Translate

diumenge, 18 d’agost del 2013

Cursa Bosc Carlac

Kms: 12'2
Desnivell Positiu: 740m
Temps: 1h 4m
Posició: 4rt


Arribava una carrera especial per mi, just ara fa un any aquesta va ser la primera carrera de muntanya que vaig competir. Fen un resum ràpid no esta malament haver passat de la 13na posició de l'anterior edició a la 4arta d'aquest any, però després de la carrera només puc pensar amb millorar alguns aspectes. 

Arribo a Bausen amb prou temps per poder calentar tranquil·lament i començar a pensar amb la carrera, comentar amb altres corredors i gaudir del bon ambient de la cursa. Són les 17h i ja esta tot preparat perquè el "txupinazo" doni el tret de sortida. Surto bastant ràpid i hem col·loco a la primera posició, seguit de dos dels corredors amb qui ja contava de sobres que estarien davant.






Als primers quilometres, els tres de davant seguits d'un quart corredor que ens vigila d'aprop hem obert una bona distancia. Passem un altre cop per Bausen al km 2, allí encara estic tirant del grup però seguit ja de molt aprop pel Jose Ramón, passat el poble ell portara el ritme de la carrera.

Seguim així fins a arribar a les primeres pujades importants de la carrera, allí un altre corredor agafa el relleu i pugem els tres junts a un bon ritme. En aquest punt de la carrera començo a pensar amb què a passat durant el primer tram, dubto de si he sortit molt fort, igual calia reservar forces perquè conec perfectament el circuit i se que ara arriba el moment dur. 
I així és, a la primera baixada ja noto que les cames no estan bé, sense perdre de vista els corredors de davant ni el que m'esta seguint faig el primer decents, ràpid però amb més problemes del previst.





Aquí sí que ja sóc totalment conscient que he castigat molt les cames al principi i encara queda molta carrera, però tocara continuar lluitant, cada cop tinc més clar que l'objectiu és mantenir la tercera posició, no serà gens fàcil. 

Van passant els quilometres i cada cop estic més esgotat, he hagut de baixar considerablement el ritme i el quart corredor esta a tocar. Ara ja fora del bosc queda fer una part nova del circuit, aquí ens espera una ultima pujada. En aquest tram puc veure al Jose Ramón que a la segona posició no esta molt lluny, igual que jo esta pagant el ritme alt del principi, però sembla que ell esta amb més forces i es continua escapant, jo cada cop veig perillar més la tercera posició.

Arriba la ultima baixada de la carrera i aquí sí que estic amb les cames totalment enganxades, hem costa molt baixar i mira que tenia clar que aquest seria un dels trams ràpids del circuit però res, estic destrossat i quant queda una mica mes d'un quilometre hem passa un corredor, intento que no s'escapi i a veure si amb una mica de sort puc apretar al final, però és impossible, estic corrent més amb el cor que amb les cames i ara ja esta tot repartit. No apreto mes a l'ultim tram, el podi ja sa escapat definitivament, només queda arribar a Bausen felicitar als altres corredors i celebrar una bona 4arta posició. 


 
Crec que després d'aquesta carrera es un bon moment per mirar endarrere, ara just farà un any que vaig començar a competir amb carreres de muntanya i les coses sembla que van per bon camí. A sigut un any d'entrenaments durs, dies de neu, pluja, boira... però també molts dies de gaudir de la muntanya i del bon ambient en totes les carreres en les quals he estat. Un any per aprendre tot el possible d'aquest esport i mirar de millorar en cada una de les carreres, així que un any després continua amb les mateixes ganes que el primer dia i amb la il·lusió d'assolir molts més objectius. 

Salud i gass. 

dijous, 8 d’agost del 2013

Vertical Pui d'Unha

No he descansat tot el que volia, amb l'adrenalina de la carrera d'ahir em va ser molt difícil dormir, però això no es excusa, a les 8h del matí, m'aixeco per preparareu tot. Queden dos hores per la carrera, sort que és al costat de casa i puc apurar al màxim el temps. 

