacions es resumeixen en aquest vídeo, RUN AWAY, el nou vídeo de DEMENCIAL CLMBERS, que hem gravat i editat durant aquest hivern. 



Salud i neu.

dilluns, 17 de març del 2014

Montardo 2833m i descens per la cara Nord

Aquesta era una ruta que feia molts dies que teníem al cap però per una raó o per una altra mai l'havíem pogut realitzar. L'objectiu era pujar el Montardo per la seva ascensió clàssica i baixar per la cara nord, aquella cara que tants cops hem vist des del fons de la vall, aquella cara que sempre observo quan estic corrent per Valarties.
Començàvem el dia aviat, abans de les 7 del matí ens trobàvem al bar a Arites, per carregar les ultimes forces abans de pujar. A les 7:30h ja estàvem preparats una mica mes avall del pont del Ressec, allí on la neu ens permetia aparcar. 
Els primers quilòmetres de pista fins a potent de Rius es fan pesats, no mes que les altres vegades que hem pujat per aquí, sempre es fa dur aquest tram. Però de seguida comencem a pujar cap a Restanca 2010m, decidim pujar pel camí d'estiu, sembla que estarà menys gelat, i l'elecció es la bona perquè ens permet fer una bona pujada, fa unes dues hores que hem sortit del cotxe i ara ens trobem al refugi.


En aquest punt ens trobem amb alguns companys de la Vall que estan passant uns dies al refu, els diem que tenim l'objectiu de fer la Nord del Montardo i ens diuen que esta dura com el marmol, almenys això es el que els a dit el guarda, nosaltres no fem molt cas d'aquesta informació i igualment u anirem a mirar, en cas que estigui tan malament ja canviarem d'itinerari, de moment continuarem pujant i un cop estem al lloc i u puguem valorar ja decidirem.




Anem avançant sense pressa però a bon ritme cap al coll d'Olhacrestada, la neu en aquesta cara esta dura però ens deixa pujar prou bé sense necessitat de montar les ganivetes. Ja al coll fem una parada, hem de recuperar forces de cara a la ultima pujada que ens permetrà arribar al cim. Aquest tram es el mes calorós del dia, aquí si que realment passem calor, portàvem tot el mati pujant per l'ombra i tot i ser un dia radiant encara no havíem passat calor.





I ara si, ens trobem davant del cim, a pocs metres de poder gaudir d'un dels millors balcons de la Val d'Aran, el cim del Montardo a 2833m manant entre totes les muntanyes del seu voltant, una majestuosa muntanya que ens permet gaudir d'unes vistes de 360º.


Però el nostre cap esta en un altre lloc, ja fa estona que pensem amb el descens, aprofitem les vistes del cim per començar a valorar la possibilitat de baixar per la nord, veiem diverses opcions en cas de no trobar la canal que ens permetria entra a la immensa pala d'aquesta cara, però unes traces d'aquests últims dies sembla que ens poden facilitar les coses.
Ja amb tot preparat ens decidim a buscar la canal, i després de descartar una primera opció que no era la bona ens topem amb la famosa canal. La neu per arribar a l'entrada esta bastant dura, i decidim muntar una corda per poder baixar amb més seguretat, és un lloc prou esposat i cal minimitzar riscos.

Ara si, ens trobem davant de la canal que ens permetrà arribar a les pales de la cara nord, haurem d'anar tirant d'un en un, ja que a la sortida l'espai és reduït, així que primer tirarà en Xevi i jo sortiré al seu darrere. Des de l'entrada veig com baixa per la canal, des d'aquí impressiona però tot i que la neu esta dura, es pot baixar perfectament i sense molts problemes. Ell ja esta fora, ara és el meu torn, sense pensar molt em tiro per la canal, i ràpidament arribo on esta en Xevi, des d'aquí encara es veu més impressionant, just al final de la canal esperarem a la resta per poder baixar tots junts per les pales.

Ara només ens queda gaudir d'una baixada per l'ampla pala del Montardo, tants cops veient-la des d'Arties i ara ens trobem aquí descendint per ella, i encara ens regala algun racó de neu pols, en tota la baixada la neu esta prou bé, ventejada en molts llocs però prou còmoda per baixar, estem contens de no haver fet cas de la informació que ens avien donat al refu. Bona baixada fins a arribar al bosc, aquí si que tenim sort de les traces que tenim davant per trobar la sortida al talla foc i que ens permet arribar a la pista que ens portarà un altre cop al cotxe.


Ara ja la podem taxar de la nostra llista, feia dies que la teníem pendent i ja es una realitat, segurament no serà la ultima vegada que baixem per aquesta cara, ens ha deixat tan bon gust de boca que segur tornarem aviat.

Salud i neu. 

dijous, 20 de febrer del 2014

Tuc gran de Sendrosa 2703m

Despres d'alguns dies amb mal temps per fi ens tocava un dijous que prometia ser bo. En un principi les previsions tampoc eren molt esperançadores però teniam clar que sortiríem a provar, i vam ascertar ja de bon mati tenia pinta que avui si, avui veuríem el sol.
Quedem amb sortir des de la Peülla, alguns aprofitant el remonte i jo pujaria foquejant, així podia portar el gos. 
Son les 8:30h i surto del Cap del Port direcció la Peulla superior a les 9h hem quedat en ajuntans dalt amb en Xevi, la Vane, l'Adri i el Buti. 

A primera hora i ja disposats a fer la primers baixada del dia, fem la diagonal direcció Saboredo, buscant una canal que ja haviam fet en alguna altra ocasió i ens àvia deixat un bon sabor de boca. 
I no, aquest cop tampoc ens desepciona, trobem la canal ven carregada de neu dels ultima dies, i amb una calitat exelent, només per aquets baixada ja val la pena el dia, però aixo només a fet que començar. 
Ara toca montar pells i pujar direcció al refugi, encara no tenim clar si anar a fer el Pic de Saboredo o decantans pel Tuc gran de Sendrosa, de moment pujem cap al refugi, alli ja decidirem. 
Gaudint d'un increïble paissatge anem fent el camí cap al refu, i cada cop guanya mes pes l'idea de fer el Sendrosa, els núvols en aquella sona son inexistents en canvi a Saboredo es comensa a formar
nuvolades. 

Així q despres de para un moment a fora el refu a menjar una mica, decidim pujar cap al Tuc gran de Sendrosa. 
Anem pujat a un bon ritme, passant alguna zona on el vent bufa amb mes força i mirant d'arribar al cim abans que els núvols ens tapin el sol. 

Ja només ens queda la ultima part de la pujada, aqui tindrem que pujar caminant fins arribar a la cresta, la forta pendent ens fa impossible foquejar, però es pot pujar bastant be, la neu et permet fer una bona escala fins al cim. 


Ja al cim toca pensar amb la baixada, el vent es deixa notar amb força, així que no ens u pensem molt, montem ràpid i ens dirigim a la cara ...... Est, per fer el descens. Els núvols an guanyat terreny i el relleu es molt pobre, a mes la neu no esta tan bona com per baixar molt confiat, però encara es deixa fer i tenim un descens prou còmode.



Ara si q ja un tenim mes u menys salvat, ja un altre cop al fons de la vall, amb lo que tardes en pujar, i amb un moment estàs abaix. Només ens quedar remontar cap a Bonaigua per tal se recuperar el cotxe i donar l'activitat per acabada. 

Aquest cop si, una bona jornada de monte, un bon dia per disfrutar de la bona neu, el bom temps i la bona companyia. 

Salud i neu. 

dimarts, 21 de gener del 2014

Tuc dera Canau de Rius 2813m

 

Dijous 17h, comencem a pujar cap a Restanca. L'Ana i jo anem primers, més tard pujaran en Xevi i en Felipe. 
Deixem el cotxe al Pont del Resec i des d'allí anem pujant tranquil·lament per la pista fins a pontet de Rius.
En aquest punt es comença a fer fosc, decidim pujar pel camí d'estiu, dins del bosc estarem més resguardats del vent. La part baixa té poca neu, però podem anar salvant la situació i poc a poc anem pujant sense haver de treure'ns les taules amb cap moment.





Anem guanyant altura i les condicions van millorant, cada cop mes neu i millor qualitat, això ja té més bona pinta. Estem arribant a Restanca ens girem i veiem dos llums que estan pujant, es trobem no molt lluny d'on som nosaltres, decidim esperar i amb poca estona ens ajuntem amb en Xevi i en Felipe. Junts arribem al refugi, aquí a dalt en vent ja comença a ser mes insoportable.


Teníem la intenció d'aprofitar la lluna plena i sortir a foquejar una mica aquesta nit, però veien les condicions que es donen aquí dalt decidim no sortit del refu, temps per descansar, menjar una mica i a dormir, a veure si amb una mica de sort demà a calmat una mica el vent i podem sortir a fer alguna ruta.

Divendres de bon mati, ens aixequem comentant que em dormit millor que a casa, tots menys l'Ana que es queixa que a tingut fred als peus tota la nit, dormir amb el soroll del vent i l'aigua que baixa al llac et deixa molt relaxat.
Preparem l'esmorzar mentre esperem que arribi l'Adrià amb qui vam quedar que arribaria aviat al refu. El vent esta més calmat, tot i que de tant en tant fa alguna rafega forta.

Amb tot el material preparat, i ja amb l'Adrià al refu sortim direcció llac de Mar, hem decidit que provarem de pujar al Tuc dera Canau de Rius, a veure si el vent ens deixa arribar, en cas que sigui insoportable girarem cua i cap a casa.

 
Però la pujada fins al llac es prou bona, tret d'algun moment que el vent s'intensifica no tenim grans problemes per fer l'ascensió. 
Dalt del llac el vent ja es més fort, creuem mantenint la distancia entre nosaltres, el vent ens bufa en contra aixecant la neu nova caiguda les ultimes hores, et dóna la sensació d'estar caminant pel desert en mitj d'una tormenta.
Ens reunim al final del llac i decidim que provarem de pujar fins al balcó que ens permetrà fer la baixada per la canal, veient les condicions anualem l'opció de fer cim.




Amb poca estona remuntem el tram que ens queda, ens anem mirant el cim i veiem la neu com s'aixecà amb el vent, ens felicitem de la decisió presa.
Ja al balcó desmuntem ràpid les pells de foca, i sense perdre temps ens disposem a gaudir dels girs de neu pols que ens brinda la canal.


Ja només queda desfer el camí cap al refu a buscar el material que hem deixat allí, i fer la ultima baixada fins al pont de Resec, on tenim el cotxe, aquí la neu ja esta pitjor, dura i escassa, però ens permet baixar sense molts problemes.

Salud i neu.

dimarts, 14 de gener del 2014

Beret - Airoto - Bonaigua

Aquest cop teníem dos dies per davant, ja portem bastants dies sense rebre nevades importants a la Vall d'Aran i les temperatures dels últims dies estan sen de primavera. El dijous i el divendres tenia pinta de continuar l'estabilitat i vam decidir anar a Airoto des de Beret i tornar l'endemà per la Bonaigua, pesaríem la nit al refugi.

Dijous a les 9h del matí, surto amb el Tuk des del parking de Beret direcció el Dossau, amb el gos lligat a la cintura començo a pujar pista amunt, entre el que tira ell i que estic ben fresc amb un moment anem fent camí. 
Dalt del Dossau he quedat amb en Xevi i en Roberto, ells vénen des de Baqueira aprofitant els remuntadors, i just quant estic fent l'ultim tram arriben ells per la cadira. 

En aquest punt ens ajuntem i comencem junts els que serà la ruta d'aquests dos dies. Trec les foques de la spiltboard i la munto per poder anar cap a la Colhada de Marimanha 2578m. Aprofitant la corda del Dossau arribem amb un moment. 
Un cop a al coll ens mirem com esta la neu, ens sorprèn que no estigui molt dura, amb les temperatures dels últims dies podia ser molt pitjor, podem fer una diagonal tranquil·lament i baixar sense cap problema cap als llacs de Marimanha. 

Ara toca tornar a muntar les foques, ens espera una llarga pujada fins arribar al Coll d'Airoto 2509m. El dia no és tan solejat com ens esperàvem, això no és una mala noticia, els núvols ens ajuden a no passar tanta calor durant tota la pujada.
Amb la calma que ens dóna la soledat en aquesta zona, anem pujant i gaudint de les muntanyes que ens envolten. No parem de veure possibles futures ascensions, amb aquesta idea anem fent fins arribar al Coll d'Airoto.

Arribats a aquest punt toca menjar una mica. Des d'aquí tenim una molt bona vista i com som conscients que no es queda molt per arribar al refu ens distraiem una estona asseguts en una pedra saborejant la tranquil·litat del moment.

Per davant ja només ens queda la baixada fins al llac d'Airoto, on la neu a aquestes hores és prou divertida, disfrutem d'uns quants girs i de seguida estem a un extrem del llac. Muntem foques i desprès d'assegurar-nos que aguantara la capa de gel, passem mantenint distancia entre els tres, per evitar problemes.
Un cop creuat el llac de seguida estem al refugi,  ens donem conte que estarem sols i que fa uns dies que no va ningú a la zona, la porta esta plena de neu. Descarreguem material i aprofitem per estar una estona fora el refu.

El dia encara no sa acabat, ens queda anar a obrir una mica de traça per poder sortir demà al matí amb mes tranquil·litat, ja que la primera pala que hem de superar es cara sud i no té cap traça, amb les condicions que estem tenin, demà serà tot gel. Foquejarem una mica fins arribar al primer coll, almenys el primer tram del dia el tindrem obert. Una hora desprès ens tornem a trobar al refu, ara sí que ja només ens queda anar a buscar una mica d'aigua per cuinar el sopar, i fer llenya per poder passar la nit.


Pasem una nit perfecta, es un luxe aquest refugi. Són les 7h del matí ens aixequem per esmorzar i començar un nou dia. Recollim tot el material i ens disposem a seguir la traça que vam fer ahir fins al coll, menys mal que ahir u vam deixar ben marcat perquè avui esta duríssima aquesta cara de la muntanya i ens seria més complicat avançar.

Un cop dalt tenim el primer canvi del dia, toca muntar la taula per baixar fins als plans d'Isabarre una baixada sense molt pendent que ens portarà fins al fons de la vall, on hem de tornar a muntar per pujar al coll de l'estany Pudo 2326m, passant per l'estany de Garrabea. Aqui si que trobem una diagonal amb alguns trams amb la neu molt dura, però no tardem molt en arribar al coll.

Ara ja només ens queda baixar a l'estany de Pudo i pujar a la Colhada de Montanho 2420m, ja estem molt aprop de Bonaigua, així que aprofitant el bon temps i la calma que ens dóna aquest lloc ens quedem una estona al coll, allargant una estona mes l'arribada a la civilització. 

Salud i neu.

diumenge, 12 de gener del 2014

Magic Mountain

Aquest cop sí que ens va tocar el premi gordo de la Loteria.  
Es presentava un dijous de mal temps, i les condicions de neu tampoc eren molt esperançadores. Amb aquestes condicions anàvem a dedicar el dia a trobar un esquí perdut feia un parell de dies a la part baixa de la Magic Mountain.

Ens vam ajuntar en Xevi, l'Iñaki en Nil i jo a Arties per començar l'operació, el pla del dia era recuperar l'esqui, però a aquella hora del matí, ja ens vam emportar una bona sorpresa, tant mal temps que donaven i mirant al cel només veies blau, això començava bé.

Remolcats per la moto amb poca estona ens trobàvem als Banys de Tredos, en aquest punt ens deixava la moto i en Xevi, l'Iñaki i jo continuem foguejant fins al coll.
Aprofitant la traça feta, no tenim molts problemes per ascendir,  en poca estona ens plantem prop de la zona on estava l'esquí perdut. 


Seguim la diagonal per arribar a la part baixa de la muntanya i des de lluny al final d'una purga que havia baixat, ens trobem l'esqui. Sorpresa i gran, no ens esperàvem trobar-lo tant aviat, veníem disposats a passar el mati buscant.
Pues per celebrareu, ens vam guanyar una gran baixada per la Magic Mountain.

Aprofitem que el dia no a sortit com deien, i esta fent un sol brutal, a mes la neu esta perfecta a la cara Nord i amb poca estona ens plantem dalt de la muntanya, pugem ràpid aprofitant que tenim la traça oberta fins al cim.

Un cop a dalt mengem una mica, gaudim de les vistes que ens mostra aquest cim. Per més cops que pugi aquí, sempre hem deixa sorprès.
I ara si, es el moment de gaudir un cop mes d'aquesta muntanya, i aquest cop amb una neu brutal, uns grans girs de neu pols i de seguida estem a baix.


Salud i neu.