Translate

dilluns, 16 de setembre del 2013

Marató Matxicots


Kms: 42
Desnivell: 3000m d+
ABANDONAT

Els últims 15 dies els he passat pensant amb tot el que va passar a la CCC, intentant reviure alguns dels millors moments de la cursa i pensant amb com continuar aquesta temporada. 
Al cap de dos dies de la CCC vaig rebre una trucada dient-me si estava interessat a córrer l'Ultra Cavalls del Vent el dia 21 de setembre, això sí que em va descol·loca en aquell moment, pregunto si tinc temps per decidir-me, em contesten que u tinc que dir ja. Sóc prudent, complicat córrer dos ultres en tan poc temps, decideixo renunciar. Em perdre una bona carrera, però el meu cap fa unes hores esta pensant en una altra opció.



El dia 14 se celebra a Rialp una de les millors carreres de muntanya del Pirineu, la Matxicots. Per mi aquesta és una carrera molt especial, aquí vaig córrer "o em vaig arrossegar" en la meva primera ultra. 
Aquesta va ser la carrera que em va enganxar a les carreres de llarga distancia, l'any passat vaig patir molt, però la satisfacció d'arribar a la meta va ser el que em va ajudar a seguir fins al dia d'avui.
 
Les sensacions aquests dies són bones, e estat descansant, però fa una setmana que he tornat a fer alguns entrenaments suaus, em dóna la sensació que estic bastant recuperat del gran desgast que vaig patir.
 
Així que vist com estic em decideixo tornar a Rialp, amb moltes ganes de poder gaudir d'una gran carrera, amb un gran recorregut, una impecable organització i un poble totalment bolcat en la Matxicots, però aquest any aniré a fer la Marató, crec que estic prou recuperat per afrontar els 42km i 3000m d+ amb prou garanties. 

Arriba el dia, a les 4:15h del mati em desperto per poder esmorzar amb temps i preparar-me de cara a la carrera. Surto de la furgo per anar cap a veure la sortida de l'Extrem, deixo a l'Ana i al Tuk dormint, quedem que ens veurem a Caregue quasi al final del recorregut.

Donen la sortida de l'Extrem, un bon ambient per ser que són les 5:30h. Els de la marató ens disposem a passar el control de material i entrar a la sortida, a les 6:45h arribara el nostre torn.
 
La sortida la faig tranquil, em col·loco en un segon grup, dos corredors surten molt ràpid i abans de sortir de Rialp un corredor del nostre grup surt a per ells, crec que aquí on estic és un bon lloc, tenim tres escapats a davant i nosaltres hem fet un grup de 6 o 7 persones que afrontem junts els primers passos de la cursa.
 
Són els primers quilometres i amb bones sensacions, les cames sembla que no és ressenten molt i el ritme al que anem és molt bo. Les primeres pujades no tarden a arribar i fins al poble de Llessui em noto molt fort sobretot amb les pujades on puc agafar una mica de distància amb els altres corredors. Encara de nit i guiant-me amb la llum del frontal arriben els primers problemes, just a la sortida del poble una confusió em fa anar a l'esquerra quant el camí era a la dreta, alguns corredors em segueixen però de seguida dono la volta conscient que me confós i continuo pel recorregut bo, ara al final del grup. Aquesta nova situació de carrera no em preocupa molt, ja que tampoc he perdut molt temps i queda molts quilòmetres encara. 

Continua la pujada que ens té que portar fins al coll del Tirador i ara sí que ja començo a notar que les coses avui no seran gens fàcils, les cames comencen a donar sintomes de debilitat i tot just estem a la primera part de la cursa, noto com lentament vaig perden el ritme i se que la pujada al temut Montsent del Pallars 2883m és farà molt dura amb aquest estat. Estic fent molt esforç per mantenir el ritme i intentant convencem de què puc seguir, però quant les cames no funciones és complicat mantenir-se fort i no ensorrar-te.  

Tot i els problemes afronto la pujada al Montsent, ja fa una estona estic pensant amb la possibilitat de deixar estar la carrera, però decideixo que provaré fins a Caregue a veure si tornen les bones sensacions a la baixada. Ja sense ritme i avén perdut molt temps respecte al grup de davant arribo al punt mes alt de la carrera, paro un moment, necessito respirar una mica i reflexionar. 
Gaudeixo de les vistes i em disposo a afrontar la baixada esperant trobar millors moments, però no, ja u veig claríssim no tinc cames, en aquest estat no puc afrontar la carrera en condicions. Amb feines arribo a l'avituallament de Mainera, menjo una mica i amb molta calma miro de continuar, almenys provaré els següents quilometres fins a Caregue que era el meu proper objectiu, però els 10 km fins a arribar al poble són eterns. Ja fa estona esta decidit allí estarà l'Ana esperant i allí em quedaré. 


Al final he abandonat al quilometre 33, una llastima no poder acabar una carrera com aquesta, ja que venia amb moltes ganes de disfrutar de la que per a mi és una de les millors carreres del Pirineu. He abandonat perquè les cames ja no podien més, me donat conte que no estava tant recuperat com jo em pensava, però sobretot he abandonat perquè no estava gaudint de la carrera i això crec que és el pitjor que et pot passar. Sense caure en cap decepció aquesta carrera crec que servira per aprendre dels errors, i sobretot per aprendre a escoltar i conèixer millor el meu cos. 
Aquest any no ha pogut ser però segur que tornaré a gaudir de la Matxicots en moltes altres ocasions.  

Salud i gass. 


dilluns, 9 de setembre del 2013

Corsa 15 pobles

Corsa 15 Pobles

Kms: 21
Desnivell +: 1300m
Temps: 2:00:20h 
Posició: 6er


Ja fa uns dies de la mitja marató de muntanya dels 15 pobles, no vaig poder escriure en el seu moment, ja que un parell de dies desprès marxava cap als Alps i el meu cap pràcticament ja feia molt que estava allà.

Tenia moltes ganes de córrer aquesta carrera, sempre esta bé córrer a casa i per un terreny que coneixes perfectament, uns dies abans avia estat entrenant juntament amb el Cholo el circuit complet i les sensacions eren prou bones.

Arriba el dia de la carrera, sembla que el temps aguantara, esta nuvol però no amenaça pluja. A temps per arribar a Vielha per poder agafar el bus que ens portara a Es Bordès on es donara el tret de sortida, arribo allí puntual per poder canviar-me tranquil·lament i escalfar abans no comenci la carrera. 

 
Ja a la línia de sortida comentant amb la resta de corredors alguns dels punts del recorregut i parlant sobre les sensacions que tenim, la gran majoria ja ens coneixem i tots som conscients de més u menys qui estarà tirant del grup, tot i que en aquest moment sembla que tothom juga a amagar les seves cartes. 

Les campanes donen el tret de sortida quant marquen les 9 del matí, una sortida amb baixada que ens portara fora del poble per començar la primera ascensió del dia.
La sortida no és molt rapida, sembla que ningú vol agafar la incitativa però un cop creuada la carretera les posicions comencen a quedar definides. Un grupet ens col·loquem al davant, miro de ficar-me en una bona posició i em situo just darrere el Jaime, sóc conscient que ell té un bon ritme i que pot ser un bon company per aquesta carrera.







De seguida ja veig que alguna cosa no va bé, el Jaime esta baixant el ritme i els de davant cada cop agafen més distancia, li comento que si esta be i ja em diu que no pot que no es troba còmode, miro de tirar una mica jo a veure si pot seguir però impossible, ja venia amb molèsties i avui no és el dia, miro de donar-li ànims i continuo amb solitari.

A la primera pujada 3 corredors ja estan escapats marcant un bon ritme, al meu davant veig al Jose Ramon que esta pujant també amb solitari i per darrere em segueix d'aprop un altre corredor. Sembla que en Jose té algun petit problema i això fa que pugui contactar amb ell abans d'arribar a Arres, pugem una estona junts fins que ell para un moment per solucionar els problemes, amb solitari començo la baixada que hem portara a Arrós, les cames sembla que demanen una mica de relax i abans d'arribar al poble ja estem un altre cop compartint quilometres amb el Jose.




Arriba la pujada de Vila on ja hem format un grup de 3, el corredor que venia per darrere ja ha contactat amb nosaltres. Un bona pujada que es fa dura, sobretot pel moment en el qual ens trobem de la carrera però ja conscient que cada cop queda menys quilometres. Així fins arribar a Montcorbau on el Jose ja sa escapat definitivament i tinc just davant l'altre corredor. 

A Montcorbau corren una estona al costat del Xevi que esta entre el public i em comenta com esta la carrera pel meu davant, li dic que vaig molt just de cames intentaré atacar ara a la baixada però u veig complicat.
Només queda arribar a Mont i ja baixar fins a Vielha, però les cames ja fa estona m'estan avisant que no estan per tirar molt fort, de totes maneres u provo i arribant a Vilac he contactat amb el corredor del meu davant. Junts entrem a Vielha i decidim jugar-nos la 5ena posició a l'esprint, però just quant intento sortir ràpid les cames diuen que res, tocara entrar sense apretar, entraré a la 6ena posició i el més important, millorant 12 minuts el meu temps de l'any passat.

Salud i gass. 

dijous, 5 de setembre del 2013

CCC 2013

Chamonix - Champex - Courmayeur
Kms: 100
Desnivell +: 5995m
Temps: 16h 38m
Posició: 82

Ja fa uns dies que estem per Chamonix gaudint de l'impressionant ambient que es viu aquests dies aquí, la veritat és que ja començo a tenir ganes que arribi el dia de la carrera. De moment ja hem pogut veure la victorià de l'Arnau Julia a la TDS i començar a escalfar motors veient els corredors que finalitzen la prova. 
Per la meva part ja u tinc tot preparat per la carrera, l'Ana ja té clar els punts on hem pot assistir i te preparat tot el que hem pot fer falta, el mes complicat serà com u quadra tot per arribar a cada punt, però confiem que tot vagi bé. 

Són les 5:30h del divendres 30 d'agost, ens aixequem tranquil·lament, ja que ahir u vam deixar tot preparat, només ens hem de canviar i agafar l'esmorzar que menjaré durant el viatge cap a Courmayeur. 
A les 6:30h surt el bus que ens té que creuar pel túnel del Mont Blanc i ens deixara a Courmayeur "Itàlia" on es donara el tret de sortida de la carrera. 
Un trajecte d'una mica mes de mitja hora i ja estem a lloc, en aquests moments els nervis encara no es noten gaire però si que ja començo a estar totalment concentrat amb la carrera intentant memoritzar el recorregut.
Encara tenim temps per anar a fer un té amb el Pau i la Elia, veïns de furgoneta a Chamonix i ell també correra la CCC. 

Una bona estona abans que donin el tret de sortida ja estic plantat a les primeres files, no tindre cap problema per sortir tranquil, ja que ens han dividit en tres caixons i serà una sortida escalonada, jo surto en el primer grup. Hem feia patir el fet de sortir 1900 corredors junt i trobarem un tap enorme a la primera pujada, però no recordava que aquesta gent ja fa dies que si remenen amb això de les carreres i sembla que fan les coses com calen, a mes ens han dit que el primer tram de pujada es prou ample per poder agafar posicions sense cap problema. 


Ara si, a arribat el moment, fa molts mesos que entreno pensant en aquest dia i només espero poder complir l'objectiu que no es altre que acabar la carrera. Els nervis es comencen a fer evidents just en el moment en què estan sonant els himnes oficials dels tres països per on passa el recorregut, primer el de Suiza desprès el de França i per acabar el d'Itàlia, tot seguit sona la cançó èpica que tots estem esperant, que donara el tret de sortida, un conte endarrere de 10 segons i gass.  

Sortida perfecta, sense cap impediment puc sortir a un bon ritme. Donem una volta pel poble i comencem una pujada per asfalt que ens portara a les afores de Courmayeur allí ens espera una bona pujada, per un camí on es pot córrer prou còmode, comença l'aventura. 

Primers 9km de la carrera amb un desnivell de 1300m positius, m'estic trobant molt be corrent a un ritme suau però constant, tot i que estic una mica sorprès d'estar en tan bona posició, de moment les sensacions són molt bones, han desaparegut els dubtes de si tindria les cames molt carregades. 

Ja dalt del Tete de la Tronche 2584m, aquí les vistes són brutals però no tinc molt temps per perdre, aixecar una mica el cap per poder disfrutar de l'espectacle que ens ofereixen els Alps i encaminar ja la baixada fins al refugi Bertone 1989m, ara que les cames encara estan fresques cal aprofitar per fer un bon descens, ràpidament arribo a l'avituallament, temps per carregar una mica d'aigua, menjar algo de xocolata, fer el canvi del buff per la gorra que la calor ja comença a notar-se i sortir sense perdre mes temps. 

Superats els primers quilometres, les sensacions continuen sent bones, els pròxims 12km seran per un traçat mes u menys pla, combinant petites pujades i baixades. Aquí es pot córrer a un bon ritme i així o estic fent. Ja veig el següent avituallament que es al km 26 a Arnuva 1769m, els acompanyants poden arribar amb bus però no et poden assistir, així que no se si l'Ana estarà aquí o ha decidit anar cap a Champex, amb aquest dubte faig l'ultim descens escoltant els crits dels aficionats que ens donen la benvinguda. 
Parada rapida per carregar aigua, menjar una mica de fruita i gas. Sortint de la carpa veig que sí, que l'Ana esta entre la gran quantitat de public que sa ajuntat en aquest punt. Pràcticament sense parar li comento que la necessito a Champex que començo a notar molèsties, no se si aquestes paraules li aniran bé o la ficaran més nerviosa, perquè sóc conscient que el camí que te per arribar a Champex no és curt i sap que te el temps just per arribar. 


La calor es comença a notar amb molta força i cada cop em sento més fluix de forces, a mes estic afrontant la pujada al Gran Col Ferret 2537m, un lloc espectacular però no el puc disfrutar gens. 
En aquest moment és quant pitjor estic, sembla que aquesta pujada no s'acaba mai i tinc molta calor, el tema del menjar comença a ser preocupant, com sempre no sóc capaç de menjar res solid, només puc ingerir algun gel i començo a notar-me malament. Tot i els problemes arribo al punt mes alt, sembla que això hem dona forces i començo una llarga baixada que em portara prop de Champex. 

9km separen el Col Ferret de la Fouly 1598m, uns quilòmetres que s'estan fent eterns, els marejos cada cop són pitjors i un mal estar general m'esta fent la carrera molt complicada, només desitjo arribar a la Fouly asseurem una mica i intentar recuperar. Quant ja sembla que no puc més veig civilització, això em fa pensar que ja u tinc, arribo a l'avituallament i casi sense poder-me mantenir de peus entro al control. Necessito menjar però continuo igual, només puc menjar fruita, així que no u dubto, em sento un moment i miro de menjar tot el que puc que no es molt però algo farà, també aprofito per veure sals i coca-cola això em fica les piles, sembla que tornen les forces, puc tornar a córrer.  

Ja un altre cop en marxa i conscient que el pitjor ja a passat, he pogut aguantar el moment dur de la carrera, ara només puc pensar amb recuperar forces poc a poc i tornar a agafar un bon ritme, cada cop veig més aprop la meitat de la carrera, Champex es per mi un punt clau del traçat, serà el quilometro 54 i ja no queda molt per arribar. 

Per fi arriba el quilometre 54, allí es permet l'entrada dels assistents de carrera, no sense problemes l'Ana ha pogut arribar 10 minuts abans que jo, presenta el seu dorsal i la deixen entrar sense cap problema. Un cop dins li comento el dels marejos però sembla que estar superat, rapidament em porta un plat de macarrons per a veure si recupero forces i em dóna un dels red bulls que tenim preparats, li comento que no em fa falta res de roba que de moment vaig bé, i desprès d'ajudar-me a ficar crema a les cames ens despedim. El següent punt on em pot assistir serà d'aquí uns 20km.  

Aquí comença la segona part de la carrera, el més dur a priori ja esta superat, ara el traçat ens presenta tres pujades amb tres descensos més u menys llargs, els dos primers molt similars però una ultima pujada dura. 
De moment toca pensar amb la primera, que supero sense cap problema, i aquí si que puc disfrutar de les increïbles valls i muntanyes que es veuen des de Bovine 1987m, ara les cames van soles, em noto totalment recuperat i estic tornant a gaudir de la cursa. Primer tram superat i agafant molta confiança de cara al final, arribo a Trient 1300m al quilometre 71 amb moltes forces per poder córrer.

Temps per repostar aigua, agafar una mica de fruita i comentar algunes sensacions amb l'Ana que ja fa una estona esta allí esperant, ja aconseguit ajuntar-se amb altres acompanyants que van amb cotxe i u te mes fàcil per arribar als llocs. Sense perdre molt temps em disposo a afrontar la segona pujada del segon tram. 
Una zona de bosc que ens portara a Catogne 2027m on la foscor es comença a apoderar de la carrera i els frontals et comencen a marcar el camí. 
Una pujada dura pel moment en el qual ens trobem però que estic afrontant sense molts problemes i tota l'estona pensant en la baixada, se que ja queda poc. 

Ja a plena nit arribo a Vallorcin 1260m i l'últim punt on és possible l'assistència. Aprofito per ficar-me les malles llargues i canviar-me de samarreta tèrmica, el fred es comença a notar, i surto disposat a afrontar l'ultima gran pujada del traçat. Ja fa una bona estona que tinc claríssim que aquesta carrera l'acabaré ni que sigui arrossegant-me, casualment ara em trobo millor que mai així que surto a donareu tot durant els últims quilometrés de la cursa.
Fins a arribar al Col des Montets 1461m la pujada no es molt forta, però a partir d'aquest punt les coses es fiquen més series, ja es poden veure els llums del frontal dels corredors que estan arribant al Tete des Vents 2130m, i es pot apreciar la duresa de la pujada. 
Convençut que ja es la ultima i que ara res no em podrà parar, començo a tirar amunt. Cada cop que aixeco el cap veig els llums mes lluny fins a arribar al punt de confondre llums de fontals amb estrelles, sembla que el cap ja no funciona del tot i decideixo no mirar mes, ja arribara el final.
Per fi el que tanta estona estava esperant el quilometre 89, ara ja estic salvat, queda 11km de baixada, un descens llarg al qual el meu cap ja la denominat com la baixada de la victorià, una baixada per disfrutar i recordar tot el que ha anat passant durant el dia.

I així u faig, gaudeixo de la baixada com mai, corrent a un ritme prou alt pel moment que em trobo. En aquest tram puc avançar uns 15 corredors, no se molt bé don surten les forces però ara mateix em sento a tope, faig un descens molt ràpid fins arribar Chamonix. 
Només queda fer una petita volta i gaudir de l'arribada a la plaça del poble, 16h 38m desprès arribo a la meta de Chamonix on entre el public m'esta esperant l'Ana que entra junt amb mi els últims metres. 


 Al final molt content de com a anat tota la carrera, no sol pel resultat que no m'esperava, sinó per haver pogut córrer una carrera com aquesta, poder passar uns dies en aquest lloc increïble corrent per paisatges immillorables i gaudir d'un gran ambient durant tot el cap de setmana. Espero poder tornar a estar donant guerra molts anys mes en aquest tipus de carreres i poder tornar aquí, si puc a fer-ho millor la temporada que bé. 




Salud i gass.




 

diumenge, 18 d’agost del 2013

Cursa Bosc Carlac

Kms: 12'2
Desnivell Positiu: 740m
Temps: 1h 4m
Posició: 4rt


Arribava una carrera especial per mi, just ara fa un any aquesta va ser la primera carrera de muntanya que vaig competir. Fen un resum ràpid no esta malament haver passat de la 13na posició de l'anterior edició a la 4arta d'aquest any, però després de la carrera només puc pensar amb millorar alguns aspectes. 

Arribo a Bausen amb prou temps per poder calentar tranquil·lament i començar a pensar amb la carrera, comentar amb altres corredors i gaudir del bon ambient de la cursa. Són les 17h i ja esta tot preparat perquè el "txupinazo" doni el tret de sortida. Surto bastant ràpid i hem col·loco a la primera posició, seguit de dos dels corredors amb qui ja contava de sobres que estarien davant.






Als primers quilometres, els tres de davant seguits d'un quart corredor que ens vigila d'aprop hem obert una bona distancia. Passem un altre cop per Bausen al km 2, allí encara estic tirant del grup però seguit ja de molt aprop pel Jose Ramón, passat el poble ell portara el ritme de la carrera.

Seguim així fins a arribar a les primeres pujades importants de la carrera, allí un altre corredor agafa el relleu i pugem els tres junts a un bon ritme. En aquest punt de la carrera començo a pensar amb què a passat durant el primer tram, dubto de si he sortit molt fort, igual calia reservar forces perquè conec perfectament el circuit i se que ara arriba el moment dur. 
I així és, a la primera baixada ja noto que les cames no estan bé, sense perdre de vista els corredors de davant ni el que m'esta seguint faig el primer decents, ràpid però amb més problemes del previst.





Aquí sí que ja sóc totalment conscient que he castigat molt les cames al principi i encara queda molta carrera, però tocara continuar lluitant, cada cop tinc més clar que l'objectiu és mantenir la tercera posició, no serà gens fàcil. 

Van passant els quilometres i cada cop estic més esgotat, he hagut de baixar considerablement el ritme i el quart corredor esta a tocar. Ara ja fora del bosc queda fer una part nova del circuit, aquí ens espera una ultima pujada. En aquest tram puc veure al Jose Ramón que a la segona posició no esta molt lluny, igual que jo esta pagant el ritme alt del principi, però sembla que ell esta amb més forces i es continua escapant, jo cada cop veig perillar més la tercera posició.

Arriba la ultima baixada de la carrera i aquí sí que estic amb les cames totalment enganxades, hem costa molt baixar i mira que tenia clar que aquest seria un dels trams ràpids del circuit però res, estic destrossat i quant queda una mica mes d'un quilometre hem passa un corredor, intento que no s'escapi i a veure si amb una mica de sort puc apretar al final, però és impossible, estic corrent més amb el cor que amb les cames i ara ja esta tot repartit. No apreto mes a l'ultim tram, el podi ja sa escapat definitivament, només queda arribar a Bausen felicitar als altres corredors i celebrar una bona 4arta posició. 


 
Crec que després d'aquesta carrera es un bon moment per mirar endarrere, ara just farà un any que vaig començar a competir amb carreres de muntanya i les coses sembla que van per bon camí. A sigut un any d'entrenaments durs, dies de neu, pluja, boira... però també molts dies de gaudir de la muntanya i del bon ambient en totes les carreres en les quals he estat. Un any per aprendre tot el possible d'aquest esport i mirar de millorar en cada una de les carreres, així que un any després continua amb les mateixes ganes que el primer dia i amb la il·lusió d'assolir molts més objectius. 

Salud i gass. 

dijous, 8 d’agost del 2013

Vertical Pui d'Unha

No he descansat tot el que volia, amb l'adrenalina de la carrera d'ahir em va ser molt difícil dormir, però això no es excusa, a les 8h del matí, m'aixeco per preparareu tot. Queden dos hores per la carrera, sort que és al costat de casa i puc apurar al màxim el temps. 

A les 10 del matí ja esta tot llest, el sol comença a apretar amb força, gran ambient de corredors de muntanya a Unha, tots esperant que donin la sortida i pujar el mes ràpid possible els 960m de desnivell que ens separen del Pui. 


Aquest és un recorregut que conec a la perfecció, es la muntanya que queda més aprop de casa i un dels llocs habituals d'entrenament. Tinc clar que si vull fer un bon resultat, tinc que apretar fort durant la primera part de la carrera. Així o faig, a poc a poc em vaig situant en les primeres posicions, i just abans d'arribar a la pedra de Santa Anna ja estic pegat al 4art corredor.  



A partir d'aquí noto que les coses no van molt bé, les cames em comencen a fallar i estic més cansat que de costum, a mes se perfectament que ara comença la part complicada de la vertical i això no m'ajuda gaire. Intento continuar amb el ritme que porto però un cop estic a la primera rampa, noto com em puja el bessó, i em deixa totalment tirat. Ja fa una estona que estic perdent distancia respecte als perseguidors i desprès que pari un moment a veure si em puc recuperar, em passen uns quants corredors. 

Sembla que les cames tornen a funcionar, he perdut un temps molt important però ara només penso amb poder acabar la vertical. Continuo pujant ajudant-me amb les mans a terra, totalment a 4 potes i mirant de tirar el mes ràpid possible. Recupero alguna de les posicions que havia perdut quant he parat i finalment entro a la 8ena posició amb un temps de 44m 21s. 






Una llastima no haver pogut estar més fresc en aquesta carrera, ja que era un recorregut que tenia molt entrenat i havia pujat amb menys temps del que he fet. Tenia clar que després de l'esforç de la Nocturna patiria les conseqüències en algun moment de la Vertical, però amb general estic molt content de com a anat el cap de setmana.


Salud i gass. 

dimarts, 6 d’agost del 2013

Era Nocturna Vielha



Cap de setmana complert, dissabte a les 21h la Nocturna de Vielha, 10km per asfalt en un circuit urbà. 13h més tard la Vertical Pui d'Unha, que se celebra diumenge a les 10 del matí. 
M'esperen dos carreres explosives amb poc temps de recuperació, però són dos de les curses de casa i tinc ganes de poder fer un bon resultat. 

He entrenat nomes un dia per asfalt i la veritat és que vaig tenir feina a fer 10km, no estic acostumat a córrer en aquest terreny i tampoc a mantenir el mateix ritme tota l'estona, de fet sem va fer molt avorrit, confio que durant la carrera sigui més distret, entre l'ambient i l'adrenalina de la carrera espero que vagi millor. 

Són les 21h i tot esta preparat, molt ambient a la sortida, hem col·loco al davant i gass. La sortida és bastant rapida i una mica caòtica per mi, em quedo una mica encallat però de seguida agafo una bona posició. Del primer moment tres corredors marquen un ritme alt, de seguida agafo un grup de 4 o 5 corredors que estan darrere seu, un cop contacto amb ells decideixo tirar, en aquest moment hem trobo bastant fort rodant a la 4rta posició. 


Durant els primers quilometres hem mantinc en aquesta posició, de seguida hem dono conte que estic anant per sobre del meu ritme i que si no el baixo una mica no tindre prou força per fer tot el recorregut. Contacta amb mi un dels corredors que a marxat del grup que tinc just darrere, com ve molt més fort que jo decideixo no seguir el seu ritme, passa rapidament i jo continuo mantenint un ritme més suau que el del començament de carrera, ara ja he obert una bona escletxa amb una sortida rapida, serà qüestió d'aguantar tot el que pugui a aquest ritme. 
 
La primera volta a Vielha esta completada, només queden 5km, després de passar pel centre de la vila i gaudir del gran ambient, he agafat forces per poder seguir els últims quilometres. 
Continuo corrent sol, cada vegada veig més aprop els dos corredors que em segueixen, fins que finalment un d'ells que bé bastant fort contacta amb mi, arriba més sobrat de forces que jo, intento que no s'escapi gaire. 

Pel meu cap només passa el pensament de no deixar escapar la 6ena posició, ja que per darrere un altre corredor arriba fort, i mirar d'arribar al final lo màxim pegat al corredor que mà avançat i intentareu a l'esprint. Als últims metres de la carrera el canvi de ritme que imprimeix el 5e classificat em deixa totalment plantat, no puc seguir-lo. Arribo al final i veig perillar també la 6ena plaça, un esprint final em permet mantenir posició.

 


Al final entro 6e amb un temps de 41m 20s, per fer poc mes de 10km i salvar els 110m de desnivell que tenia la prova.
Ha anat molt millor de lo que jo m'esperava, conscient que no estic gens acostumat a córrer aquest tipus de carreres m'esperava estar endavant en la prova, però en cap cas entre els 10 primers. 


Potser també mà ajudat el fet que la carrera no era totalment plana, molts dels comentaris dels corredors es referien al trencacames que era la carrera, a mi acostumat a córrer amb muntanya la veritat és que mà afavorit bastant les pujades i baixades. Al final marxo prou satisfet cap a casa, content per haver gaudit d'un bon ambient durant tota la carrera i poder aconseguir un molt bon resultat. Ara toca descansar, d'aquí unes 10h toca córrer el Vertical Pui d'Unha, i les cames fa una bona estona que es queixen.

Salud i Gass.
 


dimecres, 24 de juliol del 2013

Duathlo Naut Aran


No tenia pensat fer cap carrera duran aquest mes, però ja fa uns dies, vam estar valorant la possibilitat de fer la duathlo del Naut Aran per relleus amb en Xevi. Amb un principi no existia aquesta modalitat així que u vam deixar estar i vaig continuar entrenant sense pensar amb aquesta carrera.

El dissabte quant estic tornat d'entrenar m'arriba un missatge den Xevi dient-me que no entreni molt fort que igual podem córrer per relleus demà a la duathlo. Mentre estem dinant decidim que fem, després de valorar les opcions decidim apuntar-nos. Els dos portem uns dies entrenant fort sense pensar amb cap carrera però podem provar sort demà, així que a l'últim moment ens apuntem. 


Diumenge de bon mati ens presentem a Montgarri, allí estan la resta de corredors de Vitaldent Aran que correran la duatlho. A les 9:30h donen la sortida, el primer tram de la carrera el farà el Xevi, són 20km amb BTT, un circuit circular que el portara de nou a Montgarri on hem té que donar el relleu per fer els 7km corrent. 


Tot va com teníem previst, en Xevi esta rodant amb el grup de davant, mentre jo vaig escalfant per poder sortir fort quant arribi el meu moment.   
Des de l'organització arriben males notícies, en Xevi a pinxat. 
Ahir vam estar una bona estona parlant sobre aquest tema, i vam decidir que tractant-se d'una carrera tan rapida prioritzaríem el pes, i sortiria sense cap recanvi. Teníem molt clar que les nostres opcions passaven perquè tot ens anés perfecte i qualsevol problema tècnic ens deixava fora de la carrera. Tenim que dir que si fos ara canviaríem la nostra estrategia, ja que som conscients que si agüéssim pogut resoldre el problema amb el menys temps possible i en Xevi pugues arribar a donar-me el relleu les opcions de podi haguessin sigut molt altes. 
De tota manera la nostra opció era clara, no contàvem amb tenir problemes, només pensàvem amb perdre el menys temps possible respecte als primers.  

Totes les opcions estaven ja esfumades, de tota manera estic una bona estona esperant a veure si arriba d'una manera o altra, ja que em diuen que a pinxat però no en tinc cap altra informació. 
En Xevi no arriba, em diuen que de totes maneres si vull sortir a córrer u puc fer sense cap problema, així que un cop ja han sortit tots els corredors dels relleus i una part dels corredors individuals surto a fer el recorregut. Almenys gaudiré del recorregut que es força interessant, una primera pujada que es fa dura, però ens brinda unes vistes molt guapes, continua amb una baixada tècnica, afegint que l'herba esta humida i rellisca molt, per acabar amb uns últims 3km força corredors abans d'arribar a Montgarri. 


Al final la carrera no ha anat com teníem previst, però estem contents d'haver gaudit d'una carrera molt interessant, i on esperem que en pròximes edicions tingui el creixement que es mereix, ja que és una molt bona duathlo i en un lloc increïble, a mes si continuen amb la possibilitat de poder córrer per relleus crec que augmentara molt la participació, ja que la farà una carrera molt disputada. Esperem poder donar molta mes guerra l'any vinent, i felicitem al Ruben i el Jaime guanyadors de la duathlo per relleus.  

Salud i gass.