A les 10 del matí ja esta tot llest, el sol comença a apretar amb força, gran ambient de corredors de muntanya a Unha, tots esperant que donin la sortida i pujar el mes ràpid possible els 960m de desnivell que ens separen del Pui. 


Aquest és un recorregut que conec a la perfecció, es la muntanya que queda més aprop de casa i un dels llocs habituals d'entrenament. Tinc clar que si vull fer un bon resultat, tinc que apretar fort durant la primera part de la carrera. Així o faig, a poc a poc em vaig situant en les primeres posicions, i just abans d'arribar a la pedra de Santa Anna ja estic pegat al 4art corredor.  



A partir d'aquí noto que les coses no van molt bé, les cames em comencen a fallar i estic més cansat que de costum, a mes se perfectament que ara comença la part complicada de la vertical i això no m'ajuda gaire. Intento continuar amb el ritme que porto però un cop estic a la primera rampa, noto com em puja el bessó, i em deixa totalment tirat. Ja fa una estona que estic perdent distancia respecte als perseguidors i desprès que pari un moment a veure si em puc recuperar, em passen uns quants corredors. 

Sembla que les cames tornen a funcionar, he perdut un temps molt important però ara només penso amb poder acabar la vertical. Continuo pujant ajudant-me amb les mans a terra, totalment a 4 potes i mirant de tirar el mes ràpid possible. Recupero alguna de les posicions que havia perdut quant he parat i finalment entro a la 8ena posició amb un temps de 44m 21s. 






Una llastima no haver pogut estar més fresc en aquesta carrera, ja que era un recorregut que tenia molt entrenat i havia pujat amb menys temps del que he fet. Tenia clar que després de l'esforç de la Nocturna patiria les conseqüències en algun moment de la Vertical, però amb general estic molt content de com a anat el cap de setmana.


Salud i gass. 

dimarts, 6 d’agost del 2013

Era Nocturna Vielha



Cap de setmana complert, dissabte a les 21h la Nocturna de Vielha, 10km per asfalt en un circuit urbà. 13h més tard la Vertical Pui d'Unha, que se celebra diumenge a les 10 del matí. 
M'esperen dos carreres explosives amb poc temps de recuperació, però són dos de les curses de casa i tinc ganes de poder fer un bon resultat. 

He entrenat nomes un dia per asfalt i la veritat és que vaig tenir feina a fer 10km, no estic acostumat a córrer en aquest terreny i tampoc a mantenir el mateix ritme tota l'estona, de fet sem va fer molt avorrit, confio que durant la carrera sigui més distret, entre l'ambient i l'adrenalina de la carrera espero que vagi millor. 

Són les 21h i tot esta preparat, molt ambient a la sortida, hem col·loco al davant i gass. La sortida és bastant rapida i una mica caòtica per mi, em quedo una mica encallat però de seguida agafo una bona posició. Del primer moment tres corredors marquen un ritme alt, de seguida agafo un grup de 4 o 5 corredors que estan darrere seu, un cop contacto amb ells decideixo tirar, en aquest moment hem trobo bastant fort rodant a la 4rta posició. 


Durant els primers quilometres hem mantinc en aquesta posició, de seguida hem dono conte que estic anant per sobre del meu ritme i que si no el baixo una mica no tindre prou força per fer tot el recorregut. Contacta amb mi un dels corredors que a marxat del grup que tinc just darrere, com ve molt més fort que jo decideixo no seguir el seu ritme, passa rapidament i jo continuo mantenint un ritme més suau que el del començament de carrera, ara ja he obert una bona escletxa amb una sortida rapida, serà qüestió d'aguantar tot el que pugui a aquest ritme. 
 
La primera volta a Vielha esta completada, només queden 5km, després de passar pel centre de la vila i gaudir del gran ambient, he agafat forces per poder seguir els últims quilometres. 
Continuo corrent sol, cada vegada veig més aprop els dos corredors que em segueixen, fins que finalment un d'ells que bé bastant fort contacta amb mi, arriba més sobrat de forces que jo, intento que no s'escapi gaire. 

Pel meu cap només passa el pensament de no deixar escapar la 6ena posició, ja que per darrere un altre corredor arriba fort, i mirar d'arribar al final lo màxim pegat al corredor que mà avançat i intentareu a l'esprint. Als últims metres de la carrera el canvi de ritme que imprimeix el 5e classificat em deixa totalment plantat, no puc seguir-lo. Arribo al final i veig perillar també la 6ena plaça, un esprint final em permet mantenir posició.

 


Al final entro 6e amb un temps de 41m 20s, per fer poc mes de 10km i salvar els 110m de desnivell que tenia la prova.
Ha anat molt millor de lo que jo m'esperava, conscient que no estic gens acostumat a córrer aquest tipus de carreres m'esperava estar endavant en la prova, però en cap cas entre els 10 primers. 


Potser també mà ajudat el fet que la carrera no era totalment plana, molts dels comentaris dels corredors es referien al trencacames que era la carrera, a mi acostumat a córrer amb muntanya la veritat és que mà afavorit bastant les pujades i baixades. Al final marxo prou satisfet cap a casa, content per haver gaudit d'un bon ambient durant tota la carrera i poder aconseguir un molt bon resultat. Ara toca descansar, d'aquí unes 10h toca córrer el Vertical Pui d'Unha, i les cames fa una bona estona que es queixen.

Salud i Gass.
 


dimecres, 24 de juliol del 2013

Duathlo Naut Aran


No tenia pensat fer cap carrera duran aquest mes, però ja fa uns dies, vam estar valorant la possibilitat de fer la duathlo del Naut Aran per relleus amb en Xevi. Amb un principi no existia aquesta modalitat així que u vam deixar estar i vaig continuar entrenant sense pensar amb aquesta carrera.

El dissabte quant estic tornat d'entrenar m'arriba un missatge den Xevi dient-me que no entreni molt fort que igual podem córrer per relleus demà a la duathlo. Mentre estem dinant decidim que fem, després de valorar les opcions decidim apuntar-nos. Els dos portem uns dies entrenant fort sense pensar amb cap carrera però podem provar sort demà, així que a l'últim moment ens apuntem. 


Diumenge de bon mati ens presentem a Montgarri, allí estan la resta de corredors de Vitaldent Aran que correran la duatlho. A les 9:30h donen la sortida, el primer tram de la carrera el farà el Xevi, són 20km amb BTT, un circuit circular que el portara de nou a Montgarri on hem té que donar el relleu per fer els 7km corrent. 


Tot va com teníem previst, en Xevi esta rodant amb el grup de davant, mentre jo vaig escalfant per poder sortir fort quant arribi el meu moment.   
Des de l'organització arriben males notícies, en Xevi a pinxat. 
Ahir vam estar una bona estona parlant sobre aquest tema, i vam decidir que tractant-se d'una carrera tan rapida prioritzaríem el pes, i sortiria sense cap recanvi. Teníem molt clar que les nostres opcions passaven perquè tot ens anés perfecte i qualsevol problema tècnic ens deixava fora de la carrera. Tenim que dir que si fos ara canviaríem la nostra estrategia, ja que som conscients que si agüéssim pogut resoldre el problema amb el menys temps possible i en Xevi pugues arribar a donar-me el relleu les opcions de podi haguessin sigut molt altes. 
De tota manera la nostra opció era clara, no contàvem amb tenir problemes, només pensàvem amb perdre el menys temps possible respecte als primers.  

Totes les opcions estaven ja esfumades, de tota manera estic una bona estona esperant a veure si arriba d'una manera o altra, ja que em diuen que a pinxat però no en tinc cap altra informació. 
En Xevi no arriba, em diuen que de totes maneres si vull sortir a córrer u puc fer sense cap problema, així que un cop ja han sortit tots els corredors dels relleus i una part dels corredors individuals surto a fer el recorregut. Almenys gaudiré del recorregut que es força interessant, una primera pujada que es fa dura, però ens brinda unes vistes molt guapes, continua amb una baixada tècnica, afegint que l'herba esta humida i rellisca molt, per acabar amb uns últims 3km força corredors abans d'arribar a Montgarri. 


Al final la carrera no ha anat com teníem previst, però estem contents d'haver gaudit d'una carrera molt interessant, i on esperem que en pròximes edicions tingui el creixement que es mereix, ja que és una molt bona duathlo i en un lloc increïble, a mes si continuen amb la possibilitat de poder córrer per relleus crec que augmentara molt la participació, ja que la farà una carrera molt disputada. Esperem poder donar molta mes guerra l'any vinent, i felicitem al Ruben i el Jaime guanyadors de la duathlo per relleus.  

Salud i gass.




dimarts, 16 de juliol del 2013

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


Ja fa dies que vaig decidir que al juliol no faria cap carrera, necessito un mes per entrenar dur, un mes per acumular quilometres i poder entrenar sense pensar amb competir.
Tot i les tempestes de tarda a la Vall d'Aran estic aprofitant al màxim els dies, però fa falta completareu amb tirades llargues, per això em feia falta tenir un cap de setmana per mi, per poder entrenar tranquil i aquest era el meu.

Dissabte de bon mati, surto des del pàrquing de Saboredo juntament amb el Tuk "el meu gos" que tot i portar un parell de dies coix aquest matí sa despertat a tope i sembla que vol vindre. 
Començo a córrer pel camí que puja al refugi, els núvols es van trencant, sembla que tindrem un dia agradable, a aquesta hora la fresca encara es nota i es fan molt agradables els primers quilòmetres del dia. 



Deixo el refugi al darrera desprès de saludar la gent que esta preparant-se per començar el dia, molts d'ells per seguir amb alguna etapa dels carros de foc. 
Segueixo fins a arribar al Port de Ratera a 2543m, algun tram amb neu pero sense problemes, continuo pel GR11 que em porta fins a l'estany de Sant Maurici, passant per la cascada de Ratera que esta impressionant.  

En aquest tram puc avançar bastant ràpid, tret d'algun pas mes tècnic dalt del coll de Ratera la resta del recorregut esta sent molt corredor i em noto bastant còmode. El dia a començat molt bé, les sensacions són bones, encara no tinc molt clar quin serà el recorregut que seguiré però és el menys important, avui toca gaudir de la muntanya. 
 

Passat el refugi Ernest Mallafré paro un moment a menjar alguna cosa, però en obrir les alforges que porta el Tuk m'adono que quant sa ficat al riu ho ha mullat tot, els sandwich que tenia preparats estan fatal, miro d'aprofitar el que puc, trec el seu menjar i esmorzem els dos. 
Calculo bé el que em queda per menjar, tinc barretes energètiques i algun gel, amb això tindre que passar el dia, caldrà racionar bé el que tinc. 

Continuo pel camí de carros de foc, passant pel prat de Monestero que esta d'un verd impressionant, en aquest pla aprofito per avançar més ràpid, ja que quant aixeco el cap em dono conte que d'aquí poca estona m'espera una bona pujada.  


 


 Durant la pujada gaudeixo d'unes vistes brutals, amb el Pic de Monestero 2877m i el Pic de Peguera 2984m regnant per damunt de tots. En aquest punt agafo el camí cap al coll de Peguera que em permet arribar prop de l'estany de Mar. 
Pujant la neu es fa present en la major part del traçat, però esta tova i es clava bé la petjada, no tinc molts problemes per arribar als 2718m del coll.


Passat el port torno a agafar el camí original de carros de foc que de seguida em deixa davant de l'Estany de Mar, aquest tram ja no he pogut fer-lo tant ràpid, el traçat és mes tècnic, però es fa prou divertit. Passat el llac arribo al refugi de Colomina on aprofito per parar a menjar una mica i a fer una visita al Xavi que esta allí de guarda. 


 

Hem disposo a continuar direcció el refugi d'Estany Long i just quant estic marxant del Colomina em trobo a diversos membres del CELI de Linyola amb qui estic una estona parlant, desprès de la sorpresa de trobarem a gent del poble per aquí continuo el meu trajecte. 


Segueixo el GR fins a arribar a la Collada de Delluit on decideixo pujar cap a les pales de Cubiero. Quant estic en aquesta zona comença la tempesta, l'aigua em fa canviar de pla perquè en un primer moment volia provar d'improvisar alguna ruta per aquí però el mal temps em tira endarrere i faig un bucle passant per l'Estany de Castieso i tornant al GR.


Sota una bona tempesta veig a un noi davant meu corrent, accelero una mica el pas per poder agafar-lo, igual ja fa molta estona que vagi sol i necessito parlar amb algú. Ja al seu costat em diu que esta fent el circuit de carros, anem al mateix ritme i amb la mateixa direcció així que a partir d'ara serem dos per seguir el trajecte, continuaré fins al Ventosa al costat del Javi.
 
Junts arribem al refugi de l'Estany Long on parem a fer una coca-cola i aprofitem per informar-nos de com estar el coll del Contraix que es el tram amb més neu i el més complicat que ens queda, sembla que no tindrem problema per passar, sota la pluja decidim continuar el nostre cami.  

Durant la pujada al coll del Contraix a 2748m ens trobem varia gent que ens pregunta on anem amb tant poc material i corrent sota la tempesta, la sorpresa que s'emporten és més gran quant els diem que portem tot el dia corrent i que no tenim cap refugi com a destí sinó casa nostra com a objectiu final. 

Arribem al ultim tram abans del coll i allí una forta pendent carregada de neu esta esperant-nos, el Javi decideix estrenar uns petits grampons que porta, jo després de comprovar que la neu no esta molt dura em disposo a pujar ajudant-me amb les mans i rapidament em planto a 2748m on el vent i el fred es deixen notar.
Rapidament per evitar agafar més fred descendim per un terreny molt rocós i on és complicat avançar, les relliscades són constants. 
Ja baix de la vall tenim que creuar el riu amb l'aigua més amunt dels genolls, el que ens faltava per tenir un dia complet, després d'una petita confusió arribem al refugi Ventosa i Calvell, on parem a beure una mica i on ja ens acomiadarem amb en Javi, aquí finalitza el nostre camí junts. 

Ja queda menys, tot i que les forces cada cop estan més baixes per la quantitat d'hores que porto corrent i el poc menjar amb el qual he passat el dia, ara sembla que ja u tinc bastant superat, nomes hem queda arribar a Restanca i d'allí tot baixada fins a arribar a la porta de casa. Aquest tram és el que mes em conec de tota la ruta però dins els meus pensaments era més curt, aquest cop s'esta fent llarg.  
Dalt del Coll de la Crestada a 2475m ja estic salvat, a mes deixo la tempesta darrera meu i en aquesta zona ja em sento prop de casa. Una llarga baixada em porta fins a Restanca, rapidament continuo descendint fins a arribar al Pont deth Ressec que després de les inundacions va desaparèixer. Uns improvisats pals de llum m'ajudaran a creuar el riu amb el Tuk al coll per evitar que l'aigua l'arrossegui riu avall. 

Ara si, cada cop veig el meu objectiu més proper, les llums d'Arites em donen la benvinguda i d'aquí cap a Gessa.
 
63km, 3700m d+ i 13h 23m després arribo a la porta de casa, molt satisfet pel gran dia que he passat gaudint de la muntanya, igual per ser un entrenament a set un dia llarg però avui era un d'aquells dies en els quals et trobes fort i cal aprofitar.

 

 Salud i gass.

 

diumenge, 30 de juny del 2013

Skyrace 21km.






Aquest cop tocava córrer la carrera curta de la proba, la Skymarathon_42km de moment la deixo per una altra ocasió. Era una carrera de la que m'avien parlat molt, amb un recorregut interessant però el cos em demanava no forçar i decidia apuntar-me a la Skyrace_21km.


A les 8:30h del mati sortim de la plaça de la església de Vilaller, els de la Skyrace compartim sortida amb els júniors que fan el recorregut de 10km. 
Surten davant nostre, aixo penalitza una mica durant els primers dos quilometres ja que tinc la mala sort de tenir algun corredor mes lent davant i al arribar al sender es complicat passar, també m'està creant confusió perquè no tinc ni idea de quina posició estic, però sense preocupar-me molt per aquest tema vaig fent els primer quilometres de la carrera.

Durant el primer tram ens ajuntem un grup de corredors que anem junts fins al quilometre 11, son els quilometres on es desnivell es mes marcat, fins al 14 tinc clar que tocara patir, però a la vegada estic gaudint de les increïbles vistes que ens mostra la pujada al Comadelo.
L'ultim tram de la pujada em noto fort i puc escapar-me del grup i passar a algun dels corredors que tinc davant. 

Al quilometre 14 i arribat al punt mes alt del traçat em diuen que vaig 5er i el 4art corredor esta molt aprop, la sorpresa es enorme i em noto molt confiat, a partir d'aquí una baixada molt tècnica ens portara fins al final del traçat. El primer tram de la baixada el faig molt ràpid i arribo al següent avituallament al quilometre 16 juntament amb el 4art. Però a partir d'aquest punt canvia totalment el meu estat, de cop i volta les cames em comencen a fallar i la resta de la baixada sem fa eterna, perdo ràpidament el contacte amb el corredor del meu davant i canvio totalment d'estratègia, ara toca sobreviure. 

Els últims quilometres sem fan molt llargs, i començo a pensar que igual e forçat maça el primer tram de baixada, però ara no tinc temps de pensar amb aixo, ara toca córrer mirant de no maltractar mes les cames, i just al ultim tram arriben dos corredors darrera meu amb els quals ens donem força per arribar a Vilaller, ells venen millor i em passen. Ja tinc el poble davant meu, últims metres de pujada abans d'arribar a la meta, desprès de 2h 28m i una molt bona 7ena posició entro tocat però molt content.


Salud i gass.








dimecres, 19 de juny del 2013

Ribalera 2013





Dissabte dia 15 de juny, ja a Tírvia, tot preparat per tornar a córrer amb prou garanties. 
Els últims dies e pogut tornar a entrenar amb normalitat, sembla que els problemes del genoll ja son historia. Mes motivat que mai em disposo a córrer la Ribalera. 
Primer que tot busquem un bon lloc per aparcar la furgoneta, i trobem un racó perfecte, unes bones vistes i molt aprop de la sortida. 
Ara nomes queda recollir el dorsal, fer una birra al bar del poble, anar al briefing, un bon sopar i a dormir que demà faran falta moltes forces.



La Ribalera es una cursa d'alta muntanya que es disputa a la Vall de Farrera al Pallars Sobirà, amb arribada i sortida al petit poble de Tírvia. El traçat transcorre per indrets privilegiats, camins verges i en alguns casos desconeguts, pocs trams son per pista forestal i pràcticament no es trepitja ciment. Dir que es una carrera amb uns desnivells molt durs i unes baixades bastant tècniques, en fi una carrera molt divertida i on pots gaudir d'unes vistes privilegiades, però a la vegada una carrera molt exigent.

Localització: Tírvia
Data: 16 de Juny de 2013
Sortida / Arribada: Tírvia
Hora: 7:00h
Distància: 38km
Cota màxima: 2789 m (Cim del Salòria)
Cota mínima: 950 m
% Camins: 80%
% Camp a través: 15%
% Pista forestal: 5%
Desnivell Positiu Acumulat: 2800 m
Temps límit: 9h
Avituallaments: 13
 
Tindrem que ascendir al  cim del Farro (1653m), de Màniga (2515m), del Covil (2588m) i del Salòria (2789m). La meva participació en aquesta carrera la podria descriure amb tres parts ben diferenciades.

Primera part:
 
Em planto a la línia de sortida, allí em trobo al Raul i el Carles corredors del CELI de Linyola amb qui comparteixo una estona abans de que donin el tret de sortida, també amb el Miguel de la Vall amb qui fem els últims comentaris sobre la carrera. 
Donen el tret de sortida i allí canvia totalment el meu plantejament de la carrera, pensava sortir molt tranquil i anar agafant el ritme durant els primers quilometres, però surto mes ràpid de lo previst i m'escapo amb un grup de 4 corredors. 
Em dono conte de seguida que el ritme es alt i que la resta de corredors s'han quedat endarrere, decideixo ficar-me a un ritme mes còmode i em quedo en solitari amb un grup de 4 davant meu i la resta darrera, aixi correré tota la primera part de la cursa.
Vaig passant els quilometres corrent amb solitari, bastant sorprès i una mica asustat, no puc parar de pensar que igual e sortit molt fort, m'estranya molt la posició on estic però em trobo molt còmode i de moment el cos respon perfectament. Aixi arribo fins al coll de Màniga, d'allí pujo cap al Pic de Màniga i ja fa una estona estic observant el Salòria, la pujada asusta una mica però em noto amb molta confiança. 
Moments abans d'encarar la pujada comencen els primers problemes, busco a la butxaca de darrera els pantalons i merda, e perdut els gels que tenia, no es bon moment per lamentar-se ara toca pujar i no pensar. L'ascensió al Salòria, el tram mes alt del traçat em deixa força tocat, a partir d'aquí comença una altra part de la cursa.
 

Segona part:
 
Tocat desprès de la duresa de la pujada començo a baixar, al principi tot sembla anar be, puc agafar una mica de forces, les vistes increïbles també ajuden a recuperar-me, però de cop i volta el genoll em dona el primer avis, una punxada em recorda que no puc apretar, aixi que decideixo relaxar el ritme i baixo tranquil·lament. Quant arribo al coll de Conflent ja ma agafat el corredor que venia al meu darrera, junts correrem els següent quilometres, em comenta que ve un altre corredor bastant fort al nostre darrera i desprès de parlar una estona comença a tirar, jo decideixo reservar una mica, em sembla que em comença a fallar les forces. 
Arriba el que serà per mi el tram mes complicat de tots, fins arribar a Font Negra u passo realment malament, en alguns trams noto el cor que em ressona dins el cervell, estic bastant esgotat i em preocupa que hagi tirat maça fort a la primera part. Però tinc una mica d'esperança, se que desprès del quilometre 25 tot es baixada i allí ja veure com em trobo. Amb problemes i ja a la 7na posició arribo a Font Negra.
 
Tercera part:

Ara ja casi tot el que queda de traçat es baixada, tret d'algun tram de pujada traïdora. Les forces sembla que es recuperen i em començo a notar fort, ja puc tornar a córrer. En aquest tram de la cursa ens ajuntem amb els de la carrera de 23km, vaig passant corredors d'aquesta cursa i aixo em va distraient i motivant. 
La confiança torna a ser forta, estic baixant be i ara tinc clar que l'objectiu es mantenir aquesta molt bona posició. 
Passo tot l'ultim tram passant als corredors de l'altra cursa i rebent els seus ànims, aixo em dona el punt de força que em fa falta. Cada cop estic mes aprop d'arribar a Tírvia i donar per acabada la carrera, però encara em tocara apretar els últims quilometres ja que el corredor que ve al meu darrera cada vegada esta mes aprop i m'obliga a tirar molt en l'ultim tram, que ens regala una pujada que en aquest moment es fa molt dura.


Al final puc mantenir la 7na posició, amb un temps de 5h 29m. Una gran carrera que em servira per agafar molta confiança de cara als següent reptes de l'estiu, i un cop mes em demostra que el camí es bo, però cal continuar entrenant fort per seguir evolucionant.  
Donar les gracies a tots els voluntaris i organitzadors de la carrera, al igual que a tota la gent que no va deixar de donar-nos ànims en tot el traçat, una molt bona carrera de muntanya amb una paisatge brutal i una organització perfecta. Espero poder repetir la següent temporada.
 
Salud i gas